PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

viernes, 25 de mayo de 2012

EXCURSIÓ PER COSTUR

El passat dissabte a les 9 del matí ens juntarem a la població de Costur amb els membres de l'Associació cultural la Fontanella per a pegar un tomb pel terme. Passàrem pels paratges dels Morrals, del barranc Fornet i del Pla de la Bassa Roja. En aquest últim paratge visitarem les boques de les 5 cavitats catalogades en la zona i altres curiositats, com el cocó Calderis o les perforacions realitzades al pla amb motiu de la futura cantera.
 

 Ací explicàrem la formació del pla com a conca endorreica, la génesi de les seves cavitats i la seva possible relació amb el proper ullal dels Villomos, situat a la Rambla de la Viuda.
 Ja de tornada cap al poble passarem per la caseta i el pouet del Simó, una contrucció de perdra en sec que ens mostra la pobressa i nivell de vida anys enrere i d'altra banda l'aprofitament de tots els elements naturals per la construcció d'aquest singular habitacle.


Per finalitzar, ja en la població, realitzarem un xarrada sobre les cavitats de Costur amb ajuda de fotografies i topografies de les cavitats existents al terme municipal, mostrant el patrimoni subterràni, un món esconegut i inaccessible, ple de misteris i belleses.




martes, 22 de mayo de 2012

AVENC DEL MORRÓ-4 (AYODAR-FANZARA)

Esta cavidad se sitúa en el Cerro de la Mola, montaña en la que limitan los municipios de Ayódar, Sueras y Fanzara. La cavidad se localiza entre los términos municipales de Ayódar y Fanzara, y subterráneamente también se sitúa entre estos dos términos municipales.
 
Planta inferior de l’avenc del Morró-4.

El mejor acceso a la cavidad se realiza tomando la pista que parte desde el collado de Ayódar (a mano derecha subiendo desde Onda), justo en el punto quilométrico 7 de la CV-205. Seguiremos la pista principal en ascenso hasta una puerta en la que se lee “Frailes-Collados”. Allí dejamos los vehículos.
 
Ascendiendo el P-49 de la vía directa.

Continuaremos a pie por la pista cerrada con la puerta hasta pasar en Mas de los Frailes, completamente arruinado. Poco después de pasar el mas veremos una construcción de bovedilla, y justo a su vera un sendero en muy buen estado. Tomaremos el sendero y al cabo de unos 5 min. encontraremos la boca de la cavidad unos 25 metro a la derecha del sendero.
 
Planta inferior de la cavidad, repleta de bellísimas coladas.

Esta cavidad fue explorada por el grupo GEOM (Grupo espeleológico de Oropesa del Mar), pero carecía de topografía. Por ello durante las visitas que realizamos los días 1 y 19 de mayo topografiamos la totalidad de la cavidad. El desarrollo total de la cavidad alcanza los 482 m., mientras que su cota de máxima profundidad se sitúa a -89,2 m.
 
Formaciones en el fondo de la cavidad.

El día 1 de mayo, Luis y Jesús Almela topografiamos la vía directa de la cavidad con todo su recorrido inferior, Juan Mª nos acompaño en la actividad. Saliendo comenzamos a explorar una zona que no estaba equipada, con un P-28 y una continuación que no dio tiempo a explorar. La vía directa consta de un P-49 que nos deja en una amplia repisa. Desde la repisa podemos descender a la ancha fractura inferior por 2 vías: siguiendo un pasamanos y un P-17; o bien descendiendo un P-11 seguido de algunos estrechos resaltes.
 
Juan Mª equipando el P-11 que comunica la vía nueva con la directa.

La planta inferior esta constituida por una amplia fractura de hasta 4 m. de anchura, con las paredes cubiertas de preciosas coladas y cubierta por gran cantidad de bloques de gran tamaño. En esta zona existen múltiples fracturas paralelas que dan mucho recorrido a la cavidad.
 
Sorteando los diversos bloques existentes en el fondo de la sima.

El día 19 de mayo visitamos la cavidad Lee, Gilavert y Vicki (CE Vila-Real), Cristina (Espemo) y Luis y Juan Mª (ECC). Juan Mª y Luis nos encargamos de explorar y topografíar las zonas nuevas (vía nueva). Creemos que nadie había estado antes aquí.
 
Formaciones bajo en P-28 de la vía nueva.

La vía nueva parte desde una larga repisa existente a la cota de -9 m. del P-49 de la vía directa. Desde aquí, tras un pequeño recorrido horizontal, bajamos un P-28. Bajo el P-28 podemos descender un P-11 que nos lleva a la zona ya conocida, o bien descender un P-12 que nos deja en una fractura estrecha donde creemos que somos los primeros en entrar.
 
La Medusa, en la base del P-12 de la zona nueva.

Así, ya hemos terminado la toma de datos topográficos de esta importante sima. Próximamente publicaremos la topografía. También realizamos un buen número de fotografías que acompañan este reportaje.

miércoles, 16 de mayo de 2012

EXCURSIÓ A LA BASSA ROJA

El proper dissabte 19 de maig l'Associació Cultural la Fontanella de Costur organitza una excursió per diferents partides del terme municipal. L'excursió eixirà a les 9,00 del matí des del parc i transcorrera pels paratges del barranc del Fornet i del Pla de la bassa Roja. Aprofitarem per veure les boques de les diferents cavitats de la bassa Roja i la seva peculiar morfologia que la caracteritza. Per a l'excursió cal portar esmorzar i aigua.
 
Al finalitzar l'excursió, sobre les 12,30 tindrà lloc una xerrada sobre les cavitats del terme municipal de Costur per membres de l'Espeleo Club Castelló. En aquesta projecció es presentaran diverses fotografies i topografies de les coves, avencs i altres coses que podem trobar i més curiositats,  un  mon desconegut a Costur.

Quedeu tots invitats!!!

lunes, 14 de mayo de 2012

AVENC DEL PLA DE LA BASSA ROJA-04 (COSTUR)

El passat dissabte dia 28 d’abril, per la vesprà vam visitar aquest impressionant avenc. El grup va estar format per 3 espeleòlegs del ECC: Chelo, Juan Mª i Luis. Al mateix temps que estàvem visitant l’avenc va tenir lloc en el poble de Costur una excursió que passava per la zona del Pla de la Bassa Roja, on s’obren varies cavitats.
 
P-55 des de la capçalera.

Per desgracia dins de poc començarà una explotació minera en la zona del Pla de la Bassa Roja. Aquesta cantera, a mes de carregar-se les interessants cavitats de la zona, generarà un impacte en la població, ja que es troba a poc mes de quilòmetre i mig de la localitat.
 
En la repisa que hi ha a la meitat del pou.

En Costur hi ha molta gent en contra de la concessió dels permisos pera la realització de la cantera a l’empresa minera. Però desgraciadament en la nostra societat qui te diners fa el que vol. Es una vertadera llàstima que deixi d’existir aquest paratge tan bonic i amb tant d’interès espeleològic.
 
Boca de la cavitat.

En el Pla de la Bassa Roja hi han 5 cavitats, totes elles catalogades i topografies per Andrés Sánchez, Jesús y Juan Mª. Almela (E.C.C.) durant els anys 2007 a 2010. Els treballs duts a terme en aquestes cavitats van ser publicats a la revista BERIG nº 11 publicada en abril de 2011, i a la revista La Fontanella nº 27 publicada a en gener de 2011.
Juan Mª baixant el pou.

Podeu veure estes publicacions en els següents enllaços:
I també els articles sobre les cavitats del Pla de la Bassa Roja publicats en aquest blog:
Foto de grup.

Pues, lo que dèiem al principi, que el dissabte 28 d’abril vam visitar la cavitat nº 4. Esta es la que te mes fondària i desenvolupament de totes elles. Conte un pou de morfologia fusiforme de 55 metres. I la cavitat també es significativa per tenir uns nivells d’oxigen molt baixos, lo que es coneix com “hipoxia”. Esta falta d’oxigen es fa notar ja al principi del pou principal.
Repisa en el pou de 55 m.

Ens vam dedicar a visitar la cavitat amb la finalitat de treure algunes fotos. Algunes d’elles adornen aquest article. Con podreu veure es tracta d’un pou de bones dimensions i amb les parets polides per l’efecte de dissolució de la roca calcaria produït per l’aigua durant milers d’anys.
 
Fraccionament en el P-55.

viernes, 11 de mayo de 2012

FORAT DE CANTALLOPS I AVENC DEL CASTELLET D'EN SUERA

Durant esta setmana hem visitat dos cavitats de la comarca de l’Alt Maestrat. Dimecres ens vam arrimar Cristina i Luis fins la població d’Ares. Primer vam visitar el forat de Cantallops.
Forat de Cantallops

Pera accedir a esta cavitat el millor camí es des d’Ares dirigir-mos fins la font del Regatxols. Allí en la font hi ha un refugi i una zona condicionada amb taules per poder dinar. També hi ha uns llavadors.
 
Forat de Cantallops

En la Font del Regatxols deixem els vehicles i continuem a peu. Als pocs metres de passar la Font agafarem un camí a la dreta que esta marcat com a sender GR i PR. Passarem pel costat del Mas de les Casetes i creuarem un barranc.
Forat de Cantallops

Desprès agafarem direcció SE i baixarem a un altre barranc. Continuem en direcció sud fins tropessar amb un cingle. Per baixar el cingle buscarem una zona on es va produir un allau de roques. Pues la boca de la cavitat s’obre penjada en el cingle. Per lo que tindrem que grimpar una mica per arribar a ella.
Topografia del Forat de Cantallops

La cavitat es preciosa, però es recorre molt ràpid. Es tracta d’una gran galeria erosiva d’uns 170 m. amb el sol cobert de sorra. En la zona final hi ha una colònia de quiropters, per lo que convé no molestar-los.
 
Forat de Cantallops

Desprès d’eixir d’esta cavitat ens vam dirigir a Benassal per visitar l’avenc del Castellet d’En Suera o avenc de la Verola d’En Fabregat. Per accedir a la cavitat agafarem la pista que surt de Benassal en direcció a l’ermita de la Magdalena, el camí de la Mola de Vilà.
Boca de l’avenc del Castellet d’En Suera

Seguim la pista principal durant 1,4 Km. Ací continuarem per la pista de la dreta que ens du a la Verola d’En Fabregat. Poc desprès de passar el mas trobarem una tanca per a ramat on deixarem el vehicle.
 
Avenc del Castellet d’En Suera

Des d’on deixem el cotxe caldrà que seguim en direcció est per creuar la moleta. La zona esta coberta de coscoll però hi ha molts camins de ramat pels que podem avançar sense punxar-mos massa. La cavitat es troba junt a unes carrasques en la zona SE de la moleta, quan esta comença a baixar cap a la carretera de Benassal.
 
Avenc del Castellet d’En Suera

La cavitat fou un antic engolidor, encara que ara ja no funciona com a tal. Va estar formada a favor una diaclasa d’orientació NE-SO. Es entretinguda de recórrer. Durant el seu recorregut podem baixar un parell de pous d’uns 10 metres.
 
Topografia de l’avenc del Castellet d’En Suera

Te un recorregut de 140 m. i una fondària de 24 m. Però nosaltres vam accedir a dues zones que no apareixen en la topo. Un d’ells ens deixava en un pouet que als 6 m. s’estrenyia de forma que no podíem seguir avançant. Però les pedres caient uns quants metres mes. La instal·lació dels dos pous es molt precària, per lo que caldria reforçar-la.

lunes, 7 de mayo de 2012

ESPELEOLOGIA A PORTELL DE MORELLA

El passat dissabte dia 5 vam pujar a la comarca de Els Ports pera visitar dues cavitats que no coneixíem. Es tracta de dos avencs que es troben molt junts un de l’altre, de manera que es poden combinar.
Boca de l’avenc del Barranc de la Roca foradà.

Vam ser convidats per l’amic Diego de Espemo. I vam compartir activitat amb els nous espeleòlegs de Espemo que venen de fer el curs d’iniciació i amb alguns dels “veterans”. En total vam ser dotze espeleòlegs.
 
Pou d’entrada (P-5) en l’avenc del Barranc de la Roca foradà.

Vam fer dos grups per instal·lar cada grup un avenc i desprès desinstal·lar l’altre, com solem fer en estos casos. Les cavitats visitades son dos avencs de uns 50 - 60 m. de fondària que es situen junt a la Rambla de les Truites o Rambla de Celumbres.
Foto de grup en l’avenc del Barranc de la Roca foradà.

El nostre grup primer vam visitar l’avenc del Barranc de la Roca foradà. Es tracta de una cavitat de predomini vertical. Comença amb un petit pou de 5 m. seguit d’un pou mes ample de 51 m. que ens deixa en una sala ampla.
 
Baix de l’avenc del Barranc de la Roca foradà.

Esta cavitat te una fondària de 61,1 m. i un desenvolupament de 78 m. Durant la visita vam agafar dades topogràfiques, per lo que pròximament publicarem la topografia, ja que actualment no tenia topografia sinó mes be un croquis.
 
Entrada de l’avenc de les Ferreres.

Desprès vam tornar per dins la rambla fins l’altra cavitat: l’avenc dels Ferrers o Avenc de les Ferreres. Però de camí vam aprofitar per visitar i catalogar 3 abrics que s’obren junt a la Rambla, un d’ells es l’abric de la Roca Foradà.
Avenc de les Ferreres.

L’avenc de les Ferreres es de una morfologia semblant al anterior, amb predomini totalment vertical i amb una clara funció d’engolidor. Comença amb un pou de 26 m. En la segona part del qual podem muntar un rappel volat per evitar la caiguda de pedres des de la repissa.
 
Pujant el P-23,5 en l’avenc de les Ferreres.

La cavitat continua en un bonic pou de 23,5 m. que eixampla molt en la ultima part. Així arribem a la cota de màxima fondària situada a -53 m. El desenvolupament de la cavitat es de 69 m.
 
Màxima fondària de l’avenc de les Ferreres.

Desprès, ja per la nit ens vam quedar al sopar de Espemo. Perquè no tot son coves, també hi ha que gaudir de un bon sopar en els companys d’aventures.

viernes, 4 de mayo de 2012

LA MINERIA DE XÓVAR

Dins de la espeleología, el camp subterràni, hi ha la branca de la mineria, apassionant també. Per sort la província de Castelló te un ric patrimoni miner del qual podem gaudir els espeleòlegs i que destaca especialment a la Serra Espadà. Dins la serra, el municipi de Xóvar te unes mines de mercuri que destaquen per la seva extensió. A l'igual que la majoria de mines han estat explotades més intensament entre els anys 40' i els 70'.


Avui volem donar a conèixer una publicació titulada: " La minería del mercurio en Chóvar (Castellón) y su horno de Bustamante" , del que autor J. Manuel Sanchis.

Foto extreta del Blog MTI

Torbem més informació al blog de MTI "Mineralogía topográfica ibérica",  a la següent direcció: 

http://www.mtiblog.com/2012/05/hastial-2-2012-nueva-contribucion-4.html


Es tracta d'un extens treball, molt riguros i especialitzat en el tema, on s'inclouen nombroses imatges i topografies de les mines i de totes les instal·lacions exteriors. La publicació té 118 pàgines i la podem visualitzar en la sugüent direcció:


Amb aquesta publicació podem gaudir i conèixer més a fons la història del conjunt miner de Xóvar i el seu forn de Bustamante, que constitueix un importat patrimoni a preservar.