El passat mes de març, dos membres del club realitzàrem una excursió amb
finalitats espeleològiques, de tasca de catalogació pels termes
municipals de Toga, Espadilla i Aióder. Recordem que aquesta zona és de
parla castellana, pel que parlem de "Simas y Cuevas" i no Avencs i
Coves. El primer dia (13) visitàrem bastants cavitats a terme de Toga,
moltes d'elles petites cavitats i abrics sense interés esportiu, que és
el que busquen la majoria dels espeleòlegs. Altrés cavitats son inédites
des del punt de vista espeleològic, com algunes de les Simes de la Loma.
Cueva de la Loma-1
 | ||||||||||||||
| Sima de la Loma-2 |
Sima de la Loma-4
Primer de tot anàrem a la Loma de Toga (612 m.s.n.m.), situada a l'esquerra hidrológica del riu Millars i molt propera a la pista que puja
cap a la solana de Ludient i al monte Tablar. En aquesta petita elevació
propera a la pista trobem la Cueva de la Loma-1, aprofitada en temps
antics com a cavitat mas, molt acondicionada en els racons interiors,
amb un espai més gran amb un menjador per als animals i un petit
compartiment amb ximeneia, armaris i una finestra que dona a l'exterior.
En la zona de la boca hi han marques de barrinades per ferla més
accesible, així com un corral que tanca una petita porció de terreny
davant de la boca. Aquesta cavitat te una topografia de l'any 99
realitzada per l'E.C.C. A uns 60 metres al Sud-Est d'aquesta cova trobem
la Sima de la Loma-2. Es tracta d'una fractura superficial que talla
part de la lloma transversalment. De la cavitat nº1 pocs metres cap al
nord trobem les simes de la Loma 3,4 i 5. La sima nº 5 es una petita
saleta amb el sostre baix amb accés vertical curt. És un amagatall molt
bó. La sima nº 3 és la més fonda i amb més recorregut, però amb una
fractura inferior molt estreta i descomposta. La sima nº4 a uns 10
metres de l'anterior esta ja en la caiguda de la lloma cap al nord. La
seva boca és producte d'una desobstrucció i mitjansant un curt graó
arribem a una saleta amb indicis de ceràmica del bronze.
Pany rocòs on s'obrin Las Covatillas, per dalt de la pista.
Per la mateixa pista que pujem a la Loma, trobem altres cavitats, com
Las Covatillas, que es tracta d'un petit cingle amb cinc abrics alguns
dels quals han estat utilitzat pels pobladors dels voltans. Més avall i
també prp de la pista s'ubica la Cueva Blanca, un abric de tres metres
amb una paret construida per a l'aprofitament de la cavitat com a
habitacle amb llar i un canyis per secar figues. En aquesta cavitat hi
han indicis de ceràmica del bronze.
 |
| Cueva Blanca |
Cueva de Luis Candela
A l'altra part del riu Millars vam visitar la Cueva de Luis Candela,
propera al poble i que va servir per refugiarse un pobre de la població,
d'ací pren el nom la cavitat. Ja més amunt, en el alto de Pepe Mingo
troben la Cueva de Pepe Mingo, en la vesant est de la muntanya i just
baix d'un cingle. Dalt del cincle una petita moleta domina una gran
porció de terreny, en la qual s'ubiquen unes fortificacions
prehistòriques, possiblement del ferro.
Vista parcial de l'abric que representa la Cueva de Pepe Mingo
Situació de les cavitats de la Ereta, vista des de la Cueva de Pepe Mingo
Per últim ja enfosquint el dia visitàrem i topografiarem La sima de la Ereta -7 , situada en un prominent espoló rocòs en el qual troben en la seva part superior restes de construccions. La sima talla el tossal de nord a sud i constitueix una fractura de còmodes dimensions, amb tres boques d'accés: una superiopr i dos inferiors (veure imatge anterior). En el seu interior hi ha ceràmica ibèrica i indicis de ceràmica del bronze. A pocs metres d'aquesta fractura ja topem amb el mollo que delimita els termes municipals de Toga i Espadilla i més cap al sud trobem la resta de cavitats de la Ereta, en terme d'Espadilla.
Situació del Alto de Pepe Mingo