PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

viernes, 27 de noviembre de 2015

Avencs de la Bassa Paredà (Santa Magdalena del Pulpis)



Avenc de les Talaies
Per la comarca del baix Maestrat hi ha una gran quantitat d’avencs de morfologia fusiforme, es a dir de formació inversa. Este tipus d’avenc es molt característic d’estos plans i muntanyes costeres. Per exemple a terme de Cervera del maestre, en els plans calcaris trobem l’avenc del Pla d’Alifrago i l’avenc de les Pedrenyeres. A la Serra d’Irta, existeixen els exemples de l’avenc de Xivert a terme d’Alcalà i l’avenc de les Escutxes a terme de Penyiscola. També a terme d’Alcalà, a les Atalaies trobem els avencs de Santa Bàrbara, del Collet Roig i del Mas d’Ascla. Al terme de Santa Magdalena, a la serra de les Atalaies, mes concretament a la zona de la bassa Paredà i molt prop del Collet Roig i del Mas d’Ascla, també trobem uns quants avencs d’aquesta morfologia.

Mapa de la zona de les Talaies amb la situació de les cavitat mes importants
El passat mes de març vam visitar les 4 cavitats de major importància de les que hi han a la zona coneguda con la Bassa Paredà. Aquestes son l’avenc de les Banderes, l’avenc de les Talaies, l’avenc de la bassa paredà nº1 i l’avenc de la bassa paredà nº2. A continuació les descriurem breument.

Avenc de les Banderes

L’avenc de les Banderes fou desobstruït recientment (any 2001) per Ismael Rivero. Es tracta d’una cavitat de predomini vertical, pero la seua formació obeeix mes al típic cas d’una fractura que al d’una cavitat de formació inversa, pues si veiem la planta de la cavitat observem que no es circular o ovalada, sinó mes ve una fractura. Les parets de la cavitat estan cobertes per colades, fet que no ens deixa veure la roca mare en quasi cap lloc de la cavitat. Basicament consta d’un pou de 32 metres amb un bon replà a la cota de -12.

Boca de l’avenc de les Banderes
Avenc de les Banderes
 

L’avenc de les Talaies es el mes fondo de la zona de la Bassa paredà. Fou desobstruït per Joan Manel Miñarro i els seus companys, pero d’allò fa molts mes anys que l’anterior. Aquesta cavitat te un origen clarament fusiforme. Es tracta d’un pou de 43 m. de fondària que be poden veure’s també com a varis pous encadenats. A la seua base hi ha una sala prou ampla en la que s’aprecien clarament nivell d’inundació.
 
Boca de l’avenc de les Talaies
 

La setmana anterior a la nostra visita es vam registrar fortes precipitacions per tota la província, omplint-se algunes llacunes com les de La Jana o les de Salzadella-Sant Mateu. El fons de la cavitat presentava un aspecte d’haver-se roblit d’aigua, pero encara així el dia de la nostra visita ja no hi havia cap toll d’aigua.
La seua instal·lació es un tant precària, hi hauria que millorar-la. Encara que uns mesos desprès de la nostra visita, uns espeleòlegs catalans van visitar l’avenc re-equipant en alguns punts.

Avenc de les Talaies
 
Desprès tenim els dos avenc que rebem en nom de la zona; l’avenc de la bassa paredà nº1 i el nº2. L’avenc de la bassa paredà Nº1 també obeeix a un procés de formació inversa amb un col·lapsament del sostre, el qual va fer que la cavitat s’obrirà al exterior. Es tracta d’una cavitat molt superficial. Està formada per un pou de 12 m. que cau a una sala ampla amb molsa a les roques que ocupen el seu terra i a les parets. Degut a la grandària de la seua boca entre molta llum a la sala. En un extrem de la sala trobem un estret pou de 3 o 4 metres on finalitza la cavitat. L’equipació d’aquest avenc també es podria millorar, encara que pareix que no es molt visitat.
 
Avenc de la bassa Paredà-1
Rèptil al fons de l’avenc de la bassa Paredà-1

Per últim tenim l’avenc de la bassa paredà nº2. Aquest es el clàssic avenc de formació inversa. La seua morfologia ens ho mostra inequívocament, ja que es tracta d’un tub vertical d’un metre aproximant de diàmetre i uns 16 m. de fondària. La seua petita boca esta amagada entre uns grans blocs i molta vegetació el que fa que la seua localització siga un tant complicada.
Pera el seu descens vam gastar 4 cintes amb els seus respectius ancoratges naturals ja que la cavitat no tenia cap spit.

Boca de l’avenc de la bassa Paredà-2
Formacions cristal·lines a l’avenc de la bassa Paredà-2

Per la zona hi ha mes cavitats, algunes d’elles de morfologia fusiforme. Pero en aquesta ocasió no els vam poder visitar. En el mapa anterior de les cavitats de la zona podem veure la situació d’aquestes. 

jueves, 19 de noviembre de 2015

XXIV SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA DE CASTELLÓ.



La propera setmana els dies 23, 24, 26 i 27 de novembre tindrà lloc al teatre del Raval de Castelló de la Plana la XXIV SETMANA DE CINE DE MUNTANYA. 
Les projeccions seran a les 8 de la vesprada en el carrer Comte Pestagua, 38.









A l'igual que es fa els últims anys, aquest es el resultat del concurs de pel·lícules, en les que es presenten les tres finalistes. A més hi ha un quart dia amb un vídeo, mostra local, presentat fora de concurs.
El repartiment de la Setmana de cinema es el següent:



DILLUNS 23



 DIMARTS 24


DIJOUS 26
 
DIVENDRES 27


Aquest concurs es organitzat pel CENTRE EXCURSIONISTA DE CASTELLÓ, CLUB TREPA CASTELLET, CLUB MUNTANYA DE CASTELLÓ i L'ESPELEO CLUB CASTELLÓ.
Patrocinen L'ajuntament de Castelló de la Plana,  la fundació Dávalos Fletcher, el banc Mediolanum i la Diputació de Castelló. Aquest any col·laboren la fundació Huguet i Desgrimpades.








Recordem que juntament amb la Setmana de muntanya s'organitza la XVII edició del Concurs de Fotografia de Muntanya, on aquest divendres 20 es l'últim dia per presentar fotografies. Les bases del concurs es poden consultar en la pagina web de la Setmana: 


XVII CONCURS DE FOTOGRAFIA DE MUNTANYA