Per la comarca del baix Maestrat
hi ha una gran quantitat d’avencs de morfologia fusiforme, es a dir de formació
inversa. Este tipus d’avenc es molt característic d’estos plans i muntanyes
costeres. Per exemple a terme de Cervera del maestre, en els plans calcaris trobem
l’avenc del Pla d’Alifrago i l’avenc de les Pedrenyeres. A la Serra d’Irta,
existeixen els exemples de l’avenc de Xivert a terme d’Alcalà i l’avenc de les
Escutxes a terme de Penyiscola. També a terme d’Alcalà, a les Atalaies trobem els
avencs de Santa Bàrbara, del Collet Roig i del Mas d’Ascla. Al terme de Santa
Magdalena, a la serra de les Atalaies, mes concretament a la zona de la bassa
Paredà i molt prop del Collet Roig i del Mas d’Ascla, també trobem uns quants
avencs d’aquesta morfologia.
El passat mes de març vam
visitar les 4 cavitats de major importància de les que hi han a la zona
coneguda con la Bassa Paredà. Aquestes son l’avenc de les Banderes, l’avenc
de les Talaies, l’avenc de la bassa paredà nº1 i l’avenc de la bassa paredà
nº2. A continuació les descriurem breument.
L’avenc de les Banderes fou desobstruït recientment (any
2001) per Ismael Rivero. Es tracta d’una cavitat de predomini vertical, pero la
seua formació obeeix mes al típic cas d’una fractura que al d’una cavitat de formació
inversa, pues si veiem la planta de la cavitat observem que no es circular o
ovalada, sinó mes ve una fractura. Les parets de la cavitat estan cobertes per
colades, fet que no ens deixa veure la roca mare en quasi cap lloc de la
cavitat. Basicament consta d’un pou de 32 metres amb un bon replà a la cota de
-12.
L’avenc de les Talaies es el mes fondo de la zona de la
Bassa paredà. Fou desobstruït per Joan Manel Miñarro i els seus companys, pero d’allò
fa molts mes anys que l’anterior. Aquesta cavitat te un origen clarament
fusiforme. Es tracta d’un pou de 43 m. de fondària que be poden veure’s també
com a varis pous encadenats. A la seua base hi ha una sala prou ampla en la que
s’aprecien clarament nivell d’inundació.
La setmana anterior a la nostra visita es vam registrar fortes
precipitacions per tota la província, omplint-se algunes llacunes com les de La
Jana o les de Salzadella-Sant Mateu. El fons de la cavitat presentava un
aspecte d’haver-se roblit d’aigua, pero encara així el dia de la nostra visita
ja no hi havia cap toll d’aigua.
La seua instal·lació es un tant precària, hi hauria que millorar-la. Encara
que uns mesos desprès de la nostra visita, uns espeleòlegs catalans van visitar
l’avenc re-equipant en alguns punts.
Desprès tenim els dos avenc que rebem en nom de la zona; l’avenc de la
bassa paredà nº1 i el nº2. L’avenc de la
bassa paredà Nº1 també obeeix a un procés de formació inversa amb un col·lapsament
del sostre, el qual va fer que la cavitat s’obrirà al exterior. Es tracta d’una
cavitat molt superficial. Està formada per un pou de 12 m. que cau a una sala
ampla amb molsa a les roques que ocupen el seu terra i a les parets. Degut a la
grandària de la seua boca entre molta llum a la sala. En un extrem de la sala
trobem un estret pou de 3 o 4 metres on finalitza la cavitat. L’equipació
d’aquest avenc també es podria millorar, encara que pareix que no es molt visitat.
Per últim tenim l’avenc de la bassa
paredà nº2. Aquest es el clàssic avenc de formació inversa. La seua morfologia
ens ho mostra inequívocament, ja que es tracta d’un tub vertical d’un metre
aproximant de diàmetre i uns 16 m. de fondària. La seua petita boca esta
amagada entre uns grans blocs i molta vegetació el que fa que la seua
localització siga un tant complicada.
Pera el seu descens vam gastar 4 cintes amb els seus respectius ancoratges
naturals ja que la cavitat no tenia cap spit.
Per la zona hi ha mes
cavitats, algunes d’elles de morfologia fusiforme. Pero en aquesta ocasió no
els vam poder visitar. En el mapa anterior de les cavitats de la zona podem
veure la situació d’aquestes.