El cap de setmana del
pont de la Diada de Catalunya: 8, 9, 10 i 11 de setembre, mos ajuntem Gila,
Cristina i Luis del Espeleo club Castelló, Héctor del Espeleoclub de la Vall d’Uixó,
Jota d’ Espemo i Sarai, Vicente i Gina de la UEC Tortosa per pujar a Euskadi a
visitar algunes cavitats de la zona.
El dissabte anem a la
Cueva de mina Europa a San Pedro de Galdames. La cavitat es troba dintre d’una
antiga galeria de mina, per aquesta raó rep el seu nom. Encara que també es coneix com a mina de La Fragua o soplado de Arañaga. Per tant els primers
metres els farem per l’esmenada galeria. A mitja galeria hi ha un encreuament
amb 3 galeries. Nosaltres seguirem rectes. El ramal de l’esquerra també dona a
la galeria principal de la cavitat, però no es el adequat.
Formacions a la primera galeria.
(Foto: Vicente Barraquet)
Una vegada a la galeria
natural tenim dues opcions. Cap a la dreta hi ha un pou de 60 m. en poc de recorregut
baix. I per l’esquerra es per on la cavitat te mes continuació, poden assolir
el nivell actiu. De seguida trobem un primer ressalt que tenia una corda fixa
amb nusos, però nosaltres vam posar una nostra per baixar. Es un curt ressalt
de 4 m. La galeria es molt ampla i alta, amb molt de material clàstic i
alguna gran formació entre tot el caos de blocs. A mida que avancem va guanyant
amplada. De sobte arribem a una inclinada rampa descendent. Una vegada baix la
continuació cap a l’actiu es per una grimpada - rampa a ma esquera. Però
seguint per baix de la rampa també arriben a un nivell inferior sense cap continuació
i amb restes de l’explotació minera. El pas pera pujar al nivell superior costa
de trobar. Nosaltres el vam deixar fitat.
Formacions al nivell
superior, junt a la capçalera de la rampa de 40 m.
Dalt de la rampa
arribem a un pis superior que tan sols es separa del inferior per un gran
amuntonament de blocs de grans dimensions. Aquest espai esta farcit d'estalagmites de magnitud mètrica i te una amplada superior al nivell inferior.
Cap al final de la galeria unes grans estalagmites d'uns 6 m de diàmetre i 20
d’alçada tanquen la galeria. Ací per mig d’una rampa estalagmitica de gran
verticalitat i que cal instal·lar, baixem a un nivell inferior que pel seu aspecte
s’activa durant les fortes pluges.
Es tracta d’un ample canó
de gran alçada amb el piso cobert de sediment i de cantes arrodonits, amb molta
humitat.
Rampa de 40 m. La zona mes impressionant
de la cavitat. (Foto: Vicente Barraquet)
Desprès de superar un
ressalt de 4 m. que convé instal·lar, el canó redueix dràsticament l’amplada.
Ja que ara està entorn al metre. En aquesta zona apareixen 3 pous. El primer de
7 m. es pot desgrimpar. En la base del segón, que es de 12 m., ja trobem una xicoteta
corrent d’aigua. I el tercer, de 17 m. ens deixa en el nivell actiu de la Cueva
de mina Europa, en el Rio Aranaga.
Base del pou de 17 m., on
entrem al Río Aranaga.
Per l’actiu podem
avançar sense banyar-nos si fem una acrobàtica oposició, sinó es així el aigua arriba fins la cintura. Desprès d’uns metres mes estrets el canó del riu
torna a augmentar considerablement les seves dimensions. Ara podem avançar per terrasses
o pel mateix llit del riu. Mes avant trobem una bonica cascada que cau per la paret
dreta per damunt d’una colada. I un poc mes avant ens trobem amb un caos de
blocs que ens barra la progressió i que antecedeix a la unió amb l’afluent de
La Rosario. En aquest punt vam decidir donar-nos la volta, ja que volem eixir prompte
per poder desplaçar-nos fins l’entorn de la cavitat que volem visitar dema.
Cascada en el Río Aranaga.
(Foto: Vicente Barraquet)
En definitiva, una
cavitat de molt bones dimensions i amb un interessant riu. Aquesta cavitat
forma part d’un sistema de drenatge molt ampli que engloba gran part dels
montes de Triano i Galdames: el complejo Atxuriaga, cavitat que amb 54.330 m.
es actualment la major cavitat enclavada integrament a Euskadi. D’aquest
sistema també forma part la veïna cueva de Arenaza (amb un jaciment arqueològic
de gran importància), las torcas de La Glaja i Artekona, i las minas el Bortal
i la Buena de entre altres cavitats. Aquest sistema ha estat explorat, i
continua sent-ho, per la Sociedad espeleologica Burnia.