Avenc de Santa Bárbara (Tírig): nueva topografía.

 

Bonitos rincones en el Avenc de Santa Bárbara (Foto: Josep Gilabert).

 

Dentro de la salida de club realizada el pasado 6 de Noviembre a la población de Tírig visitamos el avenc de Santa Bárbara. Antes de esta visita se bajo al avenc de les Cavalleries, del cual se realizo el levantamiento topográfico. Al avenc de Santa Bárbara entramos Marina, Lydie, Gila, Jesús y Luis. También acudió Esteban, que no tenía tiempo para bajar a la sima, pero tuvo el gran detalle de pasar a saludar.

Nuevo pozo equipado al final del pasamanos (Foto: Josep Gilabert).

 

A nivel espeleológico, esta sima es la más conocida de la población junto al avenc del Mas Nou, que aunque esté situada en término municipal de Les Coves de Vinroma se encuentra muy cerca de la ralla de termino. El de Santa Bárbara, por su parte, está situado cercano a la ermita de Santa Bárbara, de ahí su nombre. Hablamos se interés espeleológico porque en la zona existen varias cavidades de gran interés mundial por sus pinturas rupestres de arte levantino.

 

Preparándonos para entrar en la cavidad (Foto: Josep Gilabert).

 

 

Boca de entrada a la sima (Foto: Lydie Babin).

 

Esta cavidad es bastante interesante, pues además de presentar rincones bellos por sus recubrimientos litoquímicos, y alguna sala de buenas dimensiones, también es interesante a nivel hidrogeológico. Por su zona interior, los compañeros del club Muntanyenc La Carrarassa de Figueroles en 2004 encontraron un estrecho conducto que en épocas de grandes precipitaciones se activa. Este conducto es estrecho e incomodo, terminando por estrechez. Pero el hecho de poseer un pequeño caudal en épocas lluviosas da relevancia a esta sima.

 

Gilabert en una zona concrecionada (Foto: Lydie Babin).

 

Jesús instalando el pozo de entrada (Foto: Josep Gilabert).

 

Además de la visita y disfrute de la cavidad, también aprovechamos para realizar dos trabajos: por una parte Jesús se encargo de tomar datos para realizar una nueva topografia del avenc; y por otra Luis equipó un pasamanos desde una ventana existente en el pozo de entrada. Siempre buscamos una finalidad más allá del puro interés deportivo a nuestras visitas al subsuelo

La sima tiene rincones muy decorados (Foto: Josep Gilabert).

 

Con la poligonal de la topografía podemos obtener datos interesantes, como por ejemplo la profundidad actualizada de la cavidad, que ahora es de -44,7 m. O el recorrido, que ahora es de 172 m. Y también incluir zonas nuevas, ya que el conducto descubierto por los espeleólogos de Figueroles no aparece en la topografía de la SIE del CEA (realizada por J.M. Victoria, J. Sabroso y J.M. Miñarro), la más detallada de las que conocemos de este avenc. También existe una topografía de la SIRE de Sants del año 1966, pero está solo presenta un alzado y le otorga una profundidad de -50 m. Aunque representa un documento histórico de interés.

 

Topografia de la SIRE-Sants del año 1966:

 

 

Nueva topografía: ECC 2021:

 

El otro trabajo fue la equipación de un pasamanos. Este parte desde una ventana situada a mitad del pozo de entrada. Mediante un resalte se baja a una salita con muchos espeleotemas y con un gran desfonde junto a su pared izquierda que da a la sala grande. Esta salita había sido visitada antaño, ya que vimos una inscripción con la llama de algún carburero y también un viejo paquete de tabaco en el interior de un gour con agua.

Sala grande (Foto: Josep Gilabert).

 

 

Ascenso del pozo equipado al final del pasamanos (Foto: Lydie Babin).

 

Desde la salita, por un paso estrecho, continuamos montando el pasamanos por una fractura. Hay algunas repisas que se combinan con desfondes, por lo que tenemos que ir en todo momento anclados. La fractura está bien decorada. Una vez se terminan las repisas se decide montar una cabecera y por medio de un rapel de unos 10 m. bajar hasta el extremo sureste de la sala principal de la sima. Así montamos un pequeño circuito.

 

Detalle de formaciones (Foto: Josep Gilabert).

 

Al salir desequipamos el pasamanos, ya que estaba montado con Multi-montis y realmente no lleva a ninguna zona de gran interés. Pues es una salita y una trozo de fractura desfondada que constituye el techo de la sala grande. Aun así, se aprovecha el hecho de que está montada esta nueva vía para topografiarla también. El avance por esta zona provoca inevitablemente la caída de piedras y rocas a la sala principal, por lo que en caso de visitarla se debe evitar la presencia de compañeros en la sala grande.

Marina (de azul) saliendo por la vía normal, y Lydie (de rojo) saliendo de la vía del pasamanos (Foto: Josep Gilabert).

COVES, ETNOGRAFIA I TOPONÍMIA

El passat novembre de 2021 va eixir una nova publicació titulada: Coves, etnografia i toponímia, del que és autor Josep Lluís Viciano Agramunt, soci actiu de l'Espeleo Club Castelló. El llibre és la segona part del volum Per cingles Avencs i masos publicat el 2009. Es tracta d'una recopilació d'articles dispersos en nombroses revistes i butlletins que ha anat publicant l'autor al llarg de les dècades. Mentre que el primer volum es van presentar els articles publicats entre 1965 i 2008, en aquest segon volum ho fa amb els articles apareguts entre els anys 2006 i 2021. El llibre està compost per 53 articles, encapçalats per una presentació de Vicent Pitarch, totalitzant 405 pàgines.

Aquests articles, publicats en els últims quinze anys, estaven escampats en diferents revistes o butlletins com l'Estel, del Centre Excursionista de Castelló, actes de les Jornades Culturals de la Plana de l'Arc, Estudis Castellonencs i Berig, sent més nombrosos els treballs d'aquesta última publicació. Des d'ací li donem l'enhorabona a Pepe Viciano per aquest llibre i tornem a fer nostre allò que diu Viciano de "tot el que no es publica a la llarga es perd".

Recerca de cavitats pel terme de Llucena

 

Octavio mostrant-nos la boca del Avenc MF-1.

 

El company Octavio del Centre excursionista de Llucena es un bon coneixedor de les muntanyes i les cavitats dels voltants de Llucena i les poblacions properes. Fruït de les seves informacions vam desobstruir fa uns mesos una gran cavitat: l'avenc de Figa estreta, avenc que arriba a -81 m. en una de les seves vies, i en l'altra connecta amb La Figa, cavitat mes fonda de la província amb -191 m. de fondària.

 

Dolines tectòniques en el Tossal de les Llometes.

 

Una vegada més ens va mostrar algunes de les cavitats, o llocs interessants on recercar, que coneixia dels seus anys d’exploracions per la zona. En esta ocasió, el dissabte 13 de novembre de 2021, vam acompanyar a Octavio; Lydie, Lee i Luis. Ben esmorzats vam pujar cap a la zona del Mas de Fabra, a terme de Llucena. Per no confondre amb un altre Mas de Llucena: el Mas de Fabra de dalt; indiquem que aquest es troba al nord-oest de la població i prop de la carretera que puja cap al Port del Revolcador.

Per accedir a la zona agafarem la carretera que des de Llucena puja cap a aquest port, per als 5,3 km. des de que abandonem el poble agafar una pista a la dreta, just on la carretera creua el barranc del Batle o de Vale. En la primera bifurcació agafem el camí de l'esquerra que ens durà al Mas de Fabra. Passem de llarg el Mas i després de recórrer 300 m. deixarem el vehicle en un lateral del camí i agafem un camí mes perdut que ix a la dreta i baixa fins acabar-se en un bancal. Des de l'extrem nord-est del sembrat parteix una senda poc marcada que de seguida arriba a les primeres boques de la zona.

 

Entrada MF.2a, en la zona del Mas de Fabra.

 

Allí, per una lloma que fa 906 m. d’altitud, Octavio ens va mostrar una zona de fractures. Realment son dues diàclasis principals i paral·leles que presenten varies boques o esfondraments alineats. Vam veure fins a 6 punts on poder entrar al subsòl. Alguna d'eixes entrades es per a desobstruir; altres les vam explorar per damunt, ja que son menudes i susceptibles de desobstrucció en el seu interior; i un parell no les vam explorar per la necessitat d'utilitzar corda per baixar. Però vam agafar les coordenades de tots aquestos fenòmens per incloure'ls al catàleg SICE-CS.

A grans trets es compon de dues fractures paral·leles amb una orientació est - oest. Hem localitzat 6 fenòmens o boques. Anem a descriure'ls un a un, començant de oest a est. Descriurem primer les boques alineades en la fractura de mes al nord i després les alineades en la fractura del sud.

 

Boca del Avenc MF-1, per la zona del Mas de Fabra.

 

MF.1: A aquest forat vam entrar Lee i Luis. Es tracta d'una rampa entre terra i blocs que baixa uns poc metres. En la seua part final es tanca. Amb alguna possibilitat de desobstrucció, però no és de les més interessants de la zona. Rec. aprox. 12 m. Fondària aprox. -8 m.

MF.2b: Comunica amb la MF.2a pel seu extrem oest. Per la qual cosa son una mateixa cavitat.

MF.2a: Lee i Luis vam entrar per revisar. Luis va explorar la part occidental que comunica amb la boca MF.2b; mentre que Lee va explorar la part oriental, que presenta major desenvolupament i fondària. Es un fractura llarga oberta al exterior. Per la seva part central es pot des grimpar un ressalt de 3 m. Es pot avançar cap als dos costats. Al oest no guanya molt de desnivell i te comunicació amb una altra boca, que bé a ser la MF.2b. Per l'est baixa unes rampes i ressalts fins tancar-se. Es podria desobstruir, però no es veuen gran possibilitats. Rec. aprox. 25 m. Fondària aprox. -10 m.

 

Sondeig visual de la fondària de l’avenc MF.2a.

 

MF.3: Es una cavitat amb una boca menuda que dona pas a una vertical pera la qual es necessita corda. Va ser explorada per Octavio en el passat. Es una cavitat que seria convenient revisar i topografiar.

MF.4: Es una de les dues boques situades en la fractura sud. La seua boca obstruïda es situa en el fons d'una petita dolina. Pendent de desobstrucció.

MF.5: Esta cavitat te una boca menuda i algun spit en la seua entrada. Va ser explorada per Octavio fa molts anys. Pot baixar una vintena de metres. Baix es pot desobstruir. No la vam explorar.

 

COORDENADES

Datum ETRS89 Huso 30T

Pàrquing: X.728088 Y.4447674 Z.897

MF.1: X.728221 Y.4447840 Z.900

MF.2b: X.728243 Y.4447845 Z.899

MF.2a: X.728253 Y.4447843 Z.901

MF.3: X.728350 Y.4447853 Z.894

MF.4: X.728335 Y.4447831 Z.896

MF.5: X.728354 Y.4447832 Z.896

 

Ortofoto amb la situació de les cavitats de la zona del mas de Fabra.

 

Hi ha alguna dolina mes per la zona però col·lapsada. També es pot recercar mes a fons la zona, perquè la abundant vegetació de matolls (sobre tot coscoll i argelaga) pot amagar alguna nova boca. Per exemple, mes al oest de la MF.1 es troba un simple esfondrament on es pot començar una desobstrucció.

 

Després vam parar a veure una zona de dolines tectòniques, en el Tossal de les Llometes. Ací vam estar recercant però no vam trobar cap boca ni cap lloc on poder iniciar una desobstrucció. Malgrat això, hi han una sèrie de esfondraments interessants. Deixem les coordenades de alguns llocs més destacats d'aquestos fenòmens exokarstics.

 

Zona de fractures exteriors en el Tossal de les Llometes.

 

Vam agafar coordenades dels 4 extrems d'aquestes dolines:

 

Datum ETRS89 Huso 30T

Llometes-1: X.730654 Y.4446877 Z.715

Llometes-2: X.730667 Y.4446884 Z.717

Llometes-3: X.730652 Y.4446904 Z.711

Llometes-4: X.730651 Y.4446845 Z.727

 

Mapa de situació dels fenòmens exokartics del Tossal de les Llometes.

 

Per últim vam anar a buscar un altre avenc explorat per Octavio fa alguns anys. Aquest es situa per la lloma de la Pinera. Vam estar els 4 buscant i regirant tota la lloma i no vam aconseguir topetar-lo, però per allí deu d'estar.

 

Així Octavio ens a aportat una informació Interessant que podem incloure al catàleg SICE-CS de cavitats de la província de Castelló. També son zones on es pot treballar, ja que cap d'aquestos avenc té topografia, a mes de les desobstruccions que es poden dur a terme en estos fenòmens esmentats.

Topografia completa de La Figa y Figa estreta (Llucena del Cid)

 

Sala de les rails en La Figa.

 

El passat any 2021 es van finalitzar els treballs a la cavitat de Figa estreta; que va ser desobstruïda, explorada i comunicada amb la Figa. Fruït d'aquestes tasques es va publicar un article a la revista BERIG número 20. Aquest article es pot consultar en el següent enllaç:

http://www.cuevascastellon.uji.es/articulos/berig20_avfigaestreta.pdf

 

 

Aquest sistema tectònic constitueix la cavitat natural explorada a dia d'avui mes fonda de la província de Castelló. La seua cota màxima està establerta a -191 m. La Figa fou oberta de forma artificial durant les feines d'ampliació de la pista forestal que puja fins el cim del Cabeço Blanc. Es situa molt a prop d'aquest cim i de la caseta forestal que hi ha allà mateix. Posteriorment, possiblement sobre l'any 1998, els espeleòlegs del Club Espeleològic de Borriana (CEBO) van trobar la nova boca i van començar la seua exploració. Un dels espeleòlegs que van impulsar aquestes tasques va ser Felip Montoliu, que junt a Maria José Ruiz, Oscar Edo, Célia Fabregat, Casimiro Gómez i altres companys van ser els exploradors de l'avenc.

Boniques formacions en el sistema La Figa – Figa estreta.

 

Durant els anys que s'allargaren les exploracions va nàixer el CEVI (Club Espeleològic de Vila-real), entitat formada per alguns dels membres mes actius a nivell espeleològic del CEBO, així com altres espeleòlegs. Per tant, el CEVI va agafar el relleu en les exploracions, encara que molts dels exploradors eren els primitius.

 

Boca de entrada a La Figa.

 

El CEVI realitzà la topografia de La Figa, dirigida per César Usó. Al febrer del 2010 es va realitzar el treball de camp, però la topografia no va ser publicada fins al 2012. A més a més, uns anys després, a l'agost de 2013 es va publicar la topografia d'un fragment de la cavitat explorat per espeleòlegs del CEVI, molt a prop de la cota de màxima fondària.

 

Detall d’una estalagmita al sistema La Figa – Figa estreta.

 

Es al juny de 2020 quan es desobstrueix una nova boca molt a prop de La Figa. Es tracta de l’avenc de Figa estreta, que fou localitzada per Octavio Bartoll i desobstruïda per Nando Falomir, Lee Galea i Luis Almela. En la primera exploració s'assoleix la cota de -81 m. En un segon atac s'aconsegueix la unió amb La Figa.

 

Fractura recoberta d’espeleotemes en la part fonda de Figa estreta.

 

Aquesta nova cavitat, així com la zona superior de La Figa (fins la cota de -60 m.) fou topografiada pels exploradors de l’avenc de Figa estreta. Ara hem ajuntat les dues topos en un muntatge on es mostra tot el sistema subterrani. Ací podeu veure-la:

 

Topografia completa del sistema La Figa – Figa estreta.

 

Es de destacar que en temps passats l’entrada a tot aquest sistema estava ubicada en una gran fractura exterior que es situa a pocs metres de la boca de La Figa i a l'altre costat de la pista. Des de La Figa es pot ascendir fins a la cota de-10 m., on es troba la sala de les rails. Aquesta saleta es troba just baix de la esmentada fractura exterior. Uns grans blocs obstrueixen l'antiga boca a aquest avenc.

 

Joaquin desobstruint el pas de l’himen.

 

A nivell geològic es tracta d'una fractura tectònica oberta en materials calcaris del Juràssic. La direcció general del diàclasi es NO-SE.

A nivell bibliogràfic es troba a faltar una publicació sobre l'avenc de La Figa.

A nivell de turisme espeleològic, malgrat que es una fractura relativament estreta, es una de les grutes mes visitades dintre de la nostra província. Aquest fet es deu, en gran part, per ostentar el record provincial de fondària.