PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

miércoles, 27 de enero de 2016

COVA DEL MAS DE FORÉS DE BAIX (Benassal)


El passat mes d’abril diversos espeleòlegs de l’ESPELEO CLUB CASTELLÓ vam visitar aquesta cavitat per realitzar el seu estudi i alçament topogràfic. Ací presentem el resultat.
Resulta ser una cavitat que ens ha sorprès per les seues dimensions i la seua bellesa. Ens esperàvem una modesta cavitat i ens vam trobar en una cova amb prou de volum i un recorregut superior als 170 m.

Sala bonica.

SITUACIÓ
Esta situada en la vesant sud del Picaio, màxima elevació del terme de Benassal, mes avall de la roca del migdia i mes amunt del riu Montlleo. Es prou difícil de localitzar.
Per accedir a ella partirem de la població de Vilafranca, agafant la pista que baixa cap al barranc de les coves de Forcall. Des d’allí remuntem pel camí de Benassal fins un coll, per començar a baixar cap al riu Montlleo. Primer passem per La teuleria, desprès per la caseta de les Sorts, mes avant passem pel mas de Forés de dalt i pel mas de Forés de baix. Un kilòmetre desprès de passar aquest últim mas trobarem a ma dreta una antiga pista utilitzada per traure fusta. Ací es bon lloc per deixar els vehicles. La pista esta intransitable per als automòbils.

Mas de Forés de baix i al fons la roca del migdia.

Caminarem per la pista, i a uns 250 m. trobarem a la vora dreta del camí la boca d’un petit forat de 4 m. de recorregut; es tracta del forat del mas de Forés de baix nº 2. Per aplegar a la cova del mas de Fores de baix continuarem per la pista fins quasi el seu final. Desprès de deixar un cingle a ma dreta del camí, abandonem la pista per començar a pujar per una empinada costera fins la boca de la cavitat. L’entrada es troba un centenar de metres mes amunt del camí i molt amagada. La seva boca esta protegida per una porta, pera la seua visita cal demanar la clau a l’ajuntament de Benassal.

Mapa de situació de les cavitats.
 
Coordenades UTM Datum ETRS89
Zona: 30 T

Cova del Mas de Forés de baix
X: 732933
Y: 4473598
Z: 974 m.

Forat del Mas de Forés de baix nº2
X: 733176
Y: 4473451
Z: 934

Planta de la cavitat.
Seccions de la cavitat.

DESCRIPCIÓ
A la cova del Mas de Forés de baix també se la coneix amb el nom d’avenc del Serrador. Però els veïns dels masos dels voltats la coneixent amb el nom de cova del Mas de Forés de baix, per la qual cosa nosaltres també la nomenarem així.

Es tracta d’una cova formada per quatre sales principals i algunes galeries que les uneixen. Esta formada a favor d’una escletxa de direcció sud - nord amb un fort buçament cap a l’est. En el pis inferior es nota mes clarament l’eix de la fractura principal, mentre que en el superior també hi ha algun punt, com per exemple en la sala d’entrada, on es deixa veure un clar domini de l’estratificació.

Boca d'entrada.

La boca de 1,2 m. d’alt per 0,9 m. d’ample es arrodonida i dona pas a un tub de pressió que davalla un curt ressalt i varis esglaons fets per la ma de l’home pera desembocar en la sala d’entrada. Aquesta sala de 15 x 6 m. es descendent i esta relativament seca. En ella observem varies estalagmites al mig de la sala i algunes colades que adornen les parets. El terra es presenta ple de terra i algunes pedres.

Sala d’entrada.

Al fons de la sala i junt a una bonica estalagmita de mes de 2 m. hi ha una desgrimpada que ens du a una galeria de sostre baix i amb molts blocs i roques soltes, que en el seu extrem dona pas a una saleta amb el sostre mes alt. D’ací tenim 3 possibilitats de continuació:
-La primera i mes curta l’agafem en direcció est, baixant un escalo i girant a l’esquerra. Al principi es una galeria ampla i còmoda, pero de seguida gira de nou a l’esquerra i finalitza en una petita estància plena de materials clàstics (punt L de la topografia).
-La segona es una gatera situada en el extrem nord de la saleta i a mitja alçada. Aquesta gatera, d’uns 4 m. de llargària, ens deixa en la sala bonica.
-La tercera ix de l’esquerra de la galeria de sostre baix que precedeix a la saleta. I ens du al pis inferior.

Sala bonica.

Superant la gatera arribem a la sala bonica, que com el seu nom indica esta molt bellament concrecionada. Esta sala te una forma allargada i unes dimensions de 20 x 6,5 m. En la part sud esta formada per una rampa amb forta pendent ascendent i amb grans blocs que ens du a una zona plana amb terra al sol i formacions a les parets. En un racó d’aquesta zona hi ha un ressalt descendent que desemboca a la sala de entrada, just on esta la estalagmita de mes de 2 m. esmenada abans. En la part mitja de la rampa també hi ha un forat entre blocs que comunica amb la saleta d’on partia la gatera d’accés a la sala bonica.

Banderes a la sala bonica.

L’extrem nord de la sala es el mes decorat per tot tipus de formacions. Podem accedir a alguna saleta separada de la sala principal per parets de concreció. A l’extrem est de la sala, al costat d’una bonica colada comença una galeria mes terrosa i amb pedres que agafa direcció sud fins uns petits passos que acaben estrenyin-se. De baix de la colada també podem agafar dues galeries totalment concrecionades que curtcircuiten i que prenen direcció nord. Realment aquestes estan separades de la sala principal per tàbics de concrecions.

Un racó a l'extrem nord de la sala bonica.

Tornant a la bifurcació i agafant el ramal de l’esquerra baixem al pis de baix. La galeria comença superant una estretor. Tot seguit fem un gir de 180º i baixem un ressalt junt a una columna partida a mitja alçada pels moviments neotectònics ocorreguts en la cova. Entrem a una saleta on hi han dues possibilitats; al fons del embut que forma la saleta podem accedir al pis inferior per mig d’una estretor molt selectiva, però resulta mes còmode seguir recte pujant un ressalt. Així tenim la possibilitat d’ascendir a ma esquerra un fractura amb forta pendent que ens deixa en una estància petita però amb moltes formacions. En aquesta zona s’observa l’orientació que porta el diàclasi que forma la cavitat.
En vegada de pujar l’esmenada fractura podem girar a la ma dreta per introduir-nos en un pas estret i descendent que ens du també al pis inferior. Poc a poc l’amplària i l’alçada de la galeria es van ampliant fins arribar a una sala de 7 x 3 m. amb el sostre alt (uns 7 m. aprox.) i colades a les parets.

Sala bonica.

Des de l’extrem nord de la sala superem un nou pas estret que dona pas a una nova bifurcació. Cap a la esquerra i davallant un ressalt podem visitar la sala dels blocs. Com el seu nom indica esta plena de blocs i demes materials clàstics, encara que en alguns racons trobem boniques formacions molt humides i amb tonalitats blanques i negres que alegren la nostra vista. Aquesta sala de 12 x 3 m. te en el seu extrem oest un petit pouet que arriba a la màxima fondària de la cavitat a la cota de -32,2 m. (punt P de la topografia).

Sala de les banderes.

En vegada d’entrar a la sala dels blocs podem seguir el ramal de la dreta, que es el mes evident, per aplegar a la part final de la cavitat; la sala de les Banderes de 15 x 3 m. i amb el sostre a uns 10 m. d’alçada. Aquesta junt amb la sala bonica son les mes espectaculars de la cavitat, en ella abunden les formacions reconstructives actives i de diverses tonalitats. Pengen del sostre múltiples banderes, hi ha colades per tot arreu i també trobem grans estalagmites pel mig de la sala. En la zona nord-oest es forma un pis inferior que dona pas a un parell de galeries curtes que curtcircuiten i que es presenten farcides de formacions.

ESPELEOMETRÍA
Desenvolupament:......... 171 m.
Recorregut en planta:..... 146 m.
Fondària:.................... -32,2 m.

FORAT DEL MAS DE FORÉS DE BAIX Nº2

Topografia de la cavitat.

Aquesta cavitat es tracta d’un petit forat de 4 metres de recorregut i amb una fondària de 2,2 metres.
Es troba com hem dit al marge dret de la pista que entra cap a la cova del Mas de Forés de baix, la vorem fàcilment si passem per la pista.
Esta formada al mig de dos estrats pel que pren forma de laminador. El seu interior es gaire estret i ple de materials clàstics ja que el terreny on s’obri la cova es troba molt descompost. No te cap interès, encara així els seus 4 metres de recorregut ens recomanen de la seua catalogació.

Boca del forat del Mas de Forés de baix nº 2.

miércoles, 20 de enero de 2016

La Covatilla i la cova de l'Ereta



El passat diumenge dia 20 de desembre vam visitar aquestes dues cavitats situades al costat de la població d’Ahín. Son totes dues molt conegudes en la contornà i molt boniques i didàctiques.

Riu de La Covatilla
Primer vam visitar la Covatilla, cavitat activa i amb molt de volum. Ames de la sala principal també vam visitar una sala de grans dimensions i paral·lela a la principal. Aquesta sala allargada descen fins el riu salvant un gran desnivell. 

Sala paral·lela en La Covatilla

El gran atractiu d’aquesta cavitat es el seu riu subterrani, que en el seu discórrer per la cavitat forma 2 boniques cascades. La primera d’elles te d’uns 4 o 5 metres; i la segona, mes espectacular, tindrà uns 8 m. aproximadament.

Cascada petita a La Covatilla

Desprès vam visitar la bonica cova de l’Ereta, molt coneguda en el poble d’Ahín. En aquesta cavitat es poden observar formes càrstiques, que el pas de l’aigua a anat formant durant segles. La primera part de la cavitat obeeix clarament a una morfologia freàtica. En alguns llocs també podem observar meandres re-excavats sobre els tubs freàtics.

Saleta amagada a la cova de l'Ereta

Darrere d’una divertida gatera hi trovem la sala principal de la cavitat, amb un bon volum i decorada per múltiples formacions de diverses tonalitats. Des d’aquesta sala encara podem accedir a una petita cambra amb mes formacions i també a un petit sifó.

Sala principal de la cova de l'Ereta

Es tracta de dos coves molt apropiades per visitar amb espeleòlegs novells. També es poden realitzar interessants fotografies en estes dos coves.

En la boca de La Covatilla

miércoles, 6 de enero de 2016

VISITA A CAVITATS D'ATZENETA DEL MAESTRAT

El passat dia 4 de gener Joaquín i Jesús ens dirigirem a Atzeneta del Maestrat, amb la finalitat de visitar algunes cavitats, principalment amb l'objectiu d'executar la topografia d'alguna d'elles. En primer lloc anarem al cau de la Rabosa, ja conegut espeleologicament per Viciano desde desembre de 1968, peró l'abandó de la zona i les errònies referències de la seva situació van jugar una mala passada als membres del club, ja que en els últims anys s'han invertit més de 10 visites per la seva ubicació, localitzant-la finalment el passat més de juny per Juan i Pepe acompanyats d'un home coneixedor del terreny. Amb les referències actuals vam anar directe a la cavitat, caminant desde el coll de la Bassa, on es veia una massa de boira que començava a cobrir la serra d'Espaneguera i venia cap a nosaltres.
Boca del cau de la Rabosa
 Entrarem per la boca passant el laminador que hi ha en els primers metres fins on aquest pla d'estrat enllaça amb una fractura que representa la resta de la cavitat. Avançant per la galeria principal trobem quasi al final una serie de corrosions térmiques molt curioses, que apareixen en la part superior de la fractura. El recorregut de la cavitat es de 50 metres.
Galeria principal del cau de la Rabosa
Marques de corrosions
A l'eixir de la cavitat ja caia una borrima, deixant un poc banyada la vegetació.
Les següents cavitats visitades és troben en la partida de Cap de Terme, per la carretera de Xodos, prop del mas de Roc. En aquesta zona hi han toponims que aludeixen al seu caràcter càrstic, com les Clapisses, el Coco, la Crebada o els Avencs, essent aquestos últims als que ens dirigirem. En aquesta zona del terme també caia borrima que poc a poc anava calant i que al refregar-nos per la vegetació et deixava ben xop. Anàrem al mas de la Crebada, intentant buscar l'eixida d'aigües de l'ullal de la Crebada, que el seu caràcter intermitent fa que siga molt complicat localitzar el punt exacte d'eixida. El que esta clar es que aquest ullal drena tota l'aigua captada per la zona de les Clapisses, extensió relativament reduïda. D'ací anàrem cap a la cova dels Avencs, on férem treballs de topografia. Es tracta d'una fracturació molt superficial, amb dos entrades principals i altres petits orificis que comuniquen amb l'exterior.
Boca de la cova dels Avencs
 Un poc més amunt trobem Els Avencs, dos cavitats donades a conèixer l'any 2003 que representen dos fractures paral·leles. Les dos tenen una entrada estreta i entre elles hi ha una distància de 22 metres. En Els Avencs també realitzarem la topografía, ubicant ambdues plantes i comprovant la direcció general de la fracturació del sector.

Nivell inferior d'Els Avencs-1
Destaca la cavitat 1 per la seva ampla galeria i les seves descobertes arqueológiques, amb materials de l'edat del Bronze. A més de la ceràmica hi ha un petit recinte de pedra amb argila que tanca un petit laminador, mostra digna de museu.
Tros del recinte de pedra i argila.
 La cavitat 2 es l'única cavitat visitada en aquest dia que no presenta deixalles prehistòriques, degut segurament a la vertical d'entrada. El que si que hi havia en la base de la fractura eren restes d'ossos d'animals i algún tros de mitjons i llaunes. Aquesta segona cavitat té menys desenvolupament i s'acaba pels dos extrems de la fractura degut a estretors que volten els 15 centímetres.
Pou d'entrada d'Els Avencs-2
 D'aquest avenc cal destacar la seva boca, que actualment es minúscula perque esta quasi totalment tapada per tres grans blocs. Si no estigueren aquestos, la boca serie d'1 x 2 metres aproximadament, molt distant dels 0,35 x 0,45 metres actuals.
Boca de la cavitat.
Per acabar volem destacar que la zona es interessant pel seu desenvolupat rascler, on poden existir més cavitats, que amb una mateixa tectónica i direcció de la fracturació representen formes d'absoció que alimentaran a l'Ullal de la Crebada.