PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

sábado, 31 de diciembre de 2016

Presentació oficial Revista Berig-16

Recentment i amb motiu de la publicació de la Revista del Espeleo Club Castelló, la Berig, es va fer una presentació en públic per als mitjans de comunicació i per al públic en general.


L'objectiu es donar a conèixer aquesta publicació que està ja molt arrelada en el club d'espeleo, així es pretén divulgar alguns dels treballs que es fan al llarg de l'any.

Referéncia en el diari provincial Mediterráneo


A mes a mes completar amb les diverses col·laboracions que son benvingudes per enriquir aquesta publicació amb articles de les diferents vessants de la ciència que sempre tracten d'un entorn relacionat amb el mon de les cavitats i l'espeleología com a esport-ciència, sense deslligar-se una de l'altra.


Cal agraïr la impressió al servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, que amb la seva aportació li donen dignitat a la publicació, així com a la inestimable i constant col·laboració amb una fulla publicitaria per part de la Fundació Dávalos-Fletcher, que ajuda a que segueixca endavant aquesta publicació.

RESUMEN AÑO 2016

Desde aquí vamos a hacer una mirada hacia atrás, para valorar y saborear un poco más todo lo vivido bajo tierra en este año que cerramos. Por ello vamos a poner una actividad significativa de cada més que por problemas de tiempo se nos ha pasado poner la reseña en el blog.

ENERO: Cova de Mariano(Borriol) localización y topografia.

FEBRERO: Sima del Pulpo (CIEZA, Murcia)


MARZO: Exploración y topografia de la Sima de Rodeos-6, Fuentes de Ayódar. Una primera.

ABRIL: Desobstrucción en els ullals de les Jordanes(Vistabella) y visita al Ullal dels Barrets (Atzeneta del Maestrat).

MAYO; Sima de la Endija y sima de la Higuera (Murcia)

JUNIO: Cueva del Calor (Orihuela)

JULIO: Postjona Jama (Eslovenia)

AGOSTO: Sockjan cave (Eslovenia)

SEPTIEMBRE: Sistema de la Peña del Mediodia, escalada cascada Diana, desobstrucción y topografia en la Espelunga de Napazal.


OCTUBRE:Cueva del Agua, Cueva del Tesoro (Sorbas, Almeria)


NOVIEMBRE; Catalogación Coves de la Gotera, (Vilafranca)

DICIEMBRE; Numerosas visitas a ULLALS en actividad: Font Seca, Ullal de Miravet, Font del Molinar, Ullals de la Caseta de Llaçaro, Ullals, cervera del Maestre, Ullal de Franc etc...
L'ULLAL, Lucena

L'ULLAL, Vilafranca
Ullals de Vistabella, Casteta de Llaçaro nº 4 y 5 en actividad, con el riu Montlleó en carga.


FELIZ AÑO 2017

viernes, 30 de diciembre de 2016

Activitat a Cantabria 2: TRAVESSA DE TORCA TONIO A CUEVA DE CAYUELA




Galeria del 10 de agosto.

La segona jornada vam decidir formar dos grups per fer la travessa Tonio – Cayuela. La idea era trobar-mos els dos grups a la sala Olivier Guillaume i recórrer les grans galeries de la Cueva de Cayuela tots junts. Així vam fer, vam entrar un primer grup per els pous de la torca de Tonio i una horeta desprès va entrar l’altre grup. Aixina la baixà va ser mes dinàmica i amb menys esperes.

Boca de la torca Tonio.

D’aquesta travessa hi ha moltíssima bibliografia, perquè resulta ser una de les que mes visitades de tota Espanya. Els pous no son massa amples, ni de massa fondària; excepte un parell d’ells que destaquen per ser els mes grans. Estos son d’uns 45 i 55 m. i tenen una amplada considerable, però no es baixen completament sino que tindrem que fer un senzill pèndul uns quants metres abans d’arribar al seu fons. Així que els ràpels mes llargs, que corresponen als esmentats pous, no superen els 35 i 36 m. respectivament. Per lo tant en 2 cordes de 40 m. podríem fer la travessa. El nostre grup dúiem 3 cordes de 60, 50 i 40 m. i el segon grup també tres cordes de mides semblants.

Capçalera del pou de 6 m., desprès del P.55.

També en la zona de pous trobem la diaclasa vertical, que podríem definir-la com el punt mes físic de tota la travessa, però no deixa de ser un pou de 13 m. molt estret que convé baixar en lliure, encara que a la zona final s’eixampla un poc. El cas es que en grups reduïts de 4 o 5 espeleòlegs la baixada es distreta i sense quasi esperes. A nosaltres se’ns va fer curta la zona de pous, ja que quant començàvem a disfrutar de seguida vam arribar al meandre on bufa una forta corrent d’aire i que precedeix a l’últim pou de 20 m. Este últim pou es bonic per ser un volat que ens deixa sobre la geganta sala Olivier Guillaume.

 
Sala Olivier Guillaume.

Una vegada baix dels pous vam esmorzar tranquil·lament mentre esperàvem als companys del 2on grup. Encara ens va donar temps a pujar fins el punt mes alt de la sala, així vam comprovar que es tracta d’una sala geganta. Quan tornàvem cap al extrem de la sala on arriben els pous de la torca Tonio començaren a arribar els companys. Encara vam esperar a que els acabaren de baixar tots 5 i menjaren. Ara quedava lo mes espectacular de la travessa; les grans galeries de Cayuela.

 
Galeria del 10 de Agosto.

Les primeres galeries que trobem ja impressionen per les seues magnituds i per les gran estalactites que pengen dels sostres i que es presenten amb la seua característica corrosió. Per això es diuen “las sierras”, perquè veritablement semblen serres. Podríem pensar que s’han format en tres etapes distintes aquestes formacions: En una primera etapa es van formar grans estalactites es una galeria ja fòssil. El la segona fase la galeria va tornar a tindre activitat hídrica i aquesta circulació d’aigua va produir un efecte d’erosió - corrosió de les grans estalactites, donant-los la forma de serres. I en una ultima fase la galeria tornà a quedar fòssil i, en un ambient amb corrents d’aire, sobre les grans formacions es van formar nous depòsits calcaris amb formes de coliflors que acaben de donar-li la fisonomia que presenten actualment estes magnifiques formacions.

Les galeries de Cayuela son colossals.

Una vegada superades les espectacular galeries del “10 de agosto”, de “la sierras”, i la especialment bella la zona superior de la “sala del vivac”, deixem de veure les esmenades estalactites gegantes. Però ací les galeries guanyen volum. Passem per “el bulevar” una galeria que presenta en alguns llocs uns bonics sostres erosius i per suposat unes dimensions exagerades. Com a dificultat final tenim un pou de 15 m., el “pozo del Arca”. I també destaquem la galeria d’entrada (en el nostre cas de eixida) que es presenta com un tub de dimensions colossals.

El Bulevard, en la cueva de Cayuela.

Desprès de 8 hores el 1er grup i 7 el 2on, eixim per la boca de la Cueva de Cayuela, ja de nit, però meravellats del que han vist els nostres ulls. Ara toca celebrar-ho amb un bon sopar. I dema mes espeleo.

Un dels pous de la zona final de la torca Tonio.

En pròxims posts relatarem la resta de activitats realitzades a Cantabria pel pont de la Inmmaculada.

miércoles, 21 de diciembre de 2016

Activitat a Cantabria 1: SUMIDERO DE CELLAGUA, TRAVESSA DE CUEVA DEL NARIZÓN A LA TORCA DE LAS PALOMAS.



Cueva del Narizón.

El passat pont de la Inmaculada vam pujar a Cantabria amb els companys de la UEC de Tortosa per visitar algunes de les precioses cavitats que hi han per la comarca del Asón.
El objectiu principal de la setmana era realitzar la travessa de la Sima del Bloque al sumidero de Cellagua. Es tracta d’una de les travesses mes dures de tota la península, pues a mes dels seus durs 4 km. de recorregut tenim que pujar 250 m. de pous per eixir al carrer. Estos 250 m. del Sumidero de Cellagua tenen que ser instal·lats abans de realitzar la travessa. A mes d’aquesta activitat en teníem preparades algunes mes. Ara detallem les activitats realitzades.

 
Sifó terminal de la Torca de las Palomas.

El primer dia mos vam dividir en dos grups, ja que érem 9 espeleòlegs. El grup fort va anar a instal·lar el Sumidero de Cellagua, que estava compost per Sarai i Vicent de la UEC i Lee i Sergio del ECC. Tenien diverses informacions sobre les instal·lacions de l’avenc però la realitat la van veure quant van començar a baixar els primers pous. El equipament de la cavitat es molt vell i no esta apte pera utilitzar a dia d’avui. Encara així l’equip va baixar fins la capçalera del pou de 80 m. comprovant que quant mes avall pitjor equipament. Alguns spits se’n eixien sols de roscar-los, altres estaven mig fora de la paret i els que es podien gastar no es podien roscar del tot, deixant les xapes molt soltes. Per tant van prendre la trista però sabia decisió de deixar la travessa a banda. Actualment no es pot baixar aquest avenc en l’equipacio existent. I pera colmo els vam furtar una saca amb un croll i mes coses que van deixar junt a la boca. No tenien el dia.

Al segon nivell de la Cueva del Narizón.

L’altre grup vam tenir mes sort i vam disfrutar de la desconeguda travessa de la cueva del Narizón a la torca de las Palomas, a Castro Urdiales. Es una travessa curteta però molt interesant per l’estètica de les seues galeries. La cavitat te diversos nivells, pel mes baix es per on circula actualment el riu que va formar la cavitat.
Entrem per una petita boca que ens deixa en unes sales fòssils. Superem una estretor i una rampa equipada en fixe i arriben a una sala amb les primeres formacions que trobem a la travessa. Després continuem per una estretor desobstruïda que dona pas a una galeria amb un passamà per superar un desfonat i algunes zones molt ben decorades. Mes endavant fem cap a una sala caòtica i amb varies possibilitats, ací tindrem que buscar el pas estret que mos dura al segon nivell de la cavitat, exactament a la galeria de la Esperanza. En va costar un poc trobar el pas.

 
Arribant al pou de la Esperanza.

La galeria de la Esperanza te moltíssimes formacions, en alguns llocs tenim que arrossegar-nos entre elles, ja que es de sostre baix. Es una de les zones mes boniques de la cavitat. Esta ens deixa en el pozo de la Esperanza, de 35 m. i molt fraccionat, que esta també en fixe. En pou es realment un meandre no massa ample, en el qual anem fraccionant en els distints repeus que anem trobant. Baix del pou aterrem en una ampla galeria amb clares marques de circulació d’aigua, la galeria del cementeri macarrònic, que forma part del tercer nivell de la cavitat.

 
Zona final de la galeria del Cementerio macarronico.

Des de la base pel pou podem endinsar-nos cap a dins del sistema (direcció est) i visitar unes sales fastuosament decorades per formacions cristal·lines. La galeria de la Joyeria es troba en aquesta zona, que be a ser la mes bonica de tota la travessa. Continuant des de la base del pou de la Esperanza cap a l’oest passarem per uns laminadors amb molts macarrons, alguns d’ells es troben tirats per terra, possiblement per moviments neotectònics que els han trencat. Estes formacions trencades donen nom a la galeria (galeria del cementeri macarrònic).

 
Detall de formacions per la zona de la Joyeria.

Cap al final, aquesta galeria guanya dimensions, però de sobte s’acaba. Tenim que buscar el pas a la dreta i cap a munt per unes estretors anomenades paso del macho cabrio. Tot seguit topetem el pou de la Unión, de 6 m. i instal·lat en fixe també. A la seua base tenim que buscar uns passos molt estats que ens deixaran en el quart nivell de la cavitat, pel qual discorre un cabalós riu. Però primer prendrem en una bifurcació una laminador a l’esquerra (direcció est) que poc a poc va eixamplant-se fins desembocar a la sala de la Encrucijada. Des d’esta sala de bon volum continuarem uns metres fins arribar a una galeria activa, per on discorre un riu.

Nivell actiu del sistema.

La part final de la travessa discorre per galeries grans, però encara tindrem que buscar alguns passos gens evidents per anar continuant a moments per nivells superiors i altres a prop del riu en direcció a la torca de las Palomas. Finalment pujarem per unes sales que queden a l’esquerra de la galeria activa per alcançar la base de la torca de las Palomas. Ara nomes queda pujar un pou enrampat d’uns 25 m. que ens deixaran de nou al exterior. Però es interesant, si no mos importa banyar-mos els peus, continuar des de la sala de la torca de las Palomas riu avall fins el sifó terminal, ja que podrem disfrutar de grans galeries actives.
En definitiva una bonica travessa, sense massa dificultat tècnica, i que es pot fer tranquil·lament i disfrutan de les formacions. A nosaltres ens va costar unes 4 h. 30 min. Anant tranquils, parant a menjar i a fer moltes fotos.

Torca de las Palomas.

En pròxims posts relatarem la resta d'activitats realitzades a Cantabria pel pont de la Inmaculada.

martes, 20 de diciembre de 2016

CELEBRADA LA XXV SETMANA DE CINEMA DE MUNTANYA

La passada setmana va tindre lloc el certamen de cinema de muntanya de Castelló, que amb motiu del 25e aniversari es va voler rellançar per celebrar-ho de manera especial per al públic de Castelló i voltants.

Cartell



Presentació de la Setmana de Cinema
Va començar amb la pel·lícula americana de Valley Uprising, que tractaba sobre la història de l’escalada i la muntanya de Yosemite. Encara que fora de concurs per ser massa dificultós portar a algun dels protagonistes es va voler projectar aquesta que l’any 2014 va ser la mes llorejada en certàmens d’aquesta temàtica, el teatre es va omplir de gom a gom.


Exibició del premi de Radio Castellón concedit a la Setmana de Cinema de Muntanya

Dimarts es va estrenar El Ogro, el Monge y la Virgen, que es va emportar el 3r premi del concurs, a mes feia de representant de les activitats de muntanya locals. Alexis Edo i Jose Manuel Zapata van respondre a les qüestions que se’ls va fer i ens van tindre atents a la pantalla durant l’ascensió a les tres emblemàtiques muntanyes del Alps Suïssos: l’Eiger, el Jungfrau i el Mönch.

Edo i Zapata presentant la pel·lícula
Dimecres amb el plat estrella de la setmana es va presentar de manera interactiva el com i el perquè de l’ascensió que amb dos dels protagonistes de la pujada a cim que ens van transmetre l’experiència viscuda a terres del Pakistan. Aquesta ascensió ha sigut una gran aventura que passarà a l’historia per ser la primera hivernal al Nanga Parbat.

Alí i Alex fent vibrar al públic amb les seues aventures en el Nanga Parbat

Alí ‘Sadpara’ (originari del Pakistan) i Alex Txicón en primera persona ven fer del teatre una gran trobada de afeccionats al muntanyisme que van gaudir dels coneixements i aventures de dos grans de l’alpinisme mundial, es per això que el teatre es va quedar menut, tenint que quedar-se alguns sense poder entrar.

Teatre del Raval de gom a gom
Dijous continuava amb el 2on premí del concurs, presentant: Carstensz. Viaje a la Edad de Piedra. Una gran aventura plena d’episodis de risc elevat al voltant de la cultura Papúe i els conflictes tribals que encara segueixen vius. 

Pablo Martín replegan el 2on premi

Pablo Martín, de Cervino com a productor i protagonista ens va introduir en la cultura del Papua, una de les mes ancestrals i poc evolucionada del món. El teatre també es va quedar menut per acollir al públic interessat.

Fotografies mes destacades

Com a colofó de la setmana, divendres es van entregar el premis de fotografia de l’edició XX del Concurs, que un any mes ve fer de l’entrada del teatre una sala de fotografia molt variada de la muntanya i els esports que es practiquen en ella.

1r Premí


2on Premí


3r premí


Desprès es va projectar la pel·lícula guanyadora de la XXV Setmana de Cinema de Castelló, que va comptar amb la presència del director Vicente Holgado i del protagonista de la pel·lícula,  el paraescalador Urko Carmona.

Urko, Escalador de élit en el mon de la discapacitat


Aquesta sessió de cinema va tindre un component molt important de superació personal i amistat en els impediments físics que no sempre son obstacles si es posa valentia i constància per millorar en el dia a dia.

Urko contestant al public assistent



Agrair el patrocini especial de la fundació Dávalos-Fletcher, l'Ajuntament de Castelló de la Plana, el Patronat d'Esports, i la Diputació de Castelló. També la col·laboració de la fundació Huguet, Toldos La Plana, Meridiano 0 i Desgrimpades.




Moltes gràcies a tots ells pel suport.