PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

miércoles, 27 de enero de 2021

LAS CUEVAS Y EL KARST EN LA PROVINCIA DE CASTELLÓN (PARTE-1)


Con motivo del AÑO INTERNACIONAL DE LAS CUEVAS Y EL KARST, desde este blog hemos tenido la iniciativa de presentar las cuevas y el karst en nuestro territorio, con el objetivo de dar a conocer y poner en valor el importante patrimonio subterráneo que poseen las comarcas castellonenses. En la bibliografía general ya hay mucho escrito sobre el karst y las cuevas de Castellón, ai igual que todas las cavidades conocidas que quedan registradas en el catálogo SICE-CS, pero lo que pretendemos ahora en ofrecer unas pinceladas generales sobre las cavidades y todas sus disciplinas científicas o ámbitos de estudio que engloban a lo que conocemos como "ESPELEOLOGÍA". Se trata de doce capítulos que intentan abarcar todas las disciplinas que tienen que ver con las cavidades subterráneas, con muchas imágenes y texto que le acompaña, siempre basándonos en referencias bibliogáficas o estudios propios realizados en Castellón.


Ahora presentamos la PARTE - 1 : LAS CARACTERÍSTICAS DEL TERRITORIO Y SUS FORMAS KÁRSTICAS SUPERFICIALES., correspondiente al mes de enero A continuación insertamos las diapositivas elaboradas, que también podemos visualizar en la página: Las cuevas y el karst de Castellón., espacio creado exclusivamente para difusión del Karst  con motivo del año internacional.

jueves, 21 de enero de 2021

AÑO INTERNACIONAL DEL KARST Y LAS CUEVAS.

Ha empezado el año 2021, y los espeleológos tenemos la ocasión de mostrar a las personas que no lo conocen o valoran, el karst y las cuevas.  Es importante enseñar las cuevas que visitamos y exploramos a las personas que viven en ese lugar (aunque se solamente en fotos o vídeos), y que no conocen las maravillas del subsuelo donde viven, poner en valor estos frágiles ecosistemas y en ocasiones hacer entender la importancia de las cuevas en relación con las aguas subterráneas. En el caso de la provincia de Castellón, a nivel local, este año se nos brinda una oportunidad de organizar actos de cara a la sociedad, siendo originales y creativos en estos tiempos de pandemia.

Siguiendo los tres pilares básicos propuestos por la Unión Internaciónal de Espeleología (UIS): EXPLORAR - ENTENDER - PROTEGER, intentaremos poner en valor el karst y las cuevas de la provincia de Castellón. Como punto de partida, nos hemos propuesto mensualmente, poner en este blog una serie diapositivas entorno a las cuevas y el karst de Castellón. Más adelante y cuando la situación lo permita, intentaremos hacer otras actividades, siempre enfocadas hacia la gente de los pueblos, dando a conocer las interesantes zonas kársticas que albergan nuestro territorio.

 

A continuación remitimos la carta donde se anuncian los actos de apertura del AÑO INTERNACIONAL DE CUEVAS Y EL KARST, que nos ha facilitado a los colaboradores George Veni, presidente de la UIS:

APERTURA DEL AÑO INTERNACIONAL DE CUEVAS Y EL KARST

26 de enero de 2021

Los terrenos kársticos cubren aproximadamente el 20% de la superficie terrestre del planeta. Son más conocidos por las cuevas y los paisajes espectacularmente inusuales. Desafortunadamente, son poco reconocidos por sus grandes y múltiples valores para la humanidad. Ellos proveen:

· Agua a aproximadamente el 10% de la población mundial

· Decenas de miles de millones de dólares cada año a las economías a través del turismo

· Sitios invaluables del patrimonio cultural

· Murciélagos, que apoyan la producción de más de 450 alimentos, medicamentos y productos industriales

· Conocimientos científicos únicos sobre el cambio climático, los recursos minerales, la agricultura e incluso la búsqueda de vida en otros planetas.

Las cuevas y el karst también son muy vulnerables a la contaminación, el uso excesivo, la destrucción y la mala gestión porque no se conocen bien y, a menudo, se ocultan bajo tierra.

El Año Internacional de las Cuevas y el Karst es un proyecto mundial para enseñar a todos sobre estos recursos naturales de importancia crítica y generalizados. Está organizado por la Unión Internacional de Espeleología (UIS), la organización internacional para la exploración, el estudio y la protección de cuevas y karst, compuesta por 55 países miembros. Más de 100 organizaciones nacionales e internacionales son socios del UIS en el Año Internacional, creando oportunidades educativas pero también divertidas para aumentar el conocimiento global de las cuevas y el karst. 

La ceremonia de apertura se planeó para la Sede de la UNESCO el 26 de enero de 2021, pero en su lugar se celebrará virtualmente en https://www.youtube.com/channel/UCzSiErLj5x6viNbvAdehDvA a partir de las 15:00 hora de Europa Central (París). Se grabará para reproducirlo aquellos que no puedan asistir en ese momento. Una celebración del Año Internacional se llevará a cabo a finales de 2021 en la UNESCO cuando termine la pandemia.

La UIS te invita a nuestra Ceremonia de Apertura. Nuestra creciente lista de eventos se encuentra en http://iyck2021.org/index.php/events/. Comuníquese con nuestro presidente, mencionado anteriormente, para obtener más información y para conectarlo con nuestros representantes y socios en sus áreas.

Únase al Año Internacional de las Cuevas y el Karst y aprenda sobre el mundo de los "agujeros"

domingo, 17 de enero de 2021

PERMANÈNCIA EN CAVITATS I CONFINAMENT

Ara que en el nostre entorn tots tenim en el pensament la possibilitat d'un altre confinament com el que tinguérem el passat mes de març, ens agradaria recordar arran del "confinament" domiciliari parlar sobre la permanència en cavitats. El estar tancat en un espai limitat, amb les parets de la cova o d'una casa com a barrera que ens separa de l'exterior, de l'aire lliure, llum del sol, etc,  pot provocar unes conseqüències en el nostre cos. Pel que fa a la permanència en les cavitats, hi han diferents graus, les estades de varies hores, estades de més de 10 hores o inclús algunes menys freqüents que sobrepassen les 16 o 17 hores dins de la cova sense fer una parada per dormir dins. En aquestes podem perdre la noció del temps, i més quan trobem noves galeries o l'activitat que portem a terme ens manté molt concentrats. 

Cuinant dins d'un vivac.

Un pas més enllà son les entrades de permanència en cavitat, on realitzem una o varies nits dins, vivint dins la cova 3, 4 o més dies. En aquest cas per experiència pròpia el que marca els ritmes d'activtat i dormir, es l'activitat que es realitza dins la cova, ja siga exploració, reinstalació, topografía, desobstrucció etc. Normalment sempre hi ha un desfase entre l'horari real i rutinari que realitzem a l'exterior i el que seguim dins la cavitat, pero sempre anem controlant el rellotge per a que aquest no siga molt gran. També influeixen molt les jornades d'exploració inusuals o més exigents del previst, on després d'una jornada de mes de 15 hores después hi ha un mereixcut descans. L'exploració i la concentració en la consecució dels objectius sempre marca el temps, en jornades on es troben galeries noves el temps pasa volant, i es quan realitzem les jornades més llarges, i més quan l'actitud dels explorador es: "tot el que s'explora s'ha de topografiar". El més normal es que anem controlant l'hora dins la cavitat en aquestes llarges estades, i que no hi haga molta diferencia d'horari.

Vivac subterrani al SPM (Pirineu)

Un cas més extrem el tenim en la permanència en cavitat més estricta, es a dir el tancament voluntari en una cavitat per establir un record, fer uns estudis sobre el comportament humà davant d'aquestes situacions, estudis de cronobiologia (VEURE VIDEO), etc. Un referent en aquest tipus de permanències es l'espeleóleg i cientific francés Michel Siffre, qui en l'any 1962 va encapçalar una expedició on ell s'internava dins d'una cavitat "vivint com un animal, sense saber l'hora". El resultat va ser que va estar 61 dies, mentre que ell pensaba que n'habia estat 34. Els anys succesius, Michel segueix estudiant al voltant del ritmes del cos quan esta en total aïllament. Posteriorment un espeleolòleg italià, Maurizio Montalbini, també va realitzar diferents experiements de permanència en cavitat, on va assolir el seu record amb 366 dies. En aquesta estada, ell creia que habia estat 219. El record actual es de Milutin Veljkovic, que va estar entre els anys 1969 i 1970, 463 dies. Un cas més proper es el de l'espeleoleg català Emilio Reyes, que va permaneixer en una cova del Pirineu durant poc mes de 100 dies, i amb unes condicions semblants als dels casos abans mencionats.

Amb les experiències d'aquests pioners s'asentaren les basses de la cronobiología, destacant alguns aspectes com: el total aïllament sense saber l'hora ni tenir cap referència de l'exterior fa que el cicle són-vigília, s'allargue notablement, passant de 24 hores fins a 30, 35 o 48 (per exemple 36 hores despert, i 14 dormint), per tant, el temps pase mes ràpid baix terra. Un altre aspecte es la pèrdua de memòria a curt plaç.  En aquestes condicions, els ritmes de la són i temperatura corporal experimenten una dessincronització, es a dir que els dos ritmes funcionen de manera diferent dins de l'organisme. També en la majoria d'aquestos relats s'han descrit fatiga, desorientació, més malsons durant el somni, diferents al·lucinacions i, en dones, el cicle menstrual arriba a cessar.

Michel Siffre.

Evidentment, aquestes permanències en cavitat poc tenen a veure amb el confinament que hem viscut. Es tracta de casos molt extrems, que poden fer-nos veure la impotància d'aquests ecosistemes únics, aïllats i tan valuosos per nombrosos aspectes. Esperem que en les properes setmanes no ens falte la companyia de les persones que més estimem !!! (i tampoc perguem la noció del temps).

Acabem aquesta breu reflexió amb una coneguda frase de Michel Siffre: 

Quan un està envoltat a la nit, amb tan sols una bombeta de llum, la memòria no captura el moment. Se li oblida. Després d'un o dos dies, un no recorda el que ha fet un dia abans. A més d'això, tot és totalment negre. És com un llarg dia interminable

jueves, 14 de enero de 2021

Avenc del Cavall o de Barbarroja, la màxima fondària d'Alacant.

  

Joaquin baixant un dels pous.

 

Esta cavitat poc freqüentada es, en efecte, la mes fonda de la província d'Alacant. Nosaltres; Joaquin i Luis Almela, la vam visitar el passat 7 de gener. El vell i escàs equipament de l'avenc ens fa entendre que no hi ha molts espeleòlegs que hagen baixat al fons de l'avenc. I això que la cavitat no desmereix, sobretot fins la cota de -120 m. on la amplària de la fractura supera el metre en quasi tots els moments, inclús per moments supera els 4 metres.

 

Màxima fondària d’Alacant.

 

Com es de esperar en la gran majoria de les grans fondàries del País Valencià, la gènesi de l'avenc es per fracturació. La boca es troba molt a prop del cormo de la serra de Barbarroja, pertanyent al terme municipal del Fondò de les Neus. L'accés a la cova es realitza camp a través tenint que superar un desnivell d'uns 220 m. A nosaltres ens va costar uns 45 min. El handicap que vam tenir es que com havia estat plovent durant tot el dia, la vegetació estava molt mullada i ens va deixar xops. A mes a mes feia algo de frescoreta, pues el termòmetre no pujava dels 2 °C.

 

 

Cadenat i parabolts que hi ha en la cavitat.

 

La gran boca d'entrada no passa desapercebuda, i dona pas a un pouet d'uns 10 m. que també es possible des grimpar en lliure. Nosaltres el vam instal·lar, pues estava la roca amb molses i banyada. Aquest tenia alguns spits.

 

A la seua base s'obri una gran planta, que cap al nord dona accés a una rampa que desemboca en un ample pou de 31 m. i amb varis fraccionaments. De seguida vam veure els ancoratges principals que hi ha a la cavitat i instal·lats pel GIM: es tracta d' espàrrecs de parabolt, però en vegada de xapa estan equipats amb 4 eslavons de cadena que s'uneixen a l’espàrrec mitjançant el primer eslavó de la cadena passat per dins del espàrrec i amb dues tuerques per evitar que se’n isqui la cadena. Es un ancoratge gens habitual en espeleologia. A mes a mes algun d’aquests parabolts estaven ben rovellats.

 

En quant a ancoratges, a la cavitat hi ha una mica de tot, però abunda el material arqueològic.

 

A la base del P.31 i cap al nord, trobem un inclinada rampa i un ressalt que es des grimpa fàcilment. Baix del ressalt i cap al sud s'obri una estretor que hi ha que passar assegurat perquè dona pas a un bonic pou de 35 m. amb dos fraccionaments. A continuació, i també en direcció sud, hi ha una rampa amb un pou de 5 metres. Estem a la cota de -120 m. i fins ací la cavitat ha sigut còmoda, però si volem fer fons ens tocarà patir un poc més. Un altre fet que notem es la sequedat de l'avenc fins a aquesta cota, que deu ser per la corrent d'aire que es fa notar. A mes a mes aquest aire es fresquet, pues a l'exterior la temperatura estarà per baix dels 2° C.

 

 

Joaquin a la capçalera del pou de 5 m.

 

Des de la base del P.5 cap al nord podem avançar molts metres per un diàclasi que finalment tanca i que te comunicació en el sostre amb la planta superior. Cap al sud arribem a una sala on hi ha la estreta capçalera d'un pou de  9 m. en el qual tindrem que anar desplaçant-nos cap al sud per evitar els blocs encastats en el diàclasi. Este estret pou ens deixa en una sala ampla i caòtica on abunden els materials clàstics de grans dimensions. A partir d'aquest pou de 9 m. els ancoratges son escassos i vells, pues alguns dels spits estan fets malbé.

 

 

Hi ha algunes xapes casolanes en fixe.

 

Per assolir la màxima fondària d'Alacant encara. Tindrem que baixar un pouet d'uns 5 metres, que la seva capçalera es troba junt a la paret oest i entre grans blocs. Així arribem a una planta on surten dos pous estrets que donen a les següents cotes:

-Cota de -150,2: capçalera del pou de 12 m. junt a la paret oest i amb un spit, per lo que es pot baixar amb corda.

-Cota de -153,4: capçalera del pou de 18 m. junt a la paret est i amb un spit inservible, per la qual cosa el vam baixar en lliure.

 

 

Joaquin a la màxima fondària de l’avenc.

 

Baix del pou de 18 m. ens colem per una estretor vertical i assolim la màxima fondària d'Alacant. Pocs espeleòlegs hauran arribat ací baix, pues l'últim ressalt es limitant.

 

Al eixir de la cavitat, després de 5 hores de visita, havia caigut ja la nit, i a mes a mes també estava caient algo de neu, encara que no arribava a cuallar. En fi, una visita entretinguda a un avenc digne de visitar.


Fotografíes: Luis Almela i Joaquin Almela

jueves, 7 de enero de 2021

EVOLUCIÓN DE LOS DATOS DEL SICE-CS DURANTE EL AÑO 2020

 Una vez finalizado el año es momento de hacer balance. En lo que respecta a la espeleología castellonense, el Sistema Informático para la Catalogación Espeleológica, de la provincia de Castellón (SICE-CS), se va actualizando semanalmente, y al terminar el año es buen momento para mirar atrás y ver todos los logros avanzados. A continuación adjuntamos las tablas y gráficas de evolución de los diferentes datos que contiene esta potente herramienta, que nos ha facilitado su administrador, Joaquín Arenós.


Dentro de las tablas de evolución podemos destacar que hay catalogados 6.684 fenómenos subterráneos, de los cuales  el 76,4% tienen coordenadas y el 63,0% tienen una topografía. En el último año se han añadido al catálogo 101 cavidades nuevas, 118 topografías y 188 nuevas coordenadas de cavidades, entre otros muchos más datos. Aunque el número de cavidades no ha aumentado más que en anteriores años, si que hay que destacar que cada vez la información se está depurando, obteniendo datos nuevos sobre cavidades de las que apenas se tenía información. Mirando con detalle las entretenidas tablas adjuntas, podréis comprobar detenidamente toda la información que contiene el catálogo y que esta es viva, se va mejorando y actualizando con el paso del tiempo. 


Respecto a las visitas al catálogo, ha recibido durante el año 2020 casi 82.000 visitas, por parte de 45.748 visitantes distintos. Y finalmente, y a modo de curiosidad, se adjunta una gráfica de evolución del número de cavidades que contiene el SICE comparándola con el ESPELEOINDEX, catálogo espeleológico de Catalunya.

Esperamos que en el año 2021 esta información se siga mejorando y renovando, no solo por parte de unos pocos colaboradores, sino por todo el colectivo espeleológico y toda la gente amante de nuestras montañas, que se benefician diariamente de toda esta información.