jueves, 9 de marzo de 2017

AVENC DE ALDAIA (BARX)

Del 17 al 19 de Febrero, varios miembros del E.C.C. decidimos explorar un par de simas del término de Barx. El sábado 18, un grupo formado por Ferrán, Alexis, Carol y Mikel exploraron la Pablo Pujol y otro grupo formado por Gila, Aida, Carla, Raúl y Susana se dirigieron a la Sima Aldaia. Tenía muchas ganas de explorar alguna de las dos simas, ya que hasta ahora nunca había bajado por debajo de los 100 metros. Hacía tres semanas había bajado al Avenc Ample y al Avenc del Mig, así que era una buena ocasión para seguir practicando la progresión vertical en grandes pozos. 
La Sima Aldaia tiene una boca de 30x14m de la que nace un espectacular pozo de 82m recubierto con mucha vegetación. A -45m hay una especie de repisa que sirve para hacer el último fraccionamiento antes de llegar a la base de dicho pozo. Luego nos encontraremos con una pendiente bastante inclinada y con mucha piedra suelta antes de llegar al último pozo de 8m. 
Raúl decidió instalar pasamanos muy acertadamente -no todos lo hacen según he ido leyendo por ahí-. El problema de este tramo es que tiene mucha piedra suelta y algunas de un tamaño considerable, por lo tanto no conviene dar libre al compañero hasta haber bajado el último P8 y salirnos de la vertical. Podríamos tener -literalmente hablando- una lluvia de piedras. Finalmente, tal como se aprecia en la topografía, queda otro tramo con una pendiente mucho más suave para alcanzar la cota de -138m. Pero no hay que confiarse porque también tiene mucha piedra suelta y algún que otro resbalón podríamos tener.

Topo Avenc Aldaia del Speleo Club Alpí Valéncia y coloreado por Viana

No bajamos solos, nos acompañó otro grupo de espeleólogos venidos de distintos puntos de la provincia de Alicante y de Murcia: Ontinyent, Santa Pola, Yecla...

De preparativos en la Boca de la Sima Aldaia

Tras una agradable conversación a -138m y reponer fuerzas, este otro grupo inició el ascenso antes que nosotros. Carla se encargaría de desinstalar


El primero en subir fue Raúl y después le seguí yo. Pensaba que esta sima solamente me ayudaría en la práctica de la progresión vertical por el simple hecho de descender y subir aquel imponente pozo. Pero mientras subía el P.82, al llegar al fraccionamiento, en vez de continuar por detrás de la roca subiendo a la repisa, seguí progresando por el mismo lado del que venía subiendo.

Uno de los espeleólogos del otro grupo que subió primero decidió montar un desviador en ese tramo de 45m. Mi decisión errónea de progresar por ese lado junto con la tensión extra que tenía la cuerda a causa del desviador, ayudó a que en un par de pedaladas la cuerda me hiciera una "V" perfecta, quedando el croll en dicho vértice. Me vi completamente bloqueada, sin posibilidad de progresión alguna en ninguna dirección. Los brazos de la "V" eran demasiado altos como para que yo pasara la pierna derecha por ese lado y ayudara a que la cuerda corriera por el croll. Aida subió hasta el fraccionamiento y me aconsejó que con los pies me incorporara algo sobre la roca y Raúl desde arriba me dijo que tirara de puño y pedal, que ya saldría.

En efecto, aunque en las primeras diez o doce pedaladas la cuerda apenas corría un centímetro por el croll, luego empezó a correr dos. Unos minutos después, yo ya podía con mi mano derecha hacer mejor presión sobre ese tramo de cuerda para ayudar más a que la cuerda deslizara por el croll. Finalmente superé el desviador y seguí el ascenso. Arriba me dio la bienvenida Raúl mientras fumaba tranquilamente: "No había otra, ya saldrías tirando de puño y pedal".

Susana, Aida y Raúl a la salida
Una sima más, un aprendizaje más. Estas situaciones junto con la experiencia de los compañeros son las que te hacen aprender y ganar confianza. La Sima de Aldaia se ha convertido en mi primer -100 y además me sirvió para estrenar equipo de espeleo, aunque ya tenía ciertas cosas como el arnés de cintura, el pantín o el casco.

A la vuelta Gila decidió llevarnos de excursión monte a través antes de volver a la pista. Gracias al GPS de Raúl volvimos a la bifurcación que debíamos haber tomado, encontrándonos justo en ese momento con el otro grupo que volvía de la Pablo Pujol. Tras compartir impresiones, Raúl y Carla se quedaron para hacer noche en el hotel de mil estrellas, Mikel se volvió a casa y los demás nos fuimos hacia la playa de Xeraco a por una buena cena y el merecido descanso.

Raúl iniciando la instalación

Vista del Pozo de 82 m desde -45 

Por último añadir que esta sima tiene una importante colonia de murciélagos, aunque nosotros vimos muy pocos afortunadamente, apenas recuerdo el vuelo de dos o tres. Por eso es que la base de la sima nos la encontraremos con una buena capa de guano en muchas zonas. El compañero de Ontinyent nos informó de que tal vez el próximo año el acceso a esta cavidad estará restringido durante el periodo de cría e hibernación.

Fotos: Gila y Susana
Texto: Susana

domingo, 5 de marzo de 2017

Topografía de la Cueva del Toro

Tras los últimos descubrimientos en la cavidad esta aumento de recorrido en su parte subacuática. Y además se localizaron unas zonas nuevas en el piso superior fósil a raíz de una escalada. Estos dos nuevos ramales fueron topografiados el pasado mes de mayo. A la vez que se añadían estos dos ramales a la antigua topografía del año 1978, se le hizo un lavado de cara. Y este es el resultado:




Pero aun así creemos que sería muy interesante realizar una topografía adecuada a esta surgencia de tanta importancia a nivel provincial. Así tendríamos una topo más acorde con los tiempos que corren.

miércoles, 1 de marzo de 2017

TEMPS DE MUNTANYA I NATURA: BENICÀSSIM

Del 2 al 4 de Març de 2017 es celebrarà en Benicàssim unes jornades de Muntanya i Natura, en les que participa en una ponència un membre actiu de l’Espeleo Club Castelló.

Serà en:
Espai de la música Mestre Vila
C/ dels Dolors, 132
Benicàssim, Castelló   12560
En Horari: de 20 a 21:30 hores.

Cavitat erosionada pel vent en rodeno, a les Agulles de Santa Àgueda















ENTRADA LLIURE I GRATUÏTA

El dijous 2 de març serà la ponència de temàtica històrica:

BENICÀSSIM: MUNTANYA, TERRITORI I PATRIMONI HISTÒRIC
Conferència a càrrec de Sergi Selma Castell

El divendres 3 de març serà la ponència de temàtica senderísta:

CÒRSEGA, DE SUD A NORD GR-20
Conferència a càrrec de Miquel Angel Ramos Pinto

El dissabte 4 de març serà la ponència de temàtica espeleològica:

 AVENCS I COVES DE BENICÀSSIM: L’HOME I LES CAVITATS
Conferència a càrrec de Josep Lluís Viciano i Agramunt

L’ésser humà sempre ha freqüentat el món subterrani amb diverses utilitzacions, entre d’altres l’ amagatall en temps de perills, corrals, sepulcres o, fins i tot, vivendes.

Cova-vivenda a Culla, vora Riu Montlleó
La màxima personalitat en el món de la espeleologia de les comarques de Castelló és, sens dubte, l’amic Josep Lluís Viciano el «Sherpa», home metòdic, treballador inesgotable i amb una excepcional capacitat de visualització: on tots veiem pedres escampades ell és capaç de localitzar una trobada arqueològica. Els seus primers contactes amb la muntanya van ser l’escalada (junt amb Ferran Guallart va protagonitzar el 12 d’agost de 1961 la primera escalada a la cara SE del Penyagolosa) però, ben prompte es va decantar per l’espeleologia, la qual cosa li ha permés una carrera molt més llarga i fructífera.

Construccions del Bronce a Atzeneta
Les possibilitats espeleològiques del nostre terme són reduïdes, perquè el gres roig propi de la major part del terme no possibilita la formació de cavitats importants, però podrem fer un recorregut de les principals coves i balmes situades en les escasses formacions calcàries, així com dels seus usos històrics.

Us convidem a participar.



Mes Informació en:  Centre Excursionista de Benicàssim 

lunes, 27 de febrero de 2017

Visita al avenc Ample y avenc del Mig (Vall de Ebo)

La visita a las dos cavidades se realiza el fin de semana del 28 y 29 de Enero de 2017.
A las 7,15h del sábado empieza nuestro camino cuando llega Esteban a Borriol, y desde allí nos vamos a recoger a los dos que faltan.
Llegada a casa de Fausto (amigo de Ferran) a las 11h, una casa acogedora, y unas vistas impresionantes del Barranco del Infierno. Dejamos trastos, almorzamos y cogemos fuerzas para dirigirnos al Avenc Ample. Una vez allí se nos une Mikel (de Alicante).

Al llegar allí, vemos otro grupo de espeleólogos compuesto por 3 hombres y 2 mujeres. Uno de ellos de Pego, el cual nos indica que ha bajado varias veces la sima, y que se llama Carlos, de apodo “pichón”, y no por el ave, jeje. Habla valenciano con un acento muy peculiar y muy cerrado, a veces ininteligible.

  Instalación de dos vías.


Ferran y Alexis instalan dos vías ya que somos un grupo de 7 personas. Tras ellos bajamos el resto del grupo por las dos vías. Una de ellas con un pequeño pasamanos. 

Vista desde la base del pozo.

Una vez bajo todos, a -60m, comemos y tras una charla con pichon, un ejemplar único en su especie, nos dirigimos a la gatera para pasar a la sala CEG. 

Trepada para acceder a la gatera que da paso a la sala CEG. 
Y el de arriba es nuestro amigo "pichón"

La gatera es bastante estrecha y de unos 14m de recorrido. Tras ella hay un pozo de unos 7m que da paso a una gran sala con sorprendentes formaciones, lagos con aguas cristalinas, gours…

Interior de la sala CEG.

Tras una buena sesión de fotos en una espectacular colada nos dirigimos a la gatera para salir.

Foto de grupo.

 
Otra foto de grupo. 

Salida por la gatera.

Al llegar a la base del pozo siendo ya de noche, pudimos ver el cielo estrellado desde allí abajo. Pegamos un bocado y emprendimos el ascenso, quedándose para desinstalar Ferran y Mikel.  
Dejando atrás el impresionante mundo subterráneo de formaciones increíbles volvemos a la casa de Fausto para hacer la cena y dedicarnos a la tertulia. 
 
Interior de la sala CEG.


El domingo nos levantamos pronto, desayunamos y tras recoger la casa nos dirigimos al Avenc del Mig. Dejando atrás las impresionantes vistas de las montañas y el mar. 

Casa de fausto y vistas desde ella. 

Foto de grupo, detrás nuestro el Avenc del Mig.

Una vez en el avenc, nos equipamos, y Ferran y Alexis instalan dos vías de acceso.

Instalación de dos vías.

Una vez todo el grupo nos encontramos en la base del pozo principal, a unos 80 metros de profundidad, comemos y comenzamos el ascenso, quedándonos Ferran y Carolina para desinstalar. 

Vista desde la base del pozo principal. 

Foto de grupo en la base del pozo principal.

En la base del pozo hay una caja metálica en cuyo interior hay un diario de visitas a la cavidad. Hay una que nos llama la atención del año 2004 que dice así: “En el fons tots son bones persones, per això soc espeleoleg”.

Fotos realizadas por Josep Gilabert y Esteban Ferrando. 

miércoles, 22 de febrero de 2017

CAVITATS LITORALS DE LA RENEGÀ (Orpesa del mar)



Mar mediterrània des de la cova de La Renegà B-2.

La Renegà era una de les poques zones del litoral de Castelló que quedaven encara per urbanitzar i, per lo tant, per mutilar. Llavors fa uns anys la maquinaria especuladora de les constructores i promotores va posar els seus ulls en aquesta zona. Al igual que havien fet uns anys abans en la zona de Bellver, just al costat de La Renegà; ara projectaven una urbanització en aquest indret. El esclat de la bombolla Inmobiliaria va paralitzar la construcció de vivendes a la zona, però el mal ja estava fet, ja que el desmunt de la muntanya per construir carrers, instal·lacions d’il·luminació, aigua i sanejament ja estàvem fetes.

Vista general de La Renegà.

Este indret es una zona litoral on es combina la zona de pinar de pi blanc amb platges de roca, penya-segats menuts i alguna xicoteta cala. El fet de ser des de sempre prou freqüentada, sobre tot a l’estiu, fa que el estat del pinar i la platja no fora el mes òptim. Encara així, es mantenia no verge, però si conservant un toc salvatge.

Cau la nit a La Renegà, junt a la cova B-2.

Situació:
La Renegà està situada a terme d’Orpesa del Mar, al sud d’aquesta població i a l’est de Benicàssim. Està delimitada al sud-est per la mar mediterrània, i tant al nord-est com al sud-oest per petits turons calcaris que formen penya segats que cauen fins la mar. Paral·lela a la línia costanera passa una antiga via de ferrocarril que avui s’ha convertit en “Via Verda” i just al nord-oest de la via hi ha uns antics xalets molt mimetitzats amb l’entorn i darrere xicotetes muntanyes calcaries on es va projectar l’esmenada urbanització. Es tracta per tant d’una zona natural costera. L’accés a la zona es realitza per camins veïnals.

Cala mes gran de la Renegà amb la cova B-2.

COORDENADES DE LES COVES DE LA RENEGÀ
COORDENADES UTM – DATUM ETRS89 – FUS 31 T
NOM
X
Y
Z
Cova de La Renegà B.1
254513
4438774
0
Cova de La Renegà B.2
254371
4438660
0
Cova de La Renegà B.3
253905
4438582
0
Cova de La Renegà B.4
253839
4438544
0
Cova de La Renegà B.5
253814
4438519
0
Cova de La Renegà B.6
253679
4438434
0
Cova de La Renegà B.7
253672
4438428
0
Cova de La Renegà B.8
253617
4438410
0

Mapa de la zona amb les cavitat litorals de La Renegà.

Gènesis:
A la zona s’han format unes menudes cavitats, mes be abrics o covarxos, que tenen la peculiaritat de trobar-se a la mateixa línia costanera i haver tingut una gènesis diferent al que estem acostumats a veure en quant a l’agent que les ha format.
Son cavitats formades per erosió mecànica de la mar; per les onades i corrents de les aigües marines, en elles no ha tingut lloc la dissolució de la roca. Son conegudes com a coves marines o coves de litoral. Gran part d’elles es situen on les onades trenquen. Així les trobem en sortints de terra sobre estrats de materials mes erosionables.

Detall de la cova B-6 on el conglomerat es veu erosionat pel la força de la mar.

El terreny on s’obrin estes coves es denomina “Caliche o bretxes”, que es un conglomerat format en depòsit al·luvials, per tant es tracta d’un conglomerat poc cimentat. Diferís molt del conglomerat calcari on es formen grans cavitats, com per exemple el de la muntanya de Montserrat, a Barcelona. Una vegada ja formades, l'efecte de la percussió de les onades pot ser molt gran, sobre tot en episodis de tempestes.
La cova mes gran del mon d’aquest tipus de gènesis es localitza a l’illa de Santa Cruz, en Califòrnia, amb 374 m. de recorregut (A. Palmer 2013).

Cova B-5, on es veu clarament l’acció erosiva de la mar.

Cavitats de La Renegà i dels voltants:
En la zona concreta de La Renegà hem catalogat 8 coves. Hi ha mes, però de xicotetes dimensions o submergides baix de la mar. Per tant vam decidir nomes catalogar estes 8 que son les mes grans. Algunes cavitats ja no existeixen actualment ja que al trobar-se excavades en materials d’una baixa duresa van col·lapsar. Les cavitats ací descrites poden patir la mateixa sort. Pues algunes d’elles presenten a l’interior o a la mateixa boca, materials que al llarg dels anys han col·lapsat i que poc a poc també vam destruint la cavitat.

Petites coves no catalogades junt a la B-4.

Pels voltants de La Renegà tenim moltes mes cavitats, com son les de la muntanya de Bellver, de les que vam parlar en l’article anterior:
http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2017/02/avencs-de-bellver-el-seu-estat-una.html
També anant un poc mes endins de terra tenim la Cova de les Costes d'Orpesa, i l’avenc del Bovalar o del Martell. I en la zona costanera trobem: al sud de La Renegà les coves de la Torre Colomera; i al nord la cova de la Torre de la Cordà.

Ortofoto amb les cavitats de La Renegà en verd i la resta de cavitats de la zona en roig.

En el plànol veiem les següents cavitats:
Ø  Coves litorals de La Renegà (color verd i en el nº de cavitat)
Ø  Avencs de Bellver (B seguit del nº de cavitat)
Ø  Avenc Estret (E)
Ø  Coves de la Renegà superiors (R1 i R2)
Ø  Cova de la carretera antiga de Benicàssim a Orpesa (C)
Ø  Cova de la Torre de la Cordà (T1)
Ø  Cova de la Torre Colomera (T2)

Vista general de la platja de La Renegà des de les proximitats de la torre de la Cordà.

A la zona de Bellver, però ja en la caiguda cap a La Renegà, hi ha dos cavitats anomenades “cova de La Renegà” i “cova de La Renegà II”. Estes dos cavitats les varen topografiar S. Vila i J.J. Herrero-Borgoñón pera l’estudi d’impacte ambiental de les obres d’urbanització de la zona de Bellver. Per evitar confusions entre les dos cavitats esmenades i les coves litorals que ací presentem, s’han denominat amb el nom de la zona (Cova de La Renegà) seguit de la lletra “B” i un numero. La nº 1 es la mes septentrional, i a mida que ens desplacem cap al sud anem augmentant la numeració.

Col·lapsament d’antigues cavitats.

Descripció de les cavitats:
COVA DE LA RENEGÀ B-1
Es la mes septentrional de totes les cavitats de la zona, situada en un lateral d’una cala rocosa. Presenta dues boques: la primera, a la que es pot entrar des de terra, te unes dimensions aproximades de 5,6 x 0,7 m. obrint-se entre blocs despresos a causa de la debilitat dels materials. La segona boca es troba dintre de la mar. Amb unes dimensions de 3,6 x 1,4 m. Consta de dues zones, la sud està inundada per l’aigua de la mar i es mes còmoda ja que el sostre presenta una alçada d’entre 1,0 i 1,7 m. La zona nord no està inundada i te el piso cobert per cantes arrodonits però te una alçada de entre 0,6 i 0,8 m. El recorregut de la cova es de 12 m.

Vista exterior de la B-1; a l’esquerra la boca-2, al mig la boca-1 i a la dreta l’arena de la cala.


Interior de la B-1 des de la boca-1.

COVA DE LA RENEGÀ B-2
Es la cova mes coneguda de la zona, ja que es troba a la cala mes gran i amb mes arena, de totes les que hi han a la Renegà, sent també la mes accessible. A mes a mes està enclavada en un entorn de gran valor paisatgístic. Als mesos d’estiu es molt freqüentada pels banyistes que visiten la zona. Presenta una boca molt ampla, de 11,4 x 2 m. i una fondària de visera de 7 m. La seua alçada a la zona de la boca es de 2 m. però a la zona final baixa fins els 0,5 m. El seu interior està cobert per arena i alguns cantes arrodonits en la zona mes fonda. També podem trobar fem al seu interior abandonat pels banyistes desaprensius o arrastrat per la mar. Es un bon lloc per protegir-se del sol en els mesos d’estiu i també ideal per veure una bonica posta de sol.

Vista general de la B-2 amb la Torre de la Cordà al fons.


Des de l’interior de la B-2.

COVA DE LA RENEGÀ B-3
Es troba baix d’un petit cingle i es presenta com un gran laminador excavat per l’acció erosiva de la mar. Te una gran boca de 11 x 1,2 m. i un recorregut de 9,2 m. amb una amplària que varia entre el 10 m. de la zona de la boca i els 6 m. a la zona final. L’aigua de la mar arriba fins la seua boca inclús inunda un poc els seus primers metres. El piso està cobert per cantes arrodonits i algun xicotet bloc.

Cova B-3.


La cova B-3 a la mateixa línia costanera.

COVA DE LA RENEGÀ B-4
Situada en una cala rocosa. La seua boca de 11,4 x 1,4 m. es troba dintre de la mar, així com gran part de la cavitat, ja que nomes una xicoteta zona queda fora de l’aigua. El terra es de roca i amb alguns cantes arrodonits. La alçada de la cavitat oscil·la entre 1,4 m i 1 m. Te un recorregut de 9 m. Pera la seua visita es inevitable no passar per l’aigua. A la mateixa cala on s’obri esta cova hi ha restes d’antigues cavitats litorals que van col·lapsar. Avui dia nomes queden grans blocs junt als modestos penya segats.

A l’esquerra la cova B-4 i a la dreta un xicotet abric no catalogat.


Joaquin topografiant la B-4.

COVA DE LA RENEGÀ B-5
Es una de les mes espaioses de la zona. Es troba baix d’un petit cingle. La seua gran boca es de 11,1 x 2,6 m. i es troba dintre de la mar. Te un recorregut de 10 m. i una amplària mitja d’uns 10 m. L’alçada del sostre està entre 1 m. i 2 m. per lo que es còmoda de visitar. El piso està cobert de cantes arrodonits i alguns blocs, però en la zona mes propera a la boca està inundada per la mar. En la seua part sud-oest hi ha una petita zona separada de la mar per una gran roca despresa, fruit d’un col·lapse. Tant esta com les altres cavitat de la zona que estan a la mateixa línia de mar s’inunden total o parcialment amb forta maror o quant hi ha marea alta.

Cova B-5.


Joaquin topografiant la B-5.

COVA DE LA RENEGÀ B-6
Està situada junt a la cova B-7 i presenta unes característiques semblants. Formada a la base d’un xicotet cingle, presenta una boca ampla, de 8,4 x 1,3 m. i en el piso hi ha materials clàstics, tant en la boca com a l’interior. L’alçada en el seu interior es d’uns 0,6 m. i el seu recorregut de 5,3 m. Es troba uns metres separada de l’aigua, però durant les tempestes pot arribar a inundar-se.

Vista general de la B-6.


Des de l’interior de la B-6.

COVA DE LA RENEGÀ B-7
Està situada junt a la cova B-6 i presenta unes característiques semblants. Presenta una boca ampla, de 12,6 x 1,4 m. i gran quantitat de materials clàstics en la boca i a l’interior. A mida que anem entrant el sostre va baixant des de 1,4 m. en la boca fins 0,6 m. al seu final, per lo que tenim que avançar a gates per accedir fins la seua zona interior. Te un recorregut de 8,2 m. Es troba uns metres separada de l’aigua. Hi trobem al seu interior algo de fem, possiblement arrastrat per la mar.

La cova B-7 te molts blocs en el seu interior.

Entorn de la B-7.

COVA DE LA RENEGÀ B-8
Es tracta d’un abric amb una visera de 4 m. i una amplada 9,8 m. La seua altura es de 1,9 m. Està uns 10 m. separada de l’aigua. Es una cavitat formada per l’acció erosiva de la mar, al igual que totes les de la zona. En la seva zona sud presenta alguns blocs despresos del sostre. Per les seues immediacions també hi han gran quantitat de blocs que formaven en el passat el sostre de diverses cavitats que vam col·lapsar.

Entorn de la B-8.


La cova B-8, es mes be un abric.

Continuant mes al sud de la cova de La Renegà B-8, trobem un lloc on afloren les calcaries. I allí hi ha una xicoteta cavitat mig inundada que forma un pont de roca; son les roques del Xivero. I mes enllà cap a la Torre Colomera la mar està limitada per penya segats on es podrien buscar noves cavitats.

Pont de roca junt a les roques de Xivero.

També mes al nord de la cova de La Renegà B-1, en la punta Llarga, afloren les calcaries. En aquesta zona, just baix de la Torre de la Cordà s’hi forma un petit port de roca natural. També ací hi ha la cova de la Torre de la Cordà. Al igual que al límit sud de La Renegà, cap al nord es podrien recercar noves coves.

Port natural baix de la Torre de la Cordà.



BIBLIOGRAFIA
- PALMER, A.N. (2013), Geologia de Cuevas. UIS.
- Instituto Cartográfico Valenciano (2012), Mapa topográfico de la Com. Valenciana.

WEBGRAFIA
- ARENÓS, J. (2006). Sistema Informático de Catalogación Espeleológica para la provincia de Castellón (SICE-CS). www.cuevascastellón.uji.es. Espeleo Club Castelló.
- Google maps. www.google.com/maps


Text i fotos: Luis Almela