miércoles, 22 de febrero de 2017

CAVITATS LITORALS DE LA RENEGÀ (Orpesa del mar)



Mar mediterrània des de la cova de La Renegà B-2.

La Renegà era una de les poques zones del litoral de Castelló que quedaven encara per urbanitzar i, per lo tant, per mutilar. Llavors fa uns anys la maquinaria especuladora de les constructores i promotores va posar els seus ulls en aquesta zona. Al igual que havien fet uns anys abans en la zona de Bellver, just al costat de La Renegà; ara projectaven una urbanització en aquest indret. El esclat de la bombolla Inmobiliaria va paralitzar la construcció de vivendes a la zona, però el mal ja estava fet, ja que el desmunt de la muntanya per construir carrers, instal·lacions d’il·luminació, aigua i sanejament ja estàvem fetes.

Vista general de La Renegà.

Este indret es una zona litoral on es combina la zona de pinar de pi blanc amb platges de roca, penya-segats menuts i alguna xicoteta cala. El fet de ser des de sempre prou freqüentada, sobre tot a l’estiu, fa que el estat del pinar i la platja no fora el mes òptim. Encara així, es mantenia no verge, però si conservant un toc salvatge.

Cau la nit a La Renegà, junt a la cova B-2.

Situació:
La Renegà està situada a terme d’Orpesa del Mar, al sud d’aquesta població i a l’est de Benicàssim. Està delimitada al sud-est per la mar mediterrània, i tant al nord-est com al sud-oest per petits turons calcaris que formen penya segats que cauen fins la mar. Paral·lela a la línia costanera passa una antiga via de ferrocarril que avui s’ha convertit en “Via Verda” i just al nord-oest de la via hi ha uns antics xalets molt mimetitzats amb l’entorn i darrere xicotetes muntanyes calcaries on es va projectar l’esmenada urbanització. Es tracta per tant d’una zona natural costera. L’accés a la zona es realitza per camins veïnals.

Cala mes gran de la Renegà amb la cova B-2.

COORDENADES DE LES COVES DE LA RENEGÀ
COORDENADES UTM – DATUM ETRS89 – FUS 31 T
NOM
X
Y
Z
Cova de La Renegà B.1
254513
4438774
0
Cova de La Renegà B.2
254371
4438660
0
Cova de La Renegà B.3
253905
4438582
0
Cova de La Renegà B.4
253839
4438544
0
Cova de La Renegà B.5
253814
4438519
0
Cova de La Renegà B.6
253679
4438434
0
Cova de La Renegà B.7
253672
4438428
0
Cova de La Renegà B.8
253617
4438410
0

Mapa de la zona amb les cavitat litorals de La Renegà.

Gènesis:
A la zona s’han format unes menudes cavitats, mes be abrics o covarxos, que tenen la peculiaritat de trobar-se a la mateixa línia costanera i haver tingut una gènesis diferent al que estem acostumats a veure en quant a l’agent que les ha format.
Son cavitats formades per erosió mecànica de la mar; per les onades i corrents de les aigües marines, en elles no ha tingut lloc la dissolució de la roca. Son conegudes com a coves marines o coves de litoral. Gran part d’elles es situen on les onades trenquen. Així les trobem en sortints de terra sobre estrats de materials mes erosionables.

Detall de la cova B-6 on el conglomerat es veu erosionat pel la força de la mar.

El terreny on s’obrin estes coves es denomina “Caliche o bretxes”, que es un conglomerat format en depòsit al·luvials, per tant es tracta d’un conglomerat poc cimentat. Diferís molt del conglomerat calcari on es formen grans cavitats, com per exemple el de la muntanya de Montserrat, a Barcelona. Una vegada ja formades, l'efecte de la percussió de les onades pot ser molt gran, sobre tot en episodis de tempestes.
La cova mes gran del mon d’aquest tipus de gènesis es localitza a l’illa de Santa Cruz, en Califòrnia, amb 374 m. de recorregut (A. Palmer 2013).

Cova B-5, on es veu clarament l’acció erosiva de la mar.

Cavitats de La Renegà i dels voltants:
En la zona concreta de La Renegà hem catalogat 8 coves. Hi ha mes, però de xicotetes dimensions o submergides baix de la mar. Per tant vam decidir nomes catalogar estes 8 que son les mes grans. Algunes cavitats ja no existeixen actualment ja que al trobar-se excavades en materials d’una baixa duresa van col·lapsar. Les cavitats ací descrites poden patir la mateixa sort. Pues algunes d’elles presenten a l’interior o a la mateixa boca, materials que al llarg dels anys han col·lapsat i que poc a poc també vam destruint la cavitat.

Petites coves no catalogades junt a la B-4.

Pels voltants de La Renegà tenim moltes mes cavitats, com son les de la muntanya de Bellver, de les que vam parlar en l’article anterior:
http://cavitats-subterranies.blogspot.com/2017/02/avencs-de-bellver-el-seu-estat-una.html
També anant un poc mes endins de terra tenim la Cova de les Costes d'Orpesa, i l’avenc del Bovalar o del Martell. I en la zona costanera trobem: al sud de La Renegà les coves de la Torre Colomera; i al nord la cova de la Torre de la Cordà.

Ortofoto amb les cavitats de La Renegà en verd i la resta de cavitats de la zona en roig.

En el plànol veiem les següents cavitats:
Ø  Coves litorals de La Renegà (color verd i en el nº de cavitat)
Ø  Avencs de Bellver (B seguit del nº de cavitat)
Ø  Avenc Estret (E)
Ø  Coves de la Renegà superiors (R1 i R2)
Ø  Cova de la carretera antiga de Benicàssim a Orpesa (C)
Ø  Cova de la Torre de la Cordà (T1)
Ø  Cova de la Torre Colomera (T2)

Vista general de la platja de La Renegà des de les proximitats de la torre de la Cordà.

A la zona de Bellver, però ja en la caiguda cap a La Renegà, hi ha dos cavitats anomenades “cova de La Renegà” i “cova de La Renegà II”. Estes dos cavitats les varen topografiar S. Vila i J.J. Herrero-Borgoñón pera l’estudi d’impacte ambiental de les obres d’urbanització de la zona de Bellver. Per evitar confusions entre les dos cavitats esmenades i les coves litorals que ací presentem, s’han denominat amb el nom de la zona (Cova de La Renegà) seguit de la lletra “B” i un numero. La nº 1 es la mes septentrional, i a mida que ens desplacem cap al sud anem augmentant la numeració.

Col·lapsament d’antigues cavitats.

Descripció de les cavitats:
COVA DE LA RENEGÀ B-1
Es la mes septentrional de totes les cavitats de la zona, situada en un lateral d’una cala rocosa. Presenta dues boques: la primera, a la que es pot entrar des de terra, te unes dimensions aproximades de 5,6 x 0,7 m. obrint-se entre blocs despresos a causa de la debilitat dels materials. La segona boca es troba dintre de la mar. Amb unes dimensions de 3,6 x 1,4 m. Consta de dues zones, la sud està inundada per l’aigua de la mar i es mes còmoda ja que el sostre presenta una alçada d’entre 1,0 i 1,7 m. La zona nord no està inundada i te el piso cobert per cantes arrodonits però te una alçada de entre 0,6 i 0,8 m. El recorregut de la cova es de 12 m.

Vista exterior de la B-1; a l’esquerra la boca-2, al mig la boca-1 i a la dreta l’arena de la cala.


Interior de la B-1 des de la boca-1.

COVA DE LA RENEGÀ B-2
Es la cova mes coneguda de la zona, ja que es troba a la cala mes gran i amb mes arena, de totes les que hi han a la Renegà, sent també la mes accessible. A mes a mes està enclavada en un entorn de gran valor paisatgístic. Als mesos d’estiu es molt freqüentada pels banyistes que visiten la zona. Presenta una boca molt ampla, de 11,4 x 2 m. i una fondària de visera de 7 m. La seua alçada a la zona de la boca es de 2 m. però a la zona final baixa fins els 0,5 m. El seu interior està cobert per arena i alguns cantes arrodonits en la zona mes fonda. També podem trobar fem al seu interior abandonat pels banyistes desaprensius o arrastrat per la mar. Es un bon lloc per protegir-se del sol en els mesos d’estiu i també ideal per veure una bonica posta de sol.

Vista general de la B-2 amb la Torre de la Cordà al fons.


Des de l’interior de la B-2.

COVA DE LA RENEGÀ B-3
Es troba baix d’un petit cingle i es presenta com un gran laminador excavat per l’acció erosiva de la mar. Te una gran boca de 11 x 1,2 m. i un recorregut de 9,2 m. amb una amplària que varia entre el 10 m. de la zona de la boca i els 6 m. a la zona final. L’aigua de la mar arriba fins la seua boca inclús inunda un poc els seus primers metres. El piso està cobert per cantes arrodonits i algun xicotet bloc.

Cova B-3.


La cova B-3 a la mateixa línia costanera.

COVA DE LA RENEGÀ B-4
Situada en una cala rocosa. La seua boca de 11,4 x 1,4 m. es troba dintre de la mar, així com gran part de la cavitat, ja que nomes una xicoteta zona queda fora de l’aigua. El terra es de roca i amb alguns cantes arrodonits. La alçada de la cavitat oscil·la entre 1,4 m i 1 m. Te un recorregut de 9 m. Pera la seua visita es inevitable no passar per l’aigua. A la mateixa cala on s’obri esta cova hi ha restes d’antigues cavitats litorals que van col·lapsar. Avui dia nomes queden grans blocs junt als modestos penya segats.

A l’esquerra la cova B-4 i a la dreta un xicotet abric no catalogat.


Joaquin topografiant la B-4.

COVA DE LA RENEGÀ B-5
Es una de les mes espaioses de la zona. Es troba baix d’un petit cingle. La seua gran boca es de 11,1 x 2,6 m. i es troba dintre de la mar. Te un recorregut de 10 m. i una amplària mitja d’uns 10 m. L’alçada del sostre està entre 1 m. i 2 m. per lo que es còmoda de visitar. El piso està cobert de cantes arrodonits i alguns blocs, però en la zona mes propera a la boca està inundada per la mar. En la seua part sud-oest hi ha una petita zona separada de la mar per una gran roca despresa, fruit d’un col·lapse. Tant esta com les altres cavitat de la zona que estan a la mateixa línia de mar s’inunden total o parcialment amb forta maror o quant hi ha marea alta.

Cova B-5.


Joaquin topografiant la B-5.

COVA DE LA RENEGÀ B-6
Està situada junt a la cova B-7 i presenta unes característiques semblants. Formada a la base d’un xicotet cingle, presenta una boca ampla, de 8,4 x 1,3 m. i en el piso hi ha materials clàstics, tant en la boca com a l’interior. L’alçada en el seu interior es d’uns 0,6 m. i el seu recorregut de 5,3 m. Es troba uns metres separada de l’aigua, però durant les tempestes pot arribar a inundar-se.

Vista general de la B-6.


Des de l’interior de la B-6.

COVA DE LA RENEGÀ B-7
Està situada junt a la cova B-6 i presenta unes característiques semblants. Presenta una boca ampla, de 12,6 x 1,4 m. i gran quantitat de materials clàstics en la boca i a l’interior. A mida que anem entrant el sostre va baixant des de 1,4 m. en la boca fins 0,6 m. al seu final, per lo que tenim que avançar a gates per accedir fins la seua zona interior. Te un recorregut de 8,2 m. Es troba uns metres separada de l’aigua. Hi trobem al seu interior algo de fem, possiblement arrastrat per la mar.

La cova B-7 te molts blocs en el seu interior.

Entorn de la B-7.

COVA DE LA RENEGÀ B-8
Es tracta d’un abric amb una visera de 4 m. i una amplada 9,8 m. La seua altura es de 1,9 m. Està uns 10 m. separada de l’aigua. Es una cavitat formada per l’acció erosiva de la mar, al igual que totes les de la zona. En la seva zona sud presenta alguns blocs despresos del sostre. Per les seues immediacions també hi han gran quantitat de blocs que formaven en el passat el sostre de diverses cavitats que vam col·lapsar.

Entorn de la B-8.


La cova B-8, es mes be un abric.

Continuant mes al sud de la cova de La Renegà B-8, trobem un lloc on afloren les calcaries. I allí hi ha una xicoteta cavitat mig inundada que forma un pont de roca; son les roques del Xivero. I mes enllà cap a la Torre Colomera la mar està limitada per penya segats on es podrien buscar noves cavitats.

Pont de roca junt a les roques de Xivero.

També mes al nord de la cova de La Renegà B-1, en la punta Llarga, afloren les calcaries. En aquesta zona, just baix de la Torre de la Cordà s’hi forma un petit port de roca natural. També ací hi ha la cova de la Torre de la Cordà. Al igual que al límit sud de La Renegà, cap al nord es podrien recercar noves coves.

Port natural baix de la Torre de la Cordà.



BIBLIOGRAFIA
- PALMER, A.N. (2013), Geologia de Cuevas. UIS.
- Instituto Cartográfico Valenciano (2012), Mapa topográfico de la Com. Valenciana.

WEBGRAFIA
- ARENÓS, J. (2006). Sistema Informático de Catalogación Espeleológica para la provincia de Castellón (SICE-CS). www.cuevascastellón.uji.es. Espeleo Club Castelló.
- Google maps. www.google.com/maps


Text i fotos: Luis Almela

domingo, 19 de febrero de 2017

AVENCS DE BELLVER; el seu estat una dècada després de la massacre.

Tot comença al principi de la dècada del 2000 amb un fet prou lamentable que va donar molt que parlar. Fou una agressió al medi ambient promoguda i permesa pels governants del moment. Estos fets van afectar de gran manera a la zona dels avencs de Bellver, deixant la zona totalment destrossada a nivell ambiental. I per suposat afectant irremeiablement al medi subterrani. En aquells anys moltes van ser les protestes que van realitzar els grups ecologistes. Però encara així no van fer canviar l’opinió dels “polítics de turno” i l’execució dels seus plans va seguir endavant.

Avenc estret tapat i al mig d’un carrer de la urbanització.

Primerament, al juliol de 2000 es va produir un fort d’incendi forestal a la zona. Les conseqüències d’aquest foren devastadores. Hi van haver una sèrie de circumstancies en quant a l’actuació del bombers que no van ser aclarides, i van ser molt qüestionades per part de l’opinió publica. En dades posteriors a l'incendi es van començar a construir els carrers de una futura urbanització. Al any 2001 ja hi havien alguns carrers construïts.

Boca del Avenc de Bellver i el seu entorn abans de les agressions.

Poc a poc, anys després van desaparèixer algunes de les cavitats de la zona. Les que no van ser destruïdes, van ser contaminades. La cavitat principal de la zona fou protegida al mateix temps que, en els seus voltants es construïen torres d’apartaments. Es resultat va ser devastador. Les cavitats que no van desaparèixer van ser molt afectades com podem imaginar. Els companys del club van assenyalar un total de 9 cavitats afectades per “l’urbanisme salvatge”, tal com alguns d’ells van definir.

Ortofoto de la zona amb les cavitats marcades.

Pues be, mes de 10 anys després encara no oblidem aquesta agressió al nostre medi natural, ni tampoc devem oblidar-ho mai. Diuen que la memòria ens deu de servir per a corregir errades del passat. Així el passat novembre de 2016 vam visitar una altra vegada la zona per inventariar el estat de les cavitats anys després de les agressions. El accés a la zona es fa pels carrers de la urbanització i mentre accedim a les diferents cavitat ens adonem que hi ha una gran quantitat de parcel·les que no van ser edificades mai. Este fet encara ens fa enfurir-mos mes.

Ortofoto amb la situació actual de les cavitats de la zona.

Després de la visita als avencs de Bellver per tal de comprovar el seu estat actual, enumerem les cavitats indicant el seu estat:

Avenc de Bellver; Te 3 boques molt juntes entre elles, i esta protegit tot el seu perímetre per una tanca. La cavitat encara existeix, però s’han ocasionat danys a la colònia de quiròpters que allí habitava. També ens comenten que les filtracions d'algunes piscines o d'algunes conduccions de sanejament han pogut arribar a la cavitat afectant-la. Seria interesant realitzar una visita al seu interior per comprovar aquestes afirmacions.
Avenc de Bellver-2; Ha sigut destruïda completament per les obres d’urbanització de la zona, o per lo menys la seua zona superior. Hi ha un forat tapat en pedres al costat de l’acera d’un carrer que podria ser un vestigi d’aquest avenc.

Restes d’una cavitat que podria correspondre al Avenc de Bellver-2.

Avenc de Bellver-3;Ha sigut destruïda per les obres d’urbanització de la zona. No trobem cap resta de la cavitat.
Avenc de Bellver-4; Encara es conserva la cavitat, encara que pel seu entorn hi han restes de les obres d’urbanització que s’han fet a la zona. Dintre de la cavitat també hi han deixalles i restes d’obra. Ara està a escassos metres d'una rotonda.
Avenc de Bellver-5; Ha sigut totalment destruïda per les obres d’urbanització de la zona. El avenc es situava al mig de lo que avui es un carrer.
Avenc de Bellver-6; Te dues boques que possiblement es conserven encara. Però es troben dins d’una zona privada, junt a una piscina, en una zona de jardí que es conserva tal com estava abans de les obres. Pues esta zona no ha sigut enjardinada i allí es troben les especies florístiques que hi havia a la zona abans de les obres.

Mapa amb la situació actual de les cavitats de la zona.

Avenc de Bellver-7; Aquesta cavitat fou oberta per les obres d'urbanització de la zona. Es conserva però el seu interior esta ple de deixalles i restes de materials d’obra que pareix que l’han obstruït. Es va obrir com a conseqüència de les obres, però també es va contaminar per estes; quina paradoxa!!
Avenc Estret; La cavitat va ser respectada quedant en una mitjana d’un carrer. Però malauradament la seua boca original actualment queda un parell de metres per baix del nivell del sol. Va ser tapada per una reixa ben formigonada, sense donar possibilitat a visitar-la. Es podria haver previst la possible entrada mitjançant una porta tancada amb clau. No es coneix l'estat interior de la cavitat.
Cova de la Renegà; Aquesta cavitat ha estat destruïda. Pues la seua boca es trobava on actualment hi ha un carrer. S’ha comprovat que es localitza en les coordenades UTM - Datum ETRS89 31T X:253607 Y: 4438849, corresponent a la fitxa del catàleg SICE-CS anomenada “Mina/Sima”.

Boca menuda de la cova de la Renegà II, amb deixalles al seu interior.

Cova de la Renegà II; Aquesta es conserva de moment, així com el seu entorn immediat, però discorren dos carrer molt prop d’ella. Es tracta d’un abric que te deixalles en el seu interior. S’ha comprovat que es localitza en les coordenades UTM - Datum ETRS89 31T X:253525 Y:4438851, corresponent a la fitxa del catàleg SICE-CS anomenada “Abrigo”.

Avenc de la Carretera antiga Benicàssim – Orpesa; Aquesta cavitat ha estat destruïda. Actualment queda baix d’un dels carrers d’accés a la urbanització.

Per la zona hi havien algunes altres cavitats, però que quedaven fora de la zona afectada per la urbanització. Aquestes continuen estant tal com sempre:
Cova de les Costes d'Orpesa; Va ser afectada per l’incendi de l’any 2000. Però per lo demes continua com sempre. Es tracta d’un abric.


Cova de les Costes d’Orpesa.

Coves de la Torre Colomera; Estan tal com sempre, situades baix d’un penya segat i apartades de les zones potencialment urbanitzables.
Coves litorals de la Renegà; Estan apartades de la zona afectada. Estes han sigut catalogades en els últims mesos i es presentaran en el pròxim article d’aquest blog.

Resumint, en total son 11 les cavitats afectades per les agressions.

jueves, 16 de febrero de 2017

DECLARACIÓN DE BIC DEL PARQUE VALLTORTA-GASSULLA.

El pasado miércoles 30 de noviembre de 2016, salió publicado en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la declaración como Bien de Interés Cultural (BIC) el parque Valltorta-Gassulla. Los elementos protagonistas del entorno protegido lo constituyen los abrigos y concavidades que cobijan arte rupestre prehistórico.

Mapa extraido del DOGV donde se indica la extensión del parque.
Este parque pretende unir dos importantísimos focos de arte rupestre levantino: El barranc de la Valltorta, en los términos municipales de Albocaser y Tirig; y la Gassulla y entorno al municipio de Ares del Maestre,con la Cova Remigia en el barranco del mismo nombre como máximo exponente. Pero el valor de esta protección no solamente radica en la protección de los abrigos, sino en todo el conjunto que lo envuelve, como cavidades subterráneas, masías, construcciones emblemáticas, árboles singulares, fuentes, etc. 
Cova del Cingle(Ares del Maestre), aprovechada como vivienda por la masía cercana.
Esta declaración se puede consultar en el siguiente enlace:

PARQUE VALLTORTA-GASSULLA

La presente publicación constituye un documento de estudio importante para la espeleología científica, encargada de la descripción e interpretación de estas manifestaciones artísticas prehistóricas. Por el contrario, para las entidades deportivas y para el colectivo espeleológico en general, esta declaración será pasada por alto, dado que esos abrigos "no son ni cuevas ni simas" y no presentan un carácter deportivo. En la actualidad las barreras existentes entre deporte y ciencia en espeleología son bastante importantes en la mayoría de los contextos, impidiendo por este motivo el mejor conocimiento de un entorno determinado en todas sus disciplinas (a los espeleólogos), y por otro lado, la colaboración entre ambos, donde los principales beneficiados serian los "científicos". Superar estas barreras y superar ignorancias, es cuestión de cada uno y de las entidades que presumen gobernar ambas facciones. Los espeleólogos tenemos mucho que conocer y aportar!!!
Topografiando la cova dels Conills, en Ares

lunes, 13 de febrero de 2017

AVENCS DEL PLA D'ALIFRAGO (Cervera del Maestre)



Avenc del Pla d’Alifrago, 3er pou.

El passat diumenge vam fer una visita a la zona del pla d’Alifrago, a terme de Cervera. La primera feina que vam fer va ser agafar el trac d’accés a les cavitats de la zona des de la carretera nacional N-340. Venint de Castelló agafarem l’eixida cap a Penyiscola, i en la rotonda agafarem el camí, o carretera de Càlig. Ací començarem a seguir el trac que ens dura a la boca del Avenc del Pla d’Alifrago de 81 m. de fondària. Hi han mes possibles accessos al Avenc, però en proposem un, que possiblement sigue el mes ràpid accedint des del sud.
Ací deixem l’enllaç pera descarregar el trac;

Avenc del Pla d’Alifrago nº2.

Per la zona, a mes del famós avenc de -81 m., també hi han altres avencs de menor entitat. Nosaltres vam visitar el nº2, que va ser localitzat pels companys del ECC (Ximo, Andrés, Pepe i Juan) fa unes setmanes. Este es un pou de 5,5 m. de fondària i una amplària mitja de 2 m. que va ser ampliat artificialment. Antigament ja hi havia una fractura natural, a partir de la qual es va fer ampliació artificial, mostra d’això es l’escombrera que hi ha junt a la boca. En el fons del pou continua la fissura natural, però esta ha sigut colmatada per les roques caigudes quan es va produir la seua ampliació. Nosaltres vam desobstruir un poc, però seria interesant continuar la seua desobstrucció, encara que la fissura no es massa ampla i es troba molt colmatada. Vam fer la topografia de la cavitat. Esta te 7 m. de fondària i un recorregut de 8 m.


Sitja del Pla d’Alifrago nº3.

També vam localitzar una petita sitja natural que ha sigut coberta amb una construcció de pedra en sec. Aquesta es troba en uns camps de conreu, per lo que podria ser utilitzada per guardar ferramentes o be com a cisterna. No sabem exactament. Junt a la construcció hi havia un coco o codina que ens va fer pensar la seua utilització com a cisterna. Actualment te fem al seu interior. Esta cavitat tan sols fa una fondària de 1,7 m. però te interès etnològic. Vam fer també la seua topografia.


Sitja del Pla d’Alifrago nº3.

Per últim vam visitar l’avenc principal de la zona. Es un engolidor excavat a favor de varies fractures. Consta de 4 pou consecutius amples i directes que ens deixen a la cota de -81 m. Es rapida de visitar, nosaltres en 1 h. 40 min. vam baixar i pujar els 3 companys que anàvem. A la base del primer pou i mirant cap amunt podem veure que realment hi ha 3 o 4 pous paral·lels per on s’infiltra l’aigua exterior, però actualment sols un es penetrable, ja que els altres estan tapats amb material clàstics.
Esta cavitat ja va ser visitada per nosaltres fa uns anys.

Avenc del Pla d’Alifrago, 4rt pou.

miércoles, 8 de febrero de 2017

IV Congrés de Muntanya de Vila-real


Es va a celebrar durant la setmana pròxima el 4art Congrés de Muntanya de Vila-real, entre els dies 15 i 17 de Febrer de 2017. Aquest congrés ja es va establint en el calendari de cites sobre la muntanya.


A mes a mes hi ha abans de les ponències uns tallers didàctics que aporten coneixements pràctics al voltant de diversos aspectes relacionats amb la muntanya y esports aliens, que son especialment interessants. Enguany hi ha un sobre Sistemes d'Informació Geogràfica aplicats al senderisme, sobre noves tecnologies de mapes amb diverses alternatives. Altre sobre Tècniques d'ancoratge, y el divendres sobre Tècniques de fortuna en muntanya, que tractarà de recursos útils quan manca el material per no sofrir cap desgràcia.


Quan?
A partir de les 18:00 Hores

On es fa?

Fundació Caixa Rural Vila-real,  Plaça de la Vila, 3
12540 Vila-real 


Cartell del Congrès de Muntanya de Vila-real

Entre les ponències sobre temàtica espeleològica, destacar la presència de Carlos Flores, bomber bejarano, que presentarà el repte que està realitzant al llarg de la geografia espanyola, amb la combinació d'alpinisme i espeleologia, superant els cims i els avencs amb mes desnivell de cada regió d'Espanya.

Mes informació:

17 PICOS 17 SIMAS