A continuación presentamos la parte-2 de "LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN" que vamos actualizando mensualmente a lo largo del año 2021, año internacional de las cuevas y el karst. En esta segunda parte se explica la formación y génesis de las cavidades castellonenses, centrándonos en aquellas que presentan mayor desarrollo.
viernes, 26 de febrero de 2021
LAS CUEVAS Y EL KARST DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN (PARTE-2)
domingo, 21 de febrero de 2021
NUEVA TOPOGRAFÍA DE LA COVA DEL FONILLET (ESLIDA)
Después de visitar y topografiar la cova de les Perles el pasado mes de noviembre, iniciamos la nueva topografía de la cova del Fonillet. También localizamos otra pequeña cavidad muy próxima a la cova de les Perles, que hemos denominado Coveta de les Perles-2. Al tratarse de cavidades cercanas, realizamos la poligonal exterior, para comprobar su posible relación. La cavidad es conocida y visitada por excursionistas, existiendo un sendero que desde la pista cercana nos acerca hasta la misma boca de la cavidad. Este sendero lo arreglaron la pasada primavera con la finalidad de hacer la cavidad más accesible, al igual que un horno de cal muy próximo a su entrada.
Su boca principal presenta unas dimensiones de 3,5 metros de ancho por 1,9 metros de alto. esta nos conduce a una sala de 27 x 25 metros, de carácter descendente y con una altura que oscila entre los 2 metros de su parte superior a los 13 metros de las chimeneas que encontramos en su base. El desnivel de la sala es de 10,5 metros. A 6 metros a la derecha de la boca principal, encontramos otra de menores dimensiones que se ubica 1,5 metros por encima de esta. En los dos extremos de la parte inferior de la sala destacan unas coladas que bajan en rampa hasta casi la base de la sala. Y en el extremo oeste de la sala aparecen dos cortos ramales, uno llano que termina a los pocos metros, y otro ascendente, adaptado a la inclinación del buzamiento de los estratos, que en este punto es de 35º. este segundo ramal es más estrecho y finaliza en una corta fractura.
Hasta ahora hemos descrito la sala principal y zona conocida desde siempre. Una vez realizada la topografía de la sala, poligonal exterior y juntarla con la topografía de les Perles, comprobamos como la galería final de la vecina cova de les Perles se encontraba en planta a tan solo 4 metros del extremo oeste de la sala de Fonillet. Y en cota, se encontraba a unos 5 metros por encima del suelo de la sala. En la siguiente vista comprendimos perfectamente su relación. Una chimenea o cúpula transcurre por el techo de la sala de oeste a este, y este conducto que corta la sala es la continuación del conducto de drenaje ya descrito en Perles. Evidentemente la conexión entre perles y Fonillet es imposible debido a coladas que taponan el paso.
Por ello los siguientes trabajos realizados en cavidad, consistieron en realizar dos escaladas, una en el extremo oeste y próxima a la cova de les Perles, donde se intuía una pequeña ventana. Esta primera escalada después de ascender, cerraba totalmente por una colada. La otra escalda estaba en el extremo este de la sala, es decir la continuación del conducto de Perles hacia el este. Tras ascender, alcanzamos una pequeña ventana que nos condujo a una galería de 25 metros, en su inició de similar morfología que la cova de les Perles, con formas circulares y elípticas. Esta galería finaliza en un corto resalte que nos deja en una zona más holgada, donde el suelo queda tapizado por pináculos coraloides subacuáticos. Desde esta zona la galería se estrecha, no pudiendo continuar, y existiendo pocas posibilidades de paso.
Ian con los Coraloides.Pináculos coraloides ubicados en la zona nueva.
Con esta zona nueva explorada se entiende mejor el conjunto formado por estas tres cavidades, que serian parte de un mismo conducto generado en condiciones freáticas, y actualmente fosilizado y muy elevado sobre cauces exteriores y niveles de circulación de las aguas. El recorrido real de la cova del Fonillet seria de 78 metros, mientras que el desnivel de 12 metros (-10,5 / +1,5).
Conducto freático de Fonillet.La cavidad sirvió de escondite en la pasada Guerra Civil, y hace unos meses encontramos en su interior una bayoneta usada en este conflicto bélico, pero que por su forma manufactura pertenecía a las usadas en la primera guerra mundial.
Recordemos que desde la década de 1980, no se publicaba nada sobre esta cavidad, pues la topografía usada hasta ahora era la de C.Orlando y J.Espí, de 1977. Con esta nueva galería, la topografía nueva y la relación de Perles y Perles 2 al conjunto, hemos aportado nuevos conocimientos sobre la génesis y formación de la Cova de Fonillet, ya que el conducto colgado que atravesaba la sala había pasado inadvertido durante años.
miércoles, 17 de febrero de 2021
AVENC DE LA LOMA DEL CAMPO (El Castillo de Villamalefa)
Masía del Campo con Penyagolosa al fondo.
Esta modesta cavidad se abre dentro del término municipal de El Castillo de Villamalefa, zona de habla castellana, por tanto el presente artículo está redactado en la lengua autóctona. La sima se sitúa cerca de la pista que parte de las proximidades del Coll del Rebolcador y pasa por el Mas Quemado, para dirigirse hasta Sant Joan de Penyagolosa. Pues para acceder a la zona tomaremos este camino. 1.500 metros después de pasar por el Mas Quemado la pista hace una curva de herradura hacia la derecha, en este punto continuaremos rectos por un camino que en 200 m. nos deja en la Masía del Campo. La sima se abre en la Loma situada tras la masía (al NO de esta) y cerca de su cumbre.
Formaciones en la zona nueva, bajo el pocete de 7 m.
En cuanto a su historia tenemos constancia de la existencia de dos topografías antiguas que solo muestran la zona antigua de la cavidad. La primera de ellas fue realizada por el ARS del CEC, club precursor del Espeleo Club Castelló, el día de reyes del año 1984. La otra topografía, no fechada pero publicada en julio de 1991 en la revista Lapiaz número 20, fue realizada por el GEON de Onda. También sabemos de una exploración realizada con posterioridad por Bernardo Collado y Antonio Romero en la que se desobstruye una estrechez y la superan explorando unas nuevas y estrechas galerías. En una fecha posterior se equipa la sima con parabolts, ya que el día de nuestra visita (febrero de 2021) encontramos tres parabolts sin chapas en la boca de entrada.
Croquis realizado por Bernardo y Antonio sobre la topo del ARS.
El jueves 4 de febrero del presente año Zoraida y Luis del Espeleo Club Castelló visitamos la cavidad para explorar a fondo la zona descubierta por Bernardo y Antonio. Para el descenso de la vertical de entrada, que no alcanza los 10 m. de desnivel, utilizamos los tres parabolts sin chapa existentes en la boca y un anclaje natural en la cabecera de la propia vertical. En su base nos encontramos sobre un cono de derrubios en una ancha fractura. Existen sendas rampas repletas de restos óseos y material clástico hacia los dos lados de la fractura. Por la rampa del SE llegamos a un estrecho resalte de 3 m. que tenía un spit en mal estado y que procedimos a retirarlo.
Bonitas banderas en la zona previa a las estrecheces limitantes.
Bajo el resalte la fractura se presenta más estrecha pero decorada por grandes y bonitas banderas y estalagmitas. En su parte final existen dos pasos estrechos limitantes por donde es posible el paso. Uno parte en vertical hacia abajo y posee un spit para su descenso con cuerda; el otro se sitúa a media altura y es un paso en horizontal que nos deja en una vertical de unos 7 m. Una vez en la base de la estrecha fractura podemos volver hacia el NO encontrando que se cierra la fractura y tan solo existe un paso en el suelo que permite descender una vertical extremadamente estrecha de unos 6 m. (esta zona aparece en el croquis de Bernardo y Antonio y constituye el punto más profundo de la caverna).
Masía del Campo.
Bajo la vertical de 7 m. también podemos avanzar hacia el SE, apareciendo bonitas estalagmitas y banderas. Tras subir una rampa-resalte con el suelo de tierra (aquí aparece un interrogante en el croquis de Bernardo y Antonio) se abren unos 20 o 30 metros más de estrecha fractura con algunos espeleotemas. En su parte final el techo sube y realizamos una escalada. Subimos unos 6 m. y se veían algunos más pero va estrechándose y parece que estamos cerca del exterior. En este punto había unas bonitas formaciones que podéis ver en la siguiente foto.
Zona virgen al final de la cavidad.
Otra posible punta se encuentra antes de las estrecheces que dan paso a la zona nueva. Aquí, en el techo se ve una pequeña estancia con espeleotemas. Realizamos un trepe para alcanzar el paso estrecho que da acceso a esta estancia nueva, pero la mala calidad de la roca nos hizo desistir.
Con todo lo explorado por Bernardo y Antonio hace algunos años, y por Zoraida y Luis en el día de hoy: el recorrido de la sima estará en torno a los 100 m. y su profundidad sobre los -35 m., pero sería necesario actualizar la topografía para determinarlo con exactitud. Por nuestra parte no tenemos intención de volver, ya que no nos pareció una cavidad interesante.
miércoles, 10 de febrero de 2021
NUEVA TOPOGRAFÍA DE LA COVATILLA (AÍN)
Durante los meses de octubre y noviembre de 2020 realizamos una nueva topografía de La Covatilla, emblemática cavidad ubicada en el municipio de Aín. De esta cavidad ya existían al menos cuatro topografías diferentes, pero todas realizada hace más de 40 años. Nuestro objetivo era realizar una nueva topo con más detalle. Los datos topográficos, obtenidos con el disto X310 fueron procesados con el programa de topografía espeleológica Survex. A partir de esta poligonal dibujamos la planta, el alzado principal y los cortes transversales. Junto al alzado también incluimos numerosas secciones, que muestran la morfología.
Gráfica con datos sobre las aguas de la cavidad, registrados entre octubre de 2020 y enero de 2021.Ubicación de la planta de la cavidad respecto a los drenes superficiales, la Cova de l'Ereta y Aín.
Esperemos que disfrutéis de la lectura del trabajo sobre La Covatilla, y si queréis visitar la cueva aprovechar estas semanas, que a partir del día 1 de marzo la puerta de la cavidad estará cerrada, con el objetivo de no alterar el periodo de reproducción de una importante colonia de murciélagos.
miércoles, 3 de febrero de 2021
Cova Tallada i Avenc del Montgó (Xàbia).
Galeria principal de la Cova Tallada amb les
parets amb clares marques de l’extracció minera.
Una altra de les jornades que varem passar després de reixos per Alacant
fent espeleo, va ser a Dènia. Encara que les dues cavitats visitades estan
dintre del terme municipal de Xàbia, els accessos es realitzen des de terme de
Dènia.
El dissabte 9 de matí vam fer l'aproximació a Cova Tallada des de la platja
de Les Rotes. Havia esta plovent sense descans els dies abans i eixa mateixa
nit, per la qual cosa per la sendera hi havia molt de fang i la vegetació ens
sucava al nostre pas.
Sala d’entrada a Cova Tallada.
La mar estava salvatge i brava, era un espectacle veure com les ones es
trencaven amb moltíssima força contra les roques. Les envestides que la mar
feia a la terra, amb l'aigua saltant per damunt del penya-segat, la bromera que
ho envaïa tot, el soroll de tot eixe xivarri trencava el silenci d'una
naturalesa que brillava per la pluja que l'havia engalanat.
Arc de roca per on s’accedeix a la Cova Tallada.
Aquest passeig tan contemplatiu va finalitzar una vegada arribats a la
desgrimpada que ens du, passant per damunt d'un espectacular arc de roca, al
gran pòrtic d'entrada de la Cova Tallada. Joaquin i Luis ens vam endinsar en
aquest món mig subterrani, mig marítim. La sala d'entrada està ben il·luminada
per la llum que entra per les nombroses boques que donen directament a la mar.
També les aigües salades entraven amb força per alimentar aquest cicle d'omplir
i buidar el llac.
Contrallum de la boca principal.
Saltant de pedra en pedra per evitar fer xop, ens vam anar endinsant en la
mare terra. Una vegada superada la sala d'entrada, que es trobava inundada
degut al temporal marítim, vam pujar una rampa per accedir al balcó que dona
pas a la resta de la cavitat. De dalt del balcó, encara vam girar la vista
enrere per meravellar-nos de l’espectacle viu que es l'entrada a aquesta
singular gruta.
Les parets i sostres de la cova ens mostren el seu
origen artificial.
Tot seguit baixàrem la rampa per accedir a la gran galeria única que forma
la cavitat. Aquesta galeria mostra clarament en totes les parets i sostres les
marques fetes per aquelles dures i incombustibles persones que van anar
extraient la pedra en forma de grans blocs. Aquesta activitat extractiva que ha
sigut el origen d'aquesta cova i el que li ha donat l’aspecte actual, també
l'ha humanitzat. Mostra d'això son les piletes per a replegar l'aigua dolça que
regalima pels sostres de la galeria.
Piletes per arreplegar aigua dolça.
La cavitat, que en tot moment presenta grans dimensions, s'acaba de sobte
allà on vam concloure les feines de mineria. També, en alguns racons de la cova
es veuen tolls d'aigua que deuen estar al mateix nivell que la mar, l'últim
dels quals manté una corrent contínua d'aigua. Eixim d'aquesta catedral per
tornar al món exterior, on el salitre ho perfuma tot amb el seu aroma.
Galeria principal de la cova Tallada.
Panoràmica des de la boca de l’Avenc del Montgó, on es pot veure el Cap Prim.
Ja per la vesprada vam visitar l'avenc del Montgó, en la falda d'aquesta
gran muntanya, que es una gran fita pera tots els valencians. L'accés des del
camp de tir de Dènia es d'uns 25 minuts o mitja hora.
Una vegada a la boca d'entrada, adornada per un consistent pont de roca,
ens disposem a instal·lar i davallar el primer pou dels tres que consta
l'avenc. El pou, de 33 m., esta format per un tub vertical on ens mostra la
seva morfologia com a engolidor, actualment ja fòssil. El fraccionarem en tres
tirades.
Gran colada a la sala gran.
Uns 10 metres abans de arribar baix del pou, efectuaren un pèndol per accedir
a una còmoda i ampla repissa. A l'extrem oposat de la repissa on hem aterrat,
es troba la capçalera de segon pou, de 56 m. i amb un fraccionament a la seua
meitat que es pot evitar. Aquest pou de 56 m. comença prou mes ample que
l'anterior, i també es una mena de tub vertical. A meitat pou guanya volum i
penetrem en la part alta del que és una gran sala.
Luis a la base del pou de 56 m.
La sala està formada per la coalescència de diversos fusos. Esta te un bon
volum, les parets es presenten decorades per grans colades, el piso esta cobert
de materials clàstics i en un extrem de la sala hi ha un balcó penjat també
molt concrecionat. En un raconet de la sala, on hi han boniques formacions,
s'obrí el tercer i últim pou, aquest de 24 m.
L'últim pou el vam trobar força regat, i com que els seus primers metres
son estrets l'aigua te cau damunt sense poder evitar-ho. Desprès les dimensions
s'amplien i està farcit d'espeleotemes. La seua base es una saleta que marca la
cota de màxima fondària, a -110 m.
Joaquin iniciant l’ascens del pou de 56 m.
Desprès toca pujar desinstal·lant. Finalment la visita fou d’un parell
d'hores.
Així vam acabar estos dies per terres alacantines coneixent el seu subsòl.
miércoles, 27 de enero de 2021
LAS CUEVAS Y EL KARST EN LA PROVINCIA DE CASTELLÓN (PARTE-1)
Con motivo del AÑO INTERNACIONAL DE LAS CUEVAS Y EL KARST, desde este blog hemos tenido la iniciativa de presentar las cuevas y el karst en nuestro territorio, con el objetivo de dar a conocer y poner en valor el importante patrimonio subterráneo que poseen las comarcas castellonenses. En la bibliografía general ya hay mucho escrito sobre el karst y las cuevas de Castellón, ai igual que todas las cavidades conocidas que quedan registradas en el catálogo SICE-CS, pero lo que pretendemos ahora en ofrecer unas pinceladas generales sobre las cavidades y todas sus disciplinas científicas o ámbitos de estudio que engloban a lo que conocemos como "ESPELEOLOGÍA". Se trata de doce capítulos que intentan abarcar todas las disciplinas que tienen que ver con las cavidades subterráneas, con muchas imágenes y texto que le acompaña, siempre basándonos en referencias bibliogáficas o estudios propios realizados en Castellón.
Ahora presentamos la PARTE - 1 : LAS CARACTERÍSTICAS DEL TERRITORIO Y SUS FORMAS KÁRSTICAS SUPERFICIALES., correspondiente al mes de enero A continuación insertamos las diapositivas elaboradas, que también podemos visualizar en la página: Las cuevas y el karst de Castellón., espacio creado exclusivamente para difusión del Karst con motivo del año internacional.
jueves, 21 de enero de 2021
AÑO INTERNACIONAL DEL KARST Y LAS CUEVAS.
Ha empezado el año 2021, y los espeleológos tenemos la ocasión de mostrar a las personas que no lo conocen o valoran, el karst y las cuevas. Es importante enseñar las cuevas que visitamos y exploramos a las personas que viven en ese lugar (aunque se solamente en fotos o vídeos), y que no conocen las maravillas del subsuelo donde viven, poner en valor estos frágiles ecosistemas y en ocasiones hacer entender la importancia de las cuevas en relación con las aguas subterráneas. En el caso de la provincia de Castellón, a nivel local, este año se nos brinda una oportunidad de organizar actos de cara a la sociedad, siendo originales y creativos en estos tiempos de pandemia.
Siguiendo los tres pilares básicos propuestos por la Unión Internaciónal de Espeleología (UIS): EXPLORAR - ENTENDER - PROTEGER, intentaremos poner en valor el karst y las cuevas de la provincia de Castellón. Como punto de partida, nos hemos propuesto mensualmente, poner en este blog una serie diapositivas entorno a las cuevas y el karst de Castellón. Más adelante y cuando la situación lo permita, intentaremos hacer otras actividades, siempre enfocadas hacia la gente de los pueblos, dando a conocer las interesantes zonas kársticas que albergan nuestro territorio.
A continuación remitimos la carta donde se anuncian los actos de apertura del AÑO INTERNACIONAL DE CUEVAS Y EL KARST, que nos ha facilitado a los colaboradores George Veni, presidente de la UIS:
APERTURA DEL AÑO INTERNACIONAL DE CUEVAS Y EL KARST
26 de enero de 2021
Los terrenos kársticos cubren aproximadamente el 20% de la superficie terrestre del planeta. Son más conocidos por las cuevas y los paisajes espectacularmente inusuales. Desafortunadamente, son poco reconocidos por sus grandes y múltiples valores para la humanidad. Ellos proveen:
· Agua a aproximadamente el 10% de la población mundial
· Decenas de miles de millones de dólares cada año a las economías a través del turismo
· Sitios invaluables del patrimonio cultural
· Murciélagos, que apoyan la producción de más de 450 alimentos, medicamentos y productos industriales
· Conocimientos científicos únicos sobre el cambio climático, los recursos minerales, la agricultura e incluso la búsqueda de vida en otros planetas.
Las cuevas y el karst también son muy vulnerables a la contaminación, el uso excesivo, la destrucción y la mala gestión porque no se conocen bien y, a menudo, se ocultan bajo tierra.
El Año Internacional de las Cuevas y el Karst es un proyecto mundial para enseñar a todos sobre estos recursos naturales de importancia crítica y generalizados. Está organizado por la Unión Internacional de Espeleología (UIS), la organización internacional para la exploración, el estudio y la protección de cuevas y karst, compuesta por 55 países miembros. Más de 100 organizaciones nacionales e internacionales son socios del UIS en el Año Internacional, creando oportunidades educativas pero también divertidas para aumentar el conocimiento global de las cuevas y el karst.
La UIS te invita a nuestra Ceremonia de Apertura. Nuestra creciente lista de eventos se encuentra en http://iyck2021.org/index.php/events/. Comuníquese con nuestro presidente, mencionado anteriormente, para obtener más información y para conectarlo con nuestros representantes y socios en sus áreas.
Únase al Año Internacional de las Cuevas y el Karst y aprenda sobre el mundo de los "agujeros"
domingo, 17 de enero de 2021
PERMANÈNCIA EN CAVITATS I CONFINAMENT
Ara que en el nostre entorn tots tenim en el pensament la possibilitat d'un altre confinament com el que tinguérem el passat mes de març, ens agradaria recordar arran del "confinament" domiciliari parlar sobre la permanència en cavitats. El estar tancat en un espai limitat, amb les parets de la cova o d'una casa com a barrera que ens separa de l'exterior, de l'aire lliure, llum del sol, etc, pot provocar unes conseqüències en el nostre cos. Pel que fa a la permanència en les cavitats, hi han diferents graus, les estades de varies hores, estades de més de 10 hores o inclús algunes menys freqüents que sobrepassen les 16 o 17 hores dins de la cova sense fer una parada per dormir dins. En aquestes podem perdre la noció del temps, i més quan trobem noves galeries o l'activitat que portem a terme ens manté molt concentrats.
Un cas més extrem el tenim en la permanència en cavitat més estricta, es a dir el tancament voluntari en una cavitat per establir un record, fer uns estudis sobre el comportament humà davant d'aquestes situacions, estudis de cronobiologia (VEURE VIDEO), etc. Un referent en aquest tipus de permanències es l'espeleóleg i cientific francés Michel Siffre, qui en l'any 1962 va encapçalar una expedició on ell s'internava dins d'una cavitat "vivint com un animal, sense saber l'hora". El resultat va ser que va estar 61 dies, mentre que ell pensaba que n'habia estat 34. Els anys succesius, Michel segueix estudiant al voltant del ritmes del cos quan esta en total aïllament. Posteriorment un espeleolòleg italià, Maurizio Montalbini, també va realitzar diferents experiements de permanència en cavitat, on va assolir el seu record amb 366 dies. En aquesta estada, ell creia que habia estat 219. El record actual es de Milutin Veljkovic, que va estar entre els anys 1969 i 1970, 463 dies. Un cas més proper es el de l'espeleoleg català Emilio Reyes, que va permaneixer en una cova del Pirineu durant poc mes de 100 dies, i amb unes condicions semblants als dels casos abans mencionats.
Amb les experiències d'aquests pioners s'asentaren les basses de la cronobiología, destacant alguns aspectes com: el total aïllament sense saber l'hora ni tenir cap referència de l'exterior fa que el cicle són-vigília, s'allargue notablement, passant de 24 hores fins a 30, 35 o 48 (per exemple 36 hores despert, i 14 dormint), per tant, el temps pase mes ràpid baix terra. Un altre aspecte es la pèrdua de memòria a curt plaç. En aquestes condicions, els ritmes de la són i temperatura corporal experimenten una dessincronització, es a dir que els dos ritmes funcionen de manera diferent dins de l'organisme. També en la majoria d'aquestos relats s'han descrit fatiga, desorientació, més malsons durant el somni, diferents al·lucinacions i, en dones, el cicle menstrual arriba a cessar.
Acabem aquesta breu reflexió amb una coneguda frase de Michel Siffre:
“Quan un està envoltat a la nit, amb tan sols una bombeta de llum, la memòria no captura el moment. Se li oblida. Després d'un o dos dies, un no recorda el que ha fet un dia abans. A més d'això, tot és totalment negre. És com un llarg dia interminable”
jueves, 14 de enero de 2021
Avenc del Cavall o de Barbarroja, la màxima fondària d'Alacant.
Joaquin baixant un dels pous.
Esta cavitat poc freqüentada es, en efecte, la mes fonda de la província
d'Alacant. Nosaltres; Joaquin i Luis Almela, la vam visitar el passat 7 de
gener. El vell i escàs equipament de l'avenc ens fa entendre que no hi ha molts
espeleòlegs que hagen baixat al fons de l'avenc. I això que la cavitat no
desmereix, sobretot fins la cota de -120 m. on la amplària de la fractura
supera el metre en quasi tots els moments, inclús per moments supera els 4
metres.
Màxima fondària d’Alacant.
Com es de esperar en la gran majoria de les grans fondàries del País
Valencià, la gènesi de l'avenc es per fracturació. La boca es troba molt a prop
del cormo de la serra de Barbarroja, pertanyent al terme municipal del Fondò de
les Neus. L'accés a la cova es realitza camp a través tenint que superar un
desnivell d'uns 220 m. A nosaltres ens va costar uns 45 min. El handicap que
vam tenir es que com havia estat plovent durant tot el dia, la vegetació estava
molt mullada i ens va deixar xops. A mes a mes feia algo de frescoreta, pues el
termòmetre no pujava dels 2 °C.
Cadenat i parabolts que hi ha en la cavitat.
La gran boca d'entrada no passa desapercebuda, i dona pas a un pouet d'uns
10 m. que també es possible des grimpar en lliure. Nosaltres el vam instal·lar,
pues estava la roca amb molses i banyada. Aquest tenia alguns spits.
A la seua base s'obri una gran planta, que cap al nord dona accés a una
rampa que desemboca en un ample pou de 31 m. i amb varis fraccionaments. De
seguida vam veure els ancoratges principals que hi ha a la cavitat i instal·lats
pel GIM: es tracta d' espàrrecs de parabolt, però en vegada de xapa estan equipats
amb 4 eslavons de cadena que s'uneixen a l’espàrrec mitjançant el primer eslavó
de la cadena passat per dins del espàrrec i amb dues tuerques per evitar que se’n
isqui la cadena. Es un ancoratge gens habitual en espeleologia. A mes a mes
algun d’aquests parabolts estaven ben rovellats.
En quant a ancoratges, a la cavitat hi ha una mica
de tot, però abunda el material arqueològic.
A la base del P.31 i cap al nord, trobem un inclinada rampa i un ressalt
que es des grimpa fàcilment. Baix del ressalt i cap al sud s'obri una estretor
que hi ha que passar assegurat perquè dona pas a un bonic pou de 35 m. amb dos
fraccionaments. A continuació, i també en direcció sud, hi ha una rampa amb un
pou de 5 metres. Estem a la cota de -120 m. i fins ací la cavitat ha sigut
còmoda, però si volem fer fons ens tocarà patir un poc més. Un altre fet que
notem es la sequedat de l'avenc fins a aquesta cota, que deu ser per la corrent
d'aire que es fa notar. A mes a mes aquest aire es fresquet, pues a l'exterior
la temperatura estarà per baix dels 2° C.
Joaquin a la capçalera del pou de 5 m.
Des de la base del P.5 cap al nord podem avançar molts metres per un diàclasi
que finalment tanca i que te comunicació en el sostre amb la planta superior.
Cap al sud arribem a una sala on hi ha la estreta capçalera d'un pou de 9 m. en el qual tindrem que anar
desplaçant-nos cap al sud per evitar els blocs encastats en el diàclasi. Este
estret pou ens deixa en una sala ampla i caòtica on abunden els materials clàstics
de grans dimensions. A partir d'aquest pou de 9 m. els ancoratges son escassos
i vells, pues alguns dels spits estan fets malbé.
Hi ha algunes xapes casolanes en fixe.
Per assolir la màxima fondària d'Alacant encara. Tindrem que baixar un
pouet d'uns 5 metres, que la seva capçalera es troba junt a la paret oest i
entre grans blocs. Així arribem a una planta on surten dos pous estrets que
donen a les següents cotes:
-Cota de -150,2: capçalera del pou de 12 m. junt a la paret oest i amb un
spit, per lo que es pot baixar amb corda.
-Cota de -153,4: capçalera del pou de 18 m. junt a la paret est i amb un
spit inservible, per la qual cosa el vam baixar en lliure.
Joaquin a la màxima fondària de l’avenc.
Baix del pou de 18 m. ens colem per una estretor vertical i assolim la
màxima fondària d'Alacant. Pocs espeleòlegs hauran arribat ací baix, pues
l'últim ressalt es limitant.
Al eixir de la cavitat, després de 5 hores de visita, havia caigut ja la
nit, i a mes a mes també estava caient algo de neu, encara que no arribava a
cuallar. En fi, una visita entretinguda a un avenc digne de visitar.
Fotografíes: Luis Almela i Joaquin Almela
jueves, 7 de enero de 2021
EVOLUCIÓN DE LOS DATOS DEL SICE-CS DURANTE EL AÑO 2020
Una vez finalizado el año es momento de hacer balance. En lo que respecta a la espeleología castellonense, el Sistema Informático para la Catalogación Espeleológica, de la provincia de Castellón (SICE-CS), se va actualizando semanalmente, y al terminar el año es buen momento para mirar atrás y ver todos los logros avanzados. A continuación adjuntamos las tablas y gráficas de evolución de los diferentes datos que contiene esta potente herramienta, que nos ha facilitado su administrador, Joaquín Arenós.

































