Graller del Boixaguer i Graller gran del Corralot (Massís del Montsec)

  

Galeria Inma, al Graller del Boixaguer.

 

El passat cap de setmana vam visitar aquestes dues cavitats clàssiques. Les cavitats presenten unes grans dimensions, uns pous espectaculars d'entrada i unes bones mostres d'espeleotemes diversos i molt estètics. A nivell físic no son cavitats massa exigents, lo que ha fet que es converteixen en dues de les cavitats mes visitades del prepirineu.

 

Galeria del Primer dia, al Graller gran del Corralot.

 

Per la nostra part ens vam ajuntar 9 companys de l’Espeleo Club Castelló i de l’Espeleoclub La Vall d'Uixó. Vam ser Gila, Zoraida, Noe, Mariel, Lydie, Patri, Hèctor, Lee i Luis. Però vam coincidir amb un grup d’espeleòlegs catalans dels clubs Dinàmics de Sant Carles de la Ràpita i del GET de Vilanova.

 

Boca inferior del Graller de Boixaguer, la del pou de 45 m. (Foto: Lydie Babin)

 

Divendres per la vesprada ens vam trobar al càmping d'Àger, on teníem el campament base. El dissabte vam matinar i ens vam trobar amb els companys catalans al Coll d'Ares. Allí vam preparar el material pera cada cavitat. Com els dos grups teníem que visitar els mateixos avencs, vam quedar de deixar-los equipats per aprofitar les cordes de l'altre grup.

 

Galeria Inma, al Graller del Boixaguer.

 

D'aquesta manera nosaltres vam instal·lar el Graller del Boixaguer el dissabte amb el material de Dinàmics i GET i ells van instal·lar el Graller gran del Corralot amb el nostre material. La idea era el diumenge visitar nosaltres el Graller gran del Corralot i desmuntar les nostres cordes, i els catalans desmuntar el Graller del Boixaguer. Així al finalitzar l'activitat el diumenge cadascú es quedaria amb el seu material.

 

Zoraida en el Graller del Boixaguer amb el resplendor de la llum la boca de fons.

 

Dissabte vam començar a instal·lar el Graller del Boixaguer al migdia. Per una banda Hèctor i Luis vam muntar dues vies per l'entrada del pou de 45 m. Tal com les vam muntar vam eixir de la cavitat. Tot seguit vam pujar a la boca superior, la del pou de 68 m., on Lee estava instal·lant i la resta de companys començant a baixar. Per aquesta boca vam baixar pel ràpel guiat per visitar també la galeria Inma. Des de veure la galeria Inma, Gila va instal·lar el pou que ens va deixar a la sala d'entrada, just a la base del pou de 68 m.

Llac final al Graller del Boixaguer.

 

Després vam visitar la resta de la cavitat arribant al llac final, on Héctor va tenir la valentia de fer un bany en les seves cristal·lines aigües. També vam veure l’escalada de l'entresolat, on Luis va remuntar la corda fixa. A la tornada també entrarem a la sala penjada que hi ha un poc mes avall del primer llac sec (Sala de les Colades).

 

Sala de les colades al Graller del Boixaguer.

 

Per finalitzar ens vam repartir per les tres vies per eixir a l'exterior. A les 7 de la vesprà eixíem els últims companys del Graller. Després de passar a saludar als companys catalans al Coll d'Ares e intercanviar impressions, vam baixar la càmping per sopar i recuperar forces.

 

Lydie al Graller del Boixaguer amb la llum de la boca de fons.

 

Diumenge vam tornar a pujar dalt del Montsec per visitar el Graller gran del Corralot. Teniem una hora d'aproximació fins les boques, però resulta distreta pel bonic entorn per on avancem.

Allà ens repartim i baixem per les dues boques. A la boca superior, amb un pou de 90 i una tirada final en volat de 50 m., hi ha una via instal·lada. Mentre que a la boca inferior, amb el pou volat de 33 m., hi han dues vies muntades, però una no es nostra i la deixarem muntada pera un grup de 4 espeleòlegs que estan dintre de la cavitat.

 

Gila al pou de 90 m. del Graller gran del Corralot.

 

Avui tenim que desinstal·lar les dos vies i tornar a casa, així que farem una visita curta. Alguns companys del grup nomes baixar el pous decideixen eixir, per no fer la visita massa llarga. La resta entrem a veure la primera part de la galeria del primer dia. Esta galeria esta molt concrecionada.

 

Hèctor i Patri a la galeria del primer dia, al Graller gran del Corralot.

 

Després eixim desmuntant les dues vies: Luis la del pou de 90 i Héctor la del pou de 33. Tan sols hem estat en cavitat poc mes de dos hores, però ens ha agradat el que hem vist. Hi haurà que tornar a visitar-la per recórrer les seues galeries, ja que es un avenc amb molt de recorregut i molt d'encant.

En fi, un gran cap de setmana amb molt bona activitat i millor companyia.

 

Galeria del primer dia, al Graller gran del Corralot.

COVES DEL TOSSAL (Vilafranca del Cid)

 El passat 20 de maig vam visitar dos cavitats de la zona del Corbó, prop d'on es troben els límits dels termes municipals de Benassal i Vilafranca. Les dos coves es situen en Vilafranca. La visita a aquesta zona esta motivada per una excursió a la zona per part de Pascual Fuster (CEC), Isabel  i Santi Tena on van visitar la cova del Tossal. Com en el catàleg SICE-CS no hi havien dades d'aquesta cova, (sols estaba registrat el nom) Pascual Fuster ens passà fotos i dades de la cova. Per tant el dia 20 preparem una eixida per vistar la zona i documentar la Cova del Tossal, on ens acompanyen Pascual Fuster, Isabel Serrano, Santi Tena i s'on pare, qui ens informa de l'existencia de més cavitats pels voltants del castell de Corbó. Per part de l'ECC anem Pepe Viciano, Andrés Sánchez i Jesús Almela.

En primer lloc visitem la Cova del Tossal, i després busquem un altra cova que ens havie informat, tenint sort i localizant-la facilment. Aquesta segona cavitat es la Cova del barranc del Tossal.

Cova del Tossal:

La seua entrada es visible des de la carretera de Benassal a Vilafranca, just Baix del Castell de Corbo. Situats on la carretera creua el barranc del Tossal, ascendim uns metres per dins del seu llit, per a després pujar per un sargallar o tartera amb molta pendent que hi ha al seu marge dret. Després del sargallar seguim ascendint entre carrasques buscant la base del cingle més amunter. La boca s'obri en la base de l'ultim cingle, quasi en la part superior de la lloma, sobre la cota 1.125 metres.

A escasos 8 metres de la boca hi ha un avenc "destapat", obert a l'exterior al retrocedir el cingle per erosió, quedant actualment un tub de 3,5 metres de diàmetre i 7 de desnivell, seccionat quasi pel mig. Aquest interessant fenòmen conté restes de colades i reompliments sedimentaris molt interessants, que de segur esta relacionat amb la Cova del Tossal.

La boca de la cova del Tossal sobri a uns 3 metres per dalt de la base del cingle, tenint que trepar un poc per alcançar-la. Aquesta presenta unes dimensions d'1,8 metres d'alt per 0.6 metres d'ample. Dona pas a una galería de 8 metres que ens deixa en una sala de 12 x 8 x 4 metres. La part final de la sala esta formada per grans blocs ben estratificats que han caigut del sostre. També en aquesta part final podem trepar per un resalt de 4 metres, arribant a un petit balcó sobre la sala, que finalitza en una cúpula, en la cota +10.5 metres. Suposem que aquest balcó queda prop de la lloma que hi ha per dalt del cingle on s'obri la cavitat.

 

Desde els blocs de la part alta de la sala hi ha un laminador descendent que baixa entre nivells de bretxes, finalitzant als 12 metres, en la cota -5,8 metres, i desenvolupant-se aquest per baix de la sala. Aquests reompliments de bretxes els podriem relacionar amb els del proper avenc "destapat", que ens indiquen un ambient de sedimentació important, que després d'ampliar aquestes cavitats per disolució, les acabarien reblint de sediment. Posterior a aquests procesos, en la sala principal de la cavitat destaquen les reconstruccions litoqímiques, formades principalment per colades i columnes. En un extrem de la sala hi ha una curta galeria de 3 metres que pren direcció a l'avenc "destapat", faltant uns 4 metres per comunicar, pel que suposem que les dos cavitats responen a un mateix procés de formació, malgrat de tractar-se d'una cova i un avenc.

El recorregut real de la cavitat es de 41 metres, en planta de 34 i desnivell de 16,3 metres (+10,5/-5,8).

La Cova va servir d'amagament de gent dels masos dels voltants en la Guerra Civil. També la van usar els Maquis. Testimoni d'aquestes estades son les formaciones trencades, restes d'una llar, trossos de llaunes i una inscripció de 1948 en una colada a l'inici de la sala.

Cova del barranc del Tossal.

Cavitat situada en el marge dret del barranc del Tossal, uns 20 metres per dalt del seu llit. Accedim a la cavitat des de la carretera, remuntant el barranc durant uns 400 metres, fins arribar a la base d'un salt o cascada de 4 metres que ens barra el pas. En aquest punt seguim el cingle que hi ha en el seu marge dret durant unas 60 metres fins arribar a la boca de la cova. Aquesta no es veu desde dins del barranc, ja que la seua orientació i la vegetació que hi ha davant l'oculten prou.

La boca te unes dimensions d'1,3 d'ample per 2,7 metres d'alt. Aquesta es de caràcter ascendent, trobant als pocs metres un resalt que puja 3 metres i després una rampa de 16 metres on acaba la galería, reblida de sediment. En un primer tram hi han cúpules i formes arrodonides, a causa de la circulació de l'aigua a pressió amb el sostre que ens permet estar drets. Els últims metres baixa el sostre i hem de gatejar fins arribar a la part final. 

El recorregut real de la Cova es de 23 metres, en planta 19 metres i amb un desnivell positiu de 8 metres. La seua gènesi es surgencia fòssil, amb seccions que mostren formes de circulació a presió i altres vadoses. Hi han indicis de ceràmiques del Bronze i medievals. També testimonis orals de ser usada pels Maquis.

LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN, (PARTE 5).

COVA DE L'AGUILA I COVA DE LA RAMBLA (CERVERA DEL MAESTRE)

 Fa unes setmanes vam visitar dos cavitats del terme de Cervera, acompanyats per Dani. Es tracta de la Cova de l'Aguila i la cova de la Rambla, situades en unes roques que s'alçen sobre el marge dret de la rambla Cervera, al sudoest de la població. Recentment des de l'ajuntament de Cervera del Maestre han obert un sender que ens porta fins a la boca de la cova de l'Aguila, en la part superior d'aquest morral. Uns metres més avall trobem la cova de la Rambla, on hem d'accedir camp a través.

La cova de l'Aguila esta formada per una galería inicial de 12 metres que ens deixa en una bifurcació. Cap a la dreta hi ha una galería de sostre baix de 15 metres que finalitza en una boca secundaria, orientada al nord. Per eixir per aquesta boca hi ha que passar una estreta gatera. 

                                          Boca de la cova de l'Aguila

Si des de la bifurcació anem cap a l'esquerra, als pocs metres trobem les restes d'un mur que talla el pas, amb la finalitat que el ramat que estava en la cova no entrara més endins. Aquesta galería esquerra te un recorrgut de 20 metres, amb caràcter ascendent. En la seua part central destaca un a escletxa perpendicular que baixa uns 3 metres, però el últims metres resulten impenetrables. 

El recorregut real de la cavitat es de 56 metres, amb un desnivell entre boques de 2 metres i un desnivell total de -4,5 metres.  La galeria d'entrada i la de l'esquerra es desenvolupen sobre un sistema de fractures nord-sur i est-oest, mentre que la galeria de la dreta, queda més condicionada pel bussament dels estrats que en aquest punt es de 12º.

                                                        Galeria d'entrada 

La cova de la Rambla també te dos boques, una inferior, que es per on s'accedeix més comodament i un altra superior que queda en mig del cingle. Penetrant per la entrada de baix, despres d'una curta ramapa ascendent la galería s'estreteix, finalitzant als pocs metres, totalitzant un recorregut de 13 metres. Abans de la gatera hi ha una cúpula al sostre que ens permet ascendir per un resalt de 6 metres a un nivell superior. En aquesta zona més alta, trobem una curta galería de tres metres que finalitza en la boca superior amb forma de "forat de la clau".

                                 Boca inferior

                                 Boca superior

Aquestes cavitats van ser catalogades  i topografiades en les campanyes de la Operación Levante de la SIRE. Ara hem condiderat adequat actualitzar les seves topografies. Es tracta de frectures ampliades per dissolució, del tipus surgencia fòssil.

LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN (PARTE 4)

 Ahora presentamos la parte 4 del proyecto titulado "LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN", que es una iniciativa propuesta dentro del año 2021, Año Internacional de las cuevas y el karst. Debido a la pandemia, el Congreso Internacional de Espeleología planeado  en Francia para el verano de 2021, se ha reubicado por segunda vez para el año 2022, y con ello desde la UIS nos han informado que el Año Internacional se extiende también hasta el año que viene.

El proyecto que ahora presentamos mensualmente y por partes, es uno más, de los más de 100 actividades propuestas, donde participan cerca de 200 entidades implicadas con las cuevas y el karst de todo el mundo. Por ello en la web del Año Internacional aparece el Espeleo Club Castelló como socio, y este evento que ahora presentamos, queda anunciado también en su página web.

Recordamos que podéis seguir el proyecto "LAS CUEVAS Y EL KARST DE CASTELLÓN" en la siguiente dirección:

https://sites.google.com/view/iyck-2021/home

Avenc Figa estreta (Llucena)

 

La boca de l’avenc de Figa estreta (Foto: J. Gilabert).

 

Tot començà quan Octavio, del Club de Muntanya de Llucena, un dia caminant per les proximitats de l'avenc de la Figa, junt a Nando Falomir de Figueroles i Marc Gascón, localitzà un foradet molt menudet i roblid de pedres. Aquest forat estava a menys de 50 m. de la boca d'entrada a l'avenc de la Figa, màxima fondària provincial. Octavio Bartoll va tindre molt bon ull. Per la proximitat a la Figa l'avenc es batejà com a Figa estreta.

 

Lee desobstruint la boca de Figa estreta.

 

Després d'una primera jornada de desobstrucció duta a terme per Nando Falomir i Marc Gascón, ens van mostrar el forat a Lee i a Luis Almela. Eixe mateix dia, a banda de veure el forat, continuem amb la desobstrucció, mes que res per fer un tanteig. Les possibilitats son enormes, ja que es situa sobre la mateixa fractura on s’obri l’Avenc de la Figa.

 

Gran moment !! Nando es el primer humà que entra en Figa estreta.

 

Finalment el 20 de juny de 2020 podem ajuntar-nos Lee, Nando i Luis i desobstruir l'avenc. Al veure que la boca es molt estreta optem per obrir una nova boca a dos metres de la de Figa estreta. Durant aquesta satisfactòria jornada acabem de desobstruir la boca i endreçar-la.

 

Nando baixant un dels pous de la via de -81 m.

 

A continuació ens disposem a explorar el nou avenc. La cavitat comença estreta, però desprès es fa mes còmoda. Explorem la via que considerem mes directa. Baixem un seguit de pous i la cavitat pareix no acabar. Per fi, baix d’un pou en forma de tub, assolim el fons de la via a la cota de -81,1 m., tot un èxit. Al eixir fem topografia d'aquesta via. 

Detall d’un macarró amb excèntrica.

 

Però la cavitat te altres possibilitats, per lo que volem tornar a revisar algunes incògnites. Es el 25 d'abril de 2021 quan tornem Lee Galea, Josep Gilabert i els germans Joaquin i Luis Almela. La via explorada el juny passat anava cap al nord de la fractura. Així, en aquesta jornada muntem un passamans en una cota pròxima a -20 m. i comencem a baixar diversos pous, sempre pendulejant cap al sud.

 

Luis muntant un passamans el 25 d’abril de 2021 (Foto: J. Almela).

 

La base de la via explorada assoleix els 58 m. de fondària. Allí Luis força un pas estret situat en alt i d'uns 5 m. de longitud. A l'altra banda de la estretor franqueja un pou i troba un spit. No ens ho podem creure, però acabem de connectar amb l'avenc de la Figa. Luis encara puja fins la base del pou d’entrada per confirmar la connexió.

 

Luis en la Figa.

 

Eixim desinstal·lant i topografian la nova via que connecta amb la cavitat mes fonda de Castelló. També fem poligonal exterior entre les boques que ens dona com a resultat que la boca de la Figa està situada 0,9 m. mes alta que la de Figa estreta.

 

Lee pujant un dels pous de la via de -58 m.

 

La cavitat continua en exploració, ja que tenim que eixamplar alguns pas i reforçar les instal·lacions entre altres feines pendents. Pròximament finalitzarem les feines en la cavitat i presentarem una publicació com cal.

 

Passamans de la via de -58 m. (Foto: J. Gilabert).

INAUGURACIÓ CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE L’ESPELEOLOGIA (VALLIRANA)

 El passat dijous 22 de abril es va inaugurar el Centre d’Interpretació Infantil de l’Espeleologia a la localitat barcelonesa de Vallirana. Un racó on explicar i experimentar una idea senzilla però ben il·lustrada de la vivència de l’espeleo per als mes menuts. Consta de panells explicatius amb fotografies variades i unes gateres per passar a través d’unes estretors selectives, que donen un toc de atractiu infantil al centre, ja que permet iniciar-los en el pas per llocs estrets a mode de joc.

Presentació de l'acte a Vallirana

Per part del Centre Excursionista de Vallirana, la secció d’espeleologia Ordal, ha fet de les seues instal·lacions, el lloc per oferir aquesta vivència i conèixer l’esport en varies de les seues vessants, tant esportiva com la mes rica, la científica.

Placa conmemorativa de l'acte inaguratiu de descoberta

Van estar presents entre d’altres: Eva Martínez l’alcaldessa de Vallirana, Lluis Domingo president de la Federació Catalana d’Espeleologia i Victor Ferrer promotor de la part gràfica i creador dels panells.

Material dels inicis de l'espeleología

El conjunt es format per dos sales, una mes introductòria, que mostra que es l’espeleologia, l’equip, els orígens amb algun objecte històric i breu explicació de seguretat i bones pràctiques. 

El Victor passant la estreta gatera

Com a nexe d’unió hi ha 4 tipus de gateres que posen a prova als visitants, no sols el mes menuts sinó qualsevol que s’ho proposi. Ací va obrir el pas l’alcaldessa, passant la primera de totes, bona mostra i exemple.

Gateres de reduïdes dimensions en la exposició

La segona sala, mes ampla, consta d’un gran panell on es resumeixen totes les possibles obstacles i escenes habituals al mon sencer, recopilació de fotografies tant interiors com exteriors molt ben organitzades, simulant estar en la cova. Així també mostra algunes de les grans cavitats de Catalunya, materials geològics, resumides tant amb la topografia com amb fotografies esplèndides.

Panell central de l'exposició

Per concretar una visita o obtenir més informació cal que us poseu en contacte amb el CEV al Tel. 93 683 26 61 o Correu electrònic:  cev@cevallirana.cat .

Mina Gertrudis (Pavías)

  

Interior de la bocamina 1.

 

Por medio de una cadena de contactos llego hasta nosotros la noticia de que en la localidad de Pavías, en el corazón de la Sierra Espadán, se había desbrozado el acceso a una mina que podría ser interesante. Finalmente el sábado 27 de marzo nos acercamos hasta la población de Pavías. Allí habíamos quedado con la alcaldesa, quien nos presento a David y su esposa, ellos nos acompañaron a las bocaminas. David es concejal de la localidad y buen conocedor del territorio.

Minerales de azurita y malaquita en la bocamina 1.

 

Por nuestra parte veníamos Pati, Pili, Héctor y Luis del Espeleoclub La Vall d’Uixo y del Espeleo Club Castelló. Al charlar con ellos ya nos dijeron que se trataba de la Mina Gertrudis, la cual ya está catalogada en el catastro de cavidades provinciales (SICE-CS). No obstante fuimos a visitarla, ya que ninguno de nosotros 4 la conocíamos.

 

Escombrera donde se sitúan las bocaminas del túnel y de la galería subterránea

 

Se trata de tres bocaminas de escaso desarrollo. Por una parte tenemos una galería de unos 8 m. de desarrollo y con una anchura de unos tres en su parte más ancha, que podríamos decir que forma una sala. Esta bocamina no estaba catalogada ni topografiada, por lo que realizamos un croquis. En sus paredes y suelos podemos ver todavía restos de mineral de cobre (azurita y malaquita sobre todo), que presentan una coloración verdosa o azulada muy característica de estos minerales. En ella observamos un murciélago hibernando.

 

Grillo de cueva sobre los minerales de cobre en la bocamina 1.

 

Las otras dos bocaminas se sitúan junto a un gran hundimiento o escombrera y son las que ya estaban catalogadas por nuestros compañeros del Espeleo Club Castelló. Una hipótesis es que las dos partes subterráneas formaran parte de la misma galería y tras un derrumbe ambas quedaran separadas por la escombrera procedente del derrumbe. Así, tenemos el sector catalogado como -zona del túnel- , que se corresponde con un túnel con dos entradas de unos 4 metros de recorrido subterráneo; y el sector llamado -zona de la galería subterránea- que se encuentra en el otro extremo del derrumbe y posee unos 10 m. de desarrollo descendente.

Zona del túnel.

 

TOPOGRAFIAS

 

Entrada a la bocamina 1.

 

Las coordenadas de las tres zonas subterráneas son las siguientes:

UTM – Datum ETRS89 – Huso 30S

Zona de la galería subterránea: X-0715997  Y-4429179  Z-860 m.

Zona del túnel: X-0716021  Y-4429201  Z-859 m.

Bocamina 1: X-0715982  Y-4429200  Z-862 m.

 

Entrada a la bocamina de la galería subterránea.

De estas minas, actualmente en desuso, se extrajeron: azurita, malaquita, cinabrio y clinoclasa. Hacer unas semanas fueron desbrozados sus accesos, de forma que ahora son accesibles de manera más cómoda.

En sus cercanías se encuentra la mina a cielo abierto llamada Mina Montalbana, cuya escombrera es observable desde la Mina Gertrudis. Pero, dado que carece de recorrido subterráneo, decidimos no visitarla.

Interior de la bocamina de la galería subterránea.