GRANS CAVITATS CASTELLONENQUES

Ací a Castelló les cavitats no son molt grans en comparació en altres llocs de la península. A la província hi ha molt de terreny calcari, però aquest esta poc fisutat, l'aigua ha fet escàs acte de presencia. Les cavitats naturals que superen el kilòmetre de desembolupament de moment en son sis, l'ordre es el següent:

COVA DE SANT JOSEP (La Vall d’Uxo)
COVES DEL TOSSAL DE LA FONT (Villafames)
COVA DE LES MERAVELLES (Castelló de la Plana)
SIMA DELS POSOS (Azuebar)
COVA CIRAT (Montan)
FONT DEL MOLINAR (Xert)



Per desgracia els espeleòlegs tenim moltes dificultats per explorar aquestes cavitats.
La cova de Sant Josep es turística i no es permet ser explorada lliurement. Les Coves del Tossal de la Font estan tancades degut a que en la boca superior hi ha un important jaciment arqueològic. La Cova de les Meravelles, coneguda i visitada per mig Castelló, ara fa uns deu anys, el amo de la finca va cercar els seus terrenys, per tant no es permet explorar la cova lliurement com abans. La Sima dels Posos, fou descoberta no fa mols anys per l’E.C.C. Actualment la boca esta tancada en una reixa en barrots de ferro. La rao es per evitar visites incontroldaes. La Cova Cirat a Montan per sort no esta tancada, encara que serie una locura tancar la gran boca de la cavitat. Encara Així, en aquesta Cova alguns entren per 45 euros.



La Font del Molinar te una porta, pero aquesta esta en desús, ja que sempre esta oberta.
Com a conclusió, dir que els espeleolegs a Castelló tenim prous problemes per explorar les grans cavitats lliurement, sense tindre que acudir a la burocracia per demanar permisos etc.
Una altra solució, escollida per alguns es saltarse les barreres o simplement trencarles.

Açí presentem un montatge de les topografíes en planta d’aquestes cavitats, posades en la mateixa escala totes juntes. Ací es veuen alguns contrastos.



Com es pot observar, degut a que cada cavitat es un mon, hi ha cavitats que ocupen més superfície que altres. Hi ha coves que es desembolquin longitudinalment, mentre altres son molt laberíntiques, presentant un enreixat de galeries i ocupen poc d'espai en superfície. Aquest es el cas de la Cova de les Meravelles i de les Coves del Tossal de la Font, que a pesar de tindre mes de 2000 metres de recorregut ocupen una superficie poc superior a 2 hectares.
Per l’altra banda podem veure que la cavitat que mes envergadura te es la Cova de Sant Josep, a mes de tindre també galeries molt amples.
La Cova Cirat, la Font del Molinar i la Sima dels Posos tenen un recorregut mes bé longitudinal, propi de llarges fractures, on l’aigua ha actuat o seguéix actuant.

També podem comparar aquestes cavitats castellonenques amb altres de la Comunitat Valenciana:



Per el que es veu la Cova de Sant Josep seguéix destacant per la seva llargaria. Mentrestant la Sima del Campillo ho fa per la seva gran sala.