PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

jueves, 26 de enero de 2012

CAVITATS DE LA ZONA DE LA MANGRANERA (BENASSAL)


Una de les últimes activitats que portarem a terme el passat any 2011 va ser la topografía de varies cavitats de la zona de la Mangranera, just baix del mas del mateix nom. Les cavitats s'obrin a terme municipal de Benassal, en el marge esquerre del riu Montlleó molt proper al conegut forcall, entre el riu sec de Villafranca i el Montlleó, que en aquesta zona delimita els municipis de Vistabella i Benasal. L'accés desde el mas de Celades fins la zona a peu es d'uns 50 minuts, la major part caminat per dins de la rambla, per damunt de les incòmodes graves del seu llit.

En el Forcall del Riu

Per accedir a la zona ho ferem desde el mas de Celades, situat a la esquerra del riu sec. Baixarem al riu i caminant fins el Forcall, per posteriorment remuntar uns metres riu Montlleó amunt ens situarem en la zona on estan les cavitats. Aquesta zona, ja publicada en Berig nº 3 (pp.20-24) com a "La montaña del Hierro" va ser motiu de exploració durant els anys 90' per membres del ECC, publicant algunes topografies de la zona, encara que incompletes. En total hi han 5 cavitats en la zona, en les que totes presenten restes d'aprofitament miner, per extraure el òxid de ferro que posteriorment en fundicions s'extrauría el preciat metall.

Boca de la cova de la Mina

Les cavitats son les següents:
COVA DE LA MINA R.R= 313 / PROF.= -12
COVA DELS CASTELLETS R.R= 87 / PROF.= -8
COVA DELS CASTELLETS-2 R.R= 56 / PROF.= +2,5
COVA DELS CASTELLETS-3 R.R= 22 / PROF.= -2
COVA DE L'OCRE R.R= 55 / PROF.= +12

Un dels objectius principals consistía en topografíar la major part de les cavitas i també explorarles, acompanyat a mes de les fotografies, fauna i altres curiositats que ens depararen les coves.

Inscripció de Mn. Salvador Roig (1824) a la boca de la cova de l'Ocre

Primer topografiarem la Cova de la MINA que ens va portar 6 hores de medicions. Aquesta es la major cavitatt en recorregut i ha estat molt aprofitada per a l'extracció minera. A l'igual que les coves dels voltans es tracta d'una cova natural "picotejada" on s'ha explotat al màxim, extraent el mineral dels filons i seguint les diferentes fractures.

Cova de la MINA

L'extracció de mineral, suposem que es va dur a terme d'un mode mes intens a la edat mitja, encara que no es descarta que també a la prehistòria. Aquest fet es complicat d'assegurar, ja que els utensilis de l'explotació minera estan ausents. El que si que esta present en alguns racons es ceràmica moderna i sobre tot medieval-islàmica. En un interesat escrit de Mn. Salvador Roig, natural de Benassal, en 1824 es descriuen les memòries de una visita a la cova de la Mina, comentant entre altres coses que la cavitat ja estaba completament explotada.

Contrallum a la cova de l'Ocre

Després nosaltres visitarem la cova de l'Ocre, que es la situada mes alta i ja tenía topografia.

Boca de la cova de l'Ocre

Ja quan el sol s'amagava, situarem les coves dels castellets 1 y 2 que posteriorment topografiarem. Concretament en la cova dels Castellets-2 destaca l'intens treball miner en tota la cavitat. La cavitat esta formada principalment per un laminador que el sostre dificilment passa del metre d'alçada i durant tot el recorregut es veu el sostre i les parets picotejades per extraure el mineral, inclus en algunes zones inaccesibles amb estrets passos de menys de 30 centímetres.

Cova dels Castellets-2

Realment el treball realitzat per els miners era dut a terme en unes condicions molt precaries, no solament per el tamany de les galeríes, sino que a mes per la iluminació que portaven, que eren tees com vam veure, que segurament farien mes fum que llúm. En un punt de la cavitat molt inaccesible trobem un cul de cànter, dins d'un clotet on després de ploure s'ompliría d'aigua, de la cual segur que els miners saciarien la seva sed.

Possible ferramenta de treball

A l'acabar de topografíar la cova dels Castellets, ja de nit fosc, tornarem cap al mas de Celades o "Salaes" segons la parla local. El retorn va ser millor, ja que caminar per aquestos inhòspits parajes i de territori despobladissim dona una sensació agradosa, a mes teniem a la lluna com a guía.