L'espeleologia a Pirineus es molt diferent a la que podem fer a Castelló, ni millor ni pitjor, ja que en tot moment aquesta depén de la motivació dels exploradors. Fonamentalment la temperatura es mes baixa i les puntes que hi ha que explorar estan a varies hores, mentre que a Castelló la punta mes llunyana que jo conec en una cavitat, sols esta a 2 hores desde la boca. El que esta clar es que a Pirineus hi ha posibilitat de trobar mes metres de recorregut, sales mes grans, rius cabdalosos, grans pous, etc... pero gateres mes estretes crec que no.
En l'accés hi havía poca neu
Després de l'accés, que desde el refugi de Lizara (que ens costà 1h 15 min.) fins la boca intermitja del sistema, els quatre components es dividiren en dos grups a la capçalera del pou de l'enllaç. Anaren cada grup a una punta diferent. Jesús i Luis anaren a veure la punta situada al final de la galeria del Contacte, revisant varies zones, sense trobar res nou. Subi i Colomo continuaren escalant un gran pou, proper al pou Chupa-chups, nombran com a SU-CO-POU.
Puntes que "exploràrem" o revisarem en aquest atac
Pel que fa a la galeria del Contacte, que parteix de la sala del Guix, es dirigeix recta com un fil cap a la paret Nord del massis, quedant la punta a un centenar de metres de la pròpia paret. La galeria te diferents zones, una primera amb marques d'erosió, amb morfologies freàtiques.
Començament del Contacte: galeria erosiva amb algunes formacions.
Un poc més avant , desprès de passar uns estrets passos arribem a una zona d'origen tectònic amb bona amplària però que als pocs metres va estretint-se, tenint que passar per unes estretors selectives que ens situen en una zona de meandres amb formes d'erosió, formant petites terrasses.
Estretors força incomodes amb el petate
Zona de meandre amb terrasses
Aquesta zona dona pas a una última zona morfològicament diferent amb galeries mes grans, que formen sales clàstiques amb gran cantitats de blocs. Aquest últim tram te un caràcter ascendent i esta condicionat pel bussament dels estrats, d'uns 35º cap al nord. En aquesta zona regalima un poc d'aigua procedent de varies filtracions del sostre.
Zona de amples galeries i procesos clàstics.
Progresivament la galeria s'estreteix i va ascendint en rampes fins arribar a un punt on es colmata per terra i blocs, trobant la continuació de la fractura en vertical on vam intentar pujar però la naturalesa de la roca, molt descomposta va fer fracassar els intents.
Punt final de la topo: Ací solament es van poder ascendir 5 metres. Queda pendent!!!
Aquesta important fractura que constitueix la galeria del Contacte passa just per baix (uns 200 metres) dels avencs de la plataforma superior, pel que pensem que pot ser un dels punts de possible unió entre els avencs superiors i la resta de la xarxa subterrània. Com a fet curios, en aquesta galería s’observare guano i un esquelet de rat-penat.
D'altra banda Subi i Colomo seguiren escalant el "SU-CO-POU" un autèntic monstre digne de veure. Es van quedar a escasos metres del que suposen que serà un conducte horitzontal. En aquesta escalada van utilitzar uns 80 metres de corda.
Com a conclusions podem dir que al ser el primer cop que visitem aquest sector del sistema, vam cometre l'errada i "novatada" de portar uns petates massa grans, ja que van ser algunes les gateres per les que pasaba l'espeleòleg, pero el petate no. Concretament al pas dels Tortosins, on la saca va ser maltractada en excés. I ací s'acaba el nostre petit granet d'arena que hem aportat a l'exploració del sistema i que desitgem seguir explorant.
Total temps de la visita: 15 hores
(de 13 h del dia 4 a les 4 h del día 5)
(de 13 h del dia 4 a les 4 h del día 5)
També podem veure un "post" mes complet sobre la activitat a L'ESPELEOBLOC