L'home per naturalesa sempre ha sacralitzat certs llocs, degut a unes determinades característiques o fets ocorreguts, que els han concedit el privilegi. Aquestos, els santuaris, tenen el "poder" de comunicar a l'home amb la divinitat. Desde l'aspecte simbòlic, les coves representen el sí de la mare terra, símbol tel·lúric, que representen les entranyes de la Mare Terra. Amb una cita de Beda el Venerable, en la seva "Historia gentis anglorum-I, 30" fa referència a la importància dels llocs sagrats, deixant en un segonplànol els ídols: "Els ídols han de destruir-se, però no els llocs on aquests es custodien" es a dir, que el lloc te importància i força i tal es el cas que alguns santuaris actuals estan assentats sobre antics llocs de culte d'èpoques anteriors, incus es remunten a la prehistòria, com ho evidencien alguns petroglifs. Realment es difícil traure conclusions concretes respecte als santuaris en la prehistòria, ja que no tenim dades escrites i els únics indicis que trobem son escassos. Als arqueòlegs en l'actualitat s'els escapa el significat original de les pintures i gravats, que a través de signes visuals els nostres avantpassats pretenien representar idees concretes de la seva cosmovisió del mon on vivien.
Figura femenina sentada descoberta per R.ViñasPel que fa a les cavitats santuari, exemples hi han molts, però no cal eixir de la província de Castelló per comprovar-ho. Dins del conjunt rupestre d'art Llevantí de la Valltorta trobem la Coveta del Puntal, que te la particularitat de guardar al seu interior pintada, solament una figura, cosa singular en la zona. Aquesta figura es la coneguda com la Venus de la Valltorta, que diversos autors han relacionat amb les Deus de la fertilitat, que prosperen en diferents llocs d'Europa en èpoques post-paleolítiques. Si ens atenem a algunes propostes esta covetapodria haver segut utilitzada com a santuari. Hi han diferents cronologies sobre les pintures de la Valltorta, però les més acceptades parlen dels caçadors post-paleolítics.
Mes prop en el temps apareixen les cavitats santuari Ibèriques, que son delatades entre altres coses per les troballes de vasets caliciformes. Un exemple molt conegut, de moment l'únic, es el cas de la Cova Cerdanya, a l'Alt Palància.
Posteriorment es tenen noticies de cavitats on s'ha aparegut la Mare de Deu, com la denominada Cova Santa de Torrexiva, on narra Bernardo Mundina que en 1870 s'escampà la noticia de l'aparició de la Mare de Deu en una cova del terme, resultant ser tot una broma (En; Historia, geografia y estadística de la provincia de Castellón -1873-). Un cosa pareguda , però mes mediàtica i transcendent ocorregué a la Cova de la Campana situada en el pany rocós de la Moreria, a les Coves de Vinromà, en els anys 40'(Veure en Francesc Esteve; "En la reserva espiritual de occidente" dins Vilacollença).
Mes prop en el temps apareixen les cavitats santuari Ibèriques, que son delatades entre altres coses per les troballes de vasets caliciformes. Un exemple molt conegut, de moment l'únic, es el cas de la Cova Cerdanya, a l'Alt Palància.
Posteriorment es tenen noticies de cavitats on s'ha aparegut la Mare de Deu, com la denominada Cova Santa de Torrexiva, on narra Bernardo Mundina que en 1870 s'escampà la noticia de l'aparició de la Mare de Deu en una cova del terme, resultant ser tot una broma (En; Historia, geografia y estadística de la provincia de Castellón -1873-). Un cosa pareguda , però mes mediàtica i transcendent ocorregué a la Cova de la Campana situada en el pany rocós de la Moreria, a les Coves de Vinromà, en els anys 40'(Veure en Francesc Esteve; "En la reserva espiritual de occidente" dins Vilacollença).
Abric de la Balma.Finalment a la província de Castelló tenim dos cavitats molt conegudes per la seva utilització com a santuari i de gran devoció en la zona. Son la Balma, en Sorita, a la comarca de Els Ports i la Cova Santa a Altura, en l'Alt Palància.
Interior de la Cova SantaTambé trobem algunes cavitats amb el topònim de Santa que pot fer referència a un sacralització de la cova. Açò ho trobem a La Cova Santa o dels Miracles de Vistabella i la Cova Santa o del mas de Gaspar, a la Serra Engarceran. En la Mare de Deu de la Font a Castellfort també es parla d'una coveta, situada dins l'ermitori.
Si volem allargar mes el tema podriem pasar a les cavitats on s'ha fet vida eremítica, pero de moment ho deixarem ací i us invitem a llegir l'artícle de "La Roca del Ermitans (Sant Mateu, Castelló)" de J.L. Viciano publicada a la Berig nº-2 (1996).
Si volem allargar mes el tema podriem pasar a les cavitats on s'ha fet vida eremítica, pero de moment ho deixarem ací i us invitem a llegir l'artícle de "La Roca del Ermitans (Sant Mateu, Castelló)" de J.L. Viciano publicada a la Berig nº-2 (1996).