Campanya de la SIE del CEA amb la col·laboració del Espeleo Club Castelló.
Un altre any hem tornat a Pirineus per seguir explorant aquest monstre que
es el Massis de Vernera. En aquesta ocasió no ens ha pogut acompanyar l’amic
Subi, vertader cervell del grup amb el seu carisma i el seu bon humor. Però no
obstant la campanya s’ha realitzar com tots els estius. Els dies elegits per la
campanya va ser la setmana del 6 al 12 d’Agost.
Els 6 exploradors de la campanya d’estiu de 2012.
En aquest ocasió els participants hem sigut: Josep Colomo (SIE), Ivan (SIE)
i Edu Mir (CE8 del Mas de las Matas) en el 1º grup; i els tres germans Almela
del ECC de Castelló (Luis, Jesús i Juan Mª) en el 2º grup. El primer grup ha
efectuat una permanència de 5 dies en el sistema, tenint com a campament el 2º
vivac. I el segon grup a realitzar entrades de una jornada, surtin al exterior
per pernoctar.
El “nostre” estimat massís.
DIARI D’EXPLORACIÓ:
El dilluns dia 6 vam sortir cadascú de sa casa per viatjar fins el refugi
de Lizara, on ens vam retrobar els 6 components del “Mediodia Team”. Desprès de
dinar, el 1º grup es prepara per entrar al sistema per el Pozo alto de la
Chorrota. El 2º grup acompanyem als companys fins la boca i ens acomiadem
d’ells fins el divendres, que tenen intenció de sortir.
Boca del Pozo alto de la Chorrota.
1º GRUP (Josep Colomo, Ivan i Edu Mir)
El dilluns dia 6, a les 6 de la tarda, se internen en el sistema pel “Pozo alto
de la Chorrota”. Aquesta mateixa nit arriben al 2º vivac on pernocten.
El dimarts dia 7 inicien l’escalada de “l’Assecador”, per on cau sempre un
bon chorro d’aigua. Aprofitant que enguany el sistema esta mes sec de lo
habitual, aconsegueixen arribar fins dalt de la primera cascada. En la part
superior d’aquesta hi ha una estretor vertical que es complica la continuació.
No obstant forcen el pas, tenint que mullar-se fins les orelles, i arriben a un
meandre actiu per on continuen avançant. Aquí arriben a una sala des d’on
l’aigua es precipita de gran alçada. Avui es impossible continuar escalant.
Baixant l’últim dels pous de entrada pel “Pozo
alto de la Chorrota”.
El dimecres dia 8 es dirigeixen fins la punta mes llunyana de la cavitat:
la “sala Tapinyada”. Des del vivac fins la “sala Tapinyada” hi ha unes 3 hores
i mitja a 4 hores, durant les quals els espeleòlegs visualitzen algunes
possibles escalades per accedir a zones verges. La “sala Tapinyada” es un gran
esfondrament del sostre, lo que ha provocat la formació d’un gran caos de
blocs.
Els exploradors intenten forçar els distints passos entre blocs sense
aconseguir avançar massa metres. Però finalment descobreixen un curs actiu que
discorre per un nivell inferior. Malgrat el esforç, el riu tan sols es pot
recórrer durant uns pocs metres debut als diversos esfondraments que colmaten
la galeria. Se topografien 152 metres.
El 1º grup abans de entrar en el sistema, ja es
veu que encara fan bona cara.
El dijous dia 9 el grup torna a “l’Assecador” pera recuperar els ancoratges
deixats l’altre dia i deixar la escalada ben equipada. Es fa la topografia de
la escalada, uns 35 m. Pernocten una vegada mes en el 2º vivac.
El divendres dia 10 el grup surt del 2º vivac cap al exterior. Finalment
surten del sistema pel “Pozo alto de la Chorrota” durant la tarda del divendres.
Riu del Fluid, riu amunt.
2º GRUP (Luis Almela, Jesús Almela i Juan Mª
Almela)
El dimarts dia 7, a les 9 A.M., entrem al Sistema de la Peña del Mediodia amb
l’intenció d’explorar i topografíar la zona inundada del riu del Fluid amunt i
avall. De camí entrem a veure la base de la cascada Diana, on volem anar a
escalar la jornada següent. Confirmem que per sort per a nosaltres la cascada
porta menys aigua que l’estiu passat.
Una vegada en el riu del Fluid ens posem dintre dels neoprens i ens
disposem a passar una mica de fred. Primer explorem el sector riu amunt. Primerament
ens troben en una galeria inundada per la que tenim que avançar nedant. Esta
finalitzà en un sifó, el qual superem per un pas superior. Aquest pas superior
ens deixa uns 3 metres per damunt d’un llac per on discorre el curs d’aigua.
Baixem al llac i comprovem que sifona per tots els racons. Hem avançat uns 84
metres, a veure si riu avall tenim mes sort.
Riu del Fluid, riu avall.
Riu avall encara tenim menys sort, la galeria sifona als 15 metres. Sortim
cap al exterior per a recuperar forces per a la jornada següent. A les 8 P.M.
estem tots fora. Finalment hem estat 11 hores en es sistema.
El dimecres dia 8 tornem a entrar al sistema de la Peña del Mediodia. Avui
entrem a les 11:40 A.M. El nostre objectiu es continuar l’escalada de la
Cascada Diana que vam començar l’estiu passat. Una vegada a la base de la
tercera cascada, la que van deixar a meitat l’any passat, comprovem que la
corda que vam deixar estar prou tocada. La camisa esta totalment trencada per
diversos punts.
En la 1º cascada de la Diana.
Trèiem la corda i continuem l’escalada, però intenten desplaçar-nos cap a
la esquerra, ja que cap allà estem mes lluny de la caiguda de l’aigua. No
obstant es inevitable mullar-nos debut a que l’aigua arriba polvoritzada a la
base de la cascada. No avancen quasi res en vertical però si desplacem la via
de la caiguda d’aigua. Les bateries del taladre es juguen una mala passada i
tenim que abandonar l’escalada amb impotència.
Lo únic que pensem es en tornar aviat a la Diana per materialitzar la
nostra desitjada venjança. Sortim del sistema a les 8:40 P.M. desprès de 9
hores d’exploració.
El 2º grup desprès de la 2º jornada de exploració.
El dijous dia 9 visitem l’Espelunga del Napazal. Entrem a la cavitat a les
3:15 P.M. per fer un reconeixement de la cavitat, ja que quasi no la coneixem.
L’intenció es buscar possibles puntes d’exploració i si tenim temps topografíar
el meandre actiu. Entrem per la boca inferior i ens dirigim cap al riu per
remuntar-lo riu amunt fins el laminador final.
Dirigint-nos cap al laminador riu amunt.
Desprès davallem riu avall fins el pou de 11 m. que remuntem i arribem a
una petita sala. Aquí mengen i deixem material. Desprès topografiem el meandre
actiu, que ja estava explorat però no topografiat. Durant la sessió de
topografia trobem diversos aportes laterals, suposem tots ells ja explorats.
Finalitzem la topo a prop d’una sala caòtica, on ens retrobem en la galeria
principal, ja topografiada.
Dues imatges del meandre actiu.
Per últim reconeixem el final de la cavitat fins el sifó final. Aquesta
zona final es la de major amplària de tota la cavitat. I finalment sortim de la
cavitat a les 10:15 P.M. Hem estat un total de 7 hores i hem topografiat uns 330
metres nous. Així l’Espelunga del Napazal ja te 2.093 m. topografiats.
Zona final de l’Espelunga del Napazal, prop del
sifó final.
El divendres dia 10 pugem fins la plataforma superior del Massis de Vernera
per visitar la sima Z-3. Aquesta es una de les cavitats amb mes possibilitats
de continuació de totes les que es troben en la zona superior del Massis. Te
una fondària de -80 m. però l’interrogant per on podem trobar la continuació
esta situat en un estret meandre situat a una fondària de -39 m.
Sala d’entrada de la sima Z-3.
Invertim unes 3 hores en l’aproximació des del refugi de Lizara fins la
boca de la cavitat. A les 4:40 P.M. entren a la cavitat per la boca superior. Davallem
fins l’esmenat meandre, que hem batejat com a “meandre del Llençol” i desprès
de superar una estretor molt selectiva arriben a una saleta de la que surten 2
xemeneies. Una de elles finalitza a uns 7 o 8 metres d’alçada però l’altra es
la que surt de nou a una petita sala en la qual s’obri un pou d’uns 6 m.
Pou de 6 m., on estava situada la punta
d’exploració.
La capçalera d’aquest pou es l’últim punt explorat de la cavitat. Nosaltres
equipem i davallem en pou per comprovar que en la seva base existeix un estret
meandre que finalitza al escassos metres. ¡¡ Quina llàstima !!. Però d’altra
banda, tampoc esperàvem gran cosa al comprovar que no bufava gens d’aire per la
gatera del Llençol.
Pas del Llençol.
Davallant cap a el fons de l’avenc.
Com a descoberta interessant, localitzen fauna, un exemplar totalment
desconegut per nosaltres. Surtin ens dediquem a topografíar tota la cavitat amb
el disto. Ens surt un recorregut de 185 m. Davallem també fins la sala final
que es troba coberta de neu. Trobem que hi ha mes neu i tot de la es mostra en
la topo de l’any 1994 i això que enguany ha nevat molt poc als Pirineus.
Sortim de la cavitat a les 10:10 P.M. Ja es de nit, hem estat en l’avenc 5
h. 30 m.
Fauna localitzada en la cavitat.
BALANÇ DE TOPOGRAFIA (Des de
setembre de 2011 a setembre de 2012):
Entre campanyes:
- Canicross: 543 m
Campanya estiu 2012:
En el Sistema de
la Peña del Mediodia:
- Riu del Fluid: 83,7 m
- Sala Tapinyada (pas inferior): 151,8 m
- Escalada de l’Assecador (amunt): 35,1 m
En altres
cavitats del massís de Vernera:
- Sima Z3: 184,7 m
- Espelunga del Napazal: 329,2 m (passa de 1.770 m. a 2.093 m.)
Recorregut total del sistema a setembre 2011: 28.152 m
Recorregut total del sistema a setembre 2012: 28.966 m
Desnivell total: 902 m
Sala final de la sima Z-3.
No hem tingut massa èxit en aquesta campanya. Esperem que en les pròximes
incursions al sistema i les cavitats del Massis tinguem mes sort. Però lo que
es segur es que continuarem temptant la sort.
Fotos i text: Luis Almela (Mediodia Team).