En els primers dies de l'any i aprofitant les vacances del Nadal, dos membres
actius de l'Espeleo Club Castelló mamprengeren de valent una ruta que sols
acostumen a fer les cabres salvatges que deambulen al seu parèixer.
 |
| Territori on viuen les cabres, al fons la Penyacalba. |
La zona
triada va ser entre el Riu Montlleó i la Lloma de Benafigos, patejant-se
pràcticament tota la caiguda des del Castellet del Mas de Marín fins quasi el
Forcall del Riu, prop de la Roca de les Traveres.
Deixant el vehicle a l'Ermita de l'Hortissella de Benafigos de bon matí es
va continuar per la pista que baixa al Montlleó fins passar el Mas de Marín, on
desviant-nos per uns bancals, férem punta al Castellet del Mas de Marín.
 |
| En el Castellet del Mas de Marin |
 |
| Plano de J.L. Viciano dels voltans del Montlleó. |
Es de destacar la gran quantitat de cabres salvatges que eixien al nostre
pas i s'estranyaven de la nostra presencia per aquelles brenyes i sargallars.
Continuant per baix del cingle vorejant ens vam topetar en la Cova Morral
Blanc (toponim proposat per nosaltres), Abric de 5 metres de recorregut, a una alçada de 800 m.s.n.m. al
continuar per baix del tallat en alguns forats s'amagaven per anidar els
voltors, que no deixaven de guaitar i sobrevolar per tota la contornà, ja que
entre els cingles Fondos, Verd i de Penya Calba formen les seues delícies per
estar tranquils i entretinguts en les cabres.
 |
| Pou de Pepet i al fons la cova nº1 |
Seguin el Cingle vam fer punta al inhòspit Pou de Pepet, que encara
conserva les construccions antigues, on comença una seguida de cavitats juntes,
on es troba la Cova del Fogueral, i altres mes, anomenades per nosaltres Cova
del Pou de Pepet- 1, 2, 3 i 4 de recorregut subterrani entre 4 i 30 m., totes
elles explorades i topografiades.
 |
| Cova del pou de Pepet-2 |
 |
| Cova del pou de Pepet-4 |
Pels Voltants hi ha una ombria en la part
alta del Morralàs, que formava un racó sobre els 900 metres d'alçada, ací es va
observar una vegetació digna d'estudi ja que algunes de les espècies vegetals vistes:
pi roig, pinassa, auró, savina rastrera, savina, coixí de monja, guillomo,
roure, etc, ademés de moltes espècies rupícoles no son molt usuals en aquestes
alçades.
D'ací vam continuar arrere, per recórrer el cingle de baix, on curiosament
vam localitzar uns alborcers (Arbutus
unedo) en terreny calcari, prop d'allí ens vam topetar en un gran abric, que
creiem que es pot anomenar Cova del Racó de Colom, que te 10 metres de visera. Per a després travessar pels cingles del Morralàs,
on trobàrem als peus varios corrals menuts i al cingle de mode escalonat Sitis
de vasos o ruscs per cultivar abelles.
A boqueta nit ja desesperats vam trobar una cova, possiblement i segons el
plano de Viciano siga la cova de l'Aigua, ja que existeixen restes de degoteig
i una basseta de replegar aigua; ens esperava una nit molt estrellada a 2ºC i
58% HR.
 |
| Cova de l'Aigua, pel matí. |
El següent dia sobre les 9h topografiarem la cavitat i proseguirem la
prospecció. En les proximitats es trobà una cova que tenia un pont de roca, la
nomenem Cova Foradà, de 13 metres de recorregut, en la qual vam ser sorpresos
per la crida de Culla (bando) amb una cançó de ball tradicional que s'escoltava
ressonant fortament en el vall del Riu Montlleó creant una sensació estranya
però a la vegada de festa.
Continuant no massa vam arribar a un abric amb fogueral per al pastor i
tanca menuda per al ramat, segurament siga la nomenada en el plano de Viciano
com a la Sobalma, i en les proximitats del tallat penjada a quasi 10 metres un
gran forat, nomenat per nosaltres com a Forat de la Sobalma.
 |
| Boca del forat de la Sobalma |
Aquesta cova
penjada amb 20 metres de recorregut i de mode ascendent, tenia un accés prou
complicat en el que gràcies a una fracturació lateral inferior s'ajudava a
accedir. Molt possiblement siga esta la Roca de l'Estaca per la localització en
el plànol prop de la Sobalma.
Seguint el cingle per baix es descendia prou, trobant al pas bancals per a
sitis de bassos de abelles, quedant algun vas de suro quasi sencer.
La següent cavitat creem que es el Forat del Lladre, cova erosiva amb 38
metres es la mes gran de la zona, a mes te construccions com la escala de pujar
i restes de ceràmica moderna.
 |
| Boca del Forat del Lladre (falta confirmar-ho) |
En el mateix racó trobem penjada altra cavitat
erosiva, de forma tubular amb 16 metres de galeria, que a pesar de trobar-se alta
sobre el tallat allí dins hi havien restes de excrement de cabra.
 |
| Boca del possible forat del Lladre-2 |
 |
| Vista desde la zona estudiada |
Continuant pel tallat sols vam observar algun abric poc fondo o paret de
pedra en sec baix del cingle de poca importància. El finalitzar el tallat venia
alguna barrancada on vam descendir i ens vam acostar a el possible Racó Fosc,
inici de un barranc rodejat de cingles on no vam trobar cap indici de cova,
encara que baixant per la tartera prop d'uns farallons vam localitzar una
petita cavitat de 9 metres sense interès espeleològic.
Per acabar, ja prop del nivell del Riu en una caiguda de barranc molt
humida, casualment vam descobrir una cova inèdita que anomenem del Collet de la
Llosa, que te 26 metres de desenvolupament i boca prou reduïda. Creem que tan
sols han entrat les cabres, autentiques exploradores de tot fenomen subterrani,
que amb l'indici dels seus excrement van deixant proves per allà on passen.
 |
| Interior de la Cova del Collet de la Llosa |
La tornada cap a l'Hortissella la vam fer per la llera del riu, passant per
algun refugi artificial que hi ha a vora riu i per la Coveta d'En Campos a
terme de Culla, que ha sigut topografiada, amb un recorregut sota terra de 9 m.
i que en el interior encara conserva restes de canyissos, fustes travesseres
per a sostindre els canyissos. Aquesta cova era utilitzada com a secador de
figues i aixopluc o també com a estança temporal als que baixaven de Culla a
fer treballs agrícoles.
La caminada va acabar ja de nit fosc després de la llarga pujada per pista
cap a Benafigos, ja feien 6ºC.
L'absència de persones que informen sobre el terreny no ens ha permès
localitzar més coves ni averiguar els topònims de les 15 cavitats explorades a
terme de Benafigos.
 |
| Arribada a l'Ortisella |
També hem recollit molta més informació que la mostrada en
aquest blog, que quedarà guardada en els nostres arxius personals a l'espera de
nous treballs en la zona. Com a informació interessant destaca un plànol amb
moltísim detall de tota la zona, amb tots els elements observats, que esta
extret del Llibre de J.Ll. Viciano: Per cingles, avencs i masos.