El passat dia 4 de gener Joaquín i Jesús ens dirigirem a Atzeneta del Maestrat, amb la finalitat de visitar algunes cavitats, principalment amb l'objectiu d'executar la topografia d'alguna d'elles. En primer lloc anarem al cau de la Rabosa, ja conegut espeleologicament per Viciano desde desembre de 1968, peró l'abandó de la zona i les errònies referències de la seva situació van jugar una mala passada als membres del club, ja que en els últims anys s'han invertit més de 10 visites per la seva ubicació, localitzant-la finalment el passat més de juny per Juan i Pepe acompanyats d'un home coneixedor del terreny. Amb les referències actuals vam anar directe a la cavitat, caminant desde el coll de la Bassa, on es veia una massa de boira que començava a cobrir la serra d'Espaneguera i venia cap a nosaltres.
 |
| Boca del cau de la Rabosa |
Entrarem per la boca passant el laminador que hi ha en els primers metres fins on aquest pla d'estrat enllaça amb una fractura que representa la resta de la cavitat. Avançant per la galeria principal trobem quasi al final una serie de corrosions térmiques molt curioses, que apareixen en la part superior de la fractura. El recorregut de la cavitat es de 50 metres.
 |
| Galeria principal del cau de la Rabosa |
 |
| Marques de corrosions |
A l'eixir de la cavitat ja caia una borrima, deixant un poc banyada la vegetació.
Les següents cavitats visitades és troben en la partida de Cap de Terme, per la carretera de Xodos, prop del mas de Roc. En aquesta zona hi han toponims que aludeixen al seu caràcter càrstic, com les Clapisses, el Coco, la Crebada o els Avencs, essent aquestos últims als que ens dirigirem. En aquesta zona del terme també caia borrima que poc a poc anava calant i que al refregar-nos per la vegetació et deixava ben xop. Anàrem al mas de la Crebada, intentant buscar l'eixida d'aigües de l'ullal de la Crebada, que el seu caràcter intermitent fa que siga molt complicat localitzar el punt exacte d'eixida. El que esta clar es que aquest ullal drena tota l'aigua captada per la zona de les Clapisses, extensió relativament reduïda. D'ací anàrem cap a la cova dels Avencs, on férem treballs de topografia. Es tracta d'una fracturació molt superficial, amb dos entrades principals i altres petits orificis que comuniquen amb l'exterior.
 |
| Boca de la cova dels Avencs |
Un poc més amunt trobem Els Avencs, dos cavitats donades a conèixer l'any 2003 que representen dos fractures paral·leles. Les dos tenen una entrada estreta i entre elles hi ha una distància de 22 metres. En Els Avencs també realitzarem la topografía, ubicant ambdues plantes i comprovant la direcció general de la fracturació del sector.
 |
| Nivell inferior d'Els Avencs-1 |
Destaca la cavitat 1 per la seva ampla galeria i les seves descobertes arqueológiques, amb materials de l'edat del Bronze. A més de la ceràmica hi ha un petit recinte de pedra amb argila que tanca un petit laminador, mostra digna de museu.
 |
| Tros del recinte de pedra i argila. |
La cavitat 2 es l'única cavitat visitada en aquest dia que no presenta deixalles prehistòriques, degut segurament a la vertical d'entrada. El que si que hi havia en la base de la fractura eren restes d'ossos d'animals i algún tros de mitjons i llaunes. Aquesta segona cavitat té menys desenvolupament i s'acaba pels dos extrems de la fractura degut a estretors que volten els 15 centímetres.
 |
| Pou d'entrada d'Els Avencs-2 |
D'aquest avenc cal destacar la seva boca, que actualment es minúscula perque esta quasi totalment tapada per tres grans blocs. Si no estigueren aquestos, la boca serie d'1 x 2 metres aproximadament, molt distant dels 0,35 x 0,45 metres actuals.
 |
| Boca de la cavitat. |
Per acabar volem destacar que la zona es interessant pel seu desenvolupat rascler, on poden existir més cavitats, que amb una mateixa tectónica i direcció de la fracturació representen formes d'absoció que alimentaran a l'Ullal de la Crebada.