Després
de quasi dos anys sense fer cap incursió a la cavitat que vàrem fer arribar a
ser la mes llarga de la província i la segona dela comunitat, tornem. I
rememorant temps passats descobrim zones noves a la cavitat, fent-la de nou un
poc mes gran.
Galeria de la siesta, descoberta passat 6 de maig.
Pues
així, ja feia unes setmanes que anava incitant als germans per veure quin dia
podíem fer algo per allà, per Azuevar. Finalment el divendres 6 de maig ens disposem
Joaquin i Luis a fer una incursió amb finalitats exploratòries a la Sima Posos.
El primer que vam veure durant l’accés va ser un canvi significatiu en l’últim
tram de la pista. Esta va ser destrossada en algun tram per unes fortes pluges,
just per on transita dins del barranco de
los Posos. Després va ser reparada per maquinaria pesada, però encara
queden restes de les avingudes.D’açò ja en teníem noticies, però també ens
havien dit que la sima Posos-3, una cavitat desobstruïda no fa molt,havia sigut
tapada per les mateixes maquines que arreglaren la pista. La primera sorpresa
que vam tindre va ser quant vam veure la boca de l’esmenada cavitat tal com la
vam deixar després de la desobstrucció. La cavitat continua al seu lloc.
Formacions a la zona nova.
Una
vegada a l’aparcament fem els preparatius i entrem a les 9:10 del matí. Baixem
per la via dels tollets, com sempre solem fer. Ens dirigim a l’entrada del laminador sifonante, on esmorzem abans
de pegar-mos el banyet de rigor. Arribem al pas dels vòmits sense major
novetat. I ací es on comencen les hostilitats, la primera per part del pot
estanc, que degut al seu gran calibre no passa pel pas que hi ha just abans del
propi pas dels vòmits. En esta ocasió duem un pot mes gran que l’habitual de 6
litres, per poder entrar el taladre i la seua bateria. Ampliem el pas apartant
un bloc i el pot ja passa. Però ara toca el pas dels vòmits, pel qual no hi ha
manera de fer passar al pot. Com la seua ampliació es molt laboriosa, desistim
i fem un canvi de plans sobre la marxa, ja que ens tenim que deixar el taladre
al pas dels vòmits.
Joaquin a la galeria de la siesta, amb les parets sense fang.
La
nostra intenció inicial era executar una escala per la zona del cordovés i com a segon plat intentar una
desobstrucció just al peu mateix de l’escalada. En aquest lloc; en una
exploració en la que anàvem Juan Mª, Jesús i Luis Almela junt a Chema i Pascual
d’Ontinyent; el company Pascual ja va intentar l’escalada però sense arribar
dalt perquè anava en lliure. Eixe mateix dia la resta de companys mentre ell
escalava començarem una desobstrucció tan sols per matar el temps. Aquella
desobstrucció va quedar a mitges. Així que teníem estes dos feines; escalar i
desobstruir.
Pas desobstruït.
Al
canviar de plans vam decidir anar a provar la desobstrucció que teníem com a
segona opció i a l’hora revisar algunes zones que trobem de camí. Primer, en el
riu de fang i un poc abans d’arribar a la sala Filo, trobem a ma dreta un
conducte en forta pendent que no s’ha mirat mai. Decidits l’escalem. Aquest
puja en forta pendent i va estretint-se progressivament fins un pas selectiu,
que després de ser superat pareix que es tanca definitivament. Es tracta d’un
conducte sense importància i amb un recorregut insignificant.
Segona sala vista des de dalt, en la galeria de la siesta.
Continuem
amb una revisió de la sala Filo i posteriorment de la sala que hi ha a la dreta
de la tisora, just dalt de la sala Filo. Estes sales ja foren ben mirades en el
seu dia, però... mai se sap. Així arribem al punt on tenim que desobstruir. La
feina es retirar gran quantitat de sediment que curulla la galeria en un lloc
de sostre baix, pel que tenim que treballar en postures incomodes... pera
variar. Al cap de quasi una hora de feines asomem el cap i veiem que la cosa
tira, però encara no podem passar. Joaquin aprofita per fer una siesta i Luis continua treballant en mes
energies imaginant el que ens espera darrere.
Topografia amb el punt desobstruït marcat.
Finalment
aconseguim passar i... darrere la cosa tira. Explorem i flipem. Darrere de
l’estretor la galeria continua en la mateixa direcció (cap al sud) i sentit
ascendent tenint que superar un parrell de dunes de fang. Mes endavant arribem
a una sala on canviem de direcció cap a l’oest i ara la galeria ens baixa fins
una segona sala on la única continuació es una fractura que puja amb moltíssim
desnivell. En esta segona sala trobem alguns cristalls d’aragonita i
anemolites, però lo mes sorprenent es que la fractura per la que podem
continuar i la paret que hi ha baix seu apareixen completament despullades de
fang, circumstancia ben rara a la Sima Posos. Escalem la fractura que puja fins
adonar-mos que es tanca progressivament. En total seran uns 40 metres nous i de
bones dimensions.
Segona sala en la galeria de la siesta.
Tornarem
a escalar lo que teníem previst haver pujat avui i per suposat a topografiar la
zona nova, o galeria de la siesta,
que es com li direm a la galeria descoberta. Contents com un xiquet en sabates
noves eixim de la cavitat per on hem entrat. A les 16:20 de la vespra, després
de mes de 7 hores en cavitat tornem a veure la llum del sol. Ara a descansar i
a trobar una altra data per tornar de nou a casa
nostra.
Text i
fotos: Luis Almela