Sala du
conciliabule a -545 m.
Introducció.
La torca del Cerro del Cuevón, torca del Cerro, o Torca'l Cerru'l
Cuevón del Trabe (en el
llenguatge del terreny) es actualment la cavitat mes fonda de tota Espanya i la
7ª mes fonda del mon. Te -1.589 m. de fondària i un desenvolupament de 7.060 m.
Esta situada al massís central de Picos de Europa, molt a prop del Jou de los
Cabrones i del refugi del mateix nom. Al any 1998 fou quan es va assolir la fondària
de -1.589 m. Les exploracions van ser dutes a terme per diversos grups
francesos agrupats en el col·lectiu “Cocktail Picos” i per espeleòlegs
valencians agrupats en “l’Interclub Espeleologico Valenciano”. A l’any 2001 van
unir a la torca del Cerro una nova cavitat, la Torca de las Saxifragas, la boca
de la qual esta situada 429 m. per baix de la entrada de la Torca del Cerro
(2.019 m.s.n.m.).
L’equip al refugi del Jou de los Cabrones.
Aquesta cavitat està considerada per alguns espeleòlegs com a una de les
tres cavitats mes dures del mon, pero aquesta valoració es molt subjectiva, per
tant aquesta afirmació hi ha que agafar-la amb pinces. Entre altres variables,
depenent de l’època de l’any que es visita una cavitat ens pot parèixer mes o
menys dura en funció de cabdal del cursos actius que per ella corren. Lo que si
fa mes dura la cavitat es el fet que durant els primer 150 m. es remunten varies
escalades que en la seva totalitat sumen uns 75 m. També entre la cota de -550
m. i -720 m. hi trobem uns quants meandres força estrets que dificulten el
porteig dels petates. Però no la veig com una cavitat extremadament difícil, ja
que te zones que son molt directes i on es guanyen molts metres de manera
rapida i còmoda. Mes informació en:
Topografia esquemàtica de la torca.
Dintre del projecte 17
picos - 17 simas que du a terme el nostre amic Carlos Flores s’engloba el
descens a aquesta cavitat. Com podeu veure al bloc oficial del projecte:
http://17picos17simas.blogspot.com.es/, l’ambiciós objectiu de Carlos Flores es coronar
el cim mes alt i descendre l’avenc mes fondo de cada comunitat autònoma
espanyola. De totes les activitats la mes ambiciosa i dificultosa es el descens
a la Torca del Cerro. Van començar a instal·lar l’avenc durant l’estiu de 2015 assolint
la cota de -545 m. i enguany de nou s’ha continuat amb les feines en cavitat.
Feines en les que hem col·laborat aportant el nostre granet d’arena.
Formacions sobre la cota de -650 m.
A mes del repte esportiu el projecte 17 picos - 17 simas te una finalitat científica.
En el projecte col·labora l’Instituto Geologico y Minero de España (IGME) per
mig del geòleg i espeleòleg Raúl Pérez. A tots els avencs visitats al llarg i
ample del país s’han instal·lat sensors per mesurar temperatures, presencia i nivells
de certs gasos, així com també presencia de moviments sísmics. Una de les
finalitats de l’ interpretació d’aquestes valuoses dades es la possible predicció
de moviments sísmics.
Camp base amb ”El
Cuevón” al fons.
Antecedents.
Com hem dit abans, l’estiu de 2015, desprès de desinstal·lar la Sima de la
Cornisa, també situada al massís Central de Picos de Europa, es van començar
les feines d’instal·lació de la cavitat. En elles van participar molts espeleòlegs
entre ells Carlos Cantero i Albert Albesa del la UEC de Tortosa que enguany han
format equip amb Lee Galea i Luis Almela del ESPELEO CLUB CASTELLÓ. Així aquest
equip de 4 espeleòlegs de La Plana Alta i les Terres del Ebre hem tirat una
maneta a l’amic Carlos Flores.
Lee, Cantero i Albert arribant al refugi del jou
de los Cabrones.
Abans de nosaltres alguns grups han treballat aquest estiu a la cavitat, instal·lant
fins la cota de -600 m., muntant un bivac a -545 m., millorant algunes instal·lacions
i portejant una animalada de material. Nosaltres vam viatjar fins Picos de
Europa el dissabte 13 d’agost tenint com a objectiu instal·lar tot el que poguérem
i muntar un tercer bivac a una cota situada entre -695 i -895 m.
aproximadament. La nostra idea inicial era que com a màxim podíem assolir la
cota de -1036 m., però la cavitat ens tenia guardades algunes sorpreses.
Pou de 86 m., que ens fa aterrar en la sala Zabou la Miche.
Accés al camp base.
Així el dissabte 13 d’agost arribem a les 9 de la nit a Arenas de Cabrales,
porta d’entrada al massís central de Picos de Europa. El diumenge 14 ens despertem
i en calma pugem fins l’aparcament del funicular de Bulnes i preparem exhaustivament
tot el material menjar i demes que necessitem per l’entrada baix terra. En un
principi creiem que podem estar 4 o 5 dies en cavitat depenent de com vagen les
coses. Agafem el funicular que ens deixa en les proximitats de Bulnes on anem a
dinar abans d’iniciar l’accés fins el camp base exterior situat al costat de la
boca de la torca del Cerro.
Cantero a la sortida de Bulnes.
Desprès d’agafar forces iniciem l’ascensió en la qual superarem un
desnivell d’uns 1.500 m. positius. A mes comencem a caminar a les 2 de la
vesprada, baix d’un sol de justícia. Ens prenem la pujada amb molta calma ja
que anem prou carregats. Desprès de 4 h. 45 min. arribem al camp base, on
deixem els moxilons i agafem les garrafes i botelles buides per omplir-les a la
font que hi ha al costat del refugi. Així ja sense carrega anem del camp base
fins el refugi del Jou de los Cabrones. Tenim una passejada d’uns trenta
minuts. Al refugi sopem i agafem aigua per desprès tornar, ja de nit, fins el
camp base on fem nit abans d’entrar en cavitat.
En la canal de Amuesa.
Entrada a la cavitat.
El dilluns 15 d’agost ens despertem i tranquil·lament anem preparant els
petates per la nostra estància en la torca del Cerro. Avui nomes tenim que
baixar fins el bivac de -545 m., per tant tenim per davant una jornada curta i
suau. El primer del grup, que es Cantero, entra a l’avenc a la 1:15 PM.,
l’últim en fer-ho es Luis a la 1:30 PM., ja baix una suau pluja que comença a
caure com a despedida del mon exterior, del qual anem fugint els espeleòlegs
baix qualsevol pretext.
Tall geològic de la zona amb les cavitats mes
importants.
La boca es estreta, però de seguida s’amplia donant pas al pou d’entrada,
de 27 m. de fondària. Tot seguit trobem el meandre Eutéacéça que es bastant estret però curt i que dona pas a un pou
de 5 m. Baixat el pou entrem en unes galeries de molt bones dimensions (entre 5
i 8 m. d’amplada), amb el terra ple de materials clàstics i amb pendent
descendent. En esta galeria anem trobant diversos pous curts de 6, 23, 7 i 11
m. respectivament. En aquest punt trobem la primera escalada de la cavitat de 8
m. i que ens deixa en un pou de 9 m. seguit d’una rampa amb forta inclinació i
d’un altra vertical de 8 m.
Lee entrant a la cavitat.
La cavitat no es massa freda, estarem a uns 6 °C mes o menys. Ara entrem en
la zona de les escalades, de menors dimensions que la anterior però també gaire
còmoda. Superem primer una rampa - pou de 15 m. seguida d’una escalada de 24 m.
i un pou de 13m. Desprès d’un curt recorregut horitzontal ens trobem una nova
escalada de 20 m. seguida d’un pas estret i dos pous de 16 i 19 m. Baix
d’aquest últim, que es volat, corre una corrent d’aire que no convida a fer
molts descansos. En una zona horitzontal superem dos curtes escalades de 4 i 3
m. que ens deixen en una nova zona molt vertical.
Lee a la capçalera del pou Uzeb.
Esta zona ens du des de la cota de -120 m. fins la sala Zabou la Miche situada a la cota de -370
m., on es troba instal·lat el bivac 1. Es un tram molt vertical on anem
enllaçant pous de bones dimensions, directes i còmodes. Comencem amb l’estreta
capçalera dels pous Uzeb de 88 m. El
pou, a mesura que anem baixant, va guanyant en dimensions. Al peu del P-88
enllacem de seguida en una sèrie de pous empalmats de 14, 47 i 25 m. A
continuació pugem una escalada de 4 m. seguida de dos verticals de 15 i 9 m. Un
tram de passamans per un meandre desfonat ens deixa en un bonic pou de 86 m.,
que ens fa aterrar en la sala Zabou la
Miche.
Bivac-1 a la sala Zabou la Miche.
Just on cau la darrera vertical hi ha un casc que pot ser de l’espeleòleg d’Hongria
que mogué a la cavitat a l’any 2005 al caure per aquest pou de 86 m. La sala te
molt bones dimensions. En un extrem de la sala esta muntat el vivac-1. I en
alguns racons de la sala podem encontrar unes curioses formacions esfèriques
formades per l’erosió de la roca que constitueix l’estrat de gres sobre el que
s’assenta la sala. Aquest tipus de formacions l’hem trobat a moltes altres
cavitats, però en poques ocasions es presenten aïllades de les parets o pisos i
amb tanta similitud a l’esfera. Un cas extraordinari son unes esferes que vam veure
a la sima de la Higuera a Pliego,
Murcia.
Base del pou de 86 m., que ens fa aterrar en la
sala Zabou la Miche.
Desprès d’un mosset a la sala continuem la baixada. A la mateixa sala
trobem en següent pou de 40 m., a continuació trobem un
altre de 22 m. i un de 12 m. Ací tenim que pujar una escalada d’uns 3 metres
que ens deixa en l’inici del meandre Tavéca. Aquest meandre es estret però prou
còmode, ja que no hi ha passos limitants, el superem sense cap problema. El
meandre finalitza de sobte en un pou de 29 m. que es el primer dels pous
Schlosseneger. Estos pous presenten la dificultat de tenir que anar pendulejant
per evitar la caiguda del aigua, ja que son pous regats. Desprès del pou de 29
m. encadenem pous de 28, 13, 17 i 21 m.
Formacions a la Sala du conciliabule a -545 m.
Aquest últim ens deixa en la sala du
conciliabule (sala de la confabulació), a -545 m. i on trobem muntat el
bivac-2, on passarem la nit. Son les 6:15 PM quant arriba l’últim company a la
sala. Ens ha costat 5 hores arribar ací des de l’exterior. En la base del pou
de 21m. trobem un munt de petates amb corda, ferralla i material pera muntar el
bivac-3. La sala es prou voluminosa però amb el piso ple de blocs. En un racó
es on està instal·lat el bivac, sobre un bloc mes o menys pla. Darrere del
bivac la sala continua amb pendent descendent fins arribar a un racó amb unes
boniques formacions amb tonalitats caramel. Lo mes bonic que hem vist fins
aquest punt.
Baixant cap al bivac-1.
Mentre Cantero i Lee arreglen el bivac, Albert i Luis baixem el següent
pou, de 12 m. i regat, per tal d’arreplegar aigua. Acabem xopats al agafar el
aigua de la cascada que rega el pou, però desprès trobem baix d’un ressalt i
entre blocs un lloc on corre l’aigua i podem agafar-la mes fàcil i ràpidament;
i sense mullar-mos. Desprès de la dutxa, a les 7 de la vesprada, sopem
tranquil·lament al bivac. A les 11:00 PM ens tombem a descansar per atacar dema
a la cavitat.
Al interior del bivac-2.
