Baix del pou de 40 m. i abans del meandre Ernesto.
Instal·lació fins -700 m.
El dia 16 ens despertem a les 10:15 AM, desprès d’una llarga nit, fem un
esmorzar contundent i comencem a preparar petates i demes material. La nostra
intenció es baixar fins -700 m., i allí muntar un bivac on passar la nit.
Mentre dos munten el bivac, els altres dos companys podem continuar en l’
instal·lació de la cavitat. Però prompte els nostres plans es veuen truncats i
tenim que modificar l’estratègia. La continuació des de la sala du conciliabule la fem pel mencionat pou
regat de 12 m. Baix d’aquest remuntem una escalada d’uns 5 m. i ens endinsem en
el meandre Lasuitéla.
El Cuevón
del Trave.
El meandre es llarg i sobre tot incòmode i amb algun pas limitant. No ens
esperàvem tal duresa. Luis passa primer amb 3 petates desprès els altres
companys van fent cadena en un munt de saques. L’últim pas del meandre es el
mes estret de tots i desemboca de sobte en un pou de 40 m. A la base del pou hi
ha un nou niu de material, ja que es el punt fins on, de moment, està
instal·lada la cavitat.
El nostre cuiner ens sap cuidar.
A la base del pou esperem als companys, però Lee que baixa el tercer ens
diu que Albert no pot passar per una de les estretors selectives. Així que
mentre Cantero i Lee continuen per començar a instal·lar, Luis pujar per parlar
en Albert. Albert no passa i es queda al bivac-2 esperant a que tornem al final
de la nostra jornada, així que no podrem fer nit al bivac-3. Luis torna a
passar el meandre Lasuitéla una altra vegada en 3 petates mes.
Formacions sobre la cota de -650 m.
A la base del pou de 40 m., Luis troba a Cantero i Lee. Ací tenim al davant
el temut meandre Ernesto, que es el mes dur del que duem de cavitat. La primera
meitat es prou còmoda, però la última zona es molt estreta i limitant. Es
realment selectiu, hi ha molts espeleòlegs que per la seua morfologia mai
passaran aquest pas. Nosaltres fem una cadena per passar-nos els 7 petates en
els que decidim aventurar-nos. L’avanç pel meandre es realment penós, i ens
obliga a treure’ns l’arnes.
A la base del pou de 31 m.
Al final del meandre trobem una petita saleta d’on surt el següent pou, de
7 metres, que al igual que el meandre Ernesto es actiu. La zona que ací
comença, i fins la cota de -700 m., esta caracteritzada per pous curts o de mitjanes
dimensions separats en molts casos per meandres. El aigua ens acompanyarà també
en gran part del recorregut, però en alguns punts es perd per tornar a fer aparició
mes endavant. Així darrere del pou de 7 m. en ve un altre de 15 on tenim que
fer un pèndul a -10 m. per abandonar l’aigua, i tot seguit un altre de 9 metres
i amb el principi molt estret.
Pou de 14 metres que ens deixa a la sala del
bivac-3.
A la base del pou de 9 m. un curt meandre ens deixa en la capçalera d’un
bonic pou de 31 metres on torna a reaparèixer el riuet i ens pot arribar a
mullar. Però en la seua base ens endinsem en un nou meandre on avancem per un
nivell alt. Hi trobem un ressalt que equipem i alguns passos estrets fins
arribar a una vertical d’ 11 metres on també baixem junt a una cascada. A la
seua base es perd el riu i continuem per un nou meandre llarg i angoixant que
ens dura a un últim pou de 14 metres. A la base s’obri una sala on es pot muntar
el bivac-3 a -695 metres de fondària. Arribem allí a les 11:30 PM.
Lee, Luis i Cantero a -695 m.
Durant el descens Luis anava instal·lant mentre Cantero i Lee carregaven
unes tres saques per barba. Ha sigut una jornada dura on la cavitat no ens ho ha
posat fàcil pera guanyar-li metres. Així fem un mos a la sala del bivac, deixem
tot el material que duem per muntar el campament i mitja volta. Dema eixirem a
l’exterior havent fet tan sols una jornada d’instal·lació i instal·lant nomes
100 m. Tinc ganes de fer una jornada mes d’instal·lació però les circumstancies
ho impedeixen. Hem fet lo que hem pogut.
A les 3:00 AM arribem al bivac-2 on Albert ens espera. Hem fet una jornada
de 13 hores d’activitat. Li contem la nostra jornada a Albert, sopem i ens anem
a descansar a les 5:30 AM
Pujant cap a l’exterior.
Eixida a l’exterior.
El dimecres dia 17 ens despertem al bivac de -545 m. a la 1:00 PM. Esmorzem
be, repleguem tot el material personal i el fem, i elaborem l’inventari de lo
que queda al bivac. A les 4:00 PM eixim del bivac cap a l’exterior. La pujada
es prou rapida, tan sols fem dues paradetes; una curta a la sala Zabou la Miche a la cota de -370 m., i
una altra dalt del pou Uzeb pera menjar. En aquesta ultima parada agafem fred,
ja que corre una forta corrent d’aire per estes galeries.
Luis eixint de la cavitat.
Finalment a les 10:30 PM surt l’últim espeleòleg de la torca del Cerro. Hem
estat 57 hores en la cavitat mes fonda d’Espanya a dia de avui, lo que fan tres
dies i dues nits. Lee i Luis hem conegut la cavitat, mentre que Albert i
Cantero han treballat per segon any consecutiu a la sima. Hem eixit tots
sencers, sense cap incident. Ara toca sopar i tombar-se a dormir.
Amaneix al camp base.
Tornada a casa.
El dijous 18 toca replegar tot el que tenim al camp base i baixar fins la
civilització. La baixada fins Bulnes, en la qual superem uns 1.500 metres de
desnivell negatiu, ens costa tan sols 2 hores i 10 minuts. Allí fem la primera
cervesa després de la nostra permanència baix terra i baixem en el funicular
fins l’aparcament on tenim el vehicle. Ara ja podem descansar.
Arribant a Bulnes.
Encara ens quedem dos dies mes per la costa d’Astúries i Cantabria pera
gaudir de les seues platges i recuperar les calories cremades.
Ha sigut una bonica experiència on hem conegut part de la cavitat mes fonda
d’Espanya amb molt bona companyia. Ara a preparar algo pera l’estiu que ve.
Platja de las Arenas a Pechón.