PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

lunes, 19 de septiembre de 2016

Torca'l Cerru'l Cuevón del Trabe (Cabrales, Astúries) – 2ª Part



 
Baix del pou de 40 m. i abans del meandre Ernesto.

Instal·lació fins -700 m.
El dia 16 ens despertem a les 10:15 AM, desprès d’una llarga nit, fem un esmorzar contundent i comencem a preparar petates i demes material. La nostra intenció es baixar fins -700 m., i allí muntar un bivac on passar la nit. Mentre dos munten el bivac, els altres dos companys podem continuar en l’ instal·lació de la cavitat. Però prompte els nostres plans es veuen truncats i tenim que modificar l’estratègia. La continuació des de la sala du conciliabule la fem pel mencionat pou regat de 12 m. Baix d’aquest remuntem una escalada d’uns 5 m. i ens endinsem en el meandre Lasuitéla.
 
El Cuevón del Trave.

El meandre es llarg i sobre tot incòmode i amb algun pas limitant. No ens esperàvem tal duresa. Luis passa primer amb 3 petates desprès els altres companys van fent cadena en un munt de saques. L’últim pas del meandre es el mes estret de tots i desemboca de sobte en un pou de 40 m. A la base del pou hi ha un nou niu de material, ja que es el punt fins on, de moment, està instal·lada la cavitat.
El nostre cuiner ens sap cuidar.

A la base del pou esperem als companys, però Lee que baixa el tercer ens diu que Albert no pot passar per una de les estretors selectives. Així que mentre Cantero i Lee continuen per començar a instal·lar, Luis pujar per parlar en Albert. Albert no passa i es queda al bivac-2 esperant a que tornem al final de la nostra jornada, així que no podrem fer nit al bivac-3. Luis torna a passar el meandre Lasuitéla una altra vegada en 3 petates mes.
Formacions sobre la cota de -650 m.

A la base del pou de 40 m., Luis troba a Cantero i Lee. Ací tenim al davant el temut meandre Ernesto, que es el mes dur del que duem de cavitat. La primera meitat es prou còmoda, però la última zona es molt estreta i limitant. Es realment selectiu, hi ha molts espeleòlegs que per la seua morfologia mai passaran aquest pas. Nosaltres fem una cadena per passar-nos els 7 petates en els que decidim aventurar-nos. L’avanç pel meandre es realment penós, i ens obliga a treure’ns l’arnes.
 
A la base del pou de 31 m.

Al final del meandre trobem una petita saleta d’on surt el següent pou, de 7 metres, que al igual que el meandre Ernesto es actiu. La zona que ací comença, i fins la cota de -700 m., esta caracteritzada per pous curts o de mitjanes dimensions separats en molts casos per meandres. El aigua ens acompanyarà també en gran part del recorregut, però en alguns punts es perd per tornar a fer aparició mes endavant. Així darrere del pou de 7 m. en ve un altre de 15 on tenim que fer un pèndul a -10 m. per abandonar l’aigua, i tot seguit un altre de 9 metres i amb el principi molt estret.
Pou de 14 metres que ens deixa a la sala del bivac-3.

A la base del pou de 9 m. un curt meandre ens deixa en la capçalera d’un bonic pou de 31 metres on torna a reaparèixer el riuet i ens pot arribar a mullar. Però en la seua base ens endinsem en un nou meandre on avancem per un nivell alt. Hi trobem un ressalt que equipem i alguns passos estrets fins arribar a una vertical d’ 11 metres on també baixem junt a una cascada. A la seua base es perd el riu i continuem per un nou meandre llarg i angoixant que ens dura a un últim pou de 14 metres. A la base s’obri una sala on es pot muntar el bivac-3 a -695 metres de fondària. Arribem allí a les 11:30 PM.
Lee, Luis i Cantero a -695 m.

Durant el descens Luis anava instal·lant mentre Cantero i Lee carregaven unes tres saques per barba. Ha sigut una jornada dura on la cavitat no ens ho ha posat fàcil pera guanyar-li metres. Així fem un mos a la sala del bivac, deixem tot el material que duem per muntar el campament i mitja volta. Dema eixirem a l’exterior havent fet tan sols una jornada d’instal·lació i instal·lant nomes 100 m. Tinc ganes de fer una jornada mes d’instal·lació però les circumstancies ho impedeixen. Hem fet lo que hem pogut.
A les 3:00 AM arribem al bivac-2 on Albert ens espera. Hem fet una jornada de 13 hores d’activitat. Li contem la nostra jornada a Albert, sopem i ens anem a descansar a les 5:30 AM
 
Pujant cap a l’exterior.

Eixida a l’exterior.
El dimecres dia 17 ens despertem al bivac de -545 m. a la 1:00 PM. Esmorzem be, repleguem tot el material personal i el fem, i elaborem l’inventari de lo que queda al bivac. A les 4:00 PM eixim del bivac cap a l’exterior. La pujada es prou rapida, tan sols fem dues paradetes; una curta a la sala Zabou la Miche a la cota de -370 m., i una altra dalt del pou Uzeb pera menjar. En aquesta ultima parada agafem fred, ja que corre una forta corrent d’aire per estes galeries.
Luis eixint de la cavitat.

Finalment a les 10:30 PM surt l’últim espeleòleg de la torca del Cerro. Hem estat 57 hores en la cavitat mes fonda d’Espanya a dia de avui, lo que fan tres dies i dues nits. Lee i Luis hem conegut la cavitat, mentre que Albert i Cantero han treballat per segon any consecutiu a la sima. Hem eixit tots sencers, sense cap incident. Ara toca sopar i tombar-se a dormir.
 
Amaneix al camp base.

Tornada a casa.
El dijous 18 toca replegar tot el que tenim al camp base i baixar fins la civilització. La baixada fins Bulnes, en la qual superem uns 1.500 metres de desnivell negatiu, ens costa tan sols 2 hores i 10 minuts. Allí fem la primera cervesa després de la nostra permanència baix terra i baixem en el funicular fins l’aparcament on tenim el vehicle. Ara ja podem descansar.
 
Arribant a Bulnes.

Encara ens quedem dos dies mes per la costa d’Astúries i Cantabria pera gaudir de les seues platges i recuperar les calories cremades.
Ha sigut una bonica experiència on hem conegut part de la cavitat mes fonda d’Espanya amb molt bona companyia. Ara a preparar algo pera l’estiu que ve.
 
Platja de las Arenas a Pechón.