SIMA DE MONTESINOS; localització i visita.

Aquesta es una d’eixes cavitats que tots sabem que estan ahí pero que ningú ha estat mai. La seua difícil localització i el fet de la distancia que la separa de la plana fan que no siga una cavitat amanosa per visitar. Pero quan arriba el temps en que ja coneixes totes les cavitats de certa importància del teu entorn, busques visitar eixes que encara no coneixes, per mes que tingues que fer alguns quilometres de mes.

Tallat de la Peña la Monja. Les dues cavitat s’obrin en la fractura de l’esquerra.

La cavitat fou explorada per primera volta el 23 de setembre de 1968 per espeleòlegs de la S.I.R.E.-Sants dintre de la “Operación Levante”, Fase VIII. Aquest fet fa que siga una cavitat històrica. Ells la denominaren "Sima de Peñaescabia". En les seues memòries podem llegir:

"...Se encuentra a unos 20 metros bajando por el cantil. Cavidad en la que habíamos puesto muchas esperanzas, pues parecía de gran profundidad, pero la sima resultó de 45 metros de profundidad; su formación es de origen tectónico y no tiene ningún interés especial".

Posteriorment, a l’any 1995 el Grup Espeleològic Valencià realitza la seua topografia i marca la boca amb les inicials Z.B.-15.

Topografia del GEV.

  

Esta sima ja feia molts anys que la teníem en ment per tal de localitzar-la i visitar-la, però no fou fins el 15 de novembre de 2015 quant Cristina, Andrés i Luis ens decidim a buscar-la. En aquesta primera visita fracassem, però tenim un primer contacte amb la zona concreta on s’obri, o possiblement s’obrirà, la cavitat pera posteriors recerques.

Ràpel de 26 m. per accedir ala gran cingla. A la fractura de la esquerra s’obri la sima de Montesinos.

Este dia fem l’accés a la zona per una barrancada amb forta pendent, pujant camp a través. Ens guiem per les coordenades que tenim de la bibliografia, i una vegada en el lloc on mos marquen les coordenades ens posem a recórrer tot el borde del cingle per tal de veure alguna inscripció, spits o alguns tipus d’instal·lació que puga donar-mos una pista de per on ens hem de despenjar.

Andrés durant la primera jornada de recerca.

Punt on hem de començar el ràpel de 26 m. Per accedir a la gran cingla, al fons es veu el lloc on comença l’accés antic.

Lo cert es que en aquesta primera jornada passem pel lloc on tenim que despenjar-nos per accedir a la cavitat, però al no veure cap marca ens passa desapercebut. Al final de la jornada trobem una cinta amb un mallón nugada a un pi a la vora del tallat de Peñaescabia, molt a prop de cim mes oriental de Peñaescabia (1.317 m.). Muntem instal·lació pensant que ja ho hem trobat. A mes, mes avall trobem un spit. Pero desgraciadament, després de rapelar uns 25 o 30 m. fem peu en una gran cingla (cornisa horitzontal existent al mig d’un cingle) amb moltes carrasques en la qual no hi ha res de res que puga ser la fractura que nosaltres busquem.

Punt on hem de començar el ràpel de 26 m. Per accedir a la gran cingla.

Tornem al cotxe amb “el rabo entre las piernas”, però baixem per la sendera que s’utilitza per pujar a Peñaescabia. Així constatem que este serà el millor camí d’accés pera pròximes jornades de recerca. Pero lo que mes punts ens dona de tota la jornada, es la visualització de tot el cingle de Peñaescabia des de baix, des de la pista, ja que el voregem tot per tal de tornar al cotxe. Ací veiem tres fractures o canals que s’obrin a la paret i que poden ser les que estem buscant. Sobre tot en la mes meridional de les tres, on apreciem clarament que hi ha un forat. Aquesta s’obri en lo que es coneix com a Peña de la Monja.

Així que tornem sense alcançar la victòria pero amb la sensació de que en una segona intentona ho tenim fet.

Canal on s’obri la “cueva del cortado de la Peña la Monja”.

El passat 9 de juliol de 2016 tornem Cristina, Gilabert i Luis per tal de continuar recercant. L’idea es despenjar-mos per la canal que vam veure al novembre i veure que hi trobem. Aquesta vegada no podem fallar.

Comencem pujant per la sendera que comença a la pista on aparquem el vehicle i que puja cap al cim de Peñaescabia per dins d’un frondós pinar que ens permet no suar mes del conter. Una vegada en el coll que separa els dos cims de Peñaescabia tenim que abandonar la sendera i dirigir-mos directes a la Peña de la Monja. Des de la penya podem accedir a la cavitat per 3 punts diferents.

Agafem el track d’accés a la zona pera poder penjar-lo al Wikiloc una vegada trobada la cavitat. El track el podeu veure en el següent enllaç:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14998640

Plànol en planta de la zona.

En un primer moment localitzem una canal estreta i que baixa en rampa. Gilabert la baixa tenint que superar dos ressalts força complicats on es aconsellable posar corda. La canal desemboca en una ampla cingla per on podem continuar baixant per una nova canal mes ampla; o be podem avançar molts metres horitzontalment per la cingla. La cingla es molt ampla, hi ha alguns arbres i molt d’espai per moure’s tranquil·lament. Gilabert explora tota la cingla sense trobar res que puga ser la cavitat que anem buscant.

Canal d’accés a la gran cingla.

Una vegada Gilabert ha tornat dalt, Luis ja te localitzada una zona per on podem muntar un ràpel prou directe per accedir a la cingla. Es un ràpel d’uns 26 m. que muntem amb cargols auto-roscants. Te una capçalera amb un natural i dos ancoratges a mode de passamans, i un fraccionament als 6 m. que ens deixa en un tram d’uns 20 m. que ens fa aterrar en la cingla esmenada, al peu de la canal i a prop d’un gran arbre.

Fractura que forma la petita “cueva del cortado de la Peña la Monja”.

Des de ací, al no trobar la cavitat continuem baixant per la canal principal, la que es veu des de la pista de baix. Primer tenim un tram d’uns 25 m. en rampa que fem assegurant-mos al arbre. Es una zona ampla i amb molta vegetació. Al final de la rampa posem un nou ancoratge a la paret dreta i un desviador a la paret esquerra per rapelar uns 30 m. en volat per dintre de la gran fractura de quasi 2 m. d’amplada. Es el tram mes espectacular de la baixada. Aterrem a un repeu des d’on tenim dues opcions; podem continuar baixant la canal instal·lant alguns ràpels mes curts, o be cap al interior de la muntanya la fractura entra en lo que podria ser la boca de la cavitat que anem buscant.

Croquis del tallat de la Peña la Monja.

Decidim no seguir baixant, ja que l’avenc no pot estar tan baix. Però seria una bonica activitat tornar-hi per equipar la canal en recuperable. Ara Luis explora la fissura que entra cap a dins de la muntanya. Escala uns 4,5 m. i arriba a una estreta fractura que als 7 m. tanca. Hem fracassat de nou. Pero per lo menys hem trobat una petita cova que caldrà catalogar. Te uns 15 m. de recorregut i uns +6 m. de desnivell. Fem croquis d’ella i pugem cap a la cingla.

Escletxa on s’obri la “cueva del cortado de la Peña la Monja”.

Una vegada dalt, mentre Luis desinstal·la, Gilabert continua furgant. I en una fractura paral·lela a la canal per on va baixar al principi, troba la boca de la Sima de Montesinos penjada uns 4 m. sobre la cingla. Per fi hem donat en la desitjada cavitat. Muntem corda per pujar el ressalt de 4 m. que ens deixa en la boca. Encara que es pot grimpar sense ella, esta ajuda. 

Boca de la sima de Montesinos.

Ressalt d’accés a l’entrada de la sima de Montesinos.

Ara be l’hora de visitar la cavitat. Tenia moltes ganes de localitzar la cavitat així que sense dubtar-ho comence a instal·lar-la. La boca te una amplada d’1,2 m. i una alçada d’uns 15 m. aproximadament, i dona pas a un xicotet replà des d’on comencen les verticals. L ‘instal·lació comença amb un passamans per poder trobar una capçalera que ens permeta baixar per la part mes ampla de la fractura, ja que en els primers metres esta es molt estreta. 

Boca de la sima de Montesinos.

Una vegada instal·lada la capçalera, pera la que vam utilitzar 2 cargols auto-roscants, comencem a baixar el primer pou, que te uns 23 m. La zona mes estreta de l’avenc son els primers 10 m. d’aquest pou, després comença a obrir-se una mica la diàclasi i trobem la línia d’spits, que ja seguirem fins el fons de la cavitat. L’últim tram del pou es realment una rampa de forta inclinació. Ens deixa en una sala en rampa amb una amplada de mes de 1,5 m. i en la que anem nugats a la corda per evitar caigudes per la següent vertical.

Espeleòleg baixant un dels pous de la sima de Montesinos.

Opilió localitzat a la sima de Montesinos.

El piso de la sala esta cobert totalment per detritus, format per les restes vegetals que cauen des de l’exterior. Entre el detritus trobem gran quantitat de fauna troglòbia. Pues des del punt de vista biològic es una cavitat molt interesant. Continuem per un pou de 6 m. que ens deixa en un con de detritus on podem baixar per els dos costats. Es la zona mes ampla i còmoda de l’avenc.

Luis superant l’estretor que precedeix al pou de 10 m.

Cap al sud-oest accedirem a una divertida gatera que dona pas a un nou pou de 10 m. A la seua base, en una petita estància, trobem 2 cranis d’aus de rapinya. Des d’ací encara ens podem colar per una comprimida fissura vertical que ens deixarà 5 m. mes avall en una estreta fractura d’uns 15 m. de recorregut, però que en el seu extrem nord-est s’eixampla bastant. Es el final de la cavitat.

Fauna localitzada a la sima de Montesinos.

Amb aquesta localització i visita, i la seua posterior publicació, finalitzem una tasca molt interesant en quant a catalogació espeleològica. Ara ens queda la feina d’àmbit esportiu d’equipar la canal fins el peu del cingle. I també seria molt profitós pera la biologia l’estudi de la fauna existent en la cavitat.

Fauna localitzada a la sima de Montesinos.