En la zona sud del terme municipal de Llucena, proper al Salt del Cavall hi ha el Cabeço Panolla, on trobem diferents cavitats. D'una banda hi han
14 avencs en el seu extrem est, molt proper als cingles que dominen el barranc. Son cavitats tectòniques gravitacionals, degut al lliscament de la massa calcària en la zona propera al tallat. Les més fondes tenen uns 70 metres de fondària. Al sud d'aquests avencs i més proper del capoll del Cabeço hi han dos cavitats molt diferents a aquestos avencs. Son cavitats horitzontals, amb galeries amples i algunes cusiositats en les seves parets. Estan controlades estructuralment per fractures però no es aquest el procés principal que va generar el volum interior de la cavitat.
 |
| Boca de la cova del Cabeço-1 en el mas de la Savineta al fondo |
Les dos cavitats estan molt prop una de l'altra, desenvolupant-se les dos galeries paral·leles. La cavitat número 1 te 21 metres de recorregut i 3 metres de fondària, formada per una galeria de bones dimensions amb tendéncia descendent i perfils arredonits.
 |
| Tram final de la cova nº 1 |
 |
| Cova del Cabeço-1 |
La cavitat número 2 te 88 metres de recorregut i -11,4 de fondària. Exteriorment és més fàcil de reconèixer, ja que esta constituida per una fracturació a cel obert que dona a l'exterior, de 37 metres de longitud i el seu interior és ocupat per abundant vegetació. La cavitat esta formada per dos sectors, un de sales amb bones cúpules i el sostre alt i un altre amb laminadors i galeries de sostre baix, que van seguint la línea de fracturació abans mencionada.
 |
| Boca de la cova del Cabeço-2 |
 |
| Zona d'entrada. |
En algún punt de les dos cavitats hi han marques de zones picotejades per a l'extracció d'algun mineral. Aquest treball es escàs ja que l'ampliació minera en aquestes coves es de poca importància. En les parets de les dos cavitats destaquen les capes de cristals de calcita, amb espesors que arriben fins els 8 centímetres.
 |
| Racó de la cova nº1 |
 |
| Capa columnar de calcita. |
En la cavitat 2 hi ha un important nivell de reompliment, que indica certa antiguitat de la cova, on sediments de diferent tipus rebliren la cavitat casi completament i després aquesta fou retirada parcialment, quedant nivells de bretxes, de 2 o 3 metres d'espessor. Aquest fenòmen també el trobem als propers avencs del Cabezo, Cabezo Royo, cueva del Carrasquizo, etc... En canvi els avencs del Cabeço Panolla no les trobem, pel que mostren una gènesi més recent, no trant complexa i com a resultat les amplàries de les fractures son més estretes, ja que no es nota ni un mínim retoc de dissolució.
 |
| Zona més ampla de la cova del Cabeço-2 |
Si fem una comparació morfològica de totes les cavitats del Cabeço Panolla, trobem moltes diferències entre els Avencs i aquestes Coves. Malgrat que es troben a escasos 200 metres, no estan totes en la mateixa zona de la muntanya, ni les direccions de les fractures son iguals, ens trobem davant de dos procesos de formació de cavitats diferents. Encara que la litologia és la mateixa, els processos en el temps pensem que s'han generat en períodes diferents, sent més antigues les coves del Cabeço.
 |
| Detall d'un gran cristal de calcita en la cova nº2. |
