El passat dissabte
19 de novembre sis membres de l’Espeleo Club Castelló i una companya del club
de Vila-real ens vam desplaçar fins la comarca de Andorra-Sierra de Arcos,
propera a les zones mineres, a la localitat de Oliete, província de Terol. Amb
l’objectiu de baixar a una sima molt característica i única pel que fa a la
seua morfologia i riquesa biologica. La trobem dins del Parc Cultural del Río
Martín.
 |
| Vista de la plataforma d'anclatge i part de la gran boca |
A l’arribar vam agafar forces per a
l’activitat pegant un bon mosset, i amb ganes de descendir per la vertical de 86
m de fondària que hi ha des de la plataforma d’amarre fins la base del pou, no
la fondària màxima que aquesta esta en el fons del llac a 107 metres de
fondària. Amb uns 80 metres de diàmetre (65x90) forma una gran dolina o cràter
que alberga en el seu interior una riquesa biològica admirable, que contrasta
fortament amb el terreny erosionat i pelat semidesèrtic de l’exterior.
 |
| Perfil de la Sima de san Pedro. [Dibuix estret de “Paisajes naturales de la provincia de Teruel. Guía del medio natural” |
 |
| Grup a l'eixida de la visita |
Amb 3 cordes es va fer el descens per
alleugerar la visita, que des de les 13 hores fins les 16 h. es va estar
gaudint de la frescor i bellesa de l’entorn tan especial: Fòssils, plantes,
animals, restes d’excrements, roques, aigua pudenta, etc. i sobretot el que es també important la bona
companyia i germanor dels espeleòlegs, com es pot vore al vídeo enllaçat.
 |
| Instal·lació preparada per baixar |
Video de Josep Gilabert sobre la Visita a la Sima
Aquesta visita ha sigut un punt d’encontre
entre companys del club per compartir coneixements i aventura, així com llevar
les pors i temors de les grans verticals, ja que per la nostra terra no tenim
ningun fenomen que se’l puga comparar.
 |
| Panoràmica del companys pujan a la Sima de san Pedro |
D’entre la
vegetació el que mes abunda es la figuera com a estrat arbori, encara que també
hi havien prous romigueres pel voltant del llac.
 |
| Base del pou de 86 metres |
Per sort quan estàvem
ja fora va arribat un bon grup de seniors
de algun hotel o balneari proper i sense molt de mirament els van fer una
demostració de que la gravetat existeix, i de que la sima te fondo, es a dir
que s’acaba la vertical en algun lloc. De
haver estat a dins, ens hagueren apedrejat?, mes val no pensar-ho.
