PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

jueves, 24 de noviembre de 2016

Visita a la Sima de San Pedro de los Griegos, a Oliete (Teruel)

El passat dissabte 19 de novembre sis membres de l’Espeleo Club Castelló i una companya del club de Vila-real ens vam desplaçar fins la comarca de Andorra-Sierra de Arcos, propera a les zones mineres, a la localitat de Oliete, província de Terol. Amb l’objectiu de baixar a una sima molt característica i única pel que fa a la seua morfologia i riquesa biologica. La trobem dins del Parc Cultural del Río Martín. 

Vista de la plataforma d'anclatge i part de la gran boca

A l’arribar vam agafar forces per a l’activitat pegant un bon mosset, i amb ganes de descendir per la vertical de 86 m de fondària que hi ha des de la plataforma d’amarre fins la base del pou, no la fondària màxima que aquesta esta en el fons del llac a 107 metres de fondària. Amb uns 80 metres de diàmetre (65x90) forma una gran dolina o cràter que alberga en el seu interior una riquesa biològica admirable, que contrasta fortament amb el terreny erosionat i pelat semidesèrtic de l’exterior.


Perfil de la Sima de san Pedro. [Dibuix estret de “Paisajes naturales de la provincia de Teruel. Guía del medio natural



Grup a l'eixida de la visita


Amb 3 cordes es va fer el descens per alleugerar la visita, que des de les 13 hores fins les 16 h. es va estar gaudint de la frescor i bellesa de l’entorn tan especial: Fòssils, plantes, animals, restes d’excrements, roques, aigua pudenta, etc.  i sobretot el que es també important la bona companyia i germanor dels espeleòlegs, com es pot vore al vídeo enllaçat.

Instal·lació preparada per baixar


Video de Josep Gilabert sobre la Visita a la Sima

Aquesta visita ha sigut un punt d’encontre entre companys del club per compartir coneixements i aventura, així com llevar les pors i temors de les grans verticals, ja que per la nostra terra no tenim ningun fenomen que se’l puga comparar.

Panoràmica del companys pujan a la Sima de san Pedro




D’entre la vegetació el que mes abunda es la figuera com a estrat arbori, encara que també hi havien prous romigueres pel voltant del llac.
Base del pou de 86 metres

Per sort quan estàvem ja fora va arribat un bon grup de seniors de algun hotel o balneari proper i sense molt de mirament els van fer una demostració de que la gravetat existeix, i de que la sima te fondo, es a dir que s’acaba la vertical en algun lloc.  De haver estat a dins, ens hagueren apedrejat?, mes val no pensar-ho.