Galeria del 10 de agosto.
La segona jornada vam decidir formar dos grups per fer la travessa Tonio – Cayuela. La idea era trobar-mos
els dos grups a la sala Olivier Guillaume i recórrer les grans galeries de la
Cueva de Cayuela tots junts. Així
vam fer, vam entrar un primer grup per els pous de la torca de Tonio i una horeta desprès va entrar
l’altre grup. Aixina la baixà va ser mes dinàmica i amb menys esperes.
Boca de la torca Tonio.
D’aquesta travessa hi ha moltíssima bibliografia, perquè resulta ser una de
les que mes visitades de tota Espanya. Els pous no son massa amples, ni de
massa fondària; excepte un parell d’ells que destaquen per ser els mes grans.
Estos son d’uns 45 i 55 m. i tenen una amplada considerable, però no es baixen
completament sino que tindrem que fer un senzill pèndul uns quants metres abans
d’arribar al seu fons. Així que els ràpels mes llargs, que corresponen als
esmentats pous, no superen els 35 i 36 m. respectivament. Per lo tant en 2
cordes de 40 m. podríem fer la travessa. El nostre grup dúiem 3 cordes de 60,
50 i 40 m. i el segon grup també tres cordes de mides semblants.
Capçalera del pou de 6 m., desprès del P.55.
També en la zona de pous trobem la diaclasa
vertical, que podríem definir-la com el punt mes físic de tota la travessa,
però no deixa de ser un pou de 13 m. molt estret que convé baixar en lliure,
encara que a la zona final s’eixampla un poc. El cas es que en grups reduïts de
4 o 5 espeleòlegs la baixada es distreta i sense quasi esperes. A nosaltres
se’ns va fer curta la zona de pous, ja que quant començàvem a disfrutar de
seguida vam arribar al meandre on bufa una forta corrent d’aire i que precedeix
a l’últim pou de 20 m. Este últim pou es bonic per ser un volat que ens deixa
sobre la geganta sala Olivier Guillaume.
Sala Olivier Guillaume.
Una vegada baix dels pous vam esmorzar tranquil·lament mentre esperàvem als
companys del 2on grup. Encara ens va donar temps a pujar fins el punt mes alt
de la sala, així vam comprovar que es tracta d’una sala geganta. Quan tornàvem
cap al extrem de la sala on arriben els pous de la torca Tonio començaren a arribar
els companys. Encara vam esperar a que els acabaren de baixar tots 5 i
menjaren. Ara quedava lo mes espectacular de la travessa; les grans galeries de
Cayuela.
Galeria del 10 de Agosto.
Les primeres galeries que trobem ja impressionen per les seues magnituds i
per les gran estalactites que pengen dels sostres i que es presenten amb la
seua característica corrosió. Per això es diuen “las sierras”, perquè veritablement semblen serres. Podríem pensar
que s’han format en tres etapes distintes aquestes formacions: En una primera
etapa es van formar grans estalactites es una galeria ja fòssil. El la segona
fase la galeria va tornar a tindre activitat hídrica i aquesta circulació d’aigua
va produir un efecte d’erosió - corrosió de les grans estalactites, donant-los
la forma de serres. I en una ultima fase la galeria tornà a quedar fòssil i, en
un ambient amb corrents d’aire, sobre les grans formacions es van formar nous depòsits
calcaris amb formes de coliflors que acaben de donar-li la fisonomia que
presenten actualment estes magnifiques formacions.
Les galeries de Cayuela son colossals.
Una vegada superades les espectacular galeries del “10 de agosto”, de “la sierras”,
i la especialment bella la zona superior de la “sala del vivac”, deixem de veure les esmenades estalactites
gegantes. Però ací les galeries guanyen volum. Passem per “el bulevar” una galeria que presenta en alguns llocs uns bonics sostres
erosius i per suposat unes dimensions exagerades. Com a dificultat final tenim
un pou de 15 m., el “pozo del Arca”.
I també destaquem la galeria d’entrada (en el nostre cas de eixida) que es
presenta com un tub de dimensions colossals.
El Bulevard, en la cueva de Cayuela.
Desprès de 8 hores el 1er grup i 7 el 2on, eixim per la boca de la Cueva de Cayuela, ja de nit, però meravellats del que han vist els nostres ulls. Ara
toca celebrar-ho amb un bon sopar. I dema mes espeleo.
Un dels pous de la zona final de la torca Tonio.
En pròxims posts relatarem la resta de activitats
realitzades a Cantabria pel pont de la Inmmaculada.