Sala de l’Enllaç.
Després de
l’últim episodi viscut en aquesta gran cavitat de les nostres terres, teníem
que tornar prompte. I es que com ja vam publicar al bloc, el dia 6 de maig vam
trobar noves zones i vam deixar feina pendent. Podeu veure la crònica ací:
26 de juny de
2016; Descobriment de la Sala de l’Enllaç.
Luis i Jesús
mano-mano ataquem de nou. Tenim intencions d’arribar fins les galeries del cordovès i efectuar l’escalada que hi ha
junt al pas de la siesta i que no vam
poder escalar en l’anterior visita. En aquesta ocasió anem preparats per poder
entrar el taladre fins la punta. L’altre objectiu es desobstruir el punt final
de la galeria de la siesta, en un
punt on tan sols cal llevar sediment fangós. I per suposat, avui farem
topografia de totes les zones noves.
Galeries del cordovès, en la zona de l’escalada de Pascual.
Entrem, com
sempre, per la via dels tollets, i
anem directes al pas de la siesta.
Una vegada allà escalem la xemeneia de Pascual, que als 10 m. aproximats es
tanca sense cap possibilitat de continuació. Teníem alguna esperança de trobar
algo de volum, perquè Pascual el dia que va pujar parcialment l’escalada va
veure una possible continuació. Però de vegades pareix lo que no es. Així que
desmuntem l’escalada.
Galeria del cordovès en la zona on vam desobstruir.
Després de la
troballa de l’últim dia, pera la que tan sols vam tindre que llevar sediment
d’un racó de galeria, estem convençuts que fent lo mateix, en alguns racons amb
potencial, podrem triomfar de nou. De manera que anem a l’extrem nord de la
galeria del cordovès i iniciem una
desobstrucció de fang que prompte abandonem per les escasses possibilitats de
continuació. Tot seguit iniciem la desobstrucció d’un nou pas tot just al
costat de l’anterior. L’obstinació de vegades dona els seus fruits. Al cap
d’una hora aconseguim passar el cap i resulta ser una estància de 1 x 1 x 1m.
aprox.
Ara mos
centrem en el 2º objectiu del dia. Anem a la galeria de la siesta a desobstruir en un punt del seu final i agafar dades
topografiques. Però de camí trobem un nou ramal d’escàs recorregut. Es tracta
de un petit braç de 3 o 4 m. metres que es troba a la saleta on la galeria de
la siesta gira cap a l’oest. No val
la pena ni posar-lo a la topo.
Luis en el moment històric de començar el ràpel d’accés a la sala de
l’Enllaç.
Seguidament comencem
una desobstrucció al final de la galeria de la siesta al lloc on teníem pensat treballar. Als pocs minuts Luis
asoma el cap per un estret laminador de fang i en el canó de llum veu com la
galeria tira per lo menys uns 40 m. Algo nou hem trobat. Eixamplant un poc el
pas aconseguim passar i … al·lucinem!! Hem accedim a un balco sobre una gran
sala d’uns 20 x 30 m. aprox. I amb una bona alçada. Es lo que mes endavant vam
batejar com a sala
de l’Enllaç. Vivim un moment gloriós.
Tornem com
anima que du el diable al lloc de l’escalada de Pasqual per agafar taladre i
demes material per poder instal·lar el pou d’accés a la sala de l’Enllaç.
Perquè hi ha que instal·lar-lo sino es impossible baixar. Son uns 17 m. de
vertical per accedir a sol de la sala. I també es la primera corda fixa de
baixada que deixarem a la cavitat. Un passet mes en les exploracions a Posos. I
des de la sala... On mes podrem accedir?
Jesús i Luis nomes descobrir la sala de l’Enllaç.
Una vegada
baix ens donem un abraç d’alegria i de triomf. Hem treballat de valent durant
molts anys i mereixem disfrutar de moments d’èxtasis com aquests. La sala es
molt gran. Esta el piso cobert per grans blocs i estos entapissats de fang. Hi
haurà que furgar entre els blocs i per tots els racons de la sala. De moment es
veuen tres llocs per on la cova tira. Anem a posar-mos les botes avui.
Primer explorem
una galeria que surt cap l’est i amb forta baixada, ja que esta just al costat
de la base del pou. Després tindrem temps pera la resta de la sala. La galeria
te molt bones dimensions. En la seua primera part hi ha que baixar uns parell
de ressalt, i de seguida veiem a l’esquerra dos fractures que surten de la
galeria principal. Pero continuem recte, mes avant el piso es mes pla. La
galeria es tanca de sobte als 30 m. aproximats. Però a la paret dreta i entre
blocs es veuen diversos forats per on les pedres cauen uns quants metres.
Pareix que baix hi ha aigua. Es tracta d’uns desfonats que no es poden baixar
sense corda, ho deixem pera un altre dia.
Galeria a l’est de la sala.
Tornem a les
dos fractures que havíem vist abans i les explorem. Estes son paral·leles entre
elles i van a ajuntar-se les dos en un caos de blocs. Pel caos de blocs baixem
un ressalt fangós d’uns 4 metres. Baix tanca entre blocs i fang. Però pera
eixir d’allí ens les veiem negres. Duem moltes hores i molts esforços, tot el
dia banyats i enfangats... toca recular i tornar un altre dia.
Sala de l’enllaç amb la corda d’accés al fons
Abans de
eixir cap al carrer explorem la sala molt per damunt. Un dels llocs que
pareixia que podia tirar resulta que es tanca per formacions. Però es un racó
bonic amb colades, un graciós gour i alguns cristalls d’aragonites. Deixem un
racó al oest de la sala sense mirar, i que pareix que pot tirar. Però no tenim
forces per mes.
Eixim de la
cavitat fent topo de part de la sala, del pou d’accés a la sala i de la galeria
de la siesta. En total topografiem 80,1 m. Dels quals 46 m. son de la galeria de la siesta; i 34,1 m. de la gatera i pou
d’accés i sala de l’enllaç. Finalment eixim de la cavitat a les 2 de la
matinada després de 12 hores i mitja de dura activitat.
Jesús en un racó bonic de la sala.
Tornarem
perquè superposant sobre la topografia la sala cau mes o menys sobre el sifó
riu amunt, i des d’ella podem retrobar el riu mes allà del sifó… o qui sap que.
Una nova
jornada gloriosa a la Sima Posos... i quantes glories mes viurem en aquest
forat?
17 de setembre de
2016; Enllaç de la Sala de l’Enllaç amb el riu de fang.
A passat tot
l’estiu i no hem tingut temps de tornar a explorar el ramal que quedava a la
sala descoberta en l’anterior atac. Però son moltes les vegades que hem pensat
en lo que podíem trobar darrere d’aquella rampa que partia cap a l’oest. Era
una punta que estava allà esperant-mos i que podia obrir-mos les portes a coses
molt grans.
Sala de l’Enllaç.
Per fi, una
vegada acabades les vacances i tornant a la rutina possem data per tornar a la
sala de l’Enllaç. Així el dissabte 17 de setembre, quasi 3 mesos després del
descobriment de la sala tornem. Entrem per la via dels tollets, i anem fins
l’entrada del laminador sifonat, on
parem a agafar temperatura i conductivitat de l’aigua i a mesurar caudal. Utilitzem
el mètode del flotador per mesurar caudals. Nomes a simple vista veiem que es
molt reduït, ja que estem a finals d’un estiu molt sec. Pera mesurar el caudal
construïm un curiós mesurador amb pedres, es una espècie de canal. El deixem
muntat per utilitzar-lo en una altra ocasió si encara està al seu lloc.
Jesús construint el curiós mesurador.
Després
passem el laminador sifonat, que com
sempre ho fem sense neoprè, tan sols amb el mono i la roba tèrmica. Aquest es
un punt que fa que després estem durant tota l’exploració mullats, es un
handicap mes en les exploracions darrere del laminador sifonat. El que tenim que fer després d’este pas no es
parar, sino apretar el ritme per entrar de nou en calor. Es una circumstancia a
la que estem tant acostumats que l’hem convertit ja en rutina.
Continuem cap
al nostre destí que es la sala de l’Enllaç. Des de l’entrada al Riu de Fang
anem mirant tots els sostres, ja que sabem per les dades topogràfiques de l’ultima
exploració que la sala de l’Enllaç i la galeria est estan just dalt de Riu de
Fang. Observem varies xemeneies que potser tanquen o potser no i que pensem que
podríem comunicar amb la sala de l’Enllaç degut la seua situació.
Planta parcial i provisional, amb les zones descobertes al 2016.
Avancem
directes al pas de la siesta, el ràpel de 17 m. i la sala de l’Enllaç, on tenim
que explorar a fons lo que ens vam deixar l’últim dia. Una vegada en punta lo
que primer fem es dirigir-mos a la galeria que ix de la sala pel l’extrem oest.
Es la punta mes clara i podria donar-mos la sorpresa de que tirara cap a molt
llocs. Però això no es així, i després de baixar una rampa amb algun ressalt
entre blocs i fang arribem a un cul de sac. Furguem entre els bloc però no
s’aprecia ningun punt per on continuar, ni tan sols per on començar a
desobstruir. Una llàstima, pues teníem esperances en aquesta galeria.
Topografiant la galeria oest.
Dediquen una
bona estona a treure algunes fotos de la sala per documentar la present
crònica. A continuació ens dirigim a l’altra incògnita que teníem marcada pera
avui; els pous que eixien de la galeria est. Busquem el que mes còmode i
directe pugi resultar. Jesús després de superar una estretor entre blocs en
troba un de directe i que es prou ample per baixar còmodament.
Instal·lem i
baixem el pou, que resulta ser de 10 m. Baixa Luis i fa peu a una galeria on de
seguida veu petjades. Continuant uns metres enseguida s’adona de que hem punxat
el Riu de Fang tal com pensàvem. Estem entre el laminador que hi ha darrere del
pas dels vòmits i la corda que puja a les galeries del 4. Luis torna a pujar
deixant la corda instal·lada. Pues encara ens queda feina a la sala.
Vista general de la sala de l’Enllaç.
Pugem a la
sala i revisem a fons tots els racons pels que pot continuar la cavitat. Mirem
be entre els grans blocs que ocupen la sala, però no veiem res que ens puga
donar continuïtat, tan sols una xicoteta finestra penjada uns 7 o 8 sobre el
piso de la sala. També agafem les dades topogràfiques dels sectors que ens
faltaven i realitzem de nou algunes fotos mes.
Vista parcial de la sala. Dalt de Jesús es veu el forat penjat on vam
escalar.
Per últim,
pera cremar l’últim cartutx de pólvora, executem la escalada a la finestreta de
la sala. Arribem dalt esgotant just en l’ultim punt la bateria del taladre. La continuació
es aparentment bonica però molt estreta. Luis avança per un conducte
horitzontal molt estret i entre boniques formacions, la llàstima es que als 4 o
5 metres tanca definitivament. Desmuntem l’escalada i eixim cap al exterior,
esta vegada pel pou de l’enllaç i fent topo d’ell.
Durant
l’eixida aprofitem per arreglar el esglaons existents en tota la zona darrere
del laminador sifonat i en fem de
nous en alguns llocs en els que costava molt pujar les rampes de fang. Pues
estos esglaons son indispensables per avançar en algunes zones molt enfangades
i amb pendent on esvarem inevitablement. Durant les visites de l’Interclub Espeleològic
de Castelló a la cavitat durant l’any 2010 es van fer alguns d’ells per accedir
a la sala gran i per progressar per la sala de les Dunes, però estos pel pas de
la gent van poc a poc deteriorant-se tenim que renovarlos de vegada en quant.
Nosaltres a mes a mes en vam fer alguns de nous per facilitar encara mes el
transit per estes relliscoses zones.
Alçat parcial, amb les zones descobertes al 2016.
Després de 10
hores baix terra eixim del forat contents i pensant on tornarem per intentar
mossegar de nou. De moment tenim ja 3 zones que volem revisar perquè tenen
serioses possibilitats de continuació. No serà fàcil, però la recompensa val
molt la pena. ¡¡ Un explorador de veritat mai es rendeix !!
¡¡ La
recompensa sempre arriba !!
Boniques flors formades dins d’un gour en la sala de l’Enllaç.
Aprofitem per comentar que a mes de les
feines en cavitat, Jesús Almela ha realitzat un interesant estudi hidrològic de
la serra Espadà amb especial referencia a la Sima Posos. Podeu veure l’article
complet d’aquest estudi en la revista Berig nº 16, pagines 61 – 72, en el següent
enllaç: http://www.cuevascastellon.uji.es/varios/berig16.pdf
Esquema del funcionament hídric de la cavitat.
Text, fotos i topografies: Luis A., Jesús A. i Lucia C.