Cueva del Narizón.
El passat pont de la Inmaculada vam pujar a Cantabria amb els companys de
la UEC de Tortosa per visitar algunes de les precioses cavitats que hi han per
la comarca del Asón.
El objectiu principal de la setmana era realitzar la travessa de la Sima
del Bloque al sumidero de Cellagua. Es tracta d’una de les travesses mes dures
de tota la península, pues a mes dels seus durs 4 km. de recorregut tenim que
pujar 250 m. de pous per eixir al carrer. Estos 250 m. del Sumidero de Cellagua
tenen que ser instal·lats abans de realitzar la travessa. A mes d’aquesta
activitat en teníem preparades algunes mes. Ara detallem les activitats
realitzades.
Sifó terminal de la Torca de las Palomas.
El primer dia mos vam dividir en dos grups, ja que érem 9 espeleòlegs. El
grup fort va anar a instal·lar el Sumidero
de Cellagua, que estava compost per Sarai i Vicent de la UEC i Lee i
Sergio del ECC. Tenien diverses informacions sobre les instal·lacions de
l’avenc però la realitat la van veure quant van començar a baixar els primers
pous. El equipament de la cavitat es molt vell i no esta apte pera utilitzar a
dia d’avui. Encara així l’equip va baixar fins la capçalera del pou de 80 m.
comprovant que quant mes avall pitjor equipament. Alguns spits se’n eixien sols
de roscar-los, altres estaven mig fora de la paret i els que es podien gastar
no es podien roscar del tot, deixant les xapes molt soltes. Per tant van
prendre la trista però sabia decisió de deixar la travessa a banda. Actualment
no es pot baixar aquest avenc en l’equipacio existent. I pera colmo els vam
furtar una saca amb un croll i mes coses que van deixar junt a la boca. No
tenien el dia.
Al segon nivell de la Cueva del Narizón.
L’altre grup vam tenir mes sort i vam disfrutar de la desconeguda travessa de la cueva del Narizón a la
torca de las Palomas, a Castro Urdiales. Es una travessa curteta però molt
interesant per l’estètica de les seues galeries. La cavitat te diversos
nivells, pel mes baix es per on circula actualment el riu que va formar la
cavitat.
Entrem per una petita boca que ens deixa en unes sales fòssils. Superem una
estretor i una rampa equipada en fixe i arriben a una sala amb les primeres
formacions que trobem a la travessa. Després continuem per una estretor
desobstruïda que dona pas a una galeria amb un passamà per superar un desfonat
i algunes zones molt ben decorades. Mes endavant fem cap a una sala caòtica i
amb varies possibilitats, ací tindrem que buscar el pas estret que mos dura al
segon nivell de la cavitat, exactament a la galeria de la Esperanza. En va costar un poc trobar el pas.
Arribant al pou de la Esperanza.
La galeria de la Esperanza te
moltíssimes formacions, en alguns llocs tenim que arrossegar-nos entre elles,
ja que es de sostre baix. Es una de les zones mes boniques de la cavitat. Esta
ens deixa en el pozo de la Esperanza,
de 35 m. i molt fraccionat, que esta també en fixe. En pou es realment un
meandre no massa ample, en el qual anem fraccionant en els distints repeus que
anem trobant. Baix del pou aterrem en una ampla galeria amb clares marques de
circulació d’aigua, la galeria del cementeri macarrònic, que forma part del
tercer nivell de la cavitat.
Zona final de la galeria del Cementerio macarronico.
Des de la base pel pou podem endinsar-nos cap a dins del sistema (direcció
est) i visitar unes sales fastuosament decorades per formacions cristal·lines.
La galeria de la Joyeria es troba en
aquesta zona, que be a ser la mes bonica de tota la travessa. Continuant des de
la base del pou de la Esperanza cap a
l’oest passarem per uns laminadors amb molts macarrons, alguns d’ells es troben
tirats per terra, possiblement per moviments neotectònics que els han trencat.
Estes formacions trencades donen nom a la galeria (galeria del cementeri macarrònic).
Detall de formacions per la zona de la Joyeria.
Cap al final, aquesta galeria guanya dimensions, però de sobte s’acaba.
Tenim que buscar el pas a la dreta i cap a munt per unes estretors anomenades paso del macho cabrio. Tot seguit
topetem el pou de la Unión, de 6 m. i
instal·lat en fixe també. A la seua base tenim que buscar uns passos molt
estats que ens deixaran en el quart nivell de la cavitat, pel qual discorre un
cabalós riu. Però primer prendrem en una bifurcació una laminador a l’esquerra
(direcció est) que poc a poc va eixamplant-se fins desembocar a la sala de la Encrucijada. Des d’esta sala de bon
volum continuarem uns metres fins arribar a una galeria activa, per on discorre
un riu.
Nivell actiu del sistema.
La part final de la travessa discorre per galeries grans, però encara
tindrem que buscar alguns passos gens evidents per anar continuant a moments
per nivells superiors i altres a prop del riu en direcció a la torca de las Palomas. Finalment pujarem
per unes sales que queden a l’esquerra de la galeria activa per alcançar la
base de la torca de las Palomas. Ara
nomes queda pujar un pou enrampat d’uns 25 m. que ens deixaran de nou al
exterior. Però es interesant, si no mos importa banyar-mos els peus, continuar
des de la sala de la torca de las Palomas
riu avall fins el sifó terminal, ja que podrem disfrutar de grans galeries
actives.
En definitiva una bonica travessa, sense massa dificultat tècnica, i que es
pot fer tranquil·lament i disfrutan de les formacions. A nosaltres ens va
costar unes 4 h. 30 min. Anant tranquils, parant a menjar i a fer moltes fotos.
Torca de las Palomas.
En pròxims posts relatarem la resta d'activitats
realitzades a Cantabria pel pont de la Inmaculada.
