Sala The
edge of darkness. (foto: Cristina Gallén)
La tercera jornada tenim decidit visitar una cavitat que pertany al sistema de los 4 valles; la Cueva Llueva o el Coverón. Està situada a la zona de Matienzo, treballada pels
Anglesos. Hi ha una topografia excel·lent i una bona informació però en angles.
No es una cavitat tan coneguda com les clàssiques travesses, però per això te
atractiu pera nosaltres. A mes el company Gilbert va estar fa un parell d’anys
i ens la va recomanar. I per a res ens va defraudar. Al meu gust es la cavitat
que mes m’ha impressionat de les que vam visitar, tinc que dir que a Cayuela ja
havia estat en dues ocasions.
La cavitat es troba molt a prop de una corba de la carretera que baixa des
del puerto de la fuente las Varas
fins la petita població de Llueva. Però es impossible veure-la des de la
carretera ja que es troba al fons d’un gran esfondrament. La boca es presenta
com un petit tub penjat uns 2 metres sobre el piso d’un gran abric. Tot açò
rodejat de la típica vegetació frondosa dels barranc del nord.
Sala Big red
knob. (foto: Vicent Barraquet)
Nomes superar la boca d’entrada progressarem per una galeria meandriforme
de petites dimensions i d’uns 80m., el últims dels quals es presenten en forma
de gatera. Esta galeria desemboca de sobte en una vertical que cau a una gran
sala amb molt de material clàstic. Per baixar hi ha un passamans muntat en fixe
que per mig d’una nova galeria penjada en deixa en un pouet de 10 m. també en
fixe. Però podem muntar el pou mes directe que consta d’una rampa mes una
vertical d’una vintena de metres.
Galeria de grans dimensions i en forma de canó.
Des de la sala ja escoltem el riu que discorre per un meandre de grans
dimensions. Però no continuarem pel riu, sinó que agafarem una galeria superior
de gran magnitud amb enormes blocs i formada per un espectacular canó (galeria
principal). Les dimensions de la galeria son molt besties, i les seues seccions
en alguns llocs ens deixen veure la seua gènesis; un gran riu va formar la
cavitat. Al final la galeria acaba en un gran llac, però abans d’arribar al
llac agafarem una corda que remunta un pou d’uns 12 metres i ens deixa en un
sector de galeries meandriformes mes estretes.
Llac de grans dimensions, però d’aigües
contaminades.
Per estes galeries anem a parar a una sala caòtica a la qual baixem per un passamans
descendent. Des d’ací hi han 3 possibilitats: al sud una galerieta ens du a
l’altra part del llac antes descrit (esta no la vam visitar); cap a l’est hi ha
una galeria amb formacions roges molt boniques, cap al final hi ha una corda
fixa que puja a nivell superiors que no vam visitar; i per últim cap al nord pugem
a una sala adornada per llargues estalagmites i que pareix tancar-se. Però en
aquesta ultima sala es on esta la continuació entre els blocs que ocupen el seu
piso. No es evident el camí, però nosaltres el vam trobar.
Galeria The
edge of darkness.
Baix dels blocs punxem una galeria excavada a favor d’una diàclasi, avancem
primer per un tram amb el sostre baix, desprès puja el sostre i superem dos
desfonats. Així fem cap de nou a galeries mes amples. En aquest cas a una sala
amb molt de material clàstic de bon tamany. Anem avançant per una galeria caòtica
fins desembocar a una mes ampla i mes definida, on continuarem a la dreta.
Continuem progressant per amples galeries amb clares marques de circulació
d’aigua fins arribar a una rampa on tenim que superar un ressalt amb ajuda
d’una corda fixa.
En la Big
red knob room.
En aquest punt, en vegada de seguir la corda, també podem agafar la galeria
de la esquerra que ens du a uns caos de blocs que podem superar per mig d’unes
grimpades i unes estretors fins desembocar en una enorme sala caòtica, però
molt decorada per formacions roges; es la Big
red knob room. Si pel contrari agafem la corda entrarem en una enorme
galeria; The Edge of Darkness. Aquesta present el sostre completament llis i el
piso cobert per arena. La sorpresa es que poc a poc anem avançant i veient
bonics grups de macarrons penjant del sostre, cada cop hi ha mes i mes
llargs... finalment desemboquem dalt d’una gran sala on hi han milers de
macarrons, alguns de mes de 3 metres i de coloració rogenca. Estem a The edge of darkness.
Espectaculars cortines de macarrons en The edge of darkness
La sala es la mes gran de la cavitat i des d’ací podem accedir a dos gran
galeries que acaben per tancar-se. Però en la mateixa sala hi ha espectaculars formacions
que conviden a quedar-mos allí disfrutant d’esta meravella. Per la paret
nord-oest de la sala podem recórrer una llarga faixa repleta de formacions molt
belles i que en alguns llocs esta uns 50 m. per damunt del sostre de la sala.
No volem anar-nos d’ací, però tenim que fer-ho. Així tornem pels nostres passos
i desprès de 7 hores baix terra eixim de nou al exterior.
El grup que vam visitar Cueva Llueva.
La següent jornada els companys encara tindran forces per visitar Cuevamur. Per veure la crònica de la
visita junt a la resta d’activitats realitzades per al pont de la Immaculada a
Cantabria visiteu: http://uecbarrancs.blogspot.com.es/2016/12/pont-de-desembre-per-cantabria.html