Avenc de Joan Guitón i Túnel del Sumidor

Túnel del Sumidor; galeries riu amunt.

El passat cap de setmana, 4 i 5 de març, vam visitar estes dues cavitats junt amb companys de la UEC de Tortosa i d’ESPEMO de Morella. La eixida va començar a planificar-se unes setmanes abans. L ‘intenció era baixar a l’avenc de Joan Guitón el dissabte i el diumenge fer una activitat mes curta, que podia ser visitar el túnel del Sumidor o be l’avenc del Castell, les dues cavitats situades molt a prop i en terme de Vallada.

Boniques formacions a la cota de -211 m.

Així el dissabte vam entrar 10 persones a l’avenc de Joan Guitón. Els participant vam ser Gilabert, Lee, Luis i Joaquin que va vindre mes tard, del ESPELEO CLUB CASTELLÓ; Sarai, Gina, Vicent, Josep, Cantero i Albert de la UEC de Tortosa; i Mota d’ESPEMO. Una bona quadrilla. Com érem un bon grapat de gent vam muntar dos vies; per una part la via fonda i per altra la via del fang. 

Vicente en la màxima fondària de la cavitat.

La via fonda es bàsicament la via mes directa des de la boca d’entrada fins la cota de màxima fondària situada a la cota de -211 m. lo que situa a la cavitat en el 3er lloc del ranquing de fondàries al País Valencia. De la via del fang vam fer un recorregut circular de gran interès i que recorre les noves zones descobertes entre els anys 2011 i 2013 pels espeleòlegs Vicent Sanchis i Rebeca Diaz. Per a fer aquest circuit utilitzarem moltes de les cordes fixes que hi ha instal·lades i que vam deixar els exploradors després de realitzar un bon grapat d’escalades. Un reconeixement des d’ací per ells, per la seua tasca i sobre tot pel seu impuls de publicar tot allò que van descobrir.

Pou de 44 m.

La cavitat està formada per una fractura de gran potencia. Els materials clàstics empotrats formen nombrosos pisos, lo que li donen gran recorregut a l’avenc. Anem a descriure breument la via directa per arribar a -211 m. Comencem en un pou de 44 m. de una bona amplada, superior al metre, i que s’amplia a la seua base. Des de la base continuem cap al nord per una rampa i una galeria horitzontal fins arribar al pou de 51 m. que està precedit per una rampa i alguns petits ressalts. Este pou es ample i molt espectacular.

Pou de 51 m.

A la base del P.55 continuem cap al nord per una rampa i un pou de 9 m. Baix del pou la cavitat comença a perdre amplària sense ser encara massa incomoda. Ací prenem direcció nord una vegada mes, per una galeria horitzontal fins arribar a la capçalera d’un altre pou. Iniciem una nova sèrie de pous curts i mes estrets, ja que fins ací la cavitat era ampla i còmoda. Estos pous de 15, 3, 9, i 7 m. ens deixen a la zona de màxima fondària de l’avenc abans de ser re-explorat pels mencionats espeleòlegs.

Gilabert i Cantero junt a unes formacions a la cota de -211 m.

A partir d’aquest punt (-180 m. aprox.) comencen les hostilitats, tenint que superar alguns passos limitants. Ara baixarem pous curts i mes be estrets que ens duran a la planta inferior de la cavitat. Estos pous son de 8, 3, 16, 4 i 12 m. i entre ells estan intercalades varies estretors molt divertides i que fan una selecció dels espeleòlegs que podem assolir la màxima fondària de l’avenc. Així, sols 4 de nosaltres fam fer fondo. Però mereix la pena l’esforç, ja que la planta inferior esta farcida de formacions com cristalls, corals, anemolites, estalactites, petits gours... de una gran bellesa. Es la zona mes decorada de la cavitat, un tresor que ens va fer disfrutar.

Detall de unes curioses formacions a la cota de -211 m.

Per altra banda la via del fang comença prop de la capçalera del P.51 amb un pouet de 6m. que tindrem que muntar, i finalitza a la base del mateix P.51. Anem a descriure aquest recorregut de baix a dalt tal com el va realitzar el que escriu. Des de la base del P.51 prenem direcció sud avancen per una galeria horitzontal fins un pou de 29 m. que nomes baixarem fins la meitat, ací cal posar la nostra corda. Des de la seua base pugem una escalada de 8 m. amb corda fixa que ens deixa en la zona de la serp. Des d’allí, un nou pouet que es pot destrepar seguit d’un passamans, ens deixen a una saleta amb fang i alguna formació. Este pou i el passamans tindrem que muntar-los nosaltres.

La Gran Fractura.

Continuarem ara per un seguit d’escalades instal·lades totes en fixe i que ens duen per un bonic circuit on tindrem que anar orientant-mos. Aquestes zones son amples i còmodes. Així anem trobant dues escalades de 5 m. i de 8 m. per arribar a la gran fractura , una zona molt guapa i mes ampla que les zones anteriors. Per esta zona superem una escalada de 10 m. i una altra de 9 m., que ens deixa en la zona mes ampla i espectacular de la cavitat; la cúpula, on al sostre podem veure un estrat pla. Esta zona te una amplària de fins 7 m. i la superarem: primer amb ajuda d’un passamans i després caminant. Ja per ajuntar-mos amb la via directa superarem un pou de 6 m. que tindrem que haver muntat abans.

Imatge fantasmagòrica de La Cúpula.

Després de 9 hores en cavitat va eixir la ultima component del grup, Sarai, desinstal·lant el pou d’entrada. Després un sopar tots junts a l’ermita de Sant Esteve, on se’ns van afegir Joaquin i David del ESPELEO CLUB CASTELLÓ. Feia molt de fred a l’exterior, uns 3 ºC, però ens les vam arreglar per passar la nit de la millor manera possible.

Túnel del Sumidor; bonica cascadeta riu amunt.

Diumenge molts companys van tornar cap a casa, però tres espeleòlegs del ESPELEO CLUB CASTELLÓ; Joaquin, David i Luis vam fer una interesant visita al Tunel del Sumidor.

Vam visitar primer les galeries riu amunt, amb totes les sales superiors i les galeries inactives del nivell superior. El riu duia molta aigua i les galeries estaven ben boniques. Vam arribar al primer sifó, en el qual vam rebaixar en nivell de l’aigua per tal de superar-lo. Darrere es van visitar les sales i les escalades que allí hi ha.

Sala de l’estrat.

Luis en una bonica badina.

Després vam visitar la zona riu avall fins la capçalera del primer pou. Aquesta es la zona mes bonica d’aquest riu subterrani que ha excavat una de les cavitats en Guix mes importants a nivell mundial. Esta zona presenta molts xicotets salts d’aigua, gours i prou formació, lo que fan del recorregut una agradable visita.

David superant en sifó Agost.

Un cap de setmana on vam visitar 2 cavitats de les mes importants de la zona i amb molt bona companyia. A mes a mes son la tercera i la quarta cavitat mes fondes de la comunitat. Però lo mes destacable va ser la convivència en la gent de Tortosa i d´Espemo. A alguns d’ells feia temps que no els veiem. Esperem tornar a trobar-Mos prompte.

Joaquin en la Galeria riu avall.