Aquesta
cavitat es una de les mes visitades de la província, ja que el seu fàcil accés
i la espectacularitat de la sala principal fan que sigui molt freqüentada per
excursionistes i curiosos. La cova es font d’interès des de fa molts anys,
prova d’això son les visites de personatges rellevants del mon de la ciència.
Entre elles podem citar la del premi Nobel Ramón i Cajal, la dels entomòlegs
Jeannel i Racovitza, la del geòleg Noel Llopis Llado, o les de Cavanilles o Sarthou
Carreres. També ha sigut hàbitat o refugi humà des de la prehistòria.
Paret d’estalagmites
a la sala principal.
La
cavitat a mes de la sala principal, la qual es objecte de nombroses visites, te
molt mes recorregut. Aquest va ser explorat espeleològicament, a partir dels
anys 50 del segle passat, per diversos grups de la època com el Centre
Excursionista de Valencia, el ARS del Centre Excursionista de Castelló, la SIE
i el SIRE-Sants de Barcelona entre altres.
Detall
de microgours a la galeria de la colada.
Ara la
cavitat te moltes visites però poques d’elles visiten les zones inferiors de la
cova i encara menys assoli-se’n la cota de màxima fondària. Nosaltres en una
visita realitzada el passat 21 de març vam explorar pràcticament per complet la
cavitat, arribant a la màxima fondària i visitant també la zona nord. Després
de la visita vam traure varies conclusions; entre elles que hi hauria que realitzar
una nova topografia.
Columna
característica a la sala principal.
Tal com
deia l’amic Bernardo Collado a la revista BERIG Nº7 (pag. 10-14), les dos
topografies de la cova que tenim estan incompletes, ja que cadascuna omet una
part diferent de la cavitat. A mes a mes ja tenen certa antiguitat, pues son de
1981 i 1968. També presenten poc de detall en les zones mes fondes de la
cavitat.
Cristal·litzacions
a la sala nord.
Altres
conclusions es que es una cova poc visitada a nivell espeleològic, pues no vam
veure ni un spit en tota la cova. I per arribar a la màxima fondària tenim que
baixar obligatòriament 2 pous de 10 m. No ens esperàvem trobar esta falta
d’ancoratges per tant vam fer les instal·lacions amb naturals i algun
Multi-Monti del 8. També vam aprofitar per fer una fixa tècnica de la cavitat,
així com algunes fotos.
Grans
formacions a la sala principal.
La cova
presenta dues boques que donen pas a la sala principal de grans dimensions
(60 x 35 x 15) decorada amb moltes formacions de gran tamany, sobre tot
estalagmites i columnes. La sala ha estat utilitzada com a habitat humà des de
l’edat del bronze. Des dels extrems nord i oest de la sala podem accedir a les
zones inferiors de la cavitat, estes son menys visitades.
Formacions
a la sala nord.
Pel que
respecta a la zona nord (la representada a la topo de 1968 de A. Fornes) es
fàcil de trobar el seu accés. Es troba la seua entrada junt a la paret nord de
la sala principal. Per visitar-la caldrà una corda de 10 m. i dos cintes amb
dos mosquetons per superar un ressalt de 5 m., encara que es pot baixar sense
corda. Baix del ressalt trobem la sala Nord, amb forta inclinació i de
molt bones dimensions (50 x 15 x 5 m.). En la sala hi ha molts racons decorats
per diversos espeleotemes, encara que estan algo maltractades pel pas dels
visitants.
“Roques
de sucre” a la sala dels cristalls.
Al
sector oest de la sala principal hi ha nombrosos ressalts que ens donen accés a
una sala inferior molt caòtica i separada per grans blocs en volums mes petits.
Este conjunt de sales els anomenarem sala caòtica. Hi ha com a mínim 3
resalts d’accés a aquesta sala que es poden baixar molt be sense corda. Des de
la sala caòtica, al sud, podem accedir a una xicoteta sala amb formacions
ennegrides on no hi ha continuació.
Racó de
la sala Negra.
Per
accedir a les plantes mes fondes, en la sala caòtica buscarem un pas estret i
de difícil localització que s’obri al piso. El pas ens deixa en una zona
sub-vertical on superarem dos ressalts de 2 i 3 m. respectivament. Tot seguit
hi ha una rampa de 10 m. amb forta inclinació i sobre una colada que ens deixa
a la sala
Negra. Encara que es pot baixar en lliure recomanem utilitzar una corda
de 15 m. amb dos cintes i dos mosquetons per superar la rampa. A la sala negra
ja havíem estat en una anterior visita en la qual no dúiem corda. Esta sala,
mes menuda que les anteriors presenta boniques formacions negres i algun gour,
en aquesta ocasió ple d’aigua.
Topografies
antigues amb modificacions (en roig) indicant els pous i noms de les sales per
millor comprensió de la present descripció.
En un
extrem de la sala negra està la capçalera d’un pou de 19 m., amb un replà a la
seua meitat. Es la única zona de la cova on es imprescindible baixar amb corda.
Per baixar este pou tindrem que utilitzar 30 m. de corda, dos cintes amb dos
mosquetons pera la capçalera i dos Multi-Montis amb xapa i mosquetó pera un
desviador i un fraccionament. Caldria clavar 2 spits al lloc on ara hi ha els
forats dels Multi-Montis. També podem optar per posar corda de 50 m. pera la
rampa d’accés a la sala negra i per este pou de 19 m.
Cristalls
dins d’un gour a la sala dels cristalls.
En
l’ampli replà que separa el pou de 19 m. en dos trams de 10 m. i 9 m.
respectivament, s’obri una fractura amb uns 20 m. de desenvolupament i decorada per una magnifica colada; la galeria de la colada.
També en esta zona hi ha una bonica saleta; la sala dels cristalls,
amb un gran gour ple d’aigua i decorat per bonics cristalls de bones
dimensions. També en aquesta sala trobem unes roques, possiblement de gres, amb
unes formes d’erosió molt curioses i recobertes per una capa de petits
cristalls blancs que semblen ser sucre.
Galeria
de la colada.
Baix del
pou de 19 m. s’obri la sala de la polsor, de forma
allargada, amb molta pendent i plena d’enderrocs i moltíssima pols. A l’extrem
inferior de la sala uns passos estrets i un ressalt ens deixen a la cota de -85
m., el lloc mes fondo de la cova. En esta última zona també trobem boniques
roques de sucre.
