Sala Ajado, en la Llenca del Serranao.
El passat cap de setmana, arran de voler visitar l’avenc de la Llenca del
Serrano, vam decidir dedicar un parell de dies a visitar algunes de les
cavitats mes representatives de la zona. Vam combinar avencs, coves i bivacs
subterranis. El company David es un apassionat de pernoctar a dintre de les
coves, i per aquesta raó sempre quan ve ens proposa dormir dintre d’alguna. Nosaltres
no ens podem negar perquè també ens agrada i ens ompli d’energia de la mare
terra.
Les fissures de la roca constitueixen la via
d’entrada de l’aigua que forma les estalactites.
Així divendres nit, Joaquin, David, Cristina i Luis, vam elegir la cueva
del Tortero per a dormir. Primer vam fer una curta visita a aquesta cavitat.
Ens van sorprendre la gran quantitat de formacions que presenta, però malgrat
moltes d’elles han sigut destrossades. Encara així la cavitat llueix, ja que
totes les parets i sostres estan recobertes per diferents tipus d’espeleotemes.
Pensàvem la perla de cavitat que devia de ser abans de ser maltractada pel seus
visitants.
Cueva del Tortero, farcida de formacions.
Dissabte de mati ens vam trobar amb Gilabert i Susana per visitar el famós
avenc de la Llenca del Serrano. Alguns ja coneixíem la cavitat, però David era
la primera vegada que entrava, i també el seu primer ràpel en una cavitat. Així
que li vam recordar les tècniques de progressió per corda i el vam enviar per
avall. Això si, vam muntar dues vies per estar sempre algú al seu costat per recordar-li
com tenia que progressar. Va disfrutar del ràpel.
Sala Ajado.
Una vegada baix del pou vam visitar las sala gran i la sala Ajado, com fa
tot lo mon que visita la cavitat. Però per veure algo nou vam baixar els tres
pous que s’obrin en la zona d’unió entre les dos sales esmenades. El primer
d’ells es el mes ample i s’obri a la sala gran. Des de la seua base podem
accedir per mig d’uns passos entre blocs al mig del 2on dels pous, que es mes
estret però presenta una morfologia de actuar com a engolidor i també recobriment
litoquímic. A la part alta d’este 2on pou s’accedís per mig de les gateres que enllacen
les dos sales, on hi han diversos ancoratges per baixar-lo.
Foto de grup a la boca de la Llenca del Serrano.
El últim dels pous, es el que es situa dintre de la sala Ajado, i es
prolonga en alçada per damunt del sostre de la sala. A mitat d’aquest pou es
pot accedir a una petita saleta amb formacions. Des de la seua base també podem
connectar amb el 2on pou per mig d’uns passos estrets. Encara hi ha un altre
pou al fons de la sala gran, però aquest ja el coneixíem i no el van descendir.
Per variar ens vam distraure contemplant i fotografiant les extraordinàries
formacions que presenta la cavitat. Ací en mostrem algunes d’elles. I després tocava
pujar el pou. Pera David va ser cosa fàcil i en moment estàvem dalt, satisfet
de la experiència. Ara a repetir prompte.
Cova del Candil.
David va tornar cap a casa però els demes vam aprofitar per visitar la cova
del Candil. Es una cova de recorregut horitzontal, excavada per un curs d’aigua
avui dia desaparegut a favor dels plans d’estratificació. Els volums de les
seues galeries son importants per aquesta regió. A mes a mes els gours que
ocupem la primera part de la cavitat els vam trobar plens, que no sempre estan així,
fet que li dona mes bellesa a la cavitat.
Foto de grup a la cova del Candil.
Després Susana i Gilabert marxaren cap a casa, però nosaltres encara vam
aprofitar per baixar un avenc situat a vora camí i obert artificialment anys enrere.
Es tracta de la Sima del Palmeral. Es una cavitat de predomini vertical formada
a partir de fractures paral·leles ampliades per corrosió - dissolució i
posteriorment re-omplides per concrecions que semblen coliflors. El fet de que
algunes cavitats de la zona mostren vestigis hipogènics en la seua formació ens
fa pensar en que aquesta cavitat pugera tenir un origen similar. A la base de
la via directa hi ha una rigorosa estretor que si la afrontem ens premia amb
les fabuloses vistes d’un petit llac.
Pou de la via directa en la sima del Palmeral.
Per acabar el dia, i ja ben sopats, ens vam dirigir a una conegudíssima
cavitat pera pernoctar; la cova de les Dones a terme de Millares. Al mati següent
la vam visitar per complet, quedant-nos sorpresos per la magnitud de les seves
galeries, mes pròpies de cavitats de la cornisa cantàbrica o pirineus que de
les terres valencianes. La cavitat està prou malmesa per els miller de
visitants que per ella han passat al llarg dels anys, però els sostres
conserven el seu atractiu.
La cova de les Dones ens deixa sense paraules
La única i gran galeria que fins i tot arriba als 10 metres d’amplada en
alguns llocs fou un antic col·lector subterrani, similar a la veïna cova del
Candil. Però aquesta ens sorprèn molt mes per les seues desproporcionades
dimensions i per les xemeneies excavades al seu polit sostre. Una cavitat per
visitar.
I per acabar el cap de setmana ens vam arrimar fins un important jaciment
de petjades de dinosaures que hi ha pels voltants de la cavitat.