MEMORIES
D’EXPLORACIONS A LA SIMA POSOS AL 2017
Jesús Almela al 2on sifó
riu avall.
A 2017 vam començar l’any, en lo que respecta a
les exploracions a la sima Posos, comprovant en primera persona el funcionament
del sistema càrstic davant d’episodis de fortes precipitacions. Va ser al gener
quant en una visita vam comprovar la inundació de la cavitat fins la cota de
-37 m. Posteriorment, durant eixa setmana vam visitar la cavitat en 3 ocasions
mes, per comprovar l’evolució del sistema
hidrològic davant d’aquesta crescuda.
D’aquests descobriments ja hem parlat tant al blog
com a la revista BERIG. Ja que al nº17 de la revista del Espeleo club Castelló,
publicada al novembre, Jesús va escriure un interesant article de 6 pagines
titulat: “Apuntes para el funcionamiento del sistema
kárstico de Sima Posos (Azuébar)”
Deixem els enllaços
de les dues publicacions:
Després
d’aquestes incursions d’àmbit mes científic que exploratori, ens vam prendre un
descans fins al mes de Juliol; quant a consecuencia d’una
exploració subaquàtica vam tornar a explorar a la cavitat pera trobar noves
galeries i a la vegada avançar un poc mes en el coneixement d’aquest sistema
càrstic. A continuació detallem les visites i les descripcions de les zones
descobertes.
Sala Luque.
1er dia; 02 de juliol de 2017.
Busseig del sifó Ana.
Ja fa 7 anys que vam assolir el sifó final riu avall de la cavitat, un punt
que marcava el final de la sima pera nosaltres i que suposava un fort obstacle,
ja que de moment no som espeleo-bussejadors. Fa uns anys es va bussejar el sifó
riu amunt per bussejadors del EOM; Vigarto, Bilba, Salva Luque i Carmen
Portilla. I ja dúiem temps darrere dels bussejadors pera trobar l’ocasió
d’intentar superar el sifó riu avall. Però difícil era concretar una data que
ens vingués be a tots. I per fi el passat 02 de juliol fou el dia escollit.
Vàrem entrar en cavitat Vigarto i Salva Luque com a bussejadors i Luis i Jesús
Almela com a portejadors. Nomes vam entrar una botella de 2 litres, ja que
Salva, que ja havia estat al sifó, ho trobava encertat. Ens vam dirigir al
sifó, superant tots els passos estrets, molts d'ells desobstruïts. Salva busseja
i nosaltres ens quedem a l'entrada del sifó.
Quan veiem que el temps d'espera augmenta i Salva no torna ens imaginem que
ha trobat continuació i està explorant les galeries de darrere. Als 15 o 20
minuts torna a eixir Salva i ens explica els seus descobriments. El sifó
resulta tindre uns 4 m., existint a la part final una estretor. A l'altra banda
del sifó hi ha una sala prou gran, d'uns 10 x 30 m. aproximats i amb el sostre
no massa alt. La sala està coberta de blocs i fang i el riuet corre per un
lateral. A un extrem hi ha un llac que es un possible segon sifó. També hi han
zones que es poden mirar amb mes deteniment en una altra entrada, anat
acompanyat.
Formacions en fang a la sala Luque.
Es una bona troballa, la cavitat continua i ara volem passar nosaltres també.
Eixim de la cavitat sense mes. Contents pel descobriment. Quedem en tornar després
d'estiu per intentar passar nosaltres també i veure les possibilitats de bussejar
lo que pareix ser el segon sifó. Les bones noticies es que Posos no s’acaba; la
cavitat continua.
2on dia; 29 d'agost de 2017.
Desobstrucció del pas del bossí.
Mirant el croquis que ens ha fet Salva de la sala que hi ha darrere del
sifó Ana i tenint en conter les observacions que hem fet en anteriors visites a
la sala on comença aquest sifó; decidim que es interessant intentar desobstruir
un laminador tapat de fang.
Aquest laminador l'hem observat en anteriors visites i hem vist com per ací
en alguna època ha corregut aigua deixant marca en el fang. Es una desobstrucció
a priori fàcil, ja que el sediment es còmode de retirar. Així el 29 d’agost
Joaquin i Luis decidim iniciar la seua desobstrucció.
Entrem de vesprada just quant està plovent al exterior. Però veient la sequedat
del terreny i les previsions meteorològiques contem que no tindrem crescuda. En
cas de veure la mes mínima variació de cabdal ens retirarem a zones fora de
perill. Avui, a mes de desobstruir a la saleta del sifó Ana, també volem entrar
al riu de Fang per prendre unes mesures topogràfiques.
Galeries Ensomniades.
Al baixar el pou d'entrada ens adonem que la cavitat està molt humida i que
les plogudes que estan caient al exterior ja es fan notar a la cavitat. Una
vegada en el riu observem un cabdal normal pera l’època de l'any. Així, sense
mes, superem el laminador sifonant. Darrere d'aquest punt sifonant observem com
les petjades en el fang han desaparegut casi per complet i els esglaons
excavats en la sala de les dunes també s'han desfet parcialment. Es com avançar
per terreny quasi verge. I es que la inundació que va patir la cavitat al gener
va esborrar petjades i demes. D’aquesta manera comprovem que som els primers en
passar després de la inundació.
Una vegada al riu de Fang prenem mesures topogràfiques fins a la sala Filo.
Allí furguem per la sala pera veure possibles punts on desobstruir en altres
entrades. Tornem a eixir fins la bifurcació i anem al sifó Ana a començar la desobstrucció.
El conducte te una pinta molt bona i el sediment va eixint amb facilitat. Nomes
podem estar una hora o hora i mitja traient sediment. Avui hem avançat uns 3 o
4 m. Creiem que hi ha feina, i encara tindrem que tornar com a mínim 2 jornades
mes pera arribar a la sala Luque, si es que arribem algun dia.
Eixim a l’exterior després de 5 hores de feina i amb la intenció de tornar
prompte, ja que la cosa promet.
3er dia; 09 de setembre de 2017.
Descobriment de les galeries Ensomniades.
Avui farem una visita d'unes 5 hores amb la intenció de continuar
desobstruint el possible pas alternatiu al sifó Ana. No creiem que arribem al
altre costat. Entrem Jesús i Luis a les 7:40 del mati amb moltes ganes de
treballar. Ens dirigim a la punta i comencem a traure sediment. Aprofitem per
fer un poc mes amples els difícils passos que hi han abans del sifó.
Galeries Ensomniades.
La desobstrucció es molt productiva, anem avançant ràpid. Treballem per
relleus; mentre un en punta va retirant fang en l'aixada, el company va traient
la terra a la sala i també aprofita per descansar. El sediment esta prou sec i
poc compactat, com pera retirar-lo amb facilitat.
Després d'unes tres hores de feina, mirem el rellotge i creiem que farem
els últims minuts i eixirem. Però al final de la gatera, que ja tindrà uns 7 o
8 metres, hi ha un amuntonament de blocs i al sostre hi ha una escletxa estreta
per la que es sent un eco. Luis intenta avançar per esta estretor vertical. Aconsegueix
pujar i asoma el cap a una sala ampla. Hem punxat la sala Luque. L’eufòria i la
felicitat s'apodera de nosaltres.
Entre també Jesús i ens posem a recórrer la gran sala. A primera vista al
anar avançant no veiem les petjades de Salva. No pot ser que estem a una altra
sala !! Es tracta d'una gran sala; la zona mes propera al pas per on hem entrat
es plana sense blocs, com pera muntar un bivac. D’allí es baixa a una zona amb
el sostre mes alt, amb grans blocs i alguns toll en el terra, amb uns volums
cap a dalt que conviden a escalar, amb algunes estalactites, estalagmites i
colades, i que de front presenta alguns racons entre blocs que duen a noves estàncies
mes xicotetes.
Riu principal molt prop del 2on sifó.
Primer anem asomant-mos a algunes d’estes estàncies, les mes evidents.
També fem alguna trepada per una rampa de fang. I després ens decidim a baixar
a una estància on es veu un toll amb una aigua blava que es realment bonica.
Pareix que tanque però mirem darrere d'un cantó i pera sorpresa nostra es torna
a obrir presentant una galeria inundada de bones dimensions i on tenim que
avançar nedant.
La galeria tindrà uns 50 metres fins un lloc on es sifona. Aquest es el
sifó dels llacs, un punt pera provar sort amb els bussejadors. Es la continuació
de la galeria, i potser que per la zona alta, escalant pugem passar al altre
costat. Però això ho deixem pera un altre dia.
Tornen enrere per les galeries ensomniades i a un extrem de la sala veiem
un toll i un bloc gegant que tapa la continuació en eixa direcció. Per un
lateral del bloc hi ha un pas a mode de laminador vertical que intenten
superar. Es molt limitant, però el fang fa de lubricant i ens ajuda a superar-lo.
Al altre costat hi ha continuació. Trobem un toll i un pas baix on ja si que
veiem petjades, son les de Salva. Fins ací va arribar Salva, però venint en
sentit contrari.
Després de superar esta zona de sostre baix eixim a una ampla sala. Estem a
la Sala Luque. Es tal com la va descriure Salva. A l’esquerra trobem el toll
que es l'eixida del sifó Ana. Continuant per la sala el riu corre a la nostra
esquerra, per baix de blocs en algun moment. Al final de la sala trobem una
rampa de fang que ens deixa en un llac fins on corren les aigües del riu de
Posos. Revisem el llac nedant i comprovem el que ja va veure Salva, que ací deu
d’estar el 2on sifó. Tot el conjunt descobert avui es vertaderament
espectacular. Possiblement el racó mes bonic de tota la sima Posos.
Luis Almela al riu del llacs.
Tornat cap a fora, cap al pas desobstruït avui,encara veiem una galeria i
un laminador que duien direcció cap a baix de la sala Gran. No els explorem
avui, deixem algo pera el proper dia. Eixim eufòrics cap al exterior. Finalment
la visita es de 5 hores i mitja, una de les mes curtes que hem fet a Posos, però
la mes productiva. A falta de fer la topo, creiem que hem arribat a 3,5 Qm. de
recorregut, i avui hem trobat uns 180 m. nous. Ara buscarem una data per tornar
els 3 germans i seguir explorant i topografiant.
4rt dia; 23 de setembre de 2017.
Topografia de les galeries Ensomniades i connexió amb
la sala Gran superior.
Avui hem planificat una visita pera topografiar tot lo descobert el passat
dia 9 i per furgar les incògnites que van quedar junt a l'eixida del túnel desobstruït
(o pas del bossí). Avui anem els tres germans: Jesús, Luis i Joaquin. Primer li
mostrem a Joaquin tot lo que vam descobrir el dia 9, que es extraordinari. Acte
seguit, mentre Joaquin va fent esglaons al fang per facilitar l'avanç per llocs
relliscosos i revisa algunes incògnites; Luis i Jesús anem fent topografia de
les galeries ensomniades i la sala Luque.
Sala Luque, on s’aprecia el buçament dels estrats.
A la vegada que fem la topo aprofitem per explorar a fons tots els racons i
així anar tancant incògnites. De moment, a mes dels 2 sifons, tenim dues puntes
interesants; per una banda l'escalada en l’accés als llacs, i per altra un tubo
impenetrable junt al sifó del riu que hi haurà que desobstruir.
Ens deixem la topo dels llacs pera el final, ja que allí tindrem que mullar-nos
per complet. Una vegada acabada la topografia de les galeries fem una sessió de
fotos de la zona, a la que li dediquem prou de temps. Ja que el dia 9 no vam
fer cap foto avui immortalitzarem els descobriments.
Després ve el moment de revisar els forats mes estrets que vam deixar per
mirar l'altre dia, estos son els que s'obrin junt al túnel. Es tracta d'una
zona caòtica de grans blocs, per on podem avançar per estretors i assolir
alguna saleta mes ampla. Explorem i topografiem a l'hora. En un d'estos ramals
ens enduem una grata sorpresa, ja que des de les galeries ensomniades arribem
la saleta del sifó Ana per un lloc distint al pas del bossí, eixint a la sala del sifó per dalt. Es un pas que no esta
massa amagat però que ha passat desapercebut per nosaltres des de maig del
2010, quant vam arribar al sifó Ana (aleshores sifó terminal riu avall).
Ens sorprèn com aquell pas situat en alt no va ser explorat per nosaltres.
Faria 7 anys que haguérem descobert les galeries ensomniades. Però aquesta no
va ser la única sorpresa; explorant el caos de blocs i remuntant cap amunt vam trobar
una rampa ascendent amb petjades. Va saltar l'alarma i el primer pensament que
ens va vindre al cap es que les petjades venien de la sala gran de dalt. I
remuntant una quinzena de metres vam arribar la sala Gran per un extrem on hi
han uns pous coneguts des del inici de les exploracions.
Galeries Ensomniades.
Ara si que ens vam quedar sorpresos; com no s’havien explorat a fons
aquells pous? Pues en el llistat que tenim de totes les puntes que son
susceptibles de revisar apareixien aquests pouets. I de fet alguna vegada hem
baixat per ells, però sense trobar entre el caos de blocs el pas correcte. Tants
anys allí darrere, tan evident i sense ser explorat per ningú ¡¡ La veritat es
que son passos molt selectius i força físics, a mes de ser molt difícils de
trobar.
Després d'aquestes troballes d’importància, ja que es tracta d’un nou accés
a les ensomniades des de la sala gran, continuem topografiant la zona dels
llacs i aprofitant per tantejar el sifó dels llacs. En aquest sifó les parets
baixen com a mínim un metre per tots els costats, de moment no convé intentar superar-lo
a pulmó. També entrem a la sala Luque per tantejar el sifó del riu, que també
hi haurà que explorar amb escafandres.
Deixem per topografiar l’accés a les ensomniades per la sala Gran superior.
Però si que aprofitem per eixir per aquest ramal, que resulta ser un calvari,
ja que hi han uns laminadors de fang molt físics, unes trepades molt
relliscoses i alguna estretor molt limitant.
Curiosa anti-estalagmita a les noves galeries.
Eixim en l'idea de tornar prompte per escalar i desobstruir les dos puntes
clares que queden en les ensomniades, a banda dels 2 sifons. Per això deixem a
la cavitat cordes curtes i material de desobstrucció. Avui hem estat 7 hores 45
minuts en cavitat.
5é dia; 07 d'octubre.
Escalada al balcó de les Ensomniades.
Les dos puntes que tenim pendents van a ser atacades. Primer volem fer
l'escalada que hi ha dalt de l’accés als llacs. I després si quedarà temps i
diners provaríem de desobstruir el pas junt al sifó del riu. Avui tan sols anem
Jesús i Luis, però ja estem acostumats a fer atacs mano-mano, així que... al
ataquer!!
A les 8:20 del mati estem entrant per la boca ben preparats per escalar:
amb el taladre, estreps, montis, cintes exprés... Com sempre fem en els últims
mesos prenem mesures de temperatura i conductivitat de l’aigua del riu. En
estes dades podrem estudiar canvis en l’actiu que corre per la cavitat afectats
per l’època del any.
Balcó de les Ensomniades.
Entrem a les ensomniades per la sala Gran. Ens adonem que l’accés per ací
no es precisament un "camino de rosas". Tindrem que tornar a entrar
pel camí del riu que discorre baix la sala Gran, ja que es mes fàcil. Una
vegada en punta ens posem els arnesos i visualitzem la possible via per
escalar. Primer tantegem unes rampes de fang que hi han junt a la paret oest de
la galeria. Però remuntant les rampes comprovem que els sostres tanquen per acumulació
de blocs. Peguem una ullada a la paret est i junt a una colada veiem una via fàcil
i prou neta.
Una rampa de concreció i fang ens facilita guanyar molts metres. Dalt de la
rampa Jesús comença a escalar i Luis assegura. En tres punts Jesús es planta
dalt i comença a cridar lo que va veient. Es tracta d'una sala prou ampla i
plana, plena de fang i que fa de balcó sobre les galeries ensomniades. En un
extrem forma balcó i en l’extrem oposat hi ha un cúmul de grans blocs. Per
entre els blocs es pot furgar a veure si hi ha continuïtat. El sostre esta
format per grans blocs encastrats, dona respecte. Però entre els blocs es veuen
forats que pugen mes. Es una zona que es pot escalar, però es una batalla que
no pinta molt be i que de moment no començarem.
En un racó de la sala fem una desobstrucció de sediment per ampliar un pas
estret, però dona pas a un espai molt xicotet entre blocs. També furguem entre
els blocs i grimpem per adonar-nos que no hi ha cap continuïtat possible. Cap possibilitat
llevat d'escalar, però tampoc pinten be els blocs gegants que hi ha en
equilibri damunt nostre.
Capçalera de l’escalada de 8 m. que ens du al
balcó de les Ensomniades.
Així deixem equipada l'escalada, que resulta ser d'uns 8 m. Després topografiem
l'escalada i el balcó i fem algunes fotos. També aprofitem per topografiar un
xicotet ramal inundat per la base de l'escalada. Fent la topo ens adonem d'un
fet que ens va passar per alt en les dos exploracions anteriors; l’aigua dels
llacs corre cap a la sala Luque. La corrent es molt sotil, però apreciable.
Mesurant temperatures comprovem que no es la mateixa aigua del riu principal de
Posos. Es tracta per tant d'un afluent del riu principal i per tant l'aigua
dels llacs son un aport al riu.
Pera cremar l’últim cartutx anem al sifó del riu per començar a desobstruir
el pas que vam veure l’últim dia. Aquest pas resulta ser impenetrable, i
darrere es veu clarament que la cavitat tanca per complet. Per tant abandonem
la desobstrucció i deixem la zona finiquitada. Però abans d'eixir Jesús nada
pel llac que forma el sifó del riu i grava un vídeo del possible sifó per baix
de l'aigua. Aquesta gravació pot servir per determinar un nou atac dels bussejadors.
Eixim cap a l’exterior traient les cordes que ens han sobrat. Avui hem
estat 8 hores 40 minuts en cavitat. Nomes queda tornar un altre dia pera acabar
la topografia de l’accés a les ensomniades des de la sala Gran, però realment
fa mandra topografiar aquest camí d’amargura. Després hi haurà que pensar on
dirigir els nostres objectius.
Galeries Ensomniades.
DESCRIPCIO DE LES GALERIES ENSOMNIADES
HIDROLOGIA
Les galeries ensomniades formen part de la continuació del curs hídric que
forma la cavitat darrere del gran caos de blocs que forma la sala gran. En
aquest sector aigües avall de la mencionada sala trobem un afluent d’importància
que ha excavat una ampla galeria; es tracta del riu dels llacs. Aquest afluent
aigües amunt finalitza en un sifó, mentre que aigües avall tributa les seves
aigües al riu principal de la cavitat. Aquesta unió de les aigües es produeix
per sota els blocs que conformen el piso de la sala Luque. Per altra banda el
riu principal, després de perdre’s per baix del caos de blocs que forma la sala
gran torna a eixir formant una curta galeria on forma el sifó Ana. Una vegada
superat aquest sifó el riu principal travessa la sala Luque per l’extrem sud i
en part també per baix dels blocs que formen el piso, lloc on se li ajunten les
aigües de l’afluent dels llacs. Després el riu arriba a un llac on se forma un
2on sifó aigües avall que de moment constitueix el sifó terminal de la cova.
Un fet notable es la diferencia de temperatures de les aigües dels dos rius
del sector. El riu dels llacs presenta un temperatura superior al curs
principal. En aquest aspecte actualment estem fent estudis encaminats a mesurar
i interpretar aquestes variacions, tant de temperatura com de conductivitat.
Joaquin Almela explorant a les galeries
Ensomniades.
DESCRIPCIO FÍSICA
L’accés a les galeries ensomniades i la sala Luque es pot realitzar per
tres llocs distints, tots tres presenten serioses dificultats de superació per
al visitant:
·
El
primer d’ells es el sifó Ana. El
conducte d’accés comença al piso de la sala gran inferior, just on es troba la
rampa d’accés a la sala superior. Per arribar a la galeria del sifó hi ha que
superar tot un caos de blocs per mig de passos estrets junt al riuet. Tindrem
que reptar en diverses ocasions per dintre de l’aigua. Anirem buscant els
passos claus per poder avançar, sempre aigües avall. En un dels últims passos
tindrem que mullar-nos fins el coll. Així arribarem a la galeria del sifó Ana,
mes ampla i on ens podrem posar drets. En ella primer trobem dos punts on el sostre
baixa i tenim que mullar-nos fins el cap, i de seguida trobem el sifó Ana.
Aquest sifó fou superat per primera vegada per Salva Luque al juliol de 2017,
te una llargària d’uns 3 o 4 metres i una zona molt estreta a la seua eixida.
Ens deixa a l’extrem sud-est de la sala Luque. Desaconsellem totalment la seua
superació a pulmó. Nosaltres no hem gosat fer-ho.
·
El
segon accés es pel pas del bossí. Un conducte totalment desobstruït
pels germans Almela. Per accedir per ell tindrem que arribar a la galeria del
sifó Ana pels conductes descrits pera l’accés a l’esmenat sifó. I nomes assolir
la galeria del sifó Ana, en vegada de continuar pel riu, agafarem un laminador
de fang que està a la dreta i a mitja alçada. El pas comença ample però va estretint-se.
Al principi avancem uns 7 m. en horitzontal i després ens tindrem que
contorsionar per posar-nos drets i ascendir entre blocs per un pas vertical
d’uns 3 metres. Aquest pas final es limitant i molt físic, i ens deixa en les
galeries ensomniades, en una zona ampla i plana i amb el piso cobert de
sediment.
Sifó
Ana a la seua eixida a la Sala Luque.
·
L’últim
lloc d’accés es des de la zona superior de la sala Gran. El conducte comença per mig d’uns pouets no equipats que
trobem a la paret dreta de la sala tal com pugem. Estos pous enrampats i amb
molt de fang baixen a diverses estàncies que es tanquen. Però una d’elles
presenta un pas vertical i extremadament estret al piso. Per ací es per on
deben entrar. Darrere d’aquest pas en venen alguns mes, fins assolir una saleta
mes còmoda coberta tota de fang. Des de la saleta tindrem que remuntar un
laminador ascendent que després canvia de pendent i es fa descendent. Aquests
laminadors son molt físics ja que el fang ens fa relliscar i fa que no pugem
avançar. Si es difícil entrar, mes complicat es eixir, per lo que hi haurà que
valorar si serem capaços d’eixir a la tornada. Els laminadors ens deixen un una
fractura mes ampla que en direcció esquerra ens deixa sobre l’eixida del pas
del bossí, en plenes galeries
ensomniades.
Una vegada explicats els incomodes i durs accessos a la galeria, ara
comencem amb la seua descripció. Partint del lloc on ens deixa el pas del bossí, que ve a ser l’accés habitual a
la zona, podem continuar cap a l’esquerra per unes fractures que prenen
direcció nord-est. Als pocs metres i a ma dreta hi ha un laminador que
constitueix l’altra via d’accés a la zona. Al seu costat hi ha un altre pas
estret que ens deixa en una saleta en rampa formada entre blocs. I continuant
per la fractura esta es tanca per blocs als pocs metres.
Però el lloc mes evident per avançar des de l’eixida del pas del bossí es en direcció nord, per una ampla
galeria amb el piso pla i cobert del sediment característic d’aquesta cova. La
galeria presenta unes bones dimensions: 8 x 5 m. (ample x alt), i dona pas a
una rampa que baixa a ajuntar-se en una altra gran galeria que en aquest lloc
presenta unes dimensions màximes de 11 x 5,5 m. (ample x alt). Aquesta ultima,
mostra una secció en V on avançarem pel centre, per dintre del solc
que constitueix la zona mes baixa de la galeria. La galeria presenta algunes
formacions aïllades, com ara estalagmites, alguna estalactita i unes grans i
curioses anti-estalagmites.
Tanteig dels sifons.
Per baix d’aquesta sala circula un curs d’aigua afluent del riu principal,
que hem anomenat afluent dels llacs. El direcció nord la galeria s’estretís i
apareixen dos ramals. El de la dreta, ascendent, es el mes evident i ens deixa
a la base d’una escalada de 8 m. que du al balcó de les Ensomniades. El ramal
de l’esquerra baixa per avançar per una galeria inundada on la corrent es
mínima, es tracta del riu dels llacs. El tram de riu presenta unes dimensions de
2,2 x 2,4 m. (ample x alt). En la base de l’escalada podem també baixar a ajuntar-nos
en el ramal de l’esquera, o be podem grimpar cap a l’esquerra fins assolir la
base d’una rampa de fang que tanca per acumulacions de blocs.
Una altra opció es pujar per la corda que ens deixarà en un balcó situat
uns 10 m. per sobre de la galeria. Aquest balcó esta format per una ampla sala de
11 x 7,5 m. amb el piso pla i cobert de sediment. A la part sud-est s’asoma a
la galeria i forma el balcó, mentre que a la part nord-oest trobem un caos de
blocs que curtcircuita però que no du enlloc. Al sostre trobem un empotrament
de grans blocs que no semblen massa estables. A la sala també hi ha algun petit
recobriment litoquímic.
Continuant pel riu dels llacs riu amunt (direcció nord), la galeria es
presenta inundada i amb unes dimensions de 1,6 x 1,8 (ample x alt). Al fons
arribem a una sala on pareix que es sifona la galeria, però realment fa un
colze a la dreta que superarem acatxant-nos per dins de l’aigua. Aquest pas va
seguit d’una trepada i destrepada també per dins de l’aigua. Darrere del pas la
galeria s’amplia (4 m. d’ample x 6,5 m. d’alt) presentant-se inundada, per la
qual cosa rep el nom de Els Llacs.
Esta gran i bella galeria ens obliga a nadar en alguns moments i després de
recórrer uns 28 m. acaba en un sifó pendent d’explorar que marca el final de la
galeria.
Planta de les Galeries Ensomniades.
Tornant a la galeria amb perfil en V i avançant riu avall (direcció sud-oest)
arribem a un toll i un gran bloc que sembla tancar la galeria. Però pels dos
extrems del bloc podem superar-lo per mig de rampes de fang seguides
d’estretors. A l’altra banda del bloc trobem un laminador que presenta unes
dimensions de 2,5 x 1,1 m. (ample x alt). Al seu inici presenta un forat al
piso que dona pas a una zona inundada sense continuació.
Mes endavant el laminador ens deixa en la sala Luque. Es tracta d’una sala
de 24 x 9 m. (llarg x ample), amb una alçada entre 3 i 1,5 m., formada per un
esfondrament clàstic, encara que presenta moltes zones lliures de blocs on el
piso es cobert de fang i arena. El sostre presenta una curiosa secció
triangular marcada per l’estratificació. A l’esquerra i en direcció sud trobem
una rampa d’arena que ens deixa en un petit toll que no es mes que l’eixida del
sifó Ana. Aquest sifó te uns 3 o 4 metres de longitud i molt poc de desnivell.
La sala Luque te forma allargada i pel seu marge esquerre i entre blocs circula
el riu que ve del sifó Ana. Mes endavant l’actiu es perd entre blocs i torna a
aparèixer baix d’una rampa de blocs. Allí, el riu forma un bellíssim llac de 7
x 2 m. (llarg x ample) que constitueix el 2on sifó riu avall. També hi ha una xicoteta
estància adossada a l’extrem sud de la sala i formada per una fractura.
En aquest nou sector, també notem que l’estratificació de les roques es
prou acusat, com ja coneixem per a la resta de la cavitat. Hi ha dos punts que destaquen
i on es nota clarament aquesta estratificació. El primer lloc es la sala Luque,
que presenta una curiosa secció triangular condicionada pel buçament, que es de
45 graus cap al sud. L’altre punt on es nota be l’estratificació es al balcó de
les ensomniades, formant un angle de 52 graus cap al sud.
Recordem que l’estratificació a l’exterior en aquest punt es molt mes
acusada, propera a la verticalitat. Però la superfície es troba a mes de 100
metres de desnivell.
Alçat de les Galeries Ensomniades.
Espeleometria de la cavitat.
Desenvolupament: 3.622 m.
Recorregut en planta: 3.033 m.
Desnivell: 111,7 m. (+35 m. / -76,7 m.)
Exploració i topografia:
Luis Almela, Jesús Almela i Joaquín Almela. - Setembre de 2018.
Busseig:
Salva Luque i Vicente Garcia “Vigarto”.
EPILEG
Des de l’any 2012, on es va presentar la topografia completa de la cavitat
i un estudi monogràfic integrament a la revista BERIG Nº12, les visites a la
sima Posos no s’han abandonat, malgrat que nosaltres centràrem més dedicació a
la catalogació i exploració d’altres zones. Han passat 6 anys i mai hem perdut
l’esperança de trobar noves galeries, coneixent en tot moment el potencial que
presenta la cavitat. Aquestes visites sempre han estat efectuades pels germans
Almela, amb alguna col·laboració.
A continuació, en un quadre resum, anem a presentar els treballs realitzats
des de la publicació de la topografia al 2012, fins avui. Topografia que va ser
detalladament elaborada pels germans Almela.
