PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

martes, 21 de agosto de 2018

Campanya Bernera 2018

 
El pou Mir, amb els seus 75 m. de vertical, a sigut la perla de la campanya.

El Meyodia Team al complet.

Un any mes hem estat de campanya al massís de Bernera. En aquesta ocasió hem fet 3 entrades a cavitats de la zona de Napazal i com a plat fort una permanència de 4 dies dintre del sistema de la Peña del Meyodia. Hem participat els 6 components del Meyodia Team: Josep Colomo, Francesc Subiranas i Jordi Codina de la SIE de Barcelona; Edu Mir del CE8 de l Mas de las Matas; i els germans Jesús i Luis Almela del ECC de Castelló. També ens han ajudat en l’atac de juny: Cristina Piqueras del CE8 i Cristina Gallén del ECC.

23 i 24 DE JUNY
També com a preparatiu de la campanya el cap de setmana del 23 i 24 de juny vam fer un nou atac al Pozo la Chelera. Dissabte vam pujar a Chelera: Edu, Cristina Piqueras i Luis. Però malgrat les fortes nevades caigudes aquest hivern no vam poder entrar mes que uns 10 m. La boca tenia un bon paquet de neu i el ancoratges utilitzats durant el passat hivern estaven tapats de neu. Vam activar el “plan B” i van re-explorar el pozo Gran Napazal. Vam tenir que re-equipar quasi per complert la cavitat. Vam baixar uns 50 - 60 m. i no vam poder continuar el descens perquè xorrava molta aigua. Però vam fer una primera toma de contacte. El dia següent Luis i Cristina Gallén vam desinstal·lar el pou.

 
Edu al pozo Gran Napazal.

29 DE JULIOL
Luis i Jesús Almela entrem al pozo la Chelera de Napazal sobre les 11,30 h. En l'entrada hi havia molta menys neu que en la visita efectuada fa 5 setmanes. Encara així trobem algunes dificultats per instal·lar, estant casi tots els ancoratges de la instal·lació de setembre de 2017 tapats per la neu i el gel. Un cop baix dels pous d'entrada, i després del meandre estret, comencem topografiant el ramal esquerre, que finalitza en la base d'un pou de 22 metres, que quedarà aproximadament a uns 50 metres de l'exterior. Aquest es un altre possible accés a la cavitat, ja que en superfície hi han les cavitats SIE13 i SIE14.

 
Pou de 18 que va quedar pendent de baixar el novembre passat.

Seguidament baixem el pou de 18 metres, que va quedar pendent d'explorar al novembre de la campanya passada. Després d'aquest, una estretor de 3 metres ens condueix a un altre pou de 8 metres. I aquest després d'uns metres ens porta a un últim pou de 22 metres, que ens porta a la zona ja coneguda, on un meandre estret ens va barrar el pas al novembre passat. En aquest punt estem desobstruint durant un hora, fins que la bateria del taladre s'acaba. Deixem material de desobstrucció i eixim de la cavitat sobre les 8,15. Hem estat unes 8 h 45 m.

 
Jesús equipant el pou de 8 m. a la via nova.

30 DE JULIOL
Hui, els mateixos exploradors, entrem a l’Espelunga de Napazal amb la finalitat de revisar la punta de la galeria Irene, descoberta al 2001. Aquest conducte finalitza per una banda en l'escalada de la merda blanca; i per l'altra amb una gatera “força evident” on pareix que continua la galeria principal. Nosaltres revisem la gatera, on es nota que ja han fet treballs de desobstrucció. Nosaltres la passem i desobstruïm un pas que hi ha darrere durant un hora. Després de superar-la avancen 10 metres per un laminador ample i de sostre baix, que torna a tancar, aquest cop totalment roblit de sediment. Ens centrem en aquest punt durant 3 hores, fins que desistim i anem a revisar un altre interrogant que estava a l'esquerra de la galeria Irene, uns 50 metres abans d'arribar a la punta.

 
Sala a l'inici de la galeria Irene.

Aquest bufa aire i als pocs metres d’avançar comprovem que no ha estat xafat. Explorem un pou de 10 metres, amb molt de fang a les seues parets i que acaba en cul de sac. En la capçalera del pou una gatera ens porta a una saleta, i després de superar una altra gatera penjada arribem a un sector més ampli on deixem un pou de 10 metres i una galeria penjada pendent d'explorar. En aquesta zona ens trobem el crani d'una mostela i en el sediment de les parets petits mol·luscos. També prop d'aquest punt hi han ossos d'algun animalet, que molt probablement ha arribat fins ací mitjançant els pous de la plataforma superior.
Eixim de la cavitat després de 8,15 hores. Durant aquesta entrada deixem en la galeria Irene durant unes 4 hores un termòmetre Datalogger RC-5, que ens indica una temperatura constant de 4,4ºC.

 
Crani d’una mostela trobat a l’Espelunga de Napazal.

De tornada cap a Lizara revisem un forat trobat fa anys per l'Edu Ruiz. El forat està tapat en rames pel pastor de la zona, no hi ha corrent d'aire ni pareix que hi haja continuïtat mes enllà d'un metre, on s'aprecia l'esquelet d'una cabra o ovella.

31 DE JULIOL
Tornem al pozo la Chelera, amb el taladre carregat per tal de seguir desobstruint el pas final. Amb la cavitat instal·lada arribem a punta en uns 40 minuts. Després d'unes tres hores picant en cunyes i taladre aconseguim passar un primer passet i eixamplar un altre pas més limitant. Aquest 2on pas pot ser superat per Luis, i comprova que el meandre continua uns metres acabant en un pou més ample, d’uns 15 metres, que no es baixa. Després eixim de la cavitat desinstal·lant, desmuntant les cordes de la via nova, ja que no es la més directa i per a propers atacs a la cavitat anirem per la via primitiva. En la capçalera del pou de 18 metres deixem un meandre ascendent per explorar per on baixa aigua en períodes més humits, i que segurament vindrà d'alguna filtració exterior propera. La visita a la cavitat es de 7 hores.

 
Rampa de gel on es va registrar la temperatura d’1ºC.

Entre els dies 29 i 31 de juliol deixem en l'interior de la cavitat un termòmetre Datalogger RC-5, a uns 5 metres de la gran massa de neu i gel que hi ha a la base dels pous d'entrada (cota -70 metres). Aquest indica una temperatura constant de 1,0 º.
En total, durant aquestos tres dies primers de la campanya es topografíen 149 metres, dels quals 101 metres son del pozo la Chelera i 48 metres de l’espelunga de Napazal, deixant dos punts d'exploració oberts.

1 D’AGOST
El dia 1 d’agost ens vam ajuntar els 6 components del Meyodia team. Jesús es va acomiadar de nosaltres. Edu, Colomo, Subi, Codina i Luis vam entrar al sistema per estar 4 dies dins. En la primera jornada vam entrar fins el 2on bivac carregats amb menjar, corda, gas, ancoratges i demes objectes necessaris per explorar i per fer mes suportable la nostra presencia en cavitat. En 5 h 15 m. estàvem al bivac 2.


Ens mudem de bivac !!!

Una vegada arribats al bivac 2, vam procedir a desmuntar-lo i canviar-lo d’ubicació a la vegada que el vam ampliar. Pues abans tenia capacitat pera 4 espeleòlegs i ara en poden cabre fins a 6. El bivac tan sols s’ha mogut un centenar de metres, així hem pogut conservar el lavabo al mateix lloc, per reduir el nostre impacte en la cavitat.

2 D’AGOST

Les excèntriques decoren el meandre de los peques.

El dia 2 d’agost fem el primer atac a les puntes del meandre de los peques. Pugem els 5 junts fins a la finestra que dona pas al meandre de los peques. Allí ens dividim en 2 grups:
-Colomo i Codina pujaran meandre actiu amunt cap al sifó de la Melva per fer una escalada i revisar un ramal estret que resta per explorar.
-Subi, Edu i Luis aniran a explorar un pouet que marcava el final riu avall del meandre de los peques, però per un ramal fòssil.

 
Meandre de los peques avall; noves descobertes al 2018.

Colomo i Codina van efectuar l’escalada que va quedar a mitges l’any passat. L’escalada es en una falla i a dalt queda tancada. Desprès van explorar un ramal esquerre que no es va mirar el any anterior. Van avançar uns 90 m. per un estret meandre amb aigua, allí el meandre es dividia en 2. El ramal dret es feia molt estret i es van topografiar uns 20 m. Mentre que el esquerre recorre uns 25 m. i arriba a la base d’una vertical de 16 m. que queda pendent d’escalar i com a punta mes important del sector. Aquesta punta esta a prop del pozo la Chelera i també pren direcció cap a l’espelunga de Napazal. Ara be, van eixir ben mullats del meandre. En total van topografiar 130 m. nous.

 
El meandre presenta el piso i les parets blanques i polides, i amb empremtes de corrent.

El altre grup van equipar el pouet de 7 m. i vam explorar el meandre que s’obre a continuació. Primer estava excavat en gresos, però mes endavant el sostre i les parets mostraven la calcarea per donar pas a un meandre excavat totalment en calcarea blanca. Mes avant tornaven a aparèixer els gresos al piso i a la part baixa del meandre. Este material es molt fràgil i hi ha que avançar amb precaució de que no es trenquen les rapisses. Així arribem a un seguit de 3 pouets de 8, 10 i 8. Sent aquest últim el mes bonic. Desprès un diàclasi recte i descendent ens porta fins la capçalera de quelcom molt gran. Amb el mètode de la pedra li calculen uns 40 m. però se sent un fort eco, pel que pareix que baix hi ha un volum important. Deixem el pou per instal·lar pera el proper dia. Avui ja hem explorat i topografiat 460 m. en aquest meandre. Ens ajuntem els 2 grups i tornem al bivac desprès de 12 h 30 min d’activitat.

 
Delicades formacions a la capçalera del pou que deixem pera el dia següent.

3 D’AGOST

 
Meandre Fisse, descobert al 2016.

El dia 3 d’agost anem tots junts fins la capçalera del pou que vam deixar per baixar. Explorem el pou Mir, que resulta ser de 75 m. de fondària i 9,5 m. de diàmetre. Un regal que ens ha fet la cavitat. Es una meravella de pou, amb les parets completament polides i formant un cilindre perfecte, si be la primera part es mes estreta, però de seguida s’obri al buit. Baix del pouarro trobem un meandre mes ample que el que precedia el pou Mir. El meandre es veu interromput per un pou de 15 m.


Baix del pou Mir trobem un meandre mes ample i força treballat.

 
Delicat espeleotema que sembla un cérvol.

Per desgracia baix del pou de 15 m. trobem unes cordes; i de seguida ens adonem que estem baix de les cascades de l’assecador: hem curtcircuitat. En total hem explorat uns 300 m. nous incloent el pou Mir. Tornem al bivac per on hem vingut, però de camí encara entrem a revisar el ramal actiu del meandre Fisse aigües amunt. Pensem que aquest ramal vindrà de la pèrdua del meandre de los peques, just baix de la primera cascada escalada l’any passat. Avancem uns 120 m. fins una cascada de 5 m. que deixem per escalar pera l’any vinent. Arribem al bivac desprès de 12 h. d’activitat.

 
Cascada en el meandre Fisse amunt.

4 D’AGOST
El dia 4 eixim del sistema traient tot el fem generat. En unes 4 h 30 min. surt el primer per la boca del pozo alto de la Chorrota. En 5 h estem tots fora. A sigut un èxit de campanya amb 1 km. nou de galeries i el magnífic pou Mir. Però se’ns acaben les puntes i estes cada cop estan mes lluny. Al pròxim estiu seguirem desvelant els misteris que encara amaga el sistema de la Peña del Meyodia, perquè com dia el Mora: "Bernera, no t’ho acabes".


Text i fotos: MEYODIA TEAM