A continuació presentem un gran tresor amagat baix terra, malgrat no tractar-se d'una cavitat subterrània, es força important des del punt de vista de la hidrologia subterrània.
 |
| Extensió de l'aqüífer (Ballesteros, 2016) |
Es tracta de l'aqüífer del Maestrat, on podem trobar informació repartida en diferents articles en revistes científiques. Un interessant article sobre l'Aqüífer del Maestrat, és el publicat a la revista Journal of hydrology al 2012, titulat:"Methodological study of submarine groundwater discharge from a karstic aquifer in the Western Mediterranean Sea" del que son autors, Bruno Ballesteros, Miguel Mejias, Carmen Antón-Pacheco, José A. Domínguez, Jordi García, Ester García y Pere Masqué. També trobem navegant per internet altres articles o treballs, principalment del geòlec del IGME, Bruno Ballesteros.
 |
| Article del Journal of hydrology |
 |
| Treball publicat al 2016 per Bruno Ballesteros. |
En aquestos estudis és mostra l'extensió de l'aqüífer i els punts de descarrega, situats en la línea de costa, al voltant de la serra d'Irta. Aquest abarca practicament mitja provincia de Castelló. Es tracta d'un aqüífer kàrstic que és desenvolupa en les calcàries del període juràsic, que en les serralades properes a la costa afloren directament, però a mida que anem cap a l'interior, per dalt del juràsic, trobem grans afloraments cretàcics quedant les capes amb aigua a gran profunditat.
 |
| Extensió de l'aqüífer amb altres aqüífers més superficials formats en altres capes. |
Cap de les surgencies és actualment penetrable, i trobem poques cavitats que poden relacionarse directament amb l'aqüífer, ja que a mida que avancem cap a les muntanyes interiors, l'aigua es troba a molta fondària. Per exemple en el corredor de Santa Magdalena-Alcalà, l'aigua es troba a uns 100 de fondària, en la zona d'Albocàsser-Tirig ja la trobem a 400 metres i als voltants de Ares i Morella queda a uns 500 o 600 metres. Les cavitats que ocupen la zona son modestes, molt poques sobrepassen els 100 metres de desnivell, i la majoria es tracten de formes relictes del karst, abandonades totalment per l'aigua que la va formar. Una de les més grans, com és el cas de la Font del Molinar (Xert), drenen l'aigua d'un aqüífer diferent, concretament el del Turmell.
 |
| Cingle de Torre Badum, on es troben les principals surgencies. |
Una cavitat propera al mar i la zona de surgencies es l'avenc de les Escutxes (Penyiscola), que a la base del seu pou trobem aigua, mescla entre dolça i salada, on trobem l'haloclina. El busseig d'aquesta zona inundada no va permetre explorar cap galeria horitzontal o continuació subacuàtica d'interés.
 |
| Petita cavitat oberta en un pla d'estrat, relacionada amb una de les surgencies de Torre Badum. |
També l'ullal de Miravet (Cabanes) sorgencia temporal, drena part del polje del pla de les Foes, però la gran cantitat d'aigua que expulsa es degut a la seua relació amb un aqüífer més profund. Aixó ho testimonia la Typlatia miravetensis i altres especies d'invertebrats cavernicoles, propies d'aigues profundes, no d'un sistema més superficial alimentat únicament per un polje proper. Aquest es troba a l'extrem sud del territori que abarca aquesta aigua del Maestrat. Un altre cas semblant podría ser l'Ullal de la Marmosa (Sant Joan de Moro), que també és de caràcter temporal i el cabdal que presenta es molt superior a qualsevol surgencia típica que podem trobar per la zona.
 |
| Un dels engolidors del mas de Vallterra, en la cota 69 m.s.n.m. |
Per citar algún cas més, per la zona de Santa Magdalena, no lluny de la Vall que forma la rambla d'Alcalà, trobem alguna cavitat amb certa fondària, com l'avenc del mas del Marques (-51 m). La seva cota de màxim desnivell encara quedarà a uns 80 metres sobre el nivell base de l'aqüífer del Maestrat. Per aquesta zona també ens atrevim a nombrar algún engolidor ubicat en la base de la Vall, en el mateix llit de la rambla i que entra en activitat en periodes de precipitacions, com es el cas dels del mas de Vallterra. Per la seua cota no quedarà molt lluny del nivell base, aportant les aigües a aquest gegant tan desconegut a nivell espeleològic.
