Existeixen per tot arreu un munt de cavitats que han tingut des d’antic una
gran atracció sobre els humans; les denominades cavitats santuari. Hi han que
s’han utilitzat com a santuari durant la prehistòria. D’aquesta època son ben
conegudes algunes cavitats per les seues pintures rupestres, enterraments o
restes trobades en els jaciments arqueològics.
També en totes les èpoques l’esser humà a buscat refugi en moltes cavitats,
elegint-les per les seues especials condicions. Un gran nombre de cavitats
s’han utilitzat com a santuaris per les diverses religions; ja foren paganes,
cristines, musulmanes... En les nostres terres hi ha molts exemples de cavitats
en les quals s’ha construït un santuari cristià, en algunes ocasions aquestes
cavitats ja eren utilitzades per altres cultures i religions. Per tant sempre
ha hagut en l’esser humà certa atracció per les cavitats. Anem a parlar-ne
d’algunes d’elles.
Monestir de San Juan de la
Peña.
En Santa Cruz de la Serós, a prop de Jaca i a província de Huesca, trobem
una joia del romànic construïda baix la protecció de una gran balma excavada en
conglomerats. Es tracta del Monestir de
San Juan de la Peña, enclavat en plena muntanya, en un paratge realment
bonic. El monument es de una gran valor arquitectònic, amb parts preromàniques,
romàniques e inclús neoclàssiques. Destaca en seu magnífic claustre romànic i
les pintures de Sant Cosme i Sant Damià que daten del segle XII.
Monestir de San Juan de la Peña.
La màgia d’aquest indret es deixa notar ja quan sens mostra a la vista, des
de fa segles a atret a molta gent; eremites, peregrins, frares e inclús a
membres de la reialesa. Hi han moltes llegendes d’aquest lloc. La roca que
forma el gran abric es un enorme sinclinal de conglomerats. Esta rodejat d’un
frondós i variat bosc. Es un lloc molt visitat i que aconsellem que si esteu
per la zona no deixeu de anar a veure’l i respirar la seua màgia. A mes de
l’antic santuari situat dintre de la balma, també existeix un santuari nou situat
molt a prop, en una planícia. En una de les fotografies es poden veure els dos
edificis.
Covadonga.
L’Espanya que coneixem avui va nàixer al peus dels Picos de Europa, en Covadonga. Exactament quan començà la
reconquesta, sent Cangas de Onís la primera capital del regne, en aquells
inicis anomenat el Regne d’Astúries. Segons les llegendes a l’any 722 Pelayo va
aixecar-se contra els moriscos i els va vèncer en la llegendària batalla de
Covadonga amb l'ajuda de Deu.
Covadonga.
Pelayo i els seus homes es van refugiar el la cova de Covadonga durant la
mítica batalla. En aquesta cova es venera la imatge de la mare de deu de
Covadonga, coneguda pels asturians com “La Santina”, allà també esta soterrat
Don Pelayo. Aquesta bonica cova es centre de romeries i peregrinacions. Es un
lloc màgic i encantador.
Virgen de la cueva, en Infiesto.
Al concejo de Piloña, en el principat d’Astúries, també trobem un santuari
de culte cristià dintre de una gran balma de roca calcària , situada junt al
Rio Mon o de la Marea. S’accedeix des de la població de Infiesto, de la qual
esta a tan sols 1 Km. Es tracta de la Virgen
de la cueva. Aquest santuari te el seu possible origen a l’època de la
Reconquesta (sobre el S.X –XI), que com tots sabem va començar per terres asturs.
Virgen de la cueva, en
Infiesto.
En aquesta cavitat tenen lloc varies celebracions religioses al llarg de l’any.
Es un lloc amb molt d’encant, encara que ara la zona ha segut molt urbanitzada
per construir un area recreativa, establiments hostalers… El fet de la seua
situació junt al riu Mon li dona encara mes atractiu.
Ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).
En la pedania de Olleros de Pisuerga, província de Palència, trobem també
una cavitat amb molta màgia; l’ermita
rupestre de los Santos Justo i Pastor. Aquest ermitori està considerat un
dels mes importants de la península en lo que fa a construccions rupestres.
L’església està excavada en un turo de gresos o “arenisques”, que es un
material que s’erosiona amb prou facilitat. Els materials son gresos de fàcies
fluvials de la formació d’Utrillas, formades en el període Cretàcic, exactament
Albiense superior – Cenomaniense.
Ermita rupestre de los Santos
Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).
Es tracta d’un cavitat artificial que presenta dues naus, on els sostres
formen voltes de canó, simulant una ermita romànica exempta. Les naus estan
separades per columnes tallades també en la roca. Encara conserva restes de
pintures murals. A l’interior també hi ha un interessant retaule plateresc i un
púlpit de fusta policromada.
Ermita rupestre de los
Santos Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).
En els voltant de l’ermita també trobem una necròpolis amb tombes
antropomòrfiques. Per les immediacions també hi ha mes habitacles excavats en
la roca que amb tota seguretat tingueren un origen religiós. Un campanar
completa el encisador conjunt d’aquest santuari preromànic.
Continuarà.