PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

miércoles, 19 de febrero de 2020

CAVITATS MÀGIQUES (1ª part)

Existeixen per tot arreu un munt de cavitats que han tingut des d’antic una gran atracció sobre els humans; les denominades cavitats santuari. Hi han que s’han utilitzat com a santuari durant la prehistòria. D’aquesta època son ben conegudes algunes cavitats per les seues pintures rupestres, enterraments o restes trobades en els jaciments arqueològics.

També en totes les èpoques l’esser humà a buscat refugi en moltes cavitats, elegint-les per les seues especials condicions. Un gran nombre de cavitats s’han utilitzat com a santuaris per les diverses religions; ja foren paganes, cristines, musulmanes... En les nostres terres hi ha molts exemples de cavitats en les quals s’ha construït un santuari cristià, en algunes ocasions aquestes cavitats ja eren utilitzades per altres cultures i religions. Per tant sempre ha hagut en l’esser humà certa atracció per les cavitats. Anem a parlar-ne d’algunes d’elles.

 
Monestir de San Juan de la Peña.

En Santa Cruz de la Serós, a prop de Jaca i a província de Huesca, trobem una joia del romànic construïda baix la protecció de una gran balma excavada en conglomerats. Es tracta del Monestir de San Juan de la Peña, enclavat en plena muntanya, en un paratge realment bonic. El monument es de una gran valor arquitectònic, amb parts preromàniques, romàniques e inclús neoclàssiques. Destaca en seu magnífic claustre romànic i les pintures de Sant Cosme i Sant Damià que daten del segle XII.

 


Monestir de San Juan de la Peña.

La màgia d’aquest indret es deixa notar ja quan sens mostra a la vista, des de fa segles a atret a molta gent; eremites, peregrins, frares e inclús a membres de la reialesa. Hi han moltes llegendes d’aquest lloc. La roca que forma el gran abric es un enorme sinclinal de conglomerats. Esta rodejat d’un frondós i variat bosc. Es un lloc molt visitat i que aconsellem que si esteu per la zona no deixeu de anar a veure’l i respirar la seua màgia. A mes de l’antic santuari situat dintre de la balma, també existeix un santuari nou situat molt a prop, en una planícia. En una de les fotografies es poden veure els dos edificis.

 
Covadonga.

L’Espanya que coneixem avui va nàixer al peus dels Picos de Europa, en Covadonga. Exactament quan començà la reconquesta, sent Cangas de Onís la primera capital del regne, en aquells inicis anomenat el Regne d’Astúries. Segons les llegendes a l’any 722 Pelayo va aixecar-se contra els moriscos i els va vèncer en la llegendària batalla de Covadonga amb l'ajuda de Deu.


 
Covadonga.

Pelayo i els seus homes es van refugiar el la cova de Covadonga durant la mítica batalla. En aquesta cova es venera la imatge de la mare de deu de Covadonga, coneguda pels asturians com “La Santina”, allà també esta soterrat Don Pelayo. Aquesta bonica cova es centre de romeries i peregrinacions. Es un lloc màgic i encantador.


Virgen de la cueva, en Infiesto.

Al concejo de Piloña, en el principat d’Astúries, també trobem un santuari de culte cristià dintre de una gran balma de roca calcària , situada junt al Rio Mon o de la Marea. S’accedeix des de la població de Infiesto, de la qual esta a tan sols 1 Km. Es tracta de la Virgen de la cueva. Aquest santuari te el seu possible origen a l’època de la Reconquesta (sobre el S.X –XI), que com tots sabem va començar per terres asturs.

 

 
Virgen de la cueva, en Infiesto.

En aquesta cavitat tenen lloc varies celebracions religioses al llarg de l’any. Es un lloc amb molt d’encant, encara que ara la zona ha segut molt urbanitzada per construir un area recreativa, establiments hostalers… El fet de la seua situació junt al riu Mon li dona encara mes atractiu.


Ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).

En la pedania de Olleros de Pisuerga, província de Palència, trobem també una cavitat amb molta màgia; l’ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor. Aquest ermitori està considerat un dels mes importants de la península en lo que fa a construccions rupestres. L’església està excavada en un turo de gresos o “arenisques”, que es un material que s’erosiona amb prou facilitat. Els materials son gresos de fàcies fluvials de la formació d’Utrillas, formades en el període Cretàcic, exactament Albiense superior – Cenomaniense.

 
Ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).

Es tracta d’un cavitat artificial que presenta dues naus, on els sostres formen voltes de canó, simulant una ermita romànica exempta. Les naus estan separades per columnes tallades també en la roca. Encara conserva restes de pintures murals. A l’interior també hi ha un interessant retaule plateresc i un púlpit de fusta policromada.

 
Ermita rupestre de los Santos Justo i Pastor (Olleros de Pisuerga).

En els voltant de l’ermita també trobem una necròpolis amb tombes antropomòrfiques. Per les immediacions també hi ha mes habitacles excavats en la roca que amb tota seguretat tingueren un origen religiós. Un campanar completa el encisador conjunt d’aquest santuari preromànic.


Continuarà.