PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

jueves, 7 de mayo de 2020

Avenc del Cabeço Panolla.13 (Llucena)


 
Pou de 10 m. a l’avenc del Cabeço Panolla-13.

A continuació presentem una nova topografia d’una cavitat a terme de Llucena, concretament al Cabeço Panolla. Últimament el terme de Llucena es una zona a la que li estem dedicant temps i en la que: estem topografiant cavitats ja conegudes com l’avenc de la Penya blanca, les coves del Cabeço, les mines del Furgo o la cova de la Facció i cova Mollón; a algunes de les quals els afegim nous ramals, com ara alguns dels avencs del Mas de la Mançanera, la cova de l’Ocre, el forat dels Coloms o l’avenc de la Torreta; i explorant i topografiant noves cavitats, com per exemple algunes de les noves cavitats de Mas de la Mançanera (la numero 6 es la mes notable d’elles), la sima (Mas del Llosà) o algunes que tenim actualment en exploració.
El Cabeço Panolla també es una zona a la qual li hem dedicat temps realitzant algunes topografies; entre elles dues cavitats superen els 70 metres de fondària. Ara presentem la cavitat numero 13 d’aquesta zona, si be per la boca inferior no s’ha accedit, per tant la topografia es podria completar amb els pous d’aquesta entrada.

 
Fauna troglòbia a la cavitat (Suboestophora).

Situació:
La cavitat número 13 està situada en la plataforma superior del Cabeço Panolla, en la caiguda cap al barranc del Mas de Beltran, en la vesant est de la muntanya. Està molt aprop de les cavitats número 12 i 14, pero un poc mes avall que estes.
Les coordenades de les seues boques son:
UTM Datum ETRS89 Huso 31T
Boca superior: X-732009, Y-4442139, Z- 728 m.s.n.m.
Boca inferior: X-732010 , Y-4442110 , Z- 723 m.s.n.m.

Descripció:
La cavitat està formada per una fractura tectonica, al igual que la resta de cavitats de la zona a excepcio de les coves del Cabeço num. 1 i num. 2 que tenen un origen hipogènic.

Part final de la fractura, on l’amplada oscil·la els 50 cm.

La cavitat te dues boques: la superior a la qual s’accedeix per mig d’un ressalt seguit d’una ampla galería en rampa, i la inferior que es mes estreta i dona pas a una vertical que desemboca a la galeria única que forma l’avenc.

La boca superior de 1,6 x 3,0 m. salva un curt resalt i ens deixa en l’ampla galeria que forma la cavitat. Una rampa amb molta inclinació, i coberta per perillosos blocs inestables, dona pas a un pouet de 4 m. seguit d’un altre de 6 m. Estes dues verticals es podem baixar directes (P.10). Baix del pou la galeria continua descendent fins un nou ressalt de 5 m., on redueix la seua amplada. Arribem a una zona mes estreta on podem progresar tant per dalt com per la part baixa. Ací tambe trobem una fractura impenetrable i amb una suau corrent d’aire que es creua amb la principal.

 
Topografia de la cavitat.

Mes avant la fractura torna a guanyar amplada i perd pendent. Aixi arribem al final, on continuen dos fissures: una cap a l’esquerra que es impenetrable; i una altra cap a la dreta que encara que es molt estreta, es pot recorrer per espai de 7 m. Per esta tambe es pot descendir 5 m. on es situa la cota de màxima fondària de l’avenc situada a -40,6 m. Des d’aquest punt encara s’han sondejat uns pocs metres mes, fins la cota de -44 m.

La instal·lació es va fer amb ancoratges naturals i un tornillo auto-roscant pera la capçalera del P.10, i que posteriorment es van retirar.

Fauna troglòbia.
En aquesta cavitat s’ha localitzat un exemplar de Suboestophora. En la nostra zona hi han dues especies molt similars: Tarraconensis i Altimirai. L’exemplar localitzat pot ser qualssevol de les dues. Els Suboestophora son una família de cargols subterranis.

Cavitat topografiada per Luis Almela i Zodaida Conejos el dia 12 de gener de 2020.