PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

lunes, 8 de junio de 2020

El terme de Llucena i les seues cavitats.

Llucena es un poble de muntanya situat a l’interior de la província de Castelló, a la comarca de l’Alcalatén. El seu terme municipal es relativament gran, amb 137 km2 de superfície, i avarca un gran nombre de muntanyes, serres i barrancs. La major part del seu terme està format per materials calcaris, propensos per a albergar coves i avencs.

 
Terme de Llucena amb la situació de les cavitats.

Per que fa al nombre de cavitats, i partint de la base de dades del catalegs de cavitats de la provincia de Castelló: SICE-CS, es el municipi de Castelló que mes cavitats alberga, amb 428 cavitats catalogades. A mes del fet de la gran extensió del municipi, i la gran quantitat de terrenys compostos per les calcaries, també el gran nombre de cavitats catalogades s’ha vist afavorit per la proximitat de Llucena a la capital de la Plana i per la presencia d’un club d’espeleologia a la població.

 
Hi ha nombrosos barrancs a terme de Llucena (Barranc de les Parretes després de plutjes).

A mes del gran nombre de fenòmens subterranis, destaquen algunes cavitats per la seua fondaria o el seu recorregut, o també per la seua espeleo-gènesis. Així a Llucena tenim l’avenc mes fondo de la província: l’avenc de la Figa amb 191 m. de fondària, situat al cabeço Blanc, a l’extrem oest del terme i junt a la ratlla d’Argelita. Aquesta cavitat de predomini vertical es molt visitada pels grups d’espeleòlegs degut al fet d’ostentar el record provincial de fondària.

 
Jesús Almela a la màxima fondària de l’avenc de la Figa.

També tenim una de les 9 cavitats naturals provincials que superen el quilometre de desemvolupament: la cova de l’Ocre, que amb 1.539 m. ocupa la 7ena posició al ranquing provincial. Aquesta cavitat, a mes a mes, presenta la singularitat de tenir una génesis hipogenica, es a dir que es una cavitat formada per fluxos d’aigua ascendents. Es l’exemple mes clar que tenim a Castelló de cavitats hipogèniques, pero no es la única. Al terme de Llucena, per no anar mes lluny, tenim varios exemples de cavitats hipogèniques: l’avenc del Mas de Gual-2 (situat per dalt del propi mas), i les coves del Cabeço 1 i 2 (situades al cabeço Panolla). La cova de l'Ocre es un important refugi de quiropters, per tant el seu accès està prohibit durant tot l'any.

 
La cova de l’Ocre es la cova hipogènica per excel·lència de la província.

També hi han altres destacades cavitats com ara l’avenc de la Torreta, situat junt al mas del mateix nom, i molt pròxim al terme de Figueroles. Aquesta cavitat, coneguda des d’anys immemorials per la gent del mas, s’utilitzava com a baròmetre natural, ja que quan eixia baf per la seua boca era senyal de que pròximament hi haurien precipitacions. L’avenc, topografiat en els últims anys, té un desenvolupament de 593 m. i una fondària de -36,5 m.

 
Jesús en el moment en que va descobrir una nova sala a l’avenc de la Torreta.

Al mas de la Mançanera, a la vesat oest del terme i molt a prop al terme del Castillo de Vilamalefa, tenim els avenc del Mas de la Mançanera. Es tracta de 7 cavitats situades totes elles en la mateixa muntanya. De les 7 destaquen pel seu desenvolupament els avenc numero 6 (467 m. de recorregut i -57,6 m. de fondària) i el numero 3 (154 m. de recorregut i -46 m. de fondària). Es tracta de cavitats tectòniques.

 
Avenc del Mas de la Mançanera-6, descobert i desobstruït per Jesús Almela.

El terme de Llucena també posseeix un bon patrimoni miner. Una mostra d’ell son les múltiples galeries mineres que es troben repartides per tot el terme. Destaquen la de mes recorregut: les Mines del Furgo. Entre les 9 boca-mines que trobem a la zona hi ha 4 d’elles que es comuniquen i formen un conjunt de galeries dividit en 2 pisos i amb un desenvolupament de 442 m. A mes d’aquestes hi ha nombroses restes de petites explotacions mineres per tot el terme.


Llistat de les cavitats amb major recorregut del terme de Llucena (font: SICE-CS).

Un altre punt d’alta concentració de cavitat es el Cabeço Panolla. Allí s’obrin una sèrie de cavitats tectòniques, numerades de la 1 a la 14; i també dues petites cavitats d’origen hipogènic: les coves del cabeço 1 i 2. Els avencs mes destacats son: el numero 12 que amb 205 m. de recorregut i -74,2 m. de fondària es una de les mes atractives de la zona; el numero 2 que es la mes fonda de la zona assolint una cota de -78 m. i 171 m. de desenvolupament; també el numero 14 supera el centenar de metres de recorregut (135 m. exactament) amb una fondària de -42,2 m. Moltes cavitats d’aquesta zona encara no tenen una topografia, feina que poc a poc esperen anar completant.

 
Sergio Peña explorant l’avenc del Cabeço Panolla-02.

Altres cavitats de menor desenvolupament dins del terme de Llucena son: L’avenc del Tort de Pasiento (135 m. de recorregut), que està situat molt a prop de la població. La cova de la Facció (126 m. de recorregut) situada dalt del Mas de Mollón. La cova del Mosqueri (125 m. de recorregut) situada per la zona del Mas de Tena. La cova de la Calçadeta (108 m. de recorregut) molt a prop del terme de Figueroles, a dalt del Mas del Colegial. L’avenc del Mas de Fabra de dalt (-51 m. de fondària i 105 m. de recorregut), que es situa pròxim al mas del mateix nom, en la zona nord-est del terme, cap al terme d’Atzeneta. El forat dels Coloms (104 m. de recorregut) es troba per la zona del naixement del Riu Llucena, per un barranc que des del riu puja cap al Mas d’Olaria.


Llistat de les cavitats amb major fondària del terme de Llucena (font: SICE-CS).

Altres zones on es concentren un bon nombre de cavitats son: La zona del cabeço blanc, on a mes del nomenat avenc de la Figa, també hi ha la sima del Cráneo (-44 m. de fondària) o l’avenc del Campisano (-36 m. de fondària). En un tossal pròxim (a l’est) al mas de Bartoll, anomenat el Cabeçó, tenim una concentració de 13 cavitats tectòniques de dimensions mes modestes. A la zona del Mas de la Lloma del Campiello, molt a prop del terme de Figueroles, trobem 19 cavitats d’origen tectònic situades per baix del propi Mas. També a la zona del Mas de Tena trobem una cova i 5 petits avencs.

 
David Lopez a l’avenc del Mas de Fabra de dalt.


I encara hi ha moltíssimes mes cavitats a terme de Llucena que pel seu escàs interès espeleològic i perquè no tenim suficient espai per nomenar, deixarem de fer-ho. I per suposat les noves cavitats que aniran apareixent en els pròxims anys com a resultat de les tasques de prospecció que anem fent els espeleòlegs que ens mou l’exploració i la troballa de noves cavitats.

Text i fotos: Luis Almela