Galeria del Gran Canyó (Grotte des Grandes Canaletes).
Durant els primers dies del mes d’octubre ens vam desplaçar a la regió francesa de Conflent per visitar algunes de les seues grans cavitats. En cadascuna de les tres muntanyes que envolten la bucòlica població de Villafranche de Conflent s’obri una gran cavitat que supera els 20 km. de desenvolupament. Aquestes son: Grotte d’En Gorner, Grotte Lachambre i Grotte Fullà – Canalettes. Molt probablement aquestes coves, així com les seues cavitats accessòries (algunes de elles superen el quilòmetre de recorregut), formaven part d’un mateix sistema de drenatge subterrani. Aquest sistema quedà separat quan, al profunditzar degut a l’erosió el tàlveg dels rius, aquestos separaren les seues galeries deixant les inconnexes.
Galeria del Merder (Grotte Lachambre).
Vam tenir la sort de tenir com a acompanyant i guia a Michel Gómez, espeleòleg de veterà que atresora moltes histories del seus llargs anys de dedicació a l’exploració de tota la regió. Vam estar molt agust amb ell i amb els companys del grup d’espeleologia de Prades.
Barrenc gran du Pla de Périllos.
Pla de Périllos
Dijous la nit vam viatjar fins la zona Gila, Alexis, Hèctor, Cantero, Lee i Luis. Així el divendres vam aprofitar per desplaçar-nos fins els Pla de Périllos i visitar un parell de les seves cavitats mes destacades. El Pla de Périllos es situa mes al nord del Conflent, però es un bon lloc para l’exploració del subsòl. Primer vam baixar al Barrenc gran du Pla de Périllos. Aquesta cavitat te dues boques que van a parar a una enorme sala de grandioses dimensions i decorada per grans espeleotemes.
Barrenc gran du Pla de Périllos.
Un ample pou de 37 metres desemboca desprès d’un últim tram volat en un extrem de la gran sala de 150 x 90 metres. La part sud de la sala ens presenta amb el piso pla i ocupat per sediment i pedra de dimensions mitjanes. Junt a les parets, així com per alguns punts s’alcen grans conjunts d’estalagmites amb plats, que arriben a formar vertaders murs que separen el espai.
Barrenc gran du Pla de Périllos.
La part nord de la sala es de menor amplada i en ella, producte de la re-excavació dels sediments s’han format uns grans solcs per on deu córrer l’aigua en èpoques de pluges. Per eixir alguns ho vam fer per l’aven des Trois Lundis. Aquest es tracta d’un petit avenc que ha actuat com a engolidor. Cinc curts pous ens deixen a l’exterior per una boca protegida amb porta i cadenat que el senyor Michel ens va obrir.
Barrenc gran du Pla de Périllos.
Aven du Reboul.
Desprès de menjar vam anar a baixar l’Aven du Reboul. Aquest assoleix la fondària de -101 metres. Es una cavitat agradable de visitar, ja que els espeleotemes decoren, a la vegada que emmascaren en molts llocs sostres, pisos i parets amb patents marques d’erosió. La cavitat consta de petits pous intercalats per meandres horitzontals amb zones mes amples i zones molt estretes. En general les dimensions son reduïdes, però l’ultima galeria horitzontal, així com el darrer pou de 18 metres s’amplien considerablement donant un bonic final a la visita.
Foto de grup al fons de l’ l’Aven du Reboul.
Sala final de l’Aven du Reboul.
Grotte des Grandes Canalettes
Divendres la nit van arribar la resta de companys: Gina, Zoraida, Joaquin i Jose. Així tots junts el dissabte de mati vam acudir al aparcament de la turística Grotte des Grandes Canalettes. Allí havíem quedat amb Michel , Jean-Louis Pérez i la gent del club d’espeleologia de Prades que celebraven unes jornades festives per potenciar l’espeleologia a la zona, i on van participar també un bon nombre de petit espeleòlegs que asseguren el relleu generacional al club de Prades.
Grotte des Grandes Canalettes: Sala del Lleó.
Grotte des Grandes Canalettes: Sala de les Aragonites.
Desprès de la foto de grup vam entrar per la part turística de la cova, molt ben il·luminada i condicionada amb passarel·les. En la sala d’Angkor saltem les tanques de la zona condicionada al turisme i ens endinsem per la zona no urbanitzada del sistema. Primer baixem cap a la Gran Galeria, que seguim cap al sud-oest fins la sala del Campament. Allí ens desviem per la galeria inferior de Canalettes fins arribar a la sala Rodona i la sala del Lleó. A partir d’ací ens separem del gran grup i visitem alguns dels bonics racons que hi ha en esta cova.
Grotte des Grandes Canalettes: Sala de la Mòmia.
Entrem per la galeria de les Aragonites que acaba a la sala del mateix nom. Aquesta esta decorada per multitud d’excèntriques, flors d’aragonita, fistuloses i demes joies. Tornem a eixir pel mateix camí fins l’encreuament amb la galeria penjada. Esta ultima galeria ens du a la espectacular sala de la Mòmia, on totes esta cobert per formacions de coloració blanca. En un racó del sector visitem un gour ple de cristalls triangulars i amb una flor de cristalls dintre del gour. També sales de notables dimensions on no sabem on mirar degut a lo exquisit que es tot.
Grotte des Grandes Canalettes: Detalls de la sala de la Mòmia.
Grotte des Grandes Canalettes: Flor de cristall.
Continuem la ruta circular per dins de la cavitat, arribant a la sala de la Foscor. Des d’allí passem a la galeria dels macarrons, també molt decorada i on continuem el nostre reportatge fotogràfic. Aquesta darrera galeria ens du de nou a la sala d’Angkor, on tronem a la zona urbanitzada i al exterior. Ha sigut una visita molt especial, perquè el sistema de la cova Fullà - Canalettes guarda vertaders tresors.
De vesprada som convidats pels espeleòlegs del club de Prades a un berenar, on la tertúlia es animada i la companyia mes.
Grotte des Grandes Canalettes: Galeria dels Macarrons.
Grotte Lachambre.
Diumenge vam fer una curta entrada a aquesta singular cavitat que gaudeix d’una excel·lent conservació degut a la seua restrictiva protecció. Sols es concedeixen un numero reduït de visites anuals a la cova, i nosaltres vam tenir la sort de poder aconseguir-ne una. La visita vaser amb dos guies: Michel i Lisa. Degut al poc de temps del que disposàvem va ser una visita molt reduïda, però vam tindre suficient per gaudir dels espectacular racons que amaga esta meravella que esta catalogada com a patrimoni mundial per la UNESCO.
Grotte Lachambre: Galeria del Merder.
Desprès de superar les estretors d’entrada, fruit d’una àrdua desobstrucció duta a terme pel senyor Lachambre fa uns 40 anys, arribem a la galeria del Merder. Ací comencem a veure zones molt decorades per espeleotemes. Les formacions blanques destaquen per tots els racons. Hi abunden les fistuloses, les excèntriques, colades i banderes, estalagmites, gours cristal·litzats, pisòlits (alguns que tenen la mida d’un ou de gallina)... El piso de la galeria es conserva tal com el va veure el senyor Lachambre el dia del seu descobriment. Es una de les coses que mes hem va cridar l’atenció. La cavitat es un destacat exemple de conservació, pues hi ha molts llocs que no han sigut xafats per ningú durant els 40 anys que la cavitat es visitada pels humans.
Grotte Lachambre: Pisolits.
Continuant per la galeria del Merder passem per la sala de la Reunió i seguim per les zones abalisades, quedat bocabadats pel la bellesa que guarda la cavitat. Les parets de la galeria mostren la roca amb una tonalitat rosada i també ens deixen veure betes de materials blancs. Son els marbres sobre els que s’ha format la cavitat. Arribem fins la sala de la Geneta, únic lloc de la cavitat on podem menjar. Allí alguns en volta de menjar aprofitem per desobstruir una galeria de la que estan traient sediment els exploradors.
Grotte Lachambre: Canyó Blanc.
Fem mitja volta i eixim de nou per la Galeria del Merder, però ara ens desviarem en dues ocasions. Primer pujarem a visitar uns 200 metres del Canyó Blanc. Es tracta d’un ample meandre on el piso i les parets fins una alçada d’uns tres metres es troben completament coberts de cristalls d’aragonita. Es una galeria única en el mon, i el motiu principal pel que la cavitat consta de la exclusiva protecció de la que ja hem parlat. El Canyó Blanc te varius quilometres de recorregut i tots ells decorats amb una gran profusió d’agulles d’aragonita. Però als espeleòlegs tan sols se’ns permet visitar 200 metres, la resta es troba tancada i nomes accessible als científics.
Grotte Lachambre: Galeria del Merder.
L’altre desvio que fem es per pujar a visitar una bonica sala amb moltes estalactites, estalagmites i columnes blanques: la sala Campo. Un altre racó destacable. Des d’ací ja eixim cap a l’exterior havent estat a la cavitat menys de 4 hores. Agraïm una vagada mes la dedicació i paciència que han tingut amb nosaltres els guies Lisa i Michel. Molt especialment a Michel que ens a acompanyat tot el cap de setmana i ens ha mostrat el Conflent subterrani. Una abraçada per ells i per tota la gent del club de Prades que ens han acollit tant be.
Grotte Lachambre: Sala Campo.