El passat cap de setmana ens vam ajuntar Ian i Luis per fer algunes escalades en artificial que teníem pendents en les cavitats Castellonenques. Una de les cavitats on havíem vist feia temps unes xemeneies que podrien tindre continuïtat dalt d'elles, era el Forat de Cantallops, a terme d'Ares. Així el dissabte 7 de novembre vam visitar aquesta cova.
Accedint a la cavitat.
Aquesta és una cavitat horitzontal formada per un antic curs d'aigua. Les seues galeries presenten unes bones dimensions pera la zona on es situa. A la seua part final, durant les tasques de topografia, es van observar alguns forats al sostre que podien albergar continuació. La part final acaba tancada per un esfondrament clàstic,i les xemeneies podrien facilitar la superació d'aquest col·lapse.
Arribant a les sales finals.
Així, Ian i Luis ens desplacem fins la bonica població d'Ares per visitar la cova. En l’accés a la cavitat vam veure les cascades dels molins d'Ares amb molta aigua, que son difícils de veure així, ja que sols s'activen després de fortes pluges. La cavitat es refugi d'estiu pera una important colònia de rats penats, llavors en estes dades no en vam veure gaire be cap.
Contrallum a la galeria única.
Una vegada al final de la única galeria que forma la cova vam revisar amb les potents llums que dúiem les possibles escalades. En vam veure dues que es tenien de pujar en artificial i una tercera que es podia provar en lliure. A la sala final (sala de la Boira segons la topo de F. Gusi i companyia) s'obre un forat sobre una colada i dalt no es veu si tanca. Així Luis escala i Ian assegura. Una vegada dalt es comprova que les parets s’ajunten i la progressió queda interrompuda. Es topografia, resultant ser una xemeneia de 11,4 m.
Boca del Forat de Cantallops.
Desprès passem a l'altra sala contigua (sala de les Rates Penades segons la topo de F. Gusi i companyia) on Ian comença una segona escalada, mentre Luis l’assegura. Aquesta, desgraciadament, també resulta acabar en un sostre desprès de pujar 9,2 m.
Forat de Cantallops.
Per últim, en esta mateixa sala hi ha un tub de pressió amb molta pendent que comença a uns 2 m. del terra de la sala i pareix que poguera connectar amb la segona escalada. El tub es estret, per tant es va provar pujar en lliure. Ian s’escolà per ell i després d'avançar uns 7 m. comprovà que es torna impracticable en totes direccions i no arriba a connectar amb la escalada de 9,2 m. Topografiem les dues escalades d'aquesta sala i donem per tancades totes les puntes per escalar. Avui no hem trobat res de nou, però hem tancat algunes puntes, que sempre resulta ser una bona feina.
Ian escalant el tub de pressió.
Quedaria com a punt important per desobstruir el laminador final, on un col·lapse ens barra el pas, però això ja és una altra història. Eixim de la cavitat aprofitant per realitzar algunes de les fotografies que adornen aquest article.
Acompanyem la topografia actualitzada del Forat de Cantallops. El desenvolupament de la cova passa a ser de 191 m., el recorregut en planta es de 178 m. i el desnivell de +20 m.
Fragment de la topografia on apareixen les escales executades per Ian Carañana i Luis Almela.
Topografia actualitzada.