Aquestes mines
es situen a terme de La Vall d'Uixó, prop del Castell de La Vall.
Nosaltres les
vam visitar la primera setmana de febrer, ja que havíem vist al blog “Noches de espeleo” un post amb
unes fotos excel·lents d'aquesta mina. La mina està excavada en una àmplia vall
on predomina el rodeno, que es un tipus de gres o arenisca.
Mina nº2, que
es la mes gran del conjunt.
Però l’explotació
es va efectuar en un aflorament de arenes de silici que presenten una coloració
predominantment blanquinosa. Però degut a les contaminacions per diversos òxids
de metalls, en algunes zones podem observar l'arena amb certa coloració, com ara
grisenca, ocre, morada, groguenca, rogenca...
Cruïlla
principal a la mina nº2.
Luis i Zoraida
vam visitar dues cavitats diferents, totes dues excavades artificialment. La
primera d'elles, que es la primera que trobem. Es troba al marge esquerre de la
sendera que du a les mines, i a la dreta hidrogràfica del barranc. Esta
presenta una curta galeria rectilínia d'una vintena de metres. Allí vam trobar
un curiós niu construït amb arena de colors diferents, de tal manera que te
varies franges, cadascuna d'un color distint.
Curiós niu en
la mina nº1.
La segona mina que trobem te actualment quatre boques de entrada per les que es pot entrar a peu o desgrimpant, o siga que son horitzontals o semi horitzontals. Però pensem que hi ha, com a mínim, una boca mes que entra verticalment.
Escales picades
en la roca.
Pues en una
altra visita realitzada per Gilabert i Zoraida, van localitzat un pou vertical
i dues covetes en l'exterior que, encara que no s'han baixat, podria comunicar
amb les galeries de mina. El pou creiem que si comunica perquè a l'interior de
la mina es nota una corrent d'aire que ve de dalt.
Una de les
boques d’entrada a la mina nº2.
Aquesta segona
mina està situada al marge esquerre hidrogràfic del barranc on es troben les
dues mines. La que considerem com a boca principal es on finalitza la sendera
que condueix a les mines de terreta del Frontó. Les altres tres entrades estan
situades molt a prop d'aquesta i a la seua esquerra.
Una sala on s’aprecia un estrat de rodeno.
El seu interior
es prou laberíntic presentant varius nivells. Curiosament les parets presenten
una coloració blanquinosa degut als minerals del paquet de silici on es va
excavar les galeries. Vam veure algunes rates y també excrements d'estes així
com rastres d’excavacions fetes per aquestos mamífers.
Zoraida i Luis
en un dels múltiples ramals de la mina.
Hi ha molts
ramals, per la qual cosa conforma un bon laberint. A mes a mes te un recorregut
superior al mig quilòmetre. Per aquestes raons seria convenient realitzar una
topografia del conjunt miner. Els companys del club de La Vall van iniciar
aquesta, però malauradament les dades es vam perdre.
Sala de major
volum de la mina, on s’ha produït un esfondrament.
Per baixar la
nivells inferiors hi han en alguns casos curioses escales excavades a ma. També
podem veure en alguna paret marques de les ferramentes que es gastarien per
extraure el mineral.
Pis inferior on
hi ha unes curioses escales picades a la roca.
En definitiva
una cavitat artificial prou còmoda de visitar i que no ens deixarà indiferent.
De fet hi ha una sendera abalisada per arribar fins les mines. Per tant es un
lloc prou conegut pels amants del senderisme.
Zoraida a la mina de terreta del Frontó.