Sala del Castell.
Cova Trobada es coneguda des de temps immemorials per la gent de la
contornada, en canvi, actualment es poc visitada pels espeleòlegs. Pues queda
molt lluny de zones transitades i el accés en cotxe es llarg. Per accedir el camí
mes ràpid es des de Fredes, a la província de Castelló, encara que la cavitat
està dins del terme municipal de La Sénia, en província de Tarragona.
Sala mes ampla de la cavitat.
Que no sigui visitada no vol dir que no tingui interès. Es una cavitat amb
moltes formacions, amb bones dimensions de galeries i amb una gènesi molt
interessant. A nosaltres ens va agradar la visita. En aquesta ocasió vam
aprofitar per topografiar la part interior de la cova, una zona que no apareix
a les topos que hi tenim, ja que el seu accés fou desobstruït amb posteritat
als alçaments topogràfics.
Luis junt a unes blanques estalagmites (Foto: Pilar Sánchez).
A continuació afegim unes línees escrites per Carlos Martínez, un dels desobstructors de Cova Trobada:
La dècada dels 90 fou pera
l’Espeleo Club Tortosa la mes fructífera i potent en quant a descobriments i
exploracions; tant en los Ports (el nostre pati particular) como en altres
zones de Pirineus i Cantàbria. Una de les qualitats que havíem adquirit alguns
membres del Club fou una consistent i eficaç capacitat pera realitzar
desobstruccions anteriorment impossibles. Una de les accions que ens vam
plantejar fou la revisió de les cavitats mes antigues dels Ports amb una visió
“mes moderna” aprofitant aquesta nova capacitat.
Així, revisarem i aconseguirem augmentar recorreguts i fondàries en algunes d’elles (Avenc dels Mamelots, Avenc de Farrubio i Cova Trobada com les mes importants). Concretament Cova Trobada, era una de les coves que visitàvem tots els anys en els cursets d’iniciació. En un d’ells constatarem que en la part final existia la possibilitat molt evident de poder dur a terme una desobstrucció.
Sala del Castell, la mes concrecionada de la cova.
Així pues, crec que fou a l’any 1994 quant vam emprendre la feina. No fou molt complicada però si excitant. En la última part de la zona de les desobstruccions, aquell dia baixava una bona cascadeta just a sobre d’on devíem de treballar. Veient el panorama, vaig recordar que en el Lada Niva duia sempre un paraigües plegable en la guantera. Vaig eixir a buscar-lo i vaja que ens va anar be pera “protegir-nos” de la intensa dutxa i poder arribar al final on l’aigua es perdia entre graves i un estret conducte ja impracticable. El paraigües anava poc a poc autodestruint-se, trencant-se una vareta rere l’altra i amb mes que menys forats, però va complir com un valent i ens va fer menys freda i suportable la desobstrucció. Es una de les anècdotes simpàtiques que a sovint tenim els espeleòlegs quan fem “cosetes rares”.
La galeria principal presenta un contrast de tonalitats
que li donen un toc magnific.
La cavitat es pot descendir sense necessitat de utilitzar material de
progressió vertical fins la cota de -64 m. D'aquesta manera visitarem les
galeries mes amples i mes ben decorades de la gruta. Però a partir d'aquesta
cota hi han uns pous que ens duran a la zona mes fonda de la cova.
Curiosos plats a la base del primer pou de 10 m.
(cota de -74 m.).
Es tracta d'un primer pou de 10 m. seguit d'un altre de 12 m. que ens
deixen a la zona terminal a l'any 1976, quan la SIE del CEA va efectuar la
topografia. Aquestes dues verticals estan assentades sobre una fractura
tectònica on les parets s'hi presenten molt emmascarades per els recobriments
litoquímics. Per aquestes verticals sol haver degoteig que ens deixen xops.
Sala superior de la zona topografiada (Foto: Pilar
Sánchez).
Un cop baix del P.12 apareix un pas estret que fou desobstruït per l'ECT i
dona pas a la zona "nova" topografiada recentment per nosaltres. La
gatera dona pas a un pou, el qual podem baixar, o també podem flanquejar i
continuar per un conducte estret fins una sala de 6,5 x 3,3 m. amb concrecions,
on destaca una gran estalagmita. Es la sala superior d’aquesta zona mes fonda
de la cova. En el piso d'aquesta primera sala hi han dos gran boques de pou que
ocupen gran part de l'espai i que davallen cap a la sala inferior.
Topografia detallada de la part inferior de la
cova.
Si tornem enrere, fins la capçalera del pou que hem flanquejat, podem
baixar aquest amb ancoratges naturals. Es tracta d'un pou de 10 m. mes bé
estret. A la seua base ens trobem en una galeria amb el piso cobert de terra,
on es situa la cota de màxima fondària a -99,0 m. La petita galeria fa un gir
d'uns 90°, i just en aquest punt existeix una finestra penjada uns dos metres
sobre el terra del conducte. A l'altra banda de la finestra trobem la sala
inferior que presenta unes dimensions de 7,9 x 2.6 m. i 4,6 m. d'alçada. Al
sostre veiem les dues xemeneies que comuniquen amb la sala superior i on
s'aprecia clarament el fort busament que mostren ací els estrats.
Sala inferior de la zona topografiada, a la cota
de -99 m.
A la sala inferior hi ha mostra de que es formen dos tolls sobre la sorra i
l'argila. Allí existeixen unes curioses formacions que son els vestigis d'uns tabics
de gours formats sobre el fang. Com que el fang té una consistència baixa estos
gours han quedat trencats, restant actualment tan sols part d'ell, pel que
presenten una morfologia molt peculiar.
Curioses concrecions formades per la degradació
d'un gour.
La topografia a estat realitzada per Pili Sánchez i Luis Almela al juny de
2021. Ara la cavitat té un desenvolupament de 340 m. i una fondària de -99,0 m.
Pel que fa a la zona inferior, hem topografiat 50 m. de desenvolupament i un
desnivell de -11,5 m. La mateixa visita fou aprofitada per conèixer la cavitat
i obtenir algunes boniques imatges que acompanyen aquest article.
Topografia de la SIE del CEA amb la zona nova
inclosa.