Hui presentem dos cavitats situades a terme de Cabanes, a l'est de la població. La zona on es troben aquestes cavitats es un pla amb un rascler ben desenvolupat, ubicat al nord de la Ferradura, que es on es troben les cavitats més singulars del terme municipal. En aquest Pla ja és coneixia l'Avenc de les Clotxes, catalogada i topografiada als anys 60 per membres del Grup Espeleològic Pedraforca, animats per Miquel Nebot, que tenia un vincle amb Cabanes. Al març del 2019 fem una visita ràpida per la zona i en una prospecció pel pla trobem un altre avenc que està equipat amb parabolts però sense xapa i que no arribem a baixar. També altres dos dolines, que ubiquem gràcies al visor gva. Una d'aquestes dos dolines presenta unes dimensions de 8 x 6 metres i una fondària de 3 metres, amb la base reblida de blocs, però no es veu una continuació clara entre blocs. Com a fet curiós és que aquesta dolina esta alineada amb els altres dos avencs.
 |
| Clotxes situades al costat de l'avenc del mateix nom. |
L'objectiu d'aquesta visita del 15 de maig a la zona era topografiar les dos cavitats i revisar les dolines, no oferint aquestes últimes poc d'interès per a desobstruir (de moment). També observar les morfologies de les cavitats, ja que les podem situar dins del tipus de cavitat "pous sense continuació horitzontal" que s'han obert a l'exterior per corrosió remuntant. Pel que fa a l'Avenc de les Clotxes, deu el seu topònim per unes clotxes, cocons o "kamenitza" situades al costat de la dolina on s'obri la boca. La dolina presenta unes dimensions de 8 x 10 metres, amb un desnivell suau de 2 metres, on trobem grans blocs. Entre aquests blocs hi ha un xicotet buit per on accedim a la cavitat. Degut a les característiques de la dolina hem considerat com a cota 0 de la cavitat la base de la dolina. Aquesta dona pas a un pou de 11,5 metres, que als 6 metres de baixada hi ha una replà de 1,5 metres on es divideix el pou, trobant dos pous paral·lels, arribant a dos estances circulars diferents. Si baixem el pou directes arribem a un espai de 6 x 4 metres, amb el pis ocupat per pedres decimètriques i sediment fi. En un extrem d'aquesta hi ha una escletxa impenetrable de 4 metres de desnivell (cota -11,6 metres), i en l'altre extrem que està lleugerament més baix, hi ha una gatera porta a l'estança del pou paral·lel. mitjançant un conducte de 3 metres.
 |
| Dolina on s'ubica la cavitat principal. |
L'estança que hi ha a la base de l'altre pou, forma un espai de 5,5 x 3 metres, amb el pis ple de sediments fins. Ací trobem la màxima fondària de la cavitat (-13,2 metres). En els sediments es noten marques del pas de l'aigua amb solcs, formant el alguns punts xicotetes terrasses d'aquests dipòsits amb excavacions recents. En aquesta no hi ha casi pedres, ja que les pedres que cauen per la boca van directament a l'alta estança. Després de pluges actua com engolidor, arreplegant aigua de part del pla, tal com ho testimonien les restes de vegetació ubicades a uns 1,5 metres del pis en la zona de la fondària màxima. Aquest nivell d'inundació que trobem a la fondària màxima coincideix per cota en l'escletxa impenetrable, que és per on suposem que se'n va l'aigua. Es a dir la part inferior de la cavitat es formarà un toll d'aigua, i aquesta vesarà per l'escletxa o engolidor, no pujant més el nivell de les aigües.
El recorregut real de la cavitat és de 34 metres, 18 metres en planta i la fondària màxima penetrable de .13,2 metres.
Una de les característiques de la cavitat son els dos fusos que s'han ajuntat, estant actualment separats solament en la seva part inferior. També resulta característic el col·lapse de grans blocs en la boca, que ens indica que esta en una fase de desenvolupament avançat (fase 3) dins de la classificació proposada per els pous de dissolució sense continuïtat horitzontal.
 |
| Diferents fases proposades per a les cavitats castellonenques. |
L'avenc de les Clotxes-2, s'ubica a 30 metres de l'anterior, en l'interior d'un petit enfonsament. Aquest dona pas a un pou de 6 metres i baix forma una base de 3,5 x 1,5, on en nota la seva gènesi igual que l'anterior, pero molt menys desenvolupat. En l'extrem nord de la seua base continua la diaclasa descendent assolint els 8 metres de fondària. En les parets d'aquest avenc es noten les senyals de corrosió. El recorregut real és de 12 metres, 5 en planta.
 |
| Boca de l'Avenc-2 |
 |
| Interior de l'avenc-2 |
A 80 metres d'aquest avenc hi ha la dolina abans esmentada, que no condueix a cap cavitat subterrània penetrable. Amb aquesta visita hem pogut observar les morfologies dels avencs, comparant-los amb les estudiades fa uns anys del pous de dissolució sense continuïtat horitzontal. En la topografia hem volgut posar de manifest aquestes formes generals.