PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

lunes, 11 de septiembre de 2023

Col·laboració amb la campanya internacional d'exploració a Arañonera.

 

Pou de 60 m. en la Via Groga.

 

Aquest massís pirenaic es per tots els espeleòlegs conegut per les cavitats que alberga, especialment pel sistema Arañonera, que amb un desenvolupament al voltant dels 47 km. (amb el Riu amunt i noves topos d'aquest any) es una de les major cavitats peninsulars. El desnivell total del sistema es 1.349 m. sent una de les rets subterrànies mes importants de la cordillera pirenaica i de tot l'àmbit ibèric. I conté la 2ona integral amb més desnivell del món, desaconsellada per la duresa, risc de despreniments, zones aquàtiques, precarietat de les instal·lacions en molts trams, trams desequipats, falta d'informació i la obligatorietat de remuntar gairebé 400 m. pera realitzar-la. El sistema té 6 boques, que son: Foratón, Foratín, S-1, A-31, T-1 i Santa Elena.

 

Zona del massís d’Arañonera on s’obri la boca del S-1.

 

Per gran part del col·lectiu, sobretot per aquells subjectes que tenen una concepció solament esportiva i per tant molt reduccionista de la disciplina, el sistema Arañonera es conegut per les travesses que en ell es poden dur a terme.

 

Galeria del S-1 prop del bivac de -600 m.

 

Molts son els anys, que mes encertadament diríem les dècades, que porten els espeleòlegs del Espeleo Club de Gràcia (ara Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès, degut a la fusió el 2018 amb el Club Muntanyenc Barcelonès) explorant i estudiant aquest massís càrstic. Cada any, cada entrada, es va afegint un gra d'arena a aquesta gran empresa que du anys en marxa i en la que tantes generacions de espeleòlegs han treballat.

Edu en un racó de la Via Groga.

 

Dintre d'una campanya internacional, on els organitzadors fan una crida a tots els espeleòlegs que hi vulguin participar, vaig col·laborar amb una entrada de 5 jornades al cor del sistema Arañonera.

La campanya té una durada de tres setmanes amb diversos atacs i revisions de altres cavitats, a mes a mes del muntatge, manteniment i desmuntatge de tota la infraestructura que demana un campament en alçada d'aquesta envergadura. La activitat en la qual he participat es una mes de les que ajuden al major coneixement del sistema de drenatge subterrani del massís de Tendenera.

L'Edu, amb la seva passió, i el Jaume cuidant tots els detalls i encarregat de la intendència, son 2 dels pilars forts d'aquesta empresa.

 

Niu de pisòlits a la Via Groga.

 

El dissabte 12 vaig arribar al camp d'alçada cap al vespre. Abans de sopar vam preparar meticulosament tots els petates, ja que una estància de 5 dies dintre del sistema i el minimalisme necessari per moure's per la cavitat ens fan cuidar al màxim cada detall i reduir el pes i volum dels petates al màxim.

Grup a l’entrada per l’S-1.

 

El diumenge 13 entrem per la boca del S-1 un grup de 5: Sergio, Pol, Xavi Alemany, Edu i Luis. Avui baixarem fins -900 m., però com al bivac de -900 sols caben 3 espeleòlegs ens dividirem en 2 grups per fer diverses feines.

Edu i Luis se queden enrere i renoven els ancoratges de tota la via Mili KK. Canvien tots els cargols Multi-Monti per parabolt de mètrica 8 deixant la via amb parabolts i spits. Una volta arriben al bivac s'instal·len i fan nit allà baix.

 

Ressalt en la Via Groga.

 

Pel que fa al grup de Sergio, Pol i Xavi recullen material al bivac de -600 m. i baixen fins les galeries del Riu amunt ben carregats per després remuntar uns 180 m. i arribar a ben entrada la Via Groga, per buscar un lloc per instal·lar un bivac amb hamaques.

 

Pol en una zona amb abundància d’anemolites a la Via Groga.

 

El dilluns 14 Edu i Luis ens dedicarem a topografiar la nova via o galeria explorada en els últims atacs: la Via Groga. Aquest ramal primer va remuntant varis pous i cascades, sempre prop de l'actiu. Però hi ha un punt en el qual es perd l'aigua. A partir de la pèrdua del Riu Amunt, anomenem la nova via amb el nom de "Via Groga" ja que és evidentment una altra via. Llavors, apareixen diverses sales inclinades i molt amplies, encara que de sostre no molt alt, que estan excavades a favor d'un pla d'estrat. La peculiaritat, a mes de la morfologia d'aquests conductes, es la capa de concreció groguenca que cobreix gran part del piso i les parets. També en les sales mes altes apareixen espeleotemes curiosos com ara "ungles" o "coral·lins".

Sales obertes a favor d’un pla d’estrat i amb concrecions groguenques.

 

 

Un dels pous situats per sota del P-60 de la Via Groga.

 

Mes avant s'arriba a la zona del "gran canó", on baixem un pou que ens deixa en una zona molt àmplia on hi han varies possibles continuacions. La via mes directa i que té mes continuïtat es la que remunta. De seguida arribem al bivac de hamaques instal·lat pels companys. Ací comencen un seguit de pous escalats en les darreres entrades, que més bé podríem definir com a esglaons que van a donar a la base d'un ample i ben format pou de 60 m.

 

Cornisa existent a la base del P-60.

 

Cristalls a la zona descoberta avui.

 

Tot aquest sector presenta unes grans dimensions, per lo que des de la capçalera del pou de 60 m. s'arriba a escoltar les veus dels companys des del bivac. Pel piso existeixen un bon nombre de espectaculars nius de pisòlits o perles de caverna. També hi ha "plats" en algun racó. I la capa de concreció de coloració groguenca apareix recobrint gran part de les parets i pisos de conducte. En la zona horitzontal abans del passamans que ens durà a la base del P-60 hi ha un parell de ramals secundaris que avui no topografiem. Un cop dalt del P-60 ens trobem amb els 3 companys que han continuat les escalades des d'aquest punt. Nosaltres donarem per finalitzada la sessió de topo ací.

 

A la base del P-60 creixen uns incipients “plats”.

 

Xavi, Sergio i Pol ens conten que han continuat escalant 3 o 4 pous mes, amb algunes grimpades delicades i han punxat una galeria ja explorada, on han vist una inscripció que senyalava S-1. Una llàstima que acaben en un lloc ja explorat. Anem cadascú al seu bivac per descansar.

Les perles de caverna son per tots els racons de la galeria.

 

 

Darrer dels pous escalats avui per l’equip del Sergio, Pol i Xavi.

 

Dimecres 15 el grup de Sergio, Pol i Xavi decideixen eixir al exterior, ja que la exploració de la via està tancada. Però Pol decideix quedar-se amb Luis i Edu. Així els 3 que ens quedem dintre anem a continuar amb la topografia. Topografiem a partir de la capçalera del pou de 60 m., tot el que van escalar i explorar ahir els companys.

 

Primer dels pous escalats en aquesta entrada.

 

En aquesta zona el volum es redueix, però els espeleotemes groguencs i els nius de pisòlits ens segueix acompanyant. Trobem varies escalades interrompudes per zones horitzontals amb meandres i tolls. Una zona curiosa es un pou que travessem per dalt i que presenta en la seua base un bonic llac. En la zona final les dimensions van reduint-se, fins aplegar a una galeria superior, que es un conducte ja explorat anys enrere. Resumint podem dir que la "Via Groga" sigui possiblement la via més bonica i amb més espeleotemes de tot el sistema Arañonera.

 

Zona explorada ahir pels companys, amb una variada gama de tonalitats.

 

 

Mes nius de pisòlits, estos amb coloració groguenca.

 

Una vegada en la galeria ja explorada, aquesta continua en les dues direccions. Cap amunt assolim una gran tartera que finalitza en la base d'una gran xemeneia que no sabem si s'ha escalat o s'ha baixat des de dalt o resta verge. També, des de la ampla base de la xemeneia surt un conducte descendent que mes avall dona pas a diversos desfonaments en una zona gaire caòtica i descomposta.

 

Gran tartera de la galeria ja coneguda.

 

De nou en la connexió de la "Via Groga" amb la galeria ja explorada, també reconeixem aquesta cap avall. Que després de baixar varius ressalts i superar alguns desfonats ens durà a un gir de 90° on trobarem una finestra penjada que dona pas lo que pareix una galeria superior. Però cal escalar en artificial, així que continuen cap avall. Avancem uns 200 o 300 metres per un estret meandre amb les parets ben excavades i baixant diversos ressalts; fins aplegar a un ressalt mes alt i mes complicat de superar en lliure, on decidim tornar sobre els nostres passos ja que açò ja ha sigut explorat amb anterioritat.

 

Luis admirant uns espeleotemes coral·loides en la Via Groga.

 

Ara sí que escalem la curta cornisa que dona accés a la galeria superior darrere de la finestra. Un cop dalt, i al avançar uns pocs metres, connectem de sobte amb la galeria del S-1, ja prop de l'inici de la via Mili KK. Quina llàstima. Així que tornem cap al bivac arreglant un poc les instal·lacions i donant el ramal per tancat.

Bonic niu de pisòlits.

 

Ens despertem el dijous 16 i tenim com a feina acabar la topografia dels ramals secundaris de la "Via Groga". Primerament Edu i Luis remunten fins la base del P-60 per topografiar dos ramals secundaris. El primer consta de dues escalades que acaben en una zona superior on es continua una vintena de metres per un meandre amb corrent d'aire que acaba fent-se impenetrable. El segon esta format per dues sales adossades a la gran cornisa que precedeix el P-60 mencionat. Mentre tant, Pol a equipat un parell de pous que baixen al fons del gran canó. Allí assolim una sala amb alguns racons farcits d’excel·lents i exclusives formacions de cristalls d’aragonita.

 

Meandre final de la via remuntant que hem topografiat avui.

 

 

Aragonites a les sales del Gran canó.

 

Des de la sala parteixen un parell de gateres llargues i angostes que comuniquen amb els laminadors inclinats de l'inici de la "Via Groga" per 2 punts diferents. Seguidament, amb tota la "Via Groga" i "Riu amunt" topografiats tornem cap al bivac. Aquesta galeria tindrà mes de 1 km. de desenvolupament. Però abans d'anar cap al bivac fem un cop d'ull al sifó riu amunt, d'on ve l'aigua del Riu amunt. Un lloc que realment ofereix poques perspectives de solució de continuïtat.

 

Sifó superior del Riu Amunt.

 

 

Aragonites al Gran canó.

 

El divendres 17 ens despertem i fem inventari del bivac. En finalitzar comencen a eixir cap a l'exterior. Hu farem per la Via Mili KK, la galeria del S-1 i els Pous del S-1. Uns 900 m. de desnivell, amb una zona que sembla una pista americana (la galeria del S-1). En unes 9 o 10 hores estem de nou al exterior després de 5 jornades sota terra.

Equip a la sortida per l’S-1.

 

A sigut un plaer estar explorant amb el Pol, un jove amb un futur prometedor, però que ja es present. També molt especialment amb l'Edu: un "malalt arañonaic" del qual he après i amb el que hem rigut molt i també hem tingut debats exploratoris. I com no amb els altres companys Sergio i Xavi, encara que m'hagués agradat compartir mes temps amb ells. I també a tot el personal amb el que he coincidit al camp exterior, especialment amb el Jaume, un persona entranyable i un verdader apassionat d'Arañonera.

 

Edu per la zona del Gran canó.

 

Salut i exploracions !!!