PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

miércoles, 7 de octubre de 2015

CAVITATS DE LA ZONA EST SERRA D'ESPARREGUERA


Ja fa anys que la serra d'Esparreguera m'impressionava des del punt de vista geológic i espeleológic. Quan passes per la carretera que puja cap a l'interior passant per Els Rosildos i Els Ibarsos queda a l'esquerra tota la part est de la petita serralada, amb el seus escarpats roquers imponents, tots de calcària i pelats que els fa més impressionats, pareixent una zona kàrstica de gran importància.
 Desde l'any 2008 i seguents ferem diverses excursions i prospeccions per la zona buscant cavitats ja conegudes, principalment en documents de toponimia. Una bona font es el llibre “CULLA: ELS NOMS D'UN PAISATGE” de Aureli Ferrando i Joaquim Roca. També recorrent alguns panys de roca per si hi havia més cavitats. Aquesta primera atracció com a gran mole kàrstica s'anà apagant, al comprovar el tipus de cavitat que predomina, que son abrics o coves sense molt de recorregut. Solament destaca un avenc de 39 metres de fondària, l'avenc del mas de Paulo, que s'obri el un rascler molt treballat i que representa un pou de percolació, amb clares marques d'erosió com engolidor. 
Be, dons ara ja fa algun temps que no hi anem, pero aquest estiu fent unes fotografies a la serra desde el veï barranc de la Roca Roja m'animà a recopilar aquestes imatges e informació.

En la primera fotografia podem observar practicament tota la serralada, amb el pic d'Esparreguera amb 1087 metres d'altura. En els numerets que hi ha trobem les diferents cavitats visitades i situades en els diferents passejos pel massis. Aquesta zona correspon al terme municipal de Culla.


1-Coveta del Pais/ del Pas

2-Avenc del Tresor

3-Avenc del Tossal d'Esparreguera

4-Cova de la Roca Roja

5-Forats de Pepurro

6-Cova de la Palla

7-Cova dels Gitanos / de l'Ullastre

8-Forat de la roca Travesera

9-Cova de la Roca Traversera

10-Cova de la Palla

11-Cova de la Mangranera

12-Cova del mas de Paulo

13-Avenc del mas de Paulo

14-Cova de la Solana

15-Cova del mas de Blaia

16-Cova de l'Aigua


Hi han altres cavitats o possibles fenòmens subterrànis no localitzats ni topografiats fins ara, recollits en documents de toponimia:

-El Cau Gran = no sabem si es tracta d'una cavitat

-La Sobalma = possiblement corresponga amb la cova de l'Aigua.

-La Covetassa

-Cova de la Roca de la Palmera.

-Cova de la Vaca

-Covetes d'en Blasco

-Els Xumadors


En la segona imatge podem veure els diferents materials calcàris que composen aquesta serralada, realizat en base al mapa geológic. Aquestos pertanyen al Juaràsic superior, Malm i al Cretàcic inferior.

Deixem per a un altre dia la vertent oest de la serra, que pertany al terme de la Torre d'en Besora i que al trasctarse de l'ombria te més “malea” i és més difícil de prospectar.


Finalment aclarir que Esparreguera, en la pronuncia popular es Espaneguera. Apareix per primera vegada en l'any 1535 com serra de Espareguera i al 1680 ja ha evolucionat com a serra Esparreguera, fruit d'una lògica dissimilació.