PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

martes, 13 de diciembre de 2016

SIMA POSOS: Sala de l’Enllaç



Sala de l’Enllaç.

Després de l’últim episodi viscut en aquesta gran cavitat de les nostres terres, teníem que tornar prompte. I es que com ja vam publicar al bloc, el dia 6 de maig vam trobar noves zones i vam deixar feina pendent. Podeu veure la crònica ací:


26 de juny de 2016; Descobriment de la Sala de l’Enllaç.

Luis i Jesús mano-mano ataquem de nou. Tenim intencions d’arribar fins les galeries del cordovès i efectuar l’escalada que hi ha junt al pas de la siesta i que no vam poder escalar en l’anterior visita. En aquesta ocasió anem preparats per poder entrar el taladre fins la punta. L’altre objectiu es desobstruir el punt final de la galeria de la siesta, en un punt on tan sols cal llevar sediment fangós. I per suposat, avui farem topografia de totes les zones noves.

Galeries del cordovès, en la zona de l’escalada de Pascual.

Entrem, com sempre, per la via dels tollets, i anem directes al pas de la siesta. Una vegada allà escalem la xemeneia de Pascual, que als 10 m. aproximats es tanca sense cap possibilitat de continuació. Teníem alguna esperança de trobar algo de volum, perquè Pascual el dia que va pujar parcialment l’escalada va veure una possible continuació. Però de vegades pareix lo que no es. Així que desmuntem l’escalada.

 
Galeria del cordovès en la zona on vam desobstruir.

Després de la troballa de l’últim dia, pera la que tan sols vam tindre que llevar sediment d’un racó de galeria, estem convençuts que fent lo mateix, en alguns racons amb potencial, podrem triomfar de nou. De manera que anem a l’extrem nord de la galeria del cordovès i iniciem una desobstrucció de fang que prompte abandonem per les escasses possibilitats de continuació. Tot seguit iniciem la desobstrucció d’un nou pas tot just al costat de l’anterior. L’obstinació de vegades dona els seus fruits. Al cap d’una hora aconseguim passar el cap i resulta ser una estància de 1 x 1 x 1m. aprox.

Ara mos centrem en el 2º objectiu del dia. Anem a la galeria de la siesta a desobstruir en un punt del seu final i agafar dades topografiques. Però de camí trobem un nou ramal d’escàs recorregut. Es tracta de un petit braç de 3 o 4 m. metres que es troba a la saleta on la galeria de la siesta gira cap a l’oest. No val la pena ni posar-lo a la topo.

Luis en el moment històric de començar el ràpel d’accés a la sala de l’Enllaç.

Seguidament comencem una desobstrucció al final de la galeria de la siesta al lloc on teníem pensat treballar. Als pocs minuts Luis asoma el cap per un estret laminador de fang i en el canó de llum veu com la galeria tira per lo menys uns 40 m. Algo nou hem trobat. Eixamplant un poc el pas aconseguim passar i … al·lucinem!! Hem accedim a un balco sobre una gran sala d’uns 20 x 30 m. aprox. I amb una bona alçada. Es lo que mes endavant vam batejar com a sala de l’Enllaç. Vivim un moment gloriós.

Tornem com anima que du el diable al lloc de l’escalada de Pasqual per agafar taladre i demes material per poder instal·lar el pou d’accés a la sala de l’Enllaç. Perquè hi ha que instal·lar-lo sino es impossible baixar. Son uns 17 m. de vertical per accedir a sol de la sala. I també es la primera corda fixa de baixada que deixarem a la cavitat. Un passet mes en les exploracions a Posos. I des de la sala... On mes podrem accedir?

Jesús i Luis nomes descobrir la sala de l’Enllaç.

Una vegada baix ens donem un abraç d’alegria i de triomf. Hem treballat de valent durant molts anys i mereixem disfrutar de moments d’èxtasis com aquests. La sala es molt gran. Esta el piso cobert per grans blocs i estos entapissats de fang. Hi haurà que furgar entre els blocs i per tots els racons de la sala. De moment es veuen tres llocs per on la cova tira. Anem a posar-mos les botes avui.

Primer explorem una galeria que surt cap l’est i amb forta baixada, ja que esta just al costat de la base del pou. Després tindrem temps pera la resta de la sala. La galeria te molt bones dimensions. En la seua primera part hi ha que baixar uns parell de ressalt, i de seguida veiem a l’esquerra dos fractures que surten de la galeria principal. Pero continuem recte, mes avant el piso es mes pla. La galeria es tanca de sobte als 30 m. aproximats. Però a la paret dreta i entre blocs es veuen diversos forats per on les pedres cauen uns quants metres. Pareix que baix hi ha aigua. Es tracta d’uns desfonats que no es poden baixar sense corda, ho deixem pera un altre dia.

 
Galeria a l’est de la sala.

Tornem a les dos fractures que havíem vist abans i les explorem. Estes son paral·leles entre elles i van a ajuntar-se les dos en un caos de blocs. Pel caos de blocs baixem un ressalt fangós d’uns 4 metres. Baix tanca entre blocs i fang. Però pera eixir d’allí ens les veiem negres. Duem moltes hores i molts esforços, tot el dia banyats i enfangats... toca recular i tornar un altre dia.

 
Sala de l’enllaç amb la corda d’accés al fons

Abans de eixir cap al carrer explorem la sala molt per damunt. Un dels llocs que pareixia que podia tirar resulta que es tanca per formacions. Però es un racó bonic amb colades, un graciós gour i alguns cristalls d’aragonites. Deixem un racó al oest de la sala sense mirar, i que pareix que pot tirar. Però no tenim forces per mes.

Eixim de la cavitat fent topo de part de la sala, del pou d’accés a la sala i de la galeria de la siesta. En total topografiem 80,1 m. Dels quals 46 m. son de la galeria de la siesta; i 34,1 m. de la gatera i pou d’accés i sala de l’enllaç. Finalment eixim de la cavitat a les 2 de la matinada després de 12 hores i mitja de dura activitat.

 
Jesús en un racó bonic de la sala.

Tornarem perquè superposant sobre la topografia la sala cau mes o menys sobre el sifó riu amunt, i des d’ella podem retrobar el riu mes allà del sifó… o qui sap que.
Una nova jornada gloriosa a la Sima Posos... i quantes glories mes viurem en aquest forat?

Topografia general de la cavitat situada al seu entorn. (J. Almela, L. Carceller)


17 de setembre de 2016; Enllaç de la Sala de l’Enllaç amb el riu de fang.

A passat tot l’estiu i no hem tingut temps de tornar a explorar el ramal que quedava a la sala descoberta en l’anterior atac. Però son moltes les vegades que hem pensat en lo que podíem trobar darrere d’aquella rampa que partia cap a l’oest. Era una punta que estava allà esperant-mos i que podia obrir-mos les portes a coses molt grans.

Sala de l’Enllaç.

Per fi, una vegada acabades les vacances i tornant a la rutina possem data per tornar a la sala de l’Enllaç. Així el dissabte 17 de setembre, quasi 3 mesos després del descobriment de la sala tornem. Entrem per la via dels tollets, i anem fins l’entrada del laminador sifonat, on parem a agafar temperatura i conductivitat de l’aigua i a mesurar caudal. Utilitzem el mètode del flotador per mesurar caudals. Nomes a simple vista veiem que es molt reduït, ja que estem a finals d’un estiu molt sec. Pera mesurar el caudal construïm un curiós mesurador amb pedres, es una espècie de canal. El deixem muntat per utilitzar-lo en una altra ocasió si encara està al seu lloc.

Jesús construint el curiós mesurador.

Després passem el laminador sifonat, que com sempre ho fem sense neoprè, tan sols amb el mono i la roba tèrmica. Aquest es un punt que fa que després estem durant tota l’exploració mullats, es un handicap mes en les exploracions darrere del laminador sifonat. El que tenim que fer després d’este pas no es parar, sino apretar el ritme per entrar de nou en calor. Es una circumstancia a la que estem tant acostumats que l’hem convertit ja en rutina.

Continuem cap al nostre destí que es la sala de l’Enllaç. Des de l’entrada al Riu de Fang anem mirant tots els sostres, ja que sabem per les dades topogràfiques de l’ultima exploració que la sala de l’Enllaç i la galeria est estan just dalt de Riu de Fang. Observem varies xemeneies que potser tanquen o potser no i que pensem que podríem comunicar amb la sala de l’Enllaç degut la seua situació.

Planta parcial i provisional, amb les zones descobertes al 2016.

Avancem directes al pas de la siesta, el ràpel de 17 m. i la sala de l’Enllaç, on tenim que explorar a fons lo que ens vam deixar l’últim dia. Una vegada en punta lo que primer fem es dirigir-mos a la galeria que ix de la sala pel l’extrem oest. Es la punta mes clara i podria donar-mos la sorpresa de que tirara cap a molt llocs. Però això no es així, i després de baixar una rampa amb algun ressalt entre blocs i fang arribem a un cul de sac. Furguem entre els bloc però no s’aprecia ningun punt per on continuar, ni tan sols per on començar a desobstruir. Una llàstima, pues teníem esperances en aquesta galeria.


Topografiant la galeria oest.

Dediquen una bona estona a treure algunes fotos de la sala per documentar la present crònica. A continuació ens dirigim a l’altra incògnita que teníem marcada pera avui; els pous que eixien de la galeria est. Busquem el que mes còmode i directe pugi resultar. Jesús després de superar una estretor entre blocs en troba un de directe i que es prou ample per baixar còmodament.

Instal·lem i baixem el pou, que resulta ser de 10 m. Baixa Luis i fa peu a una galeria on de seguida veu petjades. Continuant uns metres enseguida s’adona de que hem punxat el Riu de Fang tal com pensàvem. Estem entre el laminador que hi ha darrere del pas dels vòmits i la corda que puja a les galeries del 4. Luis torna a pujar deixant la corda instal·lada. Pues encara ens queda feina a la sala.

Vista general de la sala de l’Enllaç.

Pugem a la sala i revisem a fons tots els racons pels que pot continuar la cavitat. Mirem be entre els grans blocs que ocupen la sala, però no veiem res que ens puga donar continuïtat, tan sols una xicoteta finestra penjada uns 7 o 8 sobre el piso de la sala. També agafem les dades topogràfiques dels sectors que ens faltaven i realitzem de nou algunes fotos mes.

Vista parcial de la sala. Dalt de Jesús es veu el forat penjat on vam escalar.

Per últim, pera cremar l’últim cartutx de pólvora, executem la escalada a la finestreta de la sala. Arribem dalt esgotant just en l’ultim punt la bateria del taladre. La continuació es aparentment bonica però molt estreta. Luis avança per un conducte horitzontal molt estret i entre boniques formacions, la llàstima es que als 4 o 5 metres tanca definitivament. Desmuntem l’escalada i eixim cap al exterior, esta vegada pel pou de l’enllaç i fent topo d’ell.

Durant l’eixida aprofitem per arreglar el esglaons existents en tota la zona darrere del laminador sifonat i en fem de nous en alguns llocs en els que costava molt pujar les rampes de fang. Pues estos esglaons son indispensables per avançar en algunes zones molt enfangades i amb pendent on esvarem inevitablement. Durant les visites de l’Interclub Espeleològic de Castelló a la cavitat durant l’any 2010 es van fer alguns d’ells per accedir a la sala gran i per progressar per la sala de les Dunes, però estos pel pas de la gent van poc a poc deteriorant-se tenim que renovarlos de vegada en quant. Nosaltres a mes a mes en vam fer alguns de nous per facilitar encara mes el transit per estes relliscoses zones.

 
Alçat parcial, amb les zones descobertes al 2016.

Després de 10 hores baix terra eixim del forat contents i pensant on tornarem per intentar mossegar de nou. De moment tenim ja 3 zones que volem revisar perquè tenen serioses possibilitats de continuació. No serà fàcil, però la recompensa val molt la pena. ¡¡ Un explorador de veritat mai es rendeix !!
¡¡ La recompensa sempre arriba !!

Boniques flors formades dins d’un gour en la sala de l’Enllaç.



Aprofitem per comentar que a mes de les feines en cavitat, Jesús Almela ha realitzat un interesant estudi hidrològic de la serra Espadà amb especial referencia a la Sima Posos. Podeu veure l’article complet d’aquest estudi en la revista Berig nº 16, pagines 61 – 72, en el següent enllaç: http://www.cuevascastellon.uji.es/varios/berig16.pdf


Esquema del funcionament hídric de la cavitat.



Text, fotos i topografies: Luis A., Jesús A. i Lucia C.