PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

viernes, 6 de enero de 2017

Activitat a Cantabria 3: CUEVA LLUEVA

 
Sala The edge of darkness. (foto: Cristina Gallén)

La tercera jornada tenim decidit visitar una cavitat que pertany al sistema de los 4 valles; la Cueva Llueva o el Coverón. Està situada a la zona de Matienzo, treballada pels Anglesos. Hi ha una topografia excel·lent i una bona informació però en angles. No es una cavitat tan coneguda com les clàssiques travesses, però per això te atractiu pera nosaltres. A mes el company Gilbert va estar fa un parell d’anys i ens la va recomanar. I per a res ens va defraudar. Al meu gust es la cavitat que mes m’ha impressionat de les que vam visitar, tinc que dir que a Cayuela ja havia estat en dues ocasions.
La cavitat es troba molt a prop de una corba de la carretera que baixa des del puerto de la fuente las Varas fins la petita població de Llueva. Però es impossible veure-la des de la carretera ja que es troba al fons d’un gran esfondrament. La boca es presenta com un petit tub penjat uns 2 metres sobre el piso d’un gran abric. Tot açò rodejat de la típica vegetació frondosa dels barranc del nord.

Sala Big red knob. (foto: Vicent Barraquet)

Nomes superar la boca d’entrada progressarem per una galeria meandriforme de petites dimensions i d’uns 80m., el últims dels quals es presenten en forma de gatera. Esta galeria desemboca de sobte en una vertical que cau a una gran sala amb molt de material clàstic. Per baixar hi ha un passamans muntat en fixe que per mig d’una nova galeria penjada en deixa en un pouet de 10 m. també en fixe. Però podem muntar el pou mes directe que consta d’una rampa mes una vertical d’una vintena de metres.

Galeria de grans dimensions i en forma de canó.

Des de la sala ja escoltem el riu que discorre per un meandre de grans dimensions. Però no continuarem pel riu, sinó que agafarem una galeria superior de gran magnitud amb enormes blocs i formada per un espectacular canó (galeria principal). Les dimensions de la galeria son molt besties, i les seues seccions en alguns llocs ens deixen veure la seua gènesis; un gran riu va formar la cavitat. Al final la galeria acaba en un gran llac, però abans d’arribar al llac agafarem una corda que remunta un pou d’uns 12 metres i ens deixa en un sector de galeries meandriformes mes estretes.

Llac de grans dimensions, però d’aigües contaminades.

Per estes galeries anem a parar a una sala caòtica a la qual baixem per un passamans descendent. Des d’ací hi han 3 possibilitats: al sud una galerieta ens du a l’altra part del llac antes descrit (esta no la vam visitar); cap a l’est hi ha una galeria amb formacions roges molt boniques, cap al final hi ha una corda fixa que puja a nivell superiors que no vam visitar; i per últim cap al nord pugem a una sala adornada per llargues estalagmites i que pareix tancar-se. Però en aquesta ultima sala es on esta la continuació entre els blocs que ocupen el seu piso. No es evident el camí, però nosaltres el vam trobar.

 
Galeria The edge of darkness.

Baix dels blocs punxem una galeria excavada a favor d’una diàclasi, avancem primer per un tram amb el sostre baix, desprès puja el sostre i superem dos desfonats. Així fem cap de nou a galeries mes amples. En aquest cas a una sala amb molt de material clàstic de bon tamany. Anem avançant per una galeria caòtica fins desembocar a una mes ampla i mes definida, on continuarem a la dreta. Continuem progressant per amples galeries amb clares marques de circulació d’aigua fins arribar a una rampa on tenim que superar un ressalt amb ajuda d’una corda fixa.

En la Big red knob room.

En aquest punt, en vegada de seguir la corda, també podem agafar la galeria de la esquerra que ens du a uns caos de blocs que podem superar per mig d’unes grimpades i unes estretors fins desembocar en una enorme sala caòtica, però molt decorada per formacions roges; es la Big red knob room. Si pel contrari agafem la corda entrarem en una enorme galeria; The Edge of Darkness. Aquesta present el sostre completament llis i el piso cobert per arena. La sorpresa es que poc a poc anem avançant i veient bonics grups de macarrons penjant del sostre, cada cop hi ha mes i mes llargs... finalment desemboquem dalt d’una gran sala on hi han milers de macarrons, alguns de mes de 3 metres i de coloració rogenca. Estem a The edge of darkness.

 
Espectaculars cortines de macarrons en The edge of darkness

La sala es la mes gran de la cavitat i des d’ací podem accedir a dos gran galeries que acaben per tancar-se. Però en la mateixa sala hi ha espectaculars formacions que conviden a quedar-mos allí disfrutant d’esta meravella. Per la paret nord-oest de la sala podem recórrer una llarga faixa repleta de formacions molt belles i que en alguns llocs esta uns 50 m. per damunt del sostre de la sala. No volem anar-nos d’ací, però tenim que fer-ho. Així tornem pels nostres passos i desprès de 7 hores baix terra eixim de nou al exterior.

El grup que vam visitar Cueva Llueva.

La següent jornada els companys encara tindran forces per visitar Cuevamur. Per veure la crònica de la visita junt a la resta d’activitats realitzades per al pont de la Immaculada a Cantabria visiteu: http://uecbarrancs.blogspot.com.es/2016/12/pont-de-desembre-per-cantabria.html