PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

miércoles, 3 de marzo de 2021

Mines de terreta del Frontó o d'Estamero (La Vall d'Uixó)

Aquestes mines es situen a terme de La Vall d'Uixó, prop del Castell de La Vall.

Nosaltres les vam visitar la primera setmana de febrer, ja que havíem vist al blog “Noches de espeleo” un post amb unes fotos excel·lents d'aquesta mina. La mina està excavada en una àmplia vall on predomina el rodeno, que es un tipus de gres o arenisca.

 

Mina nº2, que es la mes gran del conjunt.

 

Però l’explotació es va efectuar en un aflorament de arenes de silici que presenten una coloració predominantment blanquinosa. Però degut a les contaminacions per diversos òxids de metalls, en algunes zones podem observar l'arena amb certa coloració, com ara grisenca, ocre, morada, groguenca, rogenca...

 

Cruïlla principal a la mina nº2.

 

Luis i Zoraida vam visitar dues cavitats diferents, totes dues excavades artificialment. La primera d'elles, que es la primera que trobem. Es troba al marge esquerre de la sendera que du a les mines, i a la dreta hidrogràfica del barranc. Esta presenta una curta galeria rectilínia d'una vintena de metres. Allí vam trobar un curiós niu construït amb arena de colors diferents, de tal manera que te varies franges, cadascuna d'un color distint.

 

Curiós niu en la mina nº1.

 

La segona mina que trobem te actualment quatre boques de entrada per les que es pot entrar a peu o desgrimpant, o siga que son horitzontals o semi horitzontals. Però pensem que hi ha, com a mínim, una boca mes que entra verticalment.

Escales picades en la roca.

 

Pues en una altra visita realitzada per Gilabert i Zoraida, van localitzat un pou vertical i dues covetes en l'exterior que, encara que no s'han baixat, podria comunicar amb les galeries de mina. El pou creiem que si comunica perquè a l'interior de la mina es nota una corrent d'aire que ve de dalt.

 

Una de les boques d’entrada a la mina nº2.

 

Aquesta segona mina està situada al marge esquerre hidrogràfic del barranc on es troben les dues mines. La que considerem com a boca principal es on finalitza la sendera que condueix a les mines de terreta del Frontó. Les altres tres entrades estan situades molt a prop d'aquesta i a la seua esquerra.

Una sala on s’aprecia un estrat de rodeno.

 

El seu interior es prou laberíntic presentant varius nivells. Curiosament les parets presenten una coloració blanquinosa degut als minerals del paquet de silici on es va excavar les galeries. Vam veure algunes rates y també excrements d'estes així com rastres d’excavacions fetes per aquestos mamífers.

 

Zoraida i Luis en un dels múltiples ramals de la mina.

 

Hi ha molts ramals, per la qual cosa conforma un bon laberint. A mes a mes te un recorregut superior al mig quilòmetre. Per aquestes raons seria convenient realitzar una topografia del conjunt miner. Els companys del club de La Vall van iniciar aquesta, però malauradament les dades es vam perdre.

 

Sala de major volum de la mina, on s’ha produït un esfondrament.

 

Per baixar la nivells inferiors hi han en alguns casos curioses escales excavades a ma. També podem veure en alguna paret marques de les ferramentes que es gastarien per extraure el mineral.

 

Pis inferior on hi ha unes curioses escales picades a la roca.

 

En definitiva una cavitat artificial prou còmoda de visitar i que no ens deixarà indiferent. De fet hi ha una sendera abalisada per arribar fins les mines. Per tant es un lloc prou conegut pels amants del senderisme.

Zoraida a la mina de terreta del Frontó.