PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

martes, 7 de marzo de 2023

Cueva del Cobertizo (Argelita).

 

Lee en la cova del Cobertizo.

 

Una nova cavitat inèdita a terme d'Argelita. Octavio Bartoll, del Centre excursionista de Llucena, es un bon informador de nous forats, pues du molts anys fent espeleo i buscant noves cavitats, sobre tot per la zona de Llucena, però també per altres zones de Castelló. Ell va ser qui va trobar l'entrada de l'avenc de Figa Estreta, entre d'altres.

 

Pues bé, fa uns mesos Octavio va trobar un nou forat per les llomes pròximes on s'obri l'avenc de l'Ereta, a terme d'Argelita. Un forat amb una corrent d'aire prou intensa. Així que finalment, el 30 d'agost de 2022 ens vam ajuntar Lee, Luis Almela, Luis Cabedo, Maria Jesús i el propi Octavio per explorar aquesta nova cavitat i la zona en general.

 

Sala situada mes a l'est de la planta superior.

 

Arribem al forat i veiem que bufa. La cosa promet. El ressalt d'entrada es salva molt bé sense material. Baix hi ha una sala amb molt de bloc i pedra al piso. En un racó de la sala llevem alguns blocs i avancem per un laminador on tenim que llevar algunes pedres en alguns punts. El pas es selectiu, sols passem Lee i Luis, que ens disposem a explorar la cavitat que a continuació descrivim.

 

Situació: Coordenades UTM – Datum ETRS89:

30T X-726733 Y-4439283 Z-636 m.

 

Descripció:

Esta zona està composta per materials carbonatats del Juràssic. Representat per calcaries i dolomies del Malm. La dissolució es pràcticament inexistent en aquest sector, per tant els plans d'estrat i les fractures representen els fenòmens espeleogenétics per excel·lència. Per tant els processos mecànics son els generadors de les cavitats de la zona.

 

Boca de la cova del Cobertizo.

 

Pel que fa a la cavitat, es tracta de una fractura ampla on es combinen la fracturació, que en esta zona es predominantment est-oest, i la estratificació. En exterior es marca el diàclasi que forma la cova, aplegant en alguns punts a formar fractures obertes de mes de 2 m. de profunditat.

 

Topografia de la cavitat.

 

Boca de 0,5 x 1,5 m. amagada entre vegetació i oberta sobre una gran fractura tectònica que es molt visible en l'exterior. Un ressalt escalonat de 4 m. dona a una sala de 4 x 9 m. amb el piso cobert de pedres i blocs. En l'extrem sud-est de la sala, un pas desobstruït dona accés a un laminador incòmode. El laminador fa una pujada i amplia les seves dimensions. Just abans d'ampliar-se trobem un forat al piso que dona pas a les plantes intermèdia i inferior de la cova. Si continuem pel mateix nivell arribem a una sala de sostre baix però ampla i amb molts espeleotemes secs. Aquesta sala te unes dimensions de 6 x 10 m. i una altura màxima de 1,6 m. i en ella es nota la corrent d'aire.

Sales del pis superior.

 

Si baixem cap als pisos inferiors ho farem a través de un seguit de ressalts. Es pot accedir als pisos inferiors per lo menys per dos punts. La planta intermèdia esta formada per una galeria ampla i amb espais a distints nivells aprofitant el busament dels estrats. Queden en un nivell superior laminadors que desfonen junt a la paret sud. Baix dels desfonats trobem sales mes amples o mes estretes (com es el cas del punts F i G de la topo). En molts llocs la galeria ve a ser prou caòtica per l'abundància de material clàstic de grans dimensions. Però el fenomen reconstructiu esta molt ben representat, sobretot a la zona est i a la planta inferior: amb colades, estalactites, fistuloses i alguna estalagmita.

 

Espeleotemes que hi trobem a la cova.

 

Cap a l'est de la planta intermèdia trobem un lloc on podem tornar cap a l'oest per un nivell inferior. Entrarem en un espai mes ampli on desgriparem un ressalt i tot seguit tornarem a prendre direcció est. Després d'un pas estret entrem en una galeria que en algun lloc supera els 2 m. d'ample. Ací la corrent d'aire ja l'hem perdut, i està tot prou ple de blocs en precari equilibri.

 

Les concrecions donen un poc de consistència als derrumbaments.

 

Encara podem baixar uns pouets estrets i entre blocs per arribar a una fractura, ara mes estreta, on les possibles continuacions en profunditat queden completament curullades pel gran col·lapse. En una zona baixa entre clastos trobem la cota de màxima fondària de la cova, situada a -31,5 m. Però, podrem avançar cap a l'est alguns metres mes pujant ressalts fins que la fissura es fa impenetrable. Tot aquest pis inferior està excavat a favor d'una fractura.

 

Fractura en el piso inferior de la cavitat.

 

Espeleometría:

- Desenvolupament: 160 m.

- Fondària: -31,5 m.

- Recorregut en planta: 132 m.

 

En l'exterior vam localitzar algun forat mes, però tots ells impenetrables. El mes significatiu es un foradet situat molt a prop del mas de la Canaleta baixa, que presentava una forta corrent d'aire. Després d'uns minuts de desobstrucció Luis es va poder colar, però requereix mes feina de desobstrucció.

 

Forat impenetrable a la vora del cingle.

 

També vam localitzar un foradet molt estret just a la vora del cingle, en un racó on el cingle forma un angle molt agut que sembla la popa d'un vaixell. I per eixa mateixa zona alguna diàclasi tectònica d'escàs recorregut. A mes a mes, un poc mes a l'est del mas de la Canaleta baixa, el GEON va trobar al 2012 una cova menuda que també presenta corrent d'aire, i que van anomenar Forat del Vent.

 

Zona exterior on vam trobar algun xicotet forat.

 

Per tant es tracta d'una zona interessant a la qual li podem dedicar mes jornades de feina. La zona es troba molt a prop d'una gran cinglera, i per tant molt afectada per les distensions que han originat aquest penya-segat.