PUBLICACIONES

REVISTAS BERIG

ARTICULOS PUBLICADOS EN LA REVISTA GOTA A GOTA

martes, 31 de enero de 2012

SIMA DE L’ERETA (ARGELITA)

El pasado domingo día 29 visitamos esta conocida cavidad situada en el término municipal de Argelita. Los participantes en la actividad fuimos Javi, Enma, Lee, Aida y Josep del CEVI de Vila-Real, y Luis del ECC.
Repisa existente entre el P-34 y el P-27.

El día fue muy frío y además en los alrededores de la zona donde se abre la boca de la cavidad estaban realizando una batida de jabalíes. Pero nada de esto fue ningún contratiempo para nosotros.
Foto de grupo.

La cavidad actualmente posee dos entradas: el Melic de Pau, descubierta hace unos años por los compañeros de C.M. la Carrerassa de Figueroles y la sima de l’Ereta, la boca de entrada tradicional a esta fractura. Entramos por la boca de la sima de l’Ereta.

Sapo encontrado en la cota de -70 m.

Tras descender los dos primeros pozos de 34 m. y 27 m. respectivamente llegamos a la planta superior. Aquí comienzan unas rampas en fuerte descenso. Por estas rampas pudimos observar un pequeño sapo y también un cráneo de caballo que ya lleva unos cuantos años en el interior de la cavidad.

Rampa existente tras el pozo de 27 m.

Tras las rampas llegamos a un pozo de 17 m. y tras descender este bajamos dos resaltes que nos dejan en la cota de máxima profundidad de la cavidad. Una cavidad cómoda y con pozos muy directos que se ha convertido en todo un clásico.
Pozo de 27 m.

jueves, 26 de enero de 2012

CAVITATS DE LA ZONA DE LA MANGRANERA (BENASSAL)


Una de les últimes activitats que portarem a terme el passat any 2011 va ser la topografía de varies cavitats de la zona de la Mangranera, just baix del mas del mateix nom. Les cavitats s'obrin a terme municipal de Benassal, en el marge esquerre del riu Montlleó molt proper al conegut forcall, entre el riu sec de Villafranca i el Montlleó, que en aquesta zona delimita els municipis de Vistabella i Benasal. L'accés desde el mas de Celades fins la zona a peu es d'uns 50 minuts, la major part caminat per dins de la rambla, per damunt de les incòmodes graves del seu llit.

En el Forcall del Riu

Per accedir a la zona ho ferem desde el mas de Celades, situat a la esquerra del riu sec. Baixarem al riu i caminant fins el Forcall, per posteriorment remuntar uns metres riu Montlleó amunt ens situarem en la zona on estan les cavitats. Aquesta zona, ja publicada en Berig nº 3 (pp.20-24) com a "La montaña del Hierro" va ser motiu de exploració durant els anys 90' per membres del ECC, publicant algunes topografies de la zona, encara que incompletes. En total hi han 5 cavitats en la zona, en les que totes presenten restes d'aprofitament miner, per extraure el òxid de ferro que posteriorment en fundicions s'extrauría el preciat metall.

Boca de la cova de la Mina

Les cavitats son les següents:
COVA DE LA MINA R.R= 313 / PROF.= -12
COVA DELS CASTELLETS R.R= 87 / PROF.= -8
COVA DELS CASTELLETS-2 R.R= 56 / PROF.= +2,5
COVA DELS CASTELLETS-3 R.R= 22 / PROF.= -2
COVA DE L'OCRE R.R= 55 / PROF.= +12

Un dels objectius principals consistía en topografíar la major part de les cavitas i també explorarles, acompanyat a mes de les fotografies, fauna i altres curiositats que ens depararen les coves.

Inscripció de Mn. Salvador Roig (1824) a la boca de la cova de l'Ocre

Primer topografiarem la Cova de la MINA que ens va portar 6 hores de medicions. Aquesta es la major cavitatt en recorregut i ha estat molt aprofitada per a l'extracció minera. A l'igual que les coves dels voltans es tracta d'una cova natural "picotejada" on s'ha explotat al màxim, extraent el mineral dels filons i seguint les diferentes fractures.

Cova de la MINA

L'extracció de mineral, suposem que es va dur a terme d'un mode mes intens a la edat mitja, encara que no es descarta que també a la prehistòria. Aquest fet es complicat d'assegurar, ja que els utensilis de l'explotació minera estan ausents. El que si que esta present en alguns racons es ceràmica moderna i sobre tot medieval-islàmica. En un interesat escrit de Mn. Salvador Roig, natural de Benassal, en 1824 es descriuen les memòries de una visita a la cova de la Mina, comentant entre altres coses que la cavitat ja estaba completament explotada.

Contrallum a la cova de l'Ocre

Després nosaltres visitarem la cova de l'Ocre, que es la situada mes alta i ja tenía topografia.

Boca de la cova de l'Ocre

Ja quan el sol s'amagava, situarem les coves dels castellets 1 y 2 que posteriorment topografiarem. Concretament en la cova dels Castellets-2 destaca l'intens treball miner en tota la cavitat. La cavitat esta formada principalment per un laminador que el sostre dificilment passa del metre d'alçada i durant tot el recorregut es veu el sostre i les parets picotejades per extraure el mineral, inclus en algunes zones inaccesibles amb estrets passos de menys de 30 centímetres.

Cova dels Castellets-2

Realment el treball realitzat per els miners era dut a terme en unes condicions molt precaries, no solament per el tamany de les galeríes, sino que a mes per la iluminació que portaven, que eren tees com vam veure, que segurament farien mes fum que llúm. En un punt de la cavitat molt inaccesible trobem un cul de cànter, dins d'un clotet on després de ploure s'ompliría d'aigua, de la cual segur que els miners saciarien la seva sed.

Possible ferramenta de treball

A l'acabar de topografíar la cova dels Castellets, ja de nit fosc, tornarem cap al mas de Celades o "Salaes" segons la parla local. El retorn va ser millor, ja que caminar per aquestos inhòspits parajes i de territori despobladissim dona una sensació agradosa, a mes teniem a la lluna com a guía.

lunes, 16 de enero de 2012

Recepció de la Flama de la Llengua a la Cova de les Meravelles de Castelló

En aquest post vos anunciem un acte de recepció que es farà a la Flama de la Llengua per part dels espeleòlegs del ESPELEO CLUB CASTELLÓ, junt amb espeleòlegs de Club espeleològic de Vila-Real i el Interclub espeleològic de Castelló, i en el que podeu participar tothom.
Boca de la cova

El acte es realitzarà el dia 11 de febrer a la Cova de les Meravelles de Castelló. Però debut a que hi ha gent que no coneix on s’obri la cova, el lloc on quedarem per accedir fins la cavitat serà la “gasolinera Galp” situada en el punt quilomètric 4,1 de la carretera CV-16 en direcció a l’Alcora, a les 9:00 del matí.

En aquest plànol es mostra la situació exacta de la benzinera on ens trobarem:

I ací podeu veure una foto de la benzinera en qüestió. Atenció que ara la benzinera no es Agip, ara es Galp.

Des de la benzinera es dirigirem tots plegats cap a la Cova de les Meravelles.

A continuació podeu llegir la carta de convocatòria a aquest acte:

Hola companyes i companys:

En aquesta carta l’ESPELEO CLUB CASTELLÓ us convida a tots vosaltres a participar en un acte molt emotiu i reivindicatiu. El proper dia 11 de febrer al matí anem a fer una recepció a la Flama de la Llengua a la “Cova de les Meravelles” de Castelló. La idea és que participi tota la gent de l’Interclub espeleològic de Castelló conjuntament amb tothom que hi vulgui participar, tant si són espeleòlegs com si no ho són.

Com marca la tradició, Prada de Conflent, poble on és enterrat Pompeu Fabra, encén la flama de la llengua que duta per alguna de les entitats excursionistes del país arriba a Montserrat. Enguany ja en fa quaranta tres que se celebra la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, un acte reivindicatiu que simbolitza la voluntat de mantenir la llengua i que cada any organitza una entitat excursionista.

I és enguany, quan per primera vegada i per iniciativa del Centre Excursionista de Castelló, la Flama de la Llengua travessarà el riu Sénia i entrarà a la província de Castelló.

L'origen de la festa data del 1968, quan les entitats excursionistes van liderar als actes de commemoració del centenari del naixement de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Una comissió formada per una vintena d'entitats van organitzar la portada d'una flama des de la tomba del lingüista, a Prada, fins a Montserrat.

Van haver de passar dos anys perquè la festa es repetís i, des del 1970, s’ha celebrat ininterrompudament. Des de llavors, cada any, un grup excursionista diferent s'encarrega de coordinar la festa, que culmina a Montserrat amb la rebuda del pare abat.

I aprofitant que la Flama de la Llengua ve a Castelló, l’Espeleo Club Castelló, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Castelló organitzarà un acte de recepció de la Flama en una cova tan especial per a tots els castellonencs com és la Cova de les Meravelles.

La programació prevista serà encendre la flama a la boca de la cavitat i fer-li una recepció per part de tots els espeleòlegs, tant de la província de Castelló com d’altres indrets del País Valencià, de Catalunya o d’altres zones lingüístiques catalanes. Després entrarem a la sala d’entrada de la cova on es llegirà un fragment del “Tombatossals”.

Posteriorment els espeleòlegs federats poden fer un recorregut per dins la cova, fins la xemeneia, que és una altra boca que té la cavitat, portant amb ells la flama. Els que no estan federats o els que no hi vulguin entrar poden anar per fora fins la xemeneia per esperar la sortida de la flama. Així la flama realitzarà una travessa subterrània. La idea és gravar imatges de vídeo de la flama per dins de la cova.

A més d’aquest acte, se’n celebraran alguns més, entre ells destaca la pujada de la Flama de la Llengua al Penyagolosa, cim més alt de tota la zona lingüística valenciana. Més endavant ja us informarem més detalladament de tot el programa d’activitats.

Aprofito la present per saludar-vos cordialment.

¡¡¡ VISCA LA NOSTRA LLENGUA !!!

Pera mes informació visiteu el següent blog:

http://43renovacioflama.blogspot.com/

Ací trobareu el programa d’actes complet i amb tot tipus de detall.


Luis Almela Agost (Espeleo Club Castelló)

jueves, 12 de enero de 2012

INCRUSIÓ AL SISTEMA DE LA PEÑA DEL MEDIODIA

Els passat 4 de Gener, per iniciar be l'any, 4 membres del "Mediodia Team": Subi i Colomo (SIE), Jesús i Luis (ECC) s'acostaren al massis de Vernera per a realitzar un nou atac a algunes puntes de la Espelunga de Mediodia o Meyodiya, dins el SISTEMA DE LA PEÑA DEL MEDIODIA. Les nevades en aquesta zona han estat escasses i la neu sols ocupa algunes ombries, fet poc freqüent en aquestes altures de l'hivern.

Abans de la sortida desde el Refugi de Lizara (molt diferent a l'arribada)

L'espeleologia a Pirineus es molt diferent a la que podem fer a Castelló, ni millor ni pitjor, ja que en tot moment aquesta depén de la motivació dels exploradors. Fonamentalment la temperatura es mes baixa i les puntes que hi ha que explorar estan a varies hores, mentre que a Castelló la punta mes llunyana que jo conec en una cavitat, sols esta a 2 hores desde la boca. El que esta clar es que a Pirineus hi ha posibilitat de trobar mes metres de recorregut, sales mes grans, rius cabdalosos, grans pous, etc... pero gateres mes estretes crec que no.

En l'accés hi havía poca neu

Després de l'accés, que desde el refugi de Lizara (que ens costà 1h 15 min.) fins la boca intermitja del sistema, els quatre components es dividiren en dos grups a la capçalera del pou de l'enllaç. Anaren cada grup a una punta diferent. Jesús i Luis anaren a veure la punta situada al final de la galeria del Contacte, revisant varies zones, sense trobar res nou. Subi i Colomo continuaren escalant un gran pou, proper al pou Chupa-chups, nombran com a SU-CO-POU.

Puntes que "exploràrem" o revisarem en aquest atac

Pel que fa a la galeria del Contacte, que parteix de la sala del Guix, es dirigeix recta com un fil cap a la paret Nord del massis, quedant la punta a un centenar de metres de la pròpia paret. La galeria te diferents zones, una primera amb marques d'erosió, amb morfologies freàtiques.

Començament del Contacte: galeria erosiva amb algunes formacions.

Un poc més avant , desprès de passar uns estrets passos arribem a una zona d'origen tectònic amb bona amplària però que als pocs metres va estretint-se, tenint que passar per unes estretors selectives que ens situen en una zona de meandres amb formes d'erosió, formant petites terrasses.

Estretors força incomodes amb el petate


Zona de meandre amb terrasses

Aquesta zona dona pas a una última zona morfològicament diferent amb galeries mes grans, que formen sales clàstiques amb gran cantitats de blocs. Aquest últim tram te un caràcter ascendent i esta condicionat pel bussament dels estrats, d'uns 35º cap al nord. En aquesta zona regalima un poc d'aigua procedent de varies filtracions del sostre.

Zona de amples galeries i procesos clàstics.

Progresivament la galeria s'estreteix i va ascendint en rampes fins arribar a un punt on es colmata per terra i blocs, trobant la continuació de la fractura en vertical on vam intentar pujar però la naturalesa de la roca, molt descomposta va fer fracassar els intents.

Punt final de la topo: Ací solament es van poder ascendir 5 metres. Queda pendent!!!

Aquesta important fractura que constitueix la galeria del Contacte passa just per baix (uns 200 metres) dels avencs de la plataforma superior, pel que pensem que pot ser un dels punts de possible unió entre els avencs superiors i la resta de la xarxa subterrània. Com a fet curios, en aquesta galería s’observare guano i un esquelet de rat-penat.

D'altra banda Subi i Colomo seguiren escalant el "SU-CO-POU" un autèntic monstre digne de veure. Es van quedar a escasos metres del que suposen que serà un conducte horitzontal. En aquesta escalada van utilitzar uns 80 metres de corda.

Com a conclusions podem dir que al ser el primer cop que visitem aquest sector del sistema, vam cometre l'errada i "novatada" de portar uns petates massa grans, ja que van ser algunes les gateres per les que pasaba l'espeleòleg, pero el petate no. Concretament al pas dels Tortosins, on la saca va ser maltractada en excés. I ací s'acaba el nostre petit granet d'arena que hem aportat a l'exploració del sistema i que desitgem seguir explorant.

Total temps de la visita: 15 hores
(de 13 h del dia 4 a les 4 h del día 5)

També podem veure un "post" mes complet sobre la activitat a L'ESPELEOBLOC

sábado, 7 de enero de 2012

TOPOGRAFIA DE LA COVA DEL TRONC

Ya esta finalizada la topografía de la Cova del Tronc de Artana. Durante la exploración de la cavidad, que se realizo conjuntamente con los trabajos de topografía, se descubrieron nuevas galerías. Así, ahora la cavidad posee un recorrido 454 m. y una profundidad de -66,8 m.

PLANTA de la cavidad.

Los datos topográficos fueron tomados durante los días 29 y 30 de julio de 2011. Los autores de la topografía fueron los hermanos Almela (Jesús, Juan Mª y Joaquín) junto con Andrés Sánchez, todos ellos del Espeleo Club Castelló.

ALZADO de los sectores principales de la cavidad.

Actualmente es la cavidad natural de más desarrollo de Artana y de todos los alrededores y ocupa el puesto 18º en el ranking provincial. Si incluimos en el listado las cavidades artificiales no seria la más larga de Artana, ya que la cercana Mina Virgen del Amparo la supera con creces.

ALZADO de los sectores secundarios pero más profundos de la cavidad.

Para mas información consulten el catalogo de cavidades de la provincia de Castellón: SICE-CS. Cova del Tronc.